Inspiracy

BcnSpiracy - Setmana de la ciència

Són sessions sobre aquest continent científic, on podem gaudir de ponències amenes sobre astrofísica, neurociència, emergència climàtica, i molt més. Són xerrades entretingudes amb un rigor científic assegurat: totes les ponències les faran científics i científiques especialistes en divulgació que, des del seu perfil entretingut, ens il·lustraran a través de petites conferències.

Cervell adolescent

Valora a les doctores Gisela Escobanyes i M. Castell Nieves, que són pioneres en la psiquiatria, concretament en el camp infantil.

El seu objectiu era convèncer que el cervell era com un arbre, perquè s'assemblen força.

La substància grisa representava les neurones que les comparava amb les fulles de l'arbre, les cèl·lules que componen el cervell i al llarg de la vida es podia veure com en néixer en tenim poques després a l'adolescència arriba al seu moment màxim i després baixa una mica. A la nostra època adolescent tenim el cervell ple de fulles, i que fem quan l'arbre és ple de fulles? Les puguem i això també ho fa el cervell, agafant només les connexions que són útils i que són vàlides, que ens estem especialitzant, que fem quan siguem adults, com a professió, etc. L'adolescència és el moment de buscar la identitat de cercar qui som. No tots els arbres creixen igual i no totes les parts de l'arbre creixen alhora i això també passa al cervell. Més endavant, compara amb el cervell una espiral que comença al centre (sistema límbic) se’n va cap enrere i acaba a la part davantera (el còrtex), s'han de comunicar bé perquè si no ens fiquem en problemes. Què passa a la nostra adolescència? Sempre busquem aquell equilibri entre els 2, per exemple "vull anar-me'n amb els meus amics a jugar les bitlles, però he de fer deures". Què passa quan no es comuniquen (còrtex i sistema límbic) entre ells? Un estudi va fer un experiment, tenint resultat que els adolescents cometien més errors quan estaven amb amics que sols, tot això ho compara amb el tronc de l’arbre. Seguidament, acaba amb l’arrel, que té estructura i estan ben agafats, ho compara amb la reserva cognitiva, on guarda les habilitats i les capacitats a entrenar-nos al nostre futur o als problemes que poden venir. Finalment, acaba fent un petit resum. En la meva opinió, ha sigut una de les millors presentacions, era molt entenedor i interessant.

Com es viu l’Antàrtida: reptes i sorpreses científiques i personals

S'inspiren en Castellví una microbiologia. Són investigadores predoctoral, va ser la primera dona a dirigir una base antàrtica. Aquesta presentació la fan la Núria en John que estudien química ambiental. Comencen explicant com ha anat evolucionant el descobriment de l’Antàrtida fins ara, on parlen d’una mica de com els de l’època clàssica van encetar aleatòriament que existia l’Antàrtida. La primera expedició científica va ser pel britànic James Cook, però no van aconseguir veure terra. Altres britànics, aquesta vegada per Smith, si van poder arribar a terra. La tripulació i Smith es van trobar amb restes d'un nàufrag espanyol i va ser la incògnita del fet que si els espanyols han estat els primers a descobrir-ho. Una de les expedicions més famoses és la d'Abdusmen i Scott fent un carrer tocar el pol sud, Abdusmen va guanyar i es va aixecar tot el reconeixement, Scott també va tornar, però en tornar a casa van morir. Comparaven l’abans i el després, com per exemple, abans no hi havia dones, tenien joc d'oci...  També ens expliquen la importància d'explorar i tomar mostres de l’Atlàntida, ja que actua com un laboratori natural, és a dir, no hi ha tantes expedicions, exploren les terres, la situació climàtica actual, espècies autòctones, estudiar l'impacte de l'humà.

 Doae Rifi 1r Batx 

Saül Pascual - Física Quàntica:

La xerrada d’en Saül em va semblar una de les més completes, però a la vegada no em va acabar de respondre les preguntes que tenia.

Va començar explicant per sobre què és la física quàntica, però una vegada va dir que és una matèria capaç de justificar fets impensables, va començar molts exemples que em van deixar la definició a mitges. Malgrat això, he de dir que els exemples que va posar han sigut molt bons, el que més destaca va ser el de Messi i els electrons, va ser una mica complex entendre el patró de la xarxa que captura electrons, però quan ho va posar en un model 3D el vaig entendre molt més i em va agradar molt com és que unes partícules tan petites, que tu pots pensar que són aleatòries i sense patró, es poden mesurar i calcular totes les seves accions.

En resum, la física quàntica és un mon bastant complexe, i com va dir, és com aprendre a programar, i espero aprendre el més ràpid possible.

Daniel Ilzarbe - Cervell jove:

En Daniel va ser, per a mi, un dels millors de tots els participants a la xerrada. Se’l va veure molt confiat i que sap molt del que parla.

Ell va parlar del cervell, i el va comparar amb un arbre, va creixent i el pitjor moment (el més complicat) se’l lleva a l’adolescència. Em va agradar molt la part on va explicar la part del sistema límbic i del córtex prefrontal. M’he identificat molt amb la seva explicació del que fa cada part, el sistema límbic, encarregat de les emocions, oci i de totes les sensacions que tenim diariament; en canvi, el còrtex prefrontal és la part organitzadora i responsable que planifica tots els deures i responsabilitats que s’han de fer. Em va ajudar molt imaginar-me el sistema límbic com si fos un nen petit jugant tot el dia i el còrtex prefrontal com si fos el pare d’aquest nen dient-li que ha de fer els deures i recollir les seves joguines. 

Vaig aprendre molt i el suport gràfic que feia servir (gràfics, imatges) em va ajudar molt a comprendre aquest tema tan interessant.

Eduardo Heredia 1r Batx