Hola, avui us venim a parlar d’un nou projecte que tenim entre mans: El Montquímic! Aquest curs el lema de la Robotseny i el Montquímic és: FINS A L'INFINIT I MÉS ENLLÀ. La part de Fira Científica-tecnològica parteix de diferents situacions d'aprenentatge. El punt de partida és l’espai, però hem de trobar solucions a problemes més propers tot seguint el mètode científic. Hem començat llegint un text sobre l’espai, que porta per títol: El problema de la brossa espacial! Amb aquest hem començat a ser conscients de la gran quantitat de ferralla que hi ha a l’espai!
Després hem intentat traslladar aquest problema de deixalles a un entorn més proper! Entre tots/es hem vist que el plàstic, i més concretament les bosses fetes amb aquest material són un problema…
Us deixem un enllaç que hem trobat molt interessant sobre aquest tema!
El següent pas que hem fet ha estat parlar sobre les diferents bosses de plàstic. Hem llegit un article, l’hem resumit i hem fet un mapa conceptual amb l’eina Coogle!
Us deixem l'enllaç de l'article: https://gastronomiaycia.republica.com/2018/07/24/diferentes-tipos-de-bolsas-de-plastico-cuales-son-las-mejores-bolsas-que-se-pueden-utilizar/
Tot projecte necessita un bon logo! A partir d'un repte cada nen i nena va dissenyar el logo que considerava que representava millor el nostre projecte i tot el tema del plàstic i les bosses!
Després d'una votació, d'allò més emocionant, aquest logo va ser el guanyador!
Després de veure que existeixen molts tipus de bosses, l'alumnat de 5è ens vam fer la següent pregunta: Quines bosses donen els comerços de Sant Celoni? Estan respectant la llei i el Decret? Per veure quina era la resposta el dimecres 19 d'abril, 5è C, va anar per les botigues de Sant Celoni recollint dades del tipus de bossa que es donava als seus clients. Algunes ens van donar mostres de les seves bosses per poder seguir treballant. En total vam poder entrar a 100 botigues! Va ser un matí molt emocionant.
En la recollida de dades vam anar a diferents comerços de Sant Celoni a preguntar quin tipus de bossa donaven amb la compra als seus clients. Vam veure que anem per bon camí perquè molts comerços donen bosses de paper, bosses biodegradables o bosses amb un percentatge de plàstic reciclat, però també vam veure que n’hi ha alguns que encara donen bosses de 100% plàstic no reciclat i que en teoria estan prohibides.
Les bosses de plàstic reciclat consumeixen molta energia per fer-les i les biodegradables també contenen un percentatge de plàstic de manera que cap de les dues opcions acaba de ser una solució. Ens agradaria que des de l’Ajuntament es pogués fomentar l’ús de bosses de tela reutilitzables, ja que són les més eficients pel medi ambient.
El grup encarregat de recollir dades de tota primària va ser 5è B. Vam anar classe per classe i vam fer tres preguntes:
Recicles a casa?
Quan vas a comprar portes la teva bossa?
Tens bosses de plàstic a casa teva?
A continuació us deixem amb la taula del recull de dades de cada pregunta.
El que hem pogut observar és:
El 85,4 dels nens i nenes de la Tordera recicla.
Que més del 50%, concretament el 76, 8 dels nens i nenes de la Tordera porta una bossa de casa quan va a comprar.
Que el 90% de nens i nenes té bosses a casa de plàstic.
El tema dels residus és una cosa que ens va cridar molt l'atenció. Tothom té envasos a casa, sobretot de plàstic. Per aquest motiu ens vam preguntar: quants envasos de plàstic genera un nen/a de 5è o la seva família durant una setmana?
Vam estar portant els envasos durant una setmana. Després els vam contar i agrupar en tres grans grups: ampolles, bosses de plàstic i envasos.
Vam recollir les següents dades (d'un infant de 5è, tot i que no tothom en va portar):
Total setmana= 668
Total any= 37.736
El que més hi havia eren envasos (460), seguit de les ampolles (118) i per últim les bosses de plàstic (90).
El reciclatge de plàstics, una mesura suficient?
Avui a la classe hem llegit un article molt interessant per continuar aprenent sobre el món dels plàstics.
Hem après que:
Les xifres a escala mundial són encara més alarmants: el 71% dels envasos utilitzats no es recuperen i van a parar directament al medi, mentre que el 14% van a incineradores i la resta, gairebé un 15% a reciclatge, segons dades de la recent publicació de la Fundación Ellen MacArthur.
Que costa molt reciclar els plàstics a causa de tres factors: la dificultat de la identificació i separació de polímers, la qualitat dels plàstics reciclats i la rendibilitat econòmica que suposa l’activitat.
Els costos dels processos de reciclatge depenen molt del preu del petroli.
Segons dades de l’organització Seas at Risk, el 10% de residus plàstics acaben embrutant els mars i oceans.
Us deixem l'article per si voleu llegir-lo!
Tipus de plàstic
Avui a la classe hem estat posant ordre a tota la informació que hem anat trobant sobre els tipus de plàstics. Hem vist que hi ha diferents tipus de plàstic:
1. El biodegradable: que es desintegra més ràpidament. Tarda mesos o 6 anys.
2. Plàstic tradicional: Triga 300 o 350 anys en degradar-se.
Hem decidit fer un material biodegradable similar al plàstic. Utilitzant matèries orgàniques (marro, pela de plàtan…) Aquest plàstic no porta ni petroli ni cap additiu extra, per tant, creiem que quan es descompongui es podrà utilitzar com adob.
- Inconvenients dels bioplàstics:
Augment de les zones de cultiu.
Necessitat d’una planta de compostatge industrial.
Costa reciclar-lo.
- Avantatge dels bioplàstics:
Respecten el medi ambient.
Estalvien energia.
Conserven l’olor i el gust dels aliments i begudes.
No cal l’humà perquè desaparegui.
Gran versatilitat i resistència.
Un cop vam recollir les dades i vam ser conscients de la importància de conceptes: com economia circular, plàstics més respectuosos amb el medi ambient... vam plantejar-nos les següents HIPÒTESIS:
Aconseguir elaborar un bioplàstic casolà amb propietats semblants als plàstics més convencionals o tradicionals.
Comprovar el temps de degradació d’aquests bioplàstics.
Per fer-ho vam buscar informació a Internet. Després de la recerca vam decidir experimentar amb les següents matèries orgàniques: llet, poma, marro de cafè, blat de moro (Maizena) i pell de plàtan.
El procés consisteix en:
Barrejar la matèria orgànica, afegir àcid (vinagre) i glicerina (component plastificant). Quan aquesta barreja s’escalfa, la calor fa que l’aigua s’evapori i quedi una massa pastosa. És molt important que quan l’estirem no quedi una massa gaire fina, ja que si no s’esquerda i es trenca.
L'estirem amb un corró de cuina i després la deixem reposar uns quants dies fins que s'assequi.
Marro de cafè: Queda de color negre. Hem vist que no queda com necessitem perquè quan s’asseca s'esquerda i es trenca. No és flexible i és dur.
Pell de plàtan: color marró fosc, fi i flexible però no elàstic.
Pela de poma: No es fragmenta fàcilment, però no és flexible.
Llet: Queda fi i es fragmenta al llarg de l’assecament.
Blat de moro: Olor transparent, flexible, segons el gruix es fragmenta més fàcilment. Aquest últim és el més semblant al plàstic convencional.
Hem vist doncs que el blat de moro seria una bona matèria compostable per poder fer un material similar al plàstic. Hauria estat ideal poder crear una bossa amb aquest material, però és molt difícil fer-ho sense un motlle. No entenem que si és tan fàcil no es pugui investigar més i crear bosses amb aquest material a escala industrial.
Un cop fet els diferents tipus de plàstic casolans, els hem deixat assecar. Alguns triguen diversos dies a fer-ho del tot. Mentrestant hem anat recollint en una graella d'observació els canvis produïts.
A més hem pensat, per tal de donar resposta a una de les hipòtesis que ens hem fet, que hi ha alguns factors que incideixen en la degradació: el sol i l’aigua. Per això hem posat les mostres amb aigua i terra del nostre hort. Abans les hem mesurat.
Amb els plàstics que vam portar durant una setmana, vam decidir que volíem fer alguna cosa per conscienciar a la resta dels nens i nenes de l'escola. Vam decidir crear un món fet amb els nostres propis residus. Volem que la gent deixi d'utilitzar tants envasos d'un sol ús. Del món surten cartells amb dades interessants i que ens han impactat quan buscàvem informació. Com per exemple:
Els plàstics s’obtenen principalment de combustibles fòssils, com el petroli o el gas natural, que són recursos naturals no renovables.
Hi ha grans quantitats de plàstics al mar. Al pacífic hi ha una massa de plàstics flotant de la mida de França.
Cada minut es compra un milió d’ampolles de plàstic.
A l’any s’utilitzen 500.000 milions de bosses de plàstic.
Una bossa de plàstic triga centenars d’anys en descompondre’s.
La majoria de bosses biodegradables també contenen un percentatge de plàstic.
La meitat de tot el plàstic consumit per la humanitat s’ha produït els últims 15 anys.
Reciclar no és la solució perfecta perquè s’utilitza una gran quantitat d’energia i també contamina.
Aquests dies hem començat a explicar el nostre projecte. Ho hem fet a la ràdio Sant Celoni i amb una exposició a les famílies. Ha estat una experiència molt bonica tot i està una mica nerviosos/es.
Us deixem l'enllaç al programa de ràdio (parlem del Montquímic a l'últim apartat del programa). Esperem que us agradi!
Des de català hem estat treballant també el Montquímic. Hem aprofitat el tema dels envasos per escriure una història amb els plàstics com a protagonistes. Després les hem explicat davant dels nostres companys i companyes. Han estat molt interessants! Us en deixem un petit taset:
La majoria de plàstic s'ha creat fa menys de 15 anys.
Les empreses tenen un paper important. La indústria dels refrescos s'ha enfrontat a crítiques creixents per l'ús de plàstics d'un sol ús. El 2018, Coca-Cola va establir objectius ambiciosos per l'any 2030. En aquest documental, s'investiga l'estratègia del món sense residus de Coca-Cola.
Aquest documental ens ha servit per tenir dades interessant i impactants com:
A molts llocs no tenen punts de reciclatge, com per exemple Samoa. Per poder reciclar han de portar els plàstics a Australià, per això mai ho han pogut fer perquè és molt car poder fer-ho.
A Filipines hi ha un gran problema amb el plàstic. Als anys 50 la companya Coca-cola donava la Coca-cola amb ampolles de vidre. Però als anys 70 van fer les ampolles de plàstic perquè fer les de vidre és molt car.
Es creen 200.000 ampolles de plàstic al minut, la meitat de les ampolles s'acaben cremant a abocadors o a la natura.
A més ens ha fet pensar molt! Som el futur!
També hem vist que hi ha diferents accions positives que es realitzen amb els plàstics utilitzats. Per exemple hem vist una marca de roba que es diu Fitplanet que transforma residus en roba esportiva que protegeix a animals marins. També hem trobat un home que fa escombres amb ampolles de plàstic o un artista, Erik Jensen, que fa obres d’art amb plàstics reutilitzats. Així que no tot és negatiu sinó que hi ha molta gent disposada a reutilitzar i donar una vida més llarga als plàstics utilitzats.
Us deixem l'enllaç amb l'article de la Vanguardia sobre Fitplanet:
Al matí la fira del Montquímic va ser tot un èxit. Vau poder explicar al projecte als dos alcaldes dels nostres municipis, al jurat i a tothom que passava. Va haver-hi nervis, però ho vau fer genial. Va ser un tancament del projecte molt bonic. A més vam aconseguir les quatre insígnies a les quals optàvem! Felicitats 5è!