Totes aquestes energies, per tal de centrar-se en un model que va més enllà de l'aula, un model que cerca tenir una ciutadania competent en el món digital en que vivim inmersos.

Si bé, moltes d'aquestes capacitats no depenen de la digitalització en sí, moltes d'elles es desenvolupen millor en ambients en els quals la tecnologia hi és present. D'aquestes, destacaria:

• Aprenentatge permanent: en un món canviant, aquells ciutadans que s'estanquen al seus aprenentatges aviat queden obsolets i marginats. La societat d'avui en dia ens demana la capacitat d'aprendre de forma continua (formal e informalment) per el propi benestar.

• Col·laboració: pensar que una persona està tota sola a l'hora d'afrontar reptes diaris ve en contra de la ciutadania del futur. Cada vegada més se'ns demana la capacitat per connectar (donar i rebre) amb altres per poder crear, corregir, avaluar... aprendre en definitiva.

Per això és necessari canviar i integrar-les, primerament a la nostra pràctica diària, a la nostra vida d'aula, a les nostres institucions perquè acabi permeabilitzant a la societat.