Els membres del GREC, a finals de l'any 2023. Isidre Morera, Juan Antonio Hidalgo, Lluís Mimó, Montserrat González, Encarna Albella, Magda Gómez, Maria Pi, Isidre Grau i Andreu Salillas. A la imatge falta Quim Módenes.
Cartell de la jornada sobre el patrimoni documental organitzada per Omnium
El Grup d'Estudis i Recerques de Cerdanyola (GREC) és una entitat cultural de Cerdanyola del Vallès que té com objectiu col·laborar amb l'Ajuntament de la ciutat en la recuperació i conservació del patrimoni documental de la ciutat. L'entitat té les seves arrels al 2017 com a resultat d'una jornada organitzada per Òmnium Cerdanyola per debatre sobre como s'estava gestionant fins a aquell moment la conservació del patrimoni documental de la ciutat. Com a resultat de la jornada, un grup de ciutadans van decidir organitzar alguna iniciativa que pogués ajudar a detectar i conservar els fons documentals que poguessin estar en perill de desaparició.
Una de les reunions preparatòries per constituïr la nova entitat. Va tenir lloc a l'emblemàtic Bar Grau de Cerdanyola, on durant més de mig segle s'han creat moltes de les entitats culturals del poble. I on, de fet, tenen la seu social algunes d'elles. Entre els assistents podem veure a algunes de les figures més destacades pel que fa a la recuperació de la memòria històrica de Cerdanyola com els historiadors Miquel Sánchez o José Luis Negreira o l'enyorat Albert Lázaro, activista en mil camps. Finalment no es van integrar al GREC però durant aquells primers dies van aportar els seus punts de vista.
Durant la resta de l'any 2017 es van fer diverses reunions preparatòries per intercanviar impressions sobre com hauria de ser la nova entitat, quines funcions hauria de fer i com hauriem de ser les seves relacions amb l'Arxiu Municipal, respecte el qual existia la sensació de que possiblement necessitaria més recursos humans per poder assolir de forma efectiva la seva tasca com a Arxiu Històric de la ciutat. A finals d'aquell any es va constituïr oficialment l'entitat, que va ser presentada públicament en un acte a la sala d'actes de l'Arxiu Municipal de Cerdanyola, al mes de gener del 2018.
Acte de presentació pública del GREC (gener de 2018)
Des d'aquell moment, el GREC ha recuperat diversos fons documentals que han estat cedits per diverses famílies o entitats culturals de Cerdanyola del Vallès. En alguns casos, cedeixen els originals. En altres, ens permeten digitalitzar-los i conserven ells els documents. Al mateix temps, reclama a l'Ajuntament que incrementi els recursos humans de que disposa l'Arxiu Municipal per a fer possible que aquest desenvolupi de forma efectiva la seva funció d'Arxiu Històric. Mentre l'Arxiu no disposi d'aquests recursos els documents recuperats son custodiats, de forma transitòria, pel GREC. Cal destacar, però, que el destí final dels documents recuperats ha de ser, finalment, el futur Arxiu Municipal de la ciutat.
Presentació pública del GREC (gener de 2018)
Va ser alcalde de Cerdanyola durant la República. Posteriorment, va ser el primer historiador i cronista del poble.
Periodista i activista cultural durant el franquisme, posteriorment durant dècades va ser cap de premsa de l'Ajuntament.
El mateix dia de la seva presentació pública com a entitat, el GREC va rebre l'encàrrec de custodiar de forma transitòria dos importants fons documentals. El primer va ser L'Arxiu Mimó, conservat durant dècades per la família Mimó. Aquest arxiu va ser creat originalment per Jaume Mimó i Llobet, que durant més de mig segle va recollir i preservar documents sobre el poble. Posteriorment va ser preservat durant tota la seva vida pel seu fill Jaume Mimó i Sarrablo, i posat a disposició de les persones que feien treballs històrics sobre Cerdanyola. Poc abans de morir, Mimó i Sarrablo va fer les gestions necessàries per a fer que els documents més importants de l'arxiu, que ell mateix havia digitalitzat, fossin posats a l'abast de tothom mitjançant una web que encara avui està activa, i que malaudament ell mai va arribar a veure en funcionament.
El segon va ser l'Arxiu Xane, pertanyent originalment a l'enyorat periodista Josep Maria Cortada (Xane), durant dècades una altra de les figures cabdals a l'activitat cívica, política i cultural de Cerdanyola. Durant la dictadura, formant part de diverses iniciatives ciutadanes i co-dirigint la "Revista de Sardanyola". Amb la recuperació de la democràcia va passar a treballar a l'Ajuntament com a Cap de Premsa i Comunicació. Igual que havia succeït amb l'Arxiu Mimó, la seva família també havia promogut, anys enrere, la creació d'una web per posar a l'abast de tothom els documents del seu arxiu professional. En aquest cas, als documents originals es van anar incorporant posteriorment les donacions de diverses persones que de forma espontània van començar a aportar documents per a que fossin també publicats.
Amb l'encàrrec de custodiar aquests dos importants arxius, doncs, començava el GREC la seva activitat. Posteriorment, han estat més famílies de Cerdanyola les que ens han fet el mateix encàrrec (podeu consultar la relació aquí).
Durant tot aquest temps hem mantingut converses amb els dos governs que Cerdanyola ha tingut des de la nostra constitució. Demanem que s'incrementin els recursos humans de que disposa l'Arxiu Municipal (que actualment considerem que son insuficients) per poder assumir de forma efectiva la custòdia d'aquests fons documentals, i dels que es poguessin recuperar en el futur. En el moment de redactar aquestes línies (abril del 2024) sembla que les coses estan avançant, i que una possible solució podria ser un conveni estable de col·laboració amb l'Escola d'Arxivística de la UAB, similar al que ja va fer possible, fa pocs mesos, la catalogació del fons documental cedit a la ciutat per Albert Lázaro (més informació aquí).
El GREC treballa, com ja s'ha dit, amb un objectiu clar i prioritari: que tots els documents recuperats quedin dipositats al futur Arxiu Històric de la ciutat, i que aquest disposi dels recursos humans necessaris. Al mateix temps, però, durant els darrers anys hem rebut de diverses famílies un volum molt important de documentació (fonamentalment, premsa local i publicació de partits polítics) que ara tenim per duplicat. En alguns casos, ens consta que aquesta mateixa documentació també està ja dipositada a l'Arxiu Municipal. I aleshores la documentació es conserva per triplicat.
En aquests casos, a començaments de l'any 2024 vam començar a portar els documents duplicats a l'Arxiu Històric del Vallès Occidental (que és a Terrassa) o a l'Hemeroteca General de Catalunya (a la Universitat Autònoma de Barcelona).