Qui era el Nen de Prades?
Va ser un capitost adolescent a la tercera guerra carlina i morí abans dels vint anys.
Pere Balcells Masgoret, conegut com el Nen de Prades (Prades, 31 de març de 1855 - Tortosa, 21 d'abril del 1875), va ser un guerriller carlí que destacà al Camp de Tarragona per les seves proeses i temeritats durant la Tercera guerra carlina.
Nascut a la vila de Prades, fill d'un pastor de la Granadella, va fer també de pastor des de ben petit a sou d'un hisendat de la vila, cosa que li va permetre conèixer, a més del terme de Prades, Capafonts, La Febró i Mont-ral, on el seu amo hi tenia propietats. Analfabet, va passar la seva infància pel territori, cosa que li va permetre conèixer l'orografia i desenvolupar un gran sentit de l'orientació. Als 17 anys va fugir de Prades i es presentà voluntari a la partida de carlins del tinent coronel Moore, de qui va aprendre estratègia militar i lluita de guerrilles.
La primavera de 1874 va organitzar el seu primer escamot. Tenia 19 anys i els seus homes eren una vintena. El Nen no va ostentar mai cap insígnia ni graduació militar, perquè deia que "qui no sap fer ni la o, mal pot tenir graus", però era cap de ronda amb una graduació de tinent, segons fonts carlines. Els seus homes eren tots del territori, i coneixien, com ell, els racons, les valls, les muntanyes i les coves.
Quan el 29 de desembre de 1874 es va restablir la monarquia borbònica en Alfons XII, una majoria de carlins es van rendir aprofitant l'amnistia que va concedir el govern. Però al Camp, el Nen de Prades va seguir lluitant, agafant ostatges i demanant rescat per poder subsistir. Els mesos de gener, febrer i març de 1875, el Nen i la seva gent atacaren i saquejaren diversos pobles del Camp reclamant contribucions.
El Nen de Prades, ferit en un pulmó, va morir l'abril de 1875. Els carlins van escampar la brama de que no havia mort per les ferides del combat, sinó que va ser afusellat per les autoritats liberals.