Què fem?

Grups: mitjançant estes bases de dades pretenem facilitar el contacte amb grups de música mixtos o 100% formats per dones. D'esta forma a banda de donar difusió, també acabem amb les excuses de molts programadors sobre la manca de dones dalt l'escenari, a saber 'no coneixem grups', 'és que no hi han', etc. Se tracta d'una eina col.laborativa on totes les formants d'un grup poden apuntar-se i esborrar-se quan vullguen de forma lliure. Important: sols propostes en actiu.

Tècniques: el món tècnic, és un espai masculinitzat a través dels anys on les actituds patriarcals estan molt presents. Són rols dels quals la societat ens ha anat apartant. En esta base de dades trobareu diferents professionals del So, Il.luminació, Electricitat i Electrònica. Podeu apuntar-vos de forma lliure així com esborrar-vos quan així considereu. El treball tècnic a banda, és un treball invisible i bàsic en esdeveniments musicals, el qual hem de considerar i valorar. Professionals en actiu.

Músiques: esta base de dades té la finalitat de facilitar la mixticitat quant a la formació de grups musicals, així com fomentar la formació de nous mitjançant el contacte i la informació de les músiques. També podeu comptar amb elles per a la contractació puntual d'algun esdeveniment o concert.

Una de les qüestions que ens afecta, és la invisibilització de les músiques als espais escènics. Entenem que totes tenim responsabilitat de que canvien les realitats, així doncs, si no programem grups on hi hagen dones, no tindrem referents als escenaris, al no tindre referents, s'impedirà indirectament que hi haja més músiques. L'escenari és un espai de poder, públic i visible on no tenim el mateix accés. S'apel.la a la manca de grups o a que estos no mouen diners i per això no es contracten. Una volta més patriarcat i capitalisme van de la mà, i no sols això, al final és la no voluntat de canviar res, al final es preservar el poder i els privilegis a qui sempre els ha tingut. I això quan ve d'espais suposadament alternatius i crítics, és on més mal ens fa. Sabem que no és "la solució", sabem que els canvis són transversals i que hem de primer, canviar-nos nosaltres, però també sabem que és una passa important, que volem referents i que volem compartir espais visibles. Podeu trobar més cartells ací.

El nostre concepte de Jam és un poc diferent del clàssic provinent del Jazz. Pretenem que siga un exercici d'autoconfiança, d'apoderament, de sororitat, d'acompanyament, de fer xarxa, etc. Perquè no s'exigeix una professionalitat musical, perquè és més important el poder superar barreres imposades i plantar-se a un escenari i aconseguir-ho que fer una cançó virtuosa. Així doncs, el públic ha d'entendre que no ha de vindre com a espectador d'un concert, sinó com a acompanyant i com a suport. No és per a entretindre a ningú, és un exercici intern que es fa públic. És un espai on podem prendre l'escenari, i és un espai on iniciar-se i on els mínims els posa cada una sobre sí mateixa.

Com entenem que totes no tenim la mateixa capacitat musical, podem participar improvisant amb altres companyes, de forma individual, o tocant cançons amb el nostre grup de música. Establint uns temps per a que totes pugam participar.

Una Jam diferent. Trencant rols de gènere.

• Nosaltres, les fuses (columna d'opinió - Revista TresDeu)

• Ser feminista en el s. XVI / Konposatzailea eta feminista XVI. mendean (Irantzu Martinitz-Xil Beldarrain)

• La mercantilització del 8 de Març (Bruixa feminista - Revista La Llavoreta)

• Per què necessitem la ira femenina en la música

• Reflexiones acerca del cisheterop...unk (fanzine Punk)

• White male privileges in punk (Anna Vo - article traduït)

Dirigit a les dones que solen organitzar esdeveniments amb actuacions i que generalment deleguen les tasques de sonorització als companys per trobar-se allunyades dels coneixements bàsics, i també a totes les interessades 'perquè si'. No es tracten en profunditat temes específics per mancança de temps i de coneixements previs.