Una de les restes de la Guerra Civil en pitjor estat de conservació de les nostres comarques es troba al cim de La Serreta.

En 1937, per protegir a la ciutat d'Alcoi d'atacs aeris es va construir un petit edifici per vigilar els cels de la vall del riu Serpis, i poder avisar amb temps suficient a la població quan apareixien bombarders alemanys per les nostres muntanyes.

Al subsol del Passeig de Cervantes es conserven les galeries del refugi construït en 1938 per protegir a 1166 persones. Estava equipat amb banys i dues fonts d'aigua corrent. Tenia tres entrades, una de les quals comunicava directament amb el grup escolar Cervantes per a que el seu alumnat tinguera un accés molt ràpid en cas d'atac.

Actualment el refugi es visitable i està museïtzat, amb panells que expliquen la història de la Guerra Civil i els seu efectes en Alcoi. És l'únic dels més de 25 refugis construïts per tota la ciutat.

A 14 metres per sota de l'edifici del Palau Comtal, es conserven les galeries del gran refugi que es va construir en 1937 per protegir la població de Cocentaina d'atacs aeris. Té una capacitat al voltant de 1000 persones, està format per 11 galeries i té dues entrades, una al carrer Dolors i altra a la plaça del Pla. Cal destacar que el refugi es va construir molt ràpidament per persones que no podien ser mobilitzades per a la guerra: homes majors i adolescents. Es va iniciar l'excavació de dues galeries més que mai foren acabades.

Crida l'atenció tant la grandària de la construcció com l'ús de carreus de pedra per fer part de les voltes de les escales de baixada com per el bon estat de conservació de les galeries malgrat que foren abandonades durant moltes dècades, i no van tindre cap mena de manteniment.

Per sort Cocentaina no va patir cap bombardeig duran la guerra. El seu veïnat si que utilitzar el refugi quan Alcoi era atacada i sonaven les alarmes a la vila comtal.

El Castell fou utilitzat com observatori antiaeri. Des de la torre medieval es vigilava el cel i es donava l'avís per a que sonaren les alarmes del campanar de Santa Maria i del Palau.

Es van construir altres refugis en algunes de les fàbriques de Cocentaina, com en el Moli Cartons, en la la fàbrica de sabates de Venancio Riera i altres.

Actualment està obert al públic. Per saber quan és visitable cal contactar amb l'oficina de turisme de Cocentaina:

https://www.turismococentaina.com/ca/refugi-antiaeri

En 1923 es va iniciar la construcció d'un gran edifici per allotjar l'Escola Industrial d'Alcoi. Les obres passaren per múltiples dificultats, i l'edifici no fou acabat fins l'any 1936 poc abans de l'inici de la Guerra Civil. Durant el conflicte va acollir l'Hospital Suec Noruec, una iniciativa humanitària internacional que va portar personal sanitari escandinau i molt material per atendre a soldats ferits als fronts de batalla.

En 1939, amb l'inici de la dictadura fou transformat en la Presó del Generalisimo, en un lloc de detenció on centenars de persones foren empresonades per les seues idees polítiques.

La llei d'educació aprovada per la II República va fer que l'escola del convent dels franciscans fora transformada en un centre educatiu públic i laic. Va rebre el nom d'escola Joaquin Costa. Els frares abandonaren l'edifici i es van traslladar a una casa de Cocentaina. El mateix va passar amb el convent de les Trinitàries que fou transformat en l'escola Francesc Ferrer i Guàrdia.

Durant la Guerra Civil, al voltant de 75 xiquets i xiquetes refugiats de Madrid i altres zones que estaven patint atacs aeris o que venien de zones ocupades per l'enemic trobaren refugi a Cocentaina. Molts foren allotjats a l'antic Convent, que va funcionar com una colònia infantil per a orfes.