Embedded Files
El percentatge de noms femenins en els carrers fou molt baix, el que demostra que el masclisme estava molt arrelat. Foren cinc les dones titulars d’un carrer a Cocentaina. A part de Concepció Arenal i la Pasionària que veurem després al C/ l’Àngel; també estaven Aida Lafuente (1918-1934) al C/ St. Roc de Fraga, Lina Odena Garcia (1911-1936) al C/St. Isidre i Mariana Pineda (1804-1831) el C/ Almàssera de Penella.
Amb el franquisme, aquests noms de carrers foren suprimits, al igual que els drets que les dones havien aconseguit durant la II República.
Aida Lafuente Penaos
Aida Lafuente C/ St. Roc de Fraga
Aida Lafuente C/ St. Roc de Fraga
Aida Lafuente ( o De la Fuente) Penaos, fou una adolescent de 16 anys militant de les Joventuts Comunistes. Va morir el 13 d’octubre de 1934, el dia més virulent de la Revolució d'Astúries on el poble rebel·lat es va enfrontar als tancs i soldats de la República essent totalment derrotats i humiliats. La mare va ser afusellada i una germana torturada. El pare va morir a la Presó. Aida va ser també un símbol pels revolucionaris.
Aida Lafuente ( o De la Fuente) Penaos, fou una adolescent de 16 anys militant de les Joventuts Comunistes. Va morir el 13 d’octubre de 1934, el dia més virulent de la Revolució d'Astúries on el poble rebel·lat es va enfrontar als tancs i soldats de la República essent totalment derrotats i humiliats. La mare va ser afusellada i una germana torturada. El pare va morir a la Presó. Aida va ser també un símbol pels revolucionaris.
Paulina Odena García
Lina Odena Garcia (1911-1936) al C/St. Isidre.
Lina era de nom Paulina, catalana de Barcelona d’ofici sastressa. Va participar en els fets revolucionaris de Sant Cugat del Vallès el 6 d’octubre. Fou membre del Comitè Central del PC de Catalunya. Quan la rebel·lió militar del 36, es trobava en un congrés a Almeria. Desprès va marxar a una missió del Comitè Central de UJC a Granada i va morir a l’Embassament de Cubillas el 14 de setembre de 1936 prop de Guadix. Fou tot un símbol revolucionari i feminista.
Dolores Ibarruri Gómez
DOLORES IBARRURI "La Pasionaria" Carrer de l'Àngel
Dolores Ibárruri Gómez, anomenada "La Pasionaria" Membre del Partit Comunista des de la seua fundació, va ser elegida diputada en les eleccions de febrer de 1936, les últimes celebrades durant la Segona República, i també en les primeres eleccions de l'actual democràcia en 1977. Al llarg de la seua vida fou un personatge mític entre l'esquerra mundial.
Concepción Arenal Ponte
Concepción Arenal (1820-1893) al Carrer Guadalest
Primera dona universitària espanyola. Es va disfressar d’home per poder anar-hi a la Universitat Central de Madrid. Quan la van descobrir va haver d’enfrontar-se a moltes dificultats; però la seua fitxa acadèmica era tan brillant que van haver de convalidar-la. La deixaren continuar estudiant. Col·laborava al Butlletí de Institut Lliure d’Ensenyança. Va ser nomenada visitadora de presons, càrrec des del qual va intentar millorar la situació de les dones. També va col·laborar activament en les Conferències de Sant Vicent de Paul. Està considerada com una precursora del feminisme.
Mariana Pineda Muñoz
Mariana Pineda (1804-1831) al Carrer Almàssera de Penella.
Liberal condemnada a mort durant el regnat de Ferran VII, en altres coses per haver brodat una bandera amb els lemes: “Llibertat. Igualtat i Llei”. Mariana va quedar detinguda a la seua casa, baix estricta vigilància. El jutge estava autoritzat a indultar a la reu a canvi de la delació dels seus correligionaris, però la lleialtat feta silenci va convertir el seu gest en llegendari. Mariana de Pineda, de vint-i-set anys per complir, era executada en garrot vil, el 26 de maig de 1831. Federico Garcia Lorca li va dedicar una obra de teatre
Page updated
Google Sites
Report abuse