Si cada empresa, gran o petita, es fa càrrec d'una família o d'un membre d'aquella família, assegurant un ensenyament inclusiu i uns recursos culturals que permetin a aquell grup familiar obtenir habilitats per obrir-se camí a la nostra societat, estaríem fent una bona tasca.

Imaginem una família amb problemes econòmics, mal ambient per la tensió i poca disciplina o control dels seus fills. No poden pagar un professor particular que posi al dia la filla gran, que ha començat ESO. Però hi ha una botiga o dues al barri que s'ofereixen a pagar-li les classes i l'escola on va, li proporciona una aula per fer-ho. Es contracta un professor particular i aquesta despesa de les botigues, consten a la declaració d'hisenda. A més a més, gaudeixen d'un distintiu que fa que el barri conegui la seva implicació. Els veïns i veïnes participen anant a aquestes botigues, perquè SABEN que el que inverteixen, servirà directament per a un ciutadà proper, que sempre podrà justificar el seu progrés personalment.