Participants

"El silenci ens fa còmplices de la desídia. La indiferència és el naufragi de l'ànima".

Ximo Micó Cuesta és l'autor de l'exposició "Fronteres orquestrades" que inaugurarà el festival i ens servirà per reflexionar sobre l'absurd de les fronteres en un món globalitzat. Ximo és un mestre artista que al llarg de la seua trajectòria professional ha conjuntat la passió per l'educació amb una sensibilitat artística que ha sabut encomanar en la seua pràctica docent.

Les sues obres reflexionen sobre temes d'actualitat i donen coherència a la seua producció artística. Títols com “Lo que podría haber sido”, “Buscando el Norte”, “El farero ciego”, “Epidermis”, “Mar tancada”, “La delgada, línea roja” o “Tiendo puentes sobre el mar”, inviten a la reflexió sobre les ferides d'un món globalitzat i en elles tracta qüestions com la immigració, les fronteres o les contradiccions de la naturalesa humana.   

Precissament, aquests són els arguments seleccionats per a l'exposició actual titulada “Fronteres orquestades” que serà el referent plàstic per al festival “Fars Culturals de la Mediterrània” que organitzen el Màster en Teatre Aplicat (UV) i Espai Inestable. 

Com artista desenvolupa el seu treball a "Sporting Club Russafa" centre cultural de de València que acull artistes en residència. Per indagar en la seua obra entreu a les xarxes socials:

• https://www.instagram.com/ximomico_art/

• https://www.facebook.com/ximomico

Exposició fotogràfica dels "Fars Culturals de la Mediterrània-Kerkennah 2022" a l'entrada de l'Espai Inestable.

Documentar els processos d'aquests fars interculturals és uns dels objectius del projecte imprescindibles perquè les pròximes generacions tinguen referències i no hagen de començar sempre de bell nou. De la mateixa manera volem que aquestes històries, músiques, temàtiques i personatges populars de la Mediterrània, que ens són comuns, deixen de ser desconegudes pel gran públic. 

Els fotògrafs Mauro Abate i Alberto Vozzolo tenen un llarg recorregut expositiu i han col·laborat assiduament amb el Festival dei Teatri d'Arte Mediterranei que organitzat per la Companyia Bertolt Brecht té lloc cada any a la ciutat de Formia (Itàlia).  

Giufà és un personatge sense cap tipus de malícia, crèdul, presa fàcil per als lladres i estafadors de tota classe. Representa la veu del poble i s'expressa amb frases que ha aprés de sa mare o per via de la tradició oral. A les seues aventures sovint es compliquen les coses però gairebé sempre surt indemne. Encara que s’identifica com el "babau del poble", les seues accions, paraules i pensaments serveixen per transmetre un missatge moral. Són las reaccions dels seus companys, en lloc del seu comportament estrafolari, les que ens fan reflexionar al final de cada història.

Segons Italo Calvino el personatge s'hauria desenvolupat a partir d'històries sobre Nasrudín, personatge antiheroi famós a la tradició popular àrab, possiblement en el moment en què l'illa de Sicília es trobava sota el domini musulmà entre els segles IX al XI ("Giufà" vindria de l'adaptació àrab "Juha" que al seu torn venia de la paraula turca "Hodja" que significa mestre o professor). Les històries sobre el mulà o mestre Nasrudín són les d'un savi-bufó i eren utilitzades pels mestres sufís com pedagogia per ensenyar a viure, no tant per mitjà del dogma sinó a partir de l'humor i de situacions absurdes. Aquests esquemes mentals alternatius i el relativisme inherent a les històries de Nasrudín van ser absordides per la tradició oral de Sicília abans de ser transformades per il·lustrar una sèrie de valors culturals populars, que amb el temps s'escampen per tot el Sud d'Itàlia.

El text de "Giufà e il mare" d'Antonello Antonante que presentem confronta la mirada un tant ingènua d'aquest personatge popular amb la desfeta de la globalització que està convertint la Mediterrània en una mar d'incomprensió, d'enfrontaments i de mort.

*Aquest espectacle de Maurizio Stammati és una coproducció amb el Centro RAT TEATRO DELL'ACQUARIO de Cosenza.

Assistit per un quintet de músics talentosos, aquest espectacle musical ens portarà a un viatge pels carrers animats de Tunísia. Descobrirem els sons tradicionals que es barregen habilment amb sons moderns creats pels instruments de corda. Les veus harmonioses dels cantants es combinaran meravellosament amb la darbouka per crear un ambient vibrant i ple d'emocions. El oud aportarà un toc d'autenticitat al concert musical alhora que afegeix una dimensió melodiosa i íntima a l'espectacle.

Els llaços culturals de Tunísia amb Al-andalus i la Comunitat Valenciana en particular, i amb Espanya en general, són una llarga història que cal anar descobrint a poc a poc perquè l'estima per aquest passat comú encara perdura. A més de ser un dels païssos d'arribada dels moriscos valencians i de la resta de la península durant l'expulsió de 1609 trobem viva una tradició comuna entre ambdós territoris per mitjà de l'arquitectura, la gastronomia, l'agricultura, l'artesania, la música, la vestimenta, etc.

NOTA: per a més informació sobre la història comuna entre els nostres pobles, veure el blog "Los moriscos de Túnez".

A aquest festival tenim L'Odissea com a llibre de referència ja que Ulisses està considerat com el primer nàufrag d’Occident. El primer hoste i el primer foraster. Les paraules d'Homer continuen sent actuals quan fan reclamar al seu heroi Ulisses el dret a l'hospitalitat dictada pels déus "A ningú se li negarà l'hospitalitat!".

L’hospitalitat dels grecs és ben coneguda al llarg de tots els temps i fins l'actualitat. Sempre hi ha un got d’aigua per a la calor sufocant de l’estiu i els estrangers no marxen mai sense regals. L’hospitalitat com la filosofia, la democràcia i tants d'altres creacions també és un invent de la cultura grega i forma part de la nostra civilització occidental. Ajudar a totes les persones que arriben a les nostres costes, siga qui siga, es diga com es diga, professe la religió que professe...

Aquest serà el missatge del nostre festival "Fars culturals de la Mediterrània" que en aquesta ocasió es transformarà per donar la veu a les dones de L'Odissea: Penèlope, Calipso, Nausica, Circe, les Sirenes, Escil·la i Caribdis i la pròpia deessa Atenea com a protectora del protagonista.

Nota: la lectura de L'Odissea (alliberada) començarà al balcó de la Casa Museu de Vicent Blasco Ibáñez des d'on es pot contemplar la mar Mediterrània a la platja de la Malva-rosa de València.