Embedded Files
El GE El Castanyot, situat al Casc Antic de Sant Joan Despí, és l’esplai amb més antiguitat de la població. La seva fundació es remunta a finals dels anys seixanta, però durant els anys quaranta ja era una associació de caire cristià.
Com a entitat cultural, la seva història s’inicia a principis de segle, quan va formar-se com a entitat de caire religiós anomenada “Associació de les Filles de Maria”. Els primers estatuts escrits a l'any 1916, data en què també es van construir el local on actualment es troba el GE El Castanyot.
Les Filles de Maria, a part de realitzar activitats religioses, van donar un fort impuls al teatre i a la música: realitzaven representacions acompanyades de composicions musicals tocades per músics aficionats de la població.
Durant els primers anys de postguerra (1939-1942) i a causa de la destrucció de l’església de la població, els locals de les Filles de Maria van passar a ser la rectoria del poble i fins i tot s’hi van arribar a celebrar casaments.
Fins a mitjans dels anys 50, van haver-hi algunes companyies de la població que assajaven i representaven obres teatrals com “Els pastorets” durant el Nadal, tradició que s’ha recuperat amb el GE El Castanyot i que ja fa més de trenta anys sense interrupció que la representen els nens i que a més és l’única representació oberta al públic que se’n fa al poble. Tot i que va haver una època des de finals dels 50 fins a finals dels 60 on no apareix cap documentació que informi de cap mena d’activitat, és per això que es comenta que durant aquests anys l’entitat romandria tancada.
Més tard, a l’any 1969, un grup de mares que eren filles de Maria tornen a donar vida a aquesta entitat, un grup de famílies comença a organitzar activitats amb els seus fills (principalment excursions) i deixen de banda l’àmbit religiós per un de més pedagògic. Va ser així com el 1971, una comissió de pares afins al tarannà que tenien, van decidir afegir-se i posar al dia els locals situats al carrer Jacint Verdaguer, tot construïnt la que avui es coneix com La Sala Blava, i incentivant que la gent del nostre poble hi anés a fer activitats, cinefòrums, xerrades, teatre, etc.
1973.
Al 1973 van decidir que era el moment de fer unes colònies a les que hi poguessin accedir totes les famílies amb menys recursos de Sant Joan Despí. Per tal de poder dur a terme aquestes convivències parroquials, necessitaven monitors, i va ser quan van entrar a escena les Daines, un grup de nenes del grup d’escolta Sant Jordi, provinent de Sant Feliu, que recentment s’havien quedat sense locals al seu poble. Van poder comptar amb l’ajuda de mares cuineres i la comissió de pares per tirar endavant aquests dies d’estiu.
Al 1974, veient el seu èxit, el grup de monitors van decidir posar un nom a aquell concepte que tan bé estava funcionant. Van fer una reunió i entre les diferents propostes que van sorgir van decidir adoptar el millor de tots, “El Castanyot”. És així com va sorgir el nom que ens acompanya fins avui, escollit de manera assembleària.
Al 1975 es va fer un nou esforç per posar al dia el local. Es va crear l’actual ludoteca, que en aquell moment es va idear per fer servir el teatre com a cinema. Allà hi van posar el projector, i van aconseguir butaques per la sala.
Més endavant, al 1976 es va estrenar la representació teatral per excel·lència del Castanyot “Els Pastorets”. Algunes dones del poble van ajudar a crear el vestuari per tal de dur-la a terme.
Al 1981 es va crear la cançó del Castanyot, “Tots junts som un gran grup”, de la mà dels ajudants de monitor de l’esplai.
El 1984 El Castanyot, juntament amb alguns esplais veïns del Baix Llobregat, es van unir per formar el “Movibaix”, amb l’objectiu de compartir recursos i experiències per la mútua millora en l’àmbit del lleure educatiu.
1978.
1986.
El 1988 es van obtenir els primers títols de monitors, i un any més tard es va celebrar la primera “Festa del Maig”, al parc de Torreblanca, on per primer cop es va iniciar la tradició d’unir diversos esplais per compartir un dia d’activitats i coneixença entre entitats. Aprofitant per passar-ho bé i fer gresca i xerinola. Encara a dia d’avui es segueix celebrant i hi participem amb moltes ganes, tot i que ha canviat de nom i ara s’anomena “Festa Esplai”.
A l'any 1990 el Castanyot va crear una de les seves senyals identitàries més conegudes, el seu logo!!
Al 1991 el Castanyot es va quedar sense monitors titulats, i va arribar el moment de formar una nova remesa de monitors amb aquesta acreditació.
A l'any 1995 els 3 grups tradicionals de l’esplai, que eren petits, mitjans i grans, van quedar curts, i es va crear un nou grup, els Joves.
Al 1996 va ser un nou any de reformes al local. Gràcies al suport de l’Ajuntament i a tots els monitors i monitores del moment, es van aixecar la secretaria i els nous lavabos. Es van reforçar totes les escales amb baranes noves, tot aprofitant la estructura de la pantalla de cinema que tantes pel·lícules havia projectat. Va ser el primer cop també, que de colònies en comptes de comptar amb els cuiners de la casa van portar els seus propis cuiners, que eren alguns amics i exmonitors de l’entitat.
Al 1997 es van reforçar els decorats de Pastorets, amb la col·laboració del Pepe Campos i el Dani Margallon com a pintors d’aquests. Complementat amb la renovació de l’escenari l’any següent.
1998.
2004.
Al 1999 un grup nou va arribar a la vida de l’esplai, el grup de Menuts, els més petitons. Es va estrenar el casal d’hivern.
L’any 2000, un dels monitors més actius de l’entitat, en Xavi Rovira, es va treure el primer carnet de Director de l’esplai, després de l’experiència del casal de Nadal, van projectar un nou casal d’estiu.
L’any 2002 es va tornar a fer una obra important a l’esplai, la nova instal·lació elèctrica, que els hi va portar moltes hores als monitors d’aquell any.
Va ser al 2004 quan l’últim grup, fins a data d’avui, va arribar al nostre esplai: els Supergrans. Cada any som més infants els dissabtes i va ser necessari dividir amb més franges d’edats els grups de nens i nenes.
L’any 2009 es va fer l’adaptació de l’esplai, per incloure i atendre a tota diversitat d'infants, tot fent una rampa al pati, treient una de les jardineres. També es va dividir la Sala Blava, que era molt gran, en dos, amb la col·laboració dels monitors de l’esplai i el grup de joves. Alhora, aquest any vam celebrar els 40 anys de l'entitat amb un munt d'activitats especials.
L’any 2010 es va renovar el sostre interior del teatre, ja que les plaques estaven molt fetes malbé.
L’any 2011 amb l’ajuda d’ex-monitors i monitors es va reformar la plataforma on es guarda l’atrezzo per les diferents obres de teatre, que era molt insegura, ja que era tota de fusta força corcada. Es va aprofitar per canviar també els suports de les bambalines, que estaven en la mateixa situació.
2009.
La sala de monitors ha tingut molts espais dins del nostre local en el llarg de la seva història, però la més rellevant per nosaltres va ser amb l’entrada d’un monitor en cadira de rodes a l’equip, al 2015, on es va traslladar la sala de monitors per major accessibilitat a la Sala Verda.
El Castanyot des del seu naixement a principis dels anys 70 fins a l’actualitat ha funcionat sense interrupcions educant als infants i joves en el temps de lleure, d’acord amb la ideologia i valors que l’entitat treballa.
L’equip de monitors sempre s’ha caracteritzat per ser un equip jove, força estable i totalment voluntari, que majoritàriament surt dels propis nens de l’entitat que decideixen, un cop finalitza la seva etapa com a joves, passar a formar part de l’equip de monitors.
IMATGES DE CADA ANY:
IMATGES DE CADA ANY:
Page updated
Google Sites
Report abuse