En aquesta aventura, un nen, en Leo, i el seu avi, fan un viatge a una illa. El nen troba al seu avi a l’àtic de casa i a través d’una porta secreta, pugen a un vaixell i emprenen un viatge que, en realitat, és un viatge simbòlic, un viatge a un lloc del qual, l’avi no en tornarà. La història parla de la pèrdua d’un avi. El retorn a casa del nen, trist i solitari, però alhora sabent que l’avi és molt més feliç allà on s’ha quedat. Un llibre preciós i reconfortant que ens mostra com les persones que estimem són sempre a prop, perquè tant se val on siguin. 

Un conte molt útil per treballar amb els més petits el tema de la mort. La llebre li diu a l’ós rentador que ha de marxar i que ho ha de fer sola, però que si vol la pot acompanyar fins a la riba del gran riu. Quan arriben, la llebre s’acomiada i li encarrega a l’ós que s’acomiadi de part seva de la resta d’amics i que els expliqui els contes que ell sap. L’ós queda molt trist i més tard, en tornar a casa, es va trobar als altres amics, els va fer una gran abraçada i els va dir que ja no tornarien a veure la llebre. Tots junts van anar a fer un volt i van tocar una cançó que segurament va sentir la seva amiga llebre. Una aproximació laica, sensible i apropiada també per als més petits. 

Aquest conte, destaca la importància de mantenir vius els records de les persones estimades que ja no hi són. Per això, malgrat la tristesa de la família per la mort de l’avi, el pare decideix arreglar el seu vell vaixell, amb la col·laboració de tots, i recordant moments ben especials, viscuts al seu costat.

Aquest senzill conte, dirigit als més petits, dóna a entendre que l’amor de les persones que ens estimen és incondicional. En Cueta fa preguntes a la mare, per saber si l’estimaria malgrat que fos dolentot, un ós, un cocodril, un insecte… i planteja altres qüestions com ara si l’amor es gasta, es pot trencar o fer malbé i arreglar, enganxar o refer. La guineu contesta que ella l’estimarà sempre, i en Cueta pregunta si també l’estimarà  i el seu amor continuarà quan ja no hi sigui. M’agrada molt la resposta de la mare: “Veus aquelles estrelles lluminoses? Doncs n’hi ha algunes que van desaparèixer fa molt temps i encara brillen al cel. Doncs l’amor, com les estrelles, mai no s’acaba”.  

L’esquirol vermell estava trist. Sentia una pena molt fonda perquè la seva mare s’havia mort, i pensava que no tornaria a ser feliç mai més. El seu pare li eixugava les llàgrimes amb tendresa, per consolar-lo. Aquesta és una proposta literària i artística, que a primer cop d’ull podria semblar massa trista i pessimista per als lectors infantils; però de la mateixa manera que li succeeix a l’esquirol, els nens perceben amb naturalitat l’experiència de la mort i busquen respostes. La distància que els aporta la fantasia és bàsica per ajudar-los a entendre la pèrdua d’un ésser estimat.

El protagonista d’aquesta història tenia una gossa que es deia Elfi, ho feien tot junts, i cada nit abans d’anar a dormir ell li deia: jo sempre t’estimaré. Però van passar els anys i l’Elfi va morir, tota la família estava molt trista perquè mai li havien dit que l’estimaven, creien que no era necessari perquè ella ja ho sabia. En canvi ell estava més tranquil, cada nit li ho havia dit. I segueix pensant que quan tingui una altra mascota, sigui quina sigui cada nit li dirà: jo sempre t’estimaré. 

La Júlia té un gran forat i no li agrada gens. Per això, tracta d’omplir-lo i tapar-lo de moltes maneres diferents per tal que desaparegui. Ho aconseguirà? La vida és plena de trobades. I també de pèrdues. De vegades aquestes pèrdues són insignificants, com perdre un llapis o un paper. Però n’hi ha d’altres que poden ser importants, com perdre un projecte, la salut o una persona estimada. El buit és un llibre que ens parla de la resiliència, o la capacitat de sobreposar-se a l’adversitat i trobar-hi un sentit.

L’osset és feliç escoltant les històries de l’avi, però un dia es posa malalt i se l’emporten a l’hospital. Allà, l’avi que està cansadet i li costa parlar, demana al petit que  li expliqui un conte i s’adorm profundament escoltant-lo. La mare explica al petit osset que l’avi ja no es despertarà, i tornen a casa compartint la seva tristesa i també el tendre record de l’avi. 

Sibil·la és una nena que emprèn un viatge per trobar el lloc més proper a les estrelles, on creu que hi trobarà el que ha perdut. Durant la travessia, descobrirà indrets fantàstics i personatges estranys que la faran reflexionar. Un viatge personal que la posarà a prova i l’ajudarà a descobrir el que té en el seu interior i a superar la pèrdua que l’ha portat fins allà.

En Tom ja no hi és parla de les emocions que sent en Marc, un nen de vuit anys, que pateix la pèrdua del seu millor amic el Tom. L’objectiu d’aquest llibre és acompanyar a nens i nenes que estan vivint un dol. També és una eina útil per a famílies i escoles que estan sensibilitzades amb aquest tema i vulguin parlar-ne de manera avançada sense haver-se trobat en la situació. Al final hi ha una petita guia amb alguns consells pràctics

Una nena petita està trista perquè l’Elvis ha mort. No el famós Elvis, sinó el seu canari. Un llibre que serveix de consol als nens i un meravellós àlbum ple de poesia. El dolor, l’elaboració del dol, compartir els sentiments, que genera la pèrdua d’un ésser estimat, són els continguts d’aquest bonic conte.

Hi ha moltes maneres de parlar d’aquest conte, però a nosaltres ens agrada parlar d’una petita història d’una parella que volia crear una família i plegats continuar gaudint la vida. El que li passa a aquesta parella, però, és que just quan tot sembla tirar endavant, van perdre la seva il·lusió. Aquesta és la història d’un avortament, del comiat d’un ésser molt desitjat que va tenir pressa per néixer.

És la història de dues porquetes, Nana Vieja i la seva neta Chanchita, viuen juntes i ho fan tot juntes. Però arriba un dia que Nana Vieja es nota molt cansada i ja sap que li queden pocs dies de vida, així que ho deixa tot a punt per morir, i fa un repàs de tot allò que li agrada amb la seva neta. Finalment, porta a la seva néta a donar un últim passeig per a explorar les coses meravelloses que les envolten.

L’avi sempre era el més fort, pujava als arbres més alts i saltava als llacs més profunds, sense adonar-se dels perills als quals s’exposava … Com era possible? Per què sortia airós de les situacions més problemàtiques? L’avi tenia la sort que algú tenia cura d’ell: L’àngel de l’avi!

Un conte amb consells i explicacions perquè els infants aprenguin a entendre i compartir el seu dolor davant la mort d’un pare o mare. Presenta els principals canvis als quals s’enfrontaran, i dóna idees per poder afrontar millor aquesta pèrdua. A l’inici del llibre hi ha un missatge destinat a familiars, mestres i educadors.

Un matí, el senyor Guillem es va trobar unes ales al seu jardí. «De qui deuen ser?», es pregunta. Però ningú no les reclama, ningú no en sap res. Fins que un dia s’atreveix a tocar-les i es desperten els records. Una història filosòfica i poètica sobre el final de la vida. Un àlbum il·lustrat que ens explica la mort amb molta sensibilitat.

La vida de tota persona està formada de petits grans moments: aquest és el fil de la vida. Esperar un petó abans de dormir, l’amor, un nadó, una crida … o el retorn de la primavera. Aquest llibre recopila tots aquests moments, aquestes coses especials i comuns que conformen la vida d’un, la vida de tots. Un meravellós llibre il·lustrat, en el qual subtilitat i saviesa s’entrellacen d’una manera inoblidable. Un fil vermell ens condueix de pàgina en pàgina, portant-nos per les diferents fases de la vida, amb tota la seva alegria, la seva tristesa, la seva emoció …

La Laia i en Bernat són molt amics i sempre van junts a l’escola fins que un dia la Laia es posa malalta. En Bernat descobreix que és una malaltia greu i que segurament no es recuperarà. Tota l’escola la va a veure un dia, però en Bernat hi va cada dia a explicar-li contes i fer-la riure. Un dia la Laia perd la lluita i es converteix en una estrella que el Bernat veu des de la seva habitació. En aquest llibre realista, però ple d’esperança, vivim la malaltia i la mort de la Lea amb el seu gran amic Bruno, la seva mamà, la seva professora i el seu company de classe. Un conte sobre la mort. 

En Kor Derito era una ovella molt especial: tenia el cos de núvol. Com que no era de llana igual que la resta d’ovelletes, sempre el deixaven de costat. En Kor era molt sensible, artístic i creatiu i es parava sempre a observar i gaudir de la natura. Un dia es va posar malalt i la seva mare Dèlia el va cuidar amb molt d’amor, però finalment, es va “adormir” per sempre. Llavors, la Dèlia va veure que el núvol que cobria el cos del seu fillet ja no hi era, només hi havia un cabdell de llana ben blanca,  va mirar al cel i va descobrir el núvol més bonic i lluent de tots, que era el del seu fillet Kor. Ara, en Kor es dedica a ajudar a dormir als infants que els hi costa fer-ho, portant-los a un meravellós món de somnis.

Un excel.lent llibre que convida els infants a reflexionar, partint de 6 preguntes que mostraran diferents respostes, originals i realistes. Entre aquestes qüestions, s’aborden temes com ara l’existència, el sentit de la vida i la mort. Aquest material possibilita el diàleg amb els adults, integrant aspectes relatius a la pròpia vida dels infants, i al món que els envolta. 

Sempre t’estimaré és la història d’amor entre una mare i el seu fill. No només en el moment del naixement, també al llarg de la seva vida. Tots dos van superant les diferents etapes de la vida del fill -l’adolescència, la joventut i la maduresa- i tota aquella estima incondicional que la mare li ha donat al seu fill, tornarà a ella quan sigui gran. 

Avui passa alguna cosa. La mare d’en Tom plora i el pare ha tornat a casa molt aviat… A poc a poc en Tom comprèn aquesta commoció: el seu avi ha mort. Van a veure l’àvia. No és Nadal, ni tampoc és diumenge, així i tot, tota la família s’ha reunit. Amb els cosins, en Tom surt a jugar al jardí i davant del carretó de l’avi, decideixen fer una enorme pila de fulles… Com feien amb l’avi!!

La guineu havia tingut una vida llarga i feliç, però ara estava cansat. Va observar el seu estimat bosc una última vegada i es va quedar adormit per sempre. Aquest conte, dolç i reconfortant, celebra la vida i tots els records que romanen en nosaltres després de la mort d’un ésser estimat. 

La mort apareix en aquest llibre com un fet real i és tractada directament sense eufemismes, amb un llenguatge escrit i visual molt poètic i cuidat per tal d’arribar fàcilment als nens. 

El conte explica el procés de creixement i desenvolupament personal des del punt de vista d’una parella d’avis que els hi expliquen als seus néts. Dos avis ens expliquen, en clau d’humor, com de ser bebès amb quatre pèls passem a tenir vuitanta anys, a estar calbs i una mica arrugats …

Max i la seva ombra és una història entranyable entre un noi i la seva ombra, un diàleg on els silencis són més importants que les paraules. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens s’atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa. Un diàleg que aconsegueix donar respostes senzilles a preguntes que ens hem fet des que el món és món i que només els nens s’atreveixen a preguntar amb una innocent cruesa.

La Carla, la protagonista del conte, viu la mort de la seva germana Paula, però acaba trobant suport en el seu entorn: els pares, els avis, la mestra… Tots estan al seu costat i l’ajuden a continuar vivint amb el record de la seva germana. Aquest conte pretén fer veure als nens i a les nenes, amb una lectura guiada per un adult, que les persones que es moren sempre forment part de la nostra vida. Els nens necessiten saber que la vida continua i que a la seva llar podran superar la immensa tristesa que senten. És important escoltar el nen, deixar-li transmetre el que pensa, que expressi les seves pors i els seus dubtes davant l’absència física del seu germà o germana per tal que no confongui realitat amb fantasia. 

Després d’esperar el retorn de la mare durant dies, Nanuq se’n va de viatge amb una maleta on duu el que més s’estima. Però poc després de començar el camí, la perd. Com podrà recuperar-la tot sol? Mentre la busca, no sols descobrirà l’autèntica naturalesa del món que l’envolta, sinó un missatge valuós i inoblidable.

A casa de la Roser hi ha una mare malalta, no es pot llevar i ella va cada matí a fer-li un petó. Després ha de rentar-se, pentinar-se i esmorzar per anar a l’escola. Té unes trenes molt llargues, que li agraden molt, però cada cop que li pentinen li fan mal. Se’n van de vacances i el seu pare li talla, i les troba molt a faltar. La mare mor, i quan la gent li dóna el condol li diuen que sense les trenes s’assembla molt a la seva mare. 

Paradís és un llibre per a nens que parla de la mort, de manera concisa i senzilla. El conte és un monòleg interior, un meravellós exemple de flux de consciència d’un nen que acaba de perdre el seu avi. El nostre protagonista es pregunta què passa després de morir i com és el paradís. Es planteja preguntes que inevitablement tots ens hem fet, i que tothom es fa. Què passa quan morim? On anem? Com és el paradís? Qüestions existencials que ens plantegem arribat cert punt de la nostra vida i a les que probablement no podrem trobar una resposta. 

«Tot el món ve, se’n va i torna. Per tant, ningú se’n va per no tornar mai». La Jana ha viatjat fins a l’Àfrica amb el seu cavallet alat de la sort. Seguint el consell d’una fada diminuta, ha acudit allà per trobar la resposta a les seves preguntes sobre el sentit de la vida i l’amor. En arribar al desert de Namíbia, coneix una flor, una guineu i un lleó. I també a en Mel, un nen de pell fosca i dents molt blanques… Cadascun d’ells li transmet una petita lliçó sobre la vida: per què existim?

La pèrdua d’un animal de companyia suposa un moment molt dolorós. Un llibre poètic i delicat per reconfortar als més petits, però també als adults. Quan el meu gos Peque va morir, a casa tots ens vam posar tristos. L’endemà, un núvol va començar a seguir-me a tot arreu, em va entrar sabó als ulls i un pop m’estrenyia el cor molt fort. 

El protagonista d’aquesta història és Babalú, un nen d’aproximadament 6 anys que no se sent bé: no parla, no juga i ningú sap per què. La seva professora intenta esbrinar-ho i junts descobreixen que el que li passa a Babalú és que està trist. El seu avi ha mort i ell no sap com expressar la seva tristesa. Després d’un intens mal de panxa, Babalú expulsa de si un poema, un que ha escrit per al seu avi i que decideix compartir amb els seus companys de classe. Els sentiments de solidaritat i d’amistat de la seva professora i dels seus companys faran que Babalú se senti millor i que entengui que , per mitjà de la poesia , sempre podrà portar al seu avi al cor.

El Jorge i l’Òscar són dos amics que mentre mengen regalèssia al parc es pregunten com és el cel, si quan es morin es trobaran allà dalt, i moltes preguntes més.

El nostre petit protagonista arriba a casa i tot el seu afany és saludar a l’avi . El busca i ho crida per tot arreu, però no el troba . La seva mare li diu que ha marxat per fer un llarg viatge . El desconsol del petit no pot ser més gran. Pensa què ha pogut fer que no agradés a l’avi i aquest hagi pres una decisió tan dràstica . Finalment , la seva mare li explica amb claredat. Tendra i suggerent , aquesta entranyable història aborda un tema difícil : el de la mort , a més d’exposar la necessitat d’explicar als nens les coses sense disfressa, però amb amor i delicadesa . Les il·lustracions arrodoneixen el magnífic resultat.

Amb to amigable i sensible, l’autora opta per posar-se a la pell de la protagonista, deixant que flueixin les pors que l’assalten davant l’absència que, a poc a poc, intueix com a certa. Reflecteix amb tendresa l’angoixa de la nena en les converses sense paraules que manté amb el seu gos, un ésser que estima, a qui pot atribuir tant les respostes que voldria escoltar com les preguntes que no s’atreveix a fer. 

La Clara està molt trista per la mort del seu germanet Miquel. El relat que ha fet a l’escola i les explicacions de la seva mestra, la Roser, l’han ajudat a entendre una mica la mort del seu germà. A mesura que ho explicava se sentia més a prop d’ell. En Miquel estava massa malalt com per poder viure i jugar amb ella. Ara sap que tots ens hem de morir, ella també, i quan això passi, algú la recordarà com ella se’n recorda d’en Miquel. La imatge del seu germanet la fa feliç, sobretot quan pensa que ell segueix vivint com un nen dels estels. La mort, malgrat ser companya inseparable de la vida, és un tema sovint mirem d’evitar. Això fa que estiguem poc preparats per viure la mort dels éssers estimats i que sovint ens faltin eines per enfrontar el dol amb serenor i consciència. Aquest llibre vol ajudar a tots aquells que, per necessitat o convicció, decideixin parlar de la mort amb els infants. 

Un nen deixa escapar sense voler el seu globus i es pregunta ¿On van els globus que s’escapen? ¿Ballen allà dalt? Arriben a tocar les estrelles? Hi ha silenci allà on són? Es recorden de nosaltres? Un llibre amb adhesius que planteja el tema de deixar anar les coses, poden fer-se paral·lelismes amb la mort o la pèrdua d’un ésser estimat per altres circumstàncies. 

Aquell matí l’ós plorava. El seu amic el petit ocell havia mort. Va tallar un arbre del bosc i va fabricar una capseta. La va envernissar amb suc de baies silvestres. Va omplir el fons amb pètals de flors. Després va posar delicadament el seu amic a l’interior. Semblava que el petit ocell simplement estigues dormint. Les seves plomes acolorides estaven inflades i el seu petit bec negre brillava com l’ònix. L’ós estava molt trist recordant el seu amic… Un dia, fent una passejada, va topar amb un gat salvatge dormint la migdiada a la riba del riu. Al costat, a l’herba, hi havia una motxilla vella i una caixa de forma molt estranya. Era un violí. 

En Taylor viu una experiència terrible i no sap què fer. Els animals que l’aconsellen estan convençuts que tenen la solució. La gallina li diu que en parli, però en Taylor no en té ganes. L’os li recomana que s’enfadi molt, però això tampoc no el convenç. Un per un, tots volen ensenyar en Taylor a superar la pèrdua, però cap no encerta la manera. Fins que arriba el conill, li fa companyia i escolta el que en Taylor li explica. I això és justament el que el nen necessitava. Aquest conte senzill i entranyable ensenya a superar la tristesa

L’àvia de l’Anna s’ha mort, i ella s’ha tornat de blanc i negre, i apareix l’Anna de color, una amiga que li farà superar la mort de la seva àvia i tornar a tenir tots els colors. Reconèixer i saber expressar emocions i sentiments és molt important per al desenvolupament dels nens entre els dos anys i mig i els vuit anys. Al voltant d’una història en la qual l’Anna o en Xavier passen per algun tipus d’aventura, reconeixerem, aprendrem i posarem en pràctica tota mena d’emocions i sentiments. 

Tant de bo poguéssim ser capaços de parlar de la mort, preparar-nos i alhora preparar els nens abans que aquesta arribés. El punt clau rau en una bona comunicació. I per comunicar hem de saber transmetre, escoltar i entendre l’altre. El conte va adreçat a nens, i no tan nens, i explica la malaltia, la mort i el dol d’un familiar proper. La guia, que complementa el conte, es pot llegir de dues maneres diferents: una de ràpida, per acompanyar si s’està de dol, o una altra de més completa que podrà ser útil per ajudar pares, familiars i educadors a treballar amb els nens i els adolescents sobre el tema de la mort. 

La mort es personifica en una acompanyant silenciosa i lleugera, que sempre acompanya l’ànec ni que ell no ho percebi, quan aquest és conscient de la seva presència li explica les seves inquietuds sobre la mort, i ella li respon els dubtes. Un ànec rep la visita de la mort a qui planteja els seus dubtes sobre el que passa després, quan ella apareix i la vida se’n va. La mort li dóna respostes. És un llibre il·lustrat que s’aproxima a l’arribada de la mort com un fet natural dins el transcurs de la vida. La mort es personifica en una acompanyant silenciosa i lleugera, que sempre acompanya l’ànec ni que ell no ho percebi, quan aquest és conscient de la seva presència li explica les seves inquietuds sobre la mort, i ella li respon els dubtes. 

Aquest conte tracta de tres germanes de diferents edats que viuen la mort sobtada de la mare en un accident de cotxe. La germana mitjana, explica el procés que viu ella i la resta de la família després de l’accident.

L’avi Martí té un jardí on hi ha moltes plantes que creixen, i si agafen una malaltia, l’avi s’encarrega de combatre-la, encara que quan són molt velles es moren. El jardí del meu avi és un mitjà per introduir els infants en la comprensió del cicle vital. A la naturalesa, tots els éssers vius neixen, es desenvolupen i, en algun moment, desapareixen, i els humans no som una excepció. Ens agradi o no, la mort és una realitat. 

És un relat nostàlgic sobre l’avi de l’autor. Tracta amb delicadesa el pas del temps, la transició de la infància a l’edat adulta, i l’absència inevitable d’un ésser estimat que pertany al record. És un relat que transmet nostàlgia del passat, amb un llenguatge evocador, metafòric i subtil; que aborda amb delicadesa el pas del temps, la transició de la infància a l’etapa adulta, i l’absència inevitable d’un ésser estimat que roman al record. 

Jack es troba amb la Mort i, en intuir que va a buscar a la seva mare, que està malalta , trama un pla per deslliurar-se’n. Amb increïble astúcia, aconsegueix atrapar el sinistre personatge en un flascó; però les conseqüències d’aquest tancament seran imprevisibles … En aquest conte tradicional britànic s’emfatitza la idea de presentar la mort no com a enemiga de la vida , sinó com l’altra cara d’una mateixa moneda : una no existiria sense l’altra. 

La Marta ha perdut el seu avi i la seva mare la consola al jardí, mirant el cel estrellat. Tot d’una  Marta creu veure com una estrella li pica l’ullet. Podria ser l’avi? Un relat tendre que intenta explicar, amb un llenguatge narratiu i pictòric molt adequat, a una petita nena l’absència d’un ésser estimat, la del seu avi.