La dependència és l'estat de les persones que, per edat, malaltia o discapacitat, necessiten l'atenció i l'ajuda d'una altra persona (cuidador/a) en la seva vida diària (cura personal, alimentar-se, vestir-se, moure's…).
La dependència no és exclusiva de la gent gran, ja que pot afectar persones de qualsevol edat a causa de malalties, discapacitats o altres limitacions. La Llei de la dependència també protegeix els infants menors de tres anys: ajuda les seves famílies i promou que puguin desenvolupar al màxim les seves capacitats. Aquests infants poden accedir a ajuts econòmics i serveis socials per millorar la seva qualitat de vida.
Hi ha tres graus de dependència, segons l'ajuda que necessita una persona per fer les activitats bàsiques del dia a dia. Per saber quin grau correspon a cada persona, els professionals utilitzen una eina que es diu Barem de valoració de la dependència (BVD). Aquesta eina avalua què pots fer sol/a, quina ajuda necessites i també té en compte el teu entorn.
Grau I: dependència moderada
La persona necessita ajuda almenys un cop al dia o de manera intermitent. (Puntuació: 25-49 punts al BVD).
Grau II: dependència severa
La persona necessita ajuda dues o tres vegades al dia, però no cal que hi hagi de manera permanent al seu costat la persona cuidadora. (Puntuació: 50-74 punts al BVD).
Grau III: gran dependència
La persona necessita ajuda diverses vegades al dia i la presència constant d'una altra persona. (Puntuació: 75 punts o més al BVD)
Sol·licitud.
El reconeixement de la situació de dependència es pot sol·licitar en qualsevol moment, no hi ha un període específic de sol·licitud.
Quan es presenta una sol·licitud, s'envia als Serveis de Valoració de la Dependència (SEVAD), que determinen el grau de dependència. Aquests equips estan formats per professionals d'infermeria, teràpia ocupacional, fisioteràpia, treball social, psicologia i medicina.
Contacte i visita de valoració
Un professional del Servei de Valoració a la Dependència (SEVAD) truca a la persona sol·licitant per acordar una visita al seu domicili o centre de residència.
En la trucada s'informa del nom del professional i la data i hora de la visita.
Si no es pot contactar per telèfon amb la persona sol·licitant, se li envia una carta perquè la persona es posi en contacte amb aquest servei.
Valoració i informe
Després de la visita, la Comissió de Valoració revisa el cas i prepara un informe amb la proposta del grau de dependència.
Només l'Administració pública pot reconèixer el grau de dependència (els particulars i les entitats privades no estan autoritzats a fer-ho).
Resolució i atenció personalitzada
El Servei d'Atenció a les Persones fa una resolució on indica el grau de dependència i la puntuació obtinguda en la valoració.
Després, els serveis socials de l'ajuntament o de la residència on viu la persona es posaran en contacte amb ella per fer el seu Programa Individual d'Atenció (PIA).
Des de l'1 d'abril de 2019, les persones que estiguin duent a terme tasques de cures no professionals a persones dependents, poden sol·licitar l'alta en el conveni especial de persones cuidadores no professionals de les persones en situació de dependència.
És un acord voluntari entre la persona cuidadora i la Seguretat Social que permet continuar cotitzant, encara que no s'estigui treballant. La seva finalitat és mantenir o millorar l'accésa futures prestacions.
Donar-se d'alta en un conveni especial serveix per a continuar cotitzant a la Seguretat Social