La pobresa energètica és la incapacitat d'una llar de satisfer una quantitat mínima de serveis de l'energia per a les seues necessitats bàsiques, com mantindre l'habitatge en unes condicions de climatització adequades per a la salut (18 a 21 °C a l'hivern i 25 °C a l'estiu, segons els criteris de l'Organització Mundial de la Salut).
Preus elevats de l'energia. En 2008 els preus de l'energia a Espanya eren pràcticament iguals als de la UE, però en els següents 8 anys hi ha hagut un increment de preus molt superior al de la mitjana de la UE. Aquesta dinàmica de creixement dels preus situava a Espanya en 2016 com el país amb la quarta energia més cara, tant en energia elèctrica com en gas natural. L'increment de preus situa a més llars en dificultats per a assumir el pagament de les factures de l'energia, encara que el seu consum haja sigut sent el mateix.
Baixos ingressos de la llar La llar mitjana espanyolA va passar de disposar de 20.784 euros en 2008 a 20.112 euros en 2016, és a dir, pràcticament s'ha mantingut igual. No obstant això les despeses energètiques mitjanes per llar van passar de 698 euros en 2008 a 860 euros en 2016. Tindre menys ingressos, modifica les decisions de despesa de la llar: Es redueixen les despeses en altres béns, serveis i necessitats de la llar, ja que els costos de l'energia suposen un percentatge elevat dels seus ingressos. Les llars no encenen la calefacció, per la qual cosa habiten en llars insalubres en els quals la temperatura és inadequada, podent repercutir greument en la seua salut
Eficiència energètica. El parc d'habitatges d'Espanya està compost per prop de 25 milions d'habitatges i és responsable d'un 17% del consum final d'energia i del 25% de les emissions de CO₂ del país. La falta d'aïllament i la ineficiència energètica de moltes dels habitatges provoquen que les llars demanden més energia de la que necessitarien, entre altres, per a climatizar la seua llar.
Encara que la rehabilitació d'edificis es mostra com la solució a llarg termini de la pobresa energètica i la seua promoció està alineada amb altres polítiques ambientals i econòmiques, existeix la percepció que els mecanismes posats en marxa no estan sent suficients per a promoure la rehabilitació d'edificis, especialment d'aquells on habiten llars més vulnerables. Tot això, malgrat l'existència de fons.