Embedded Files
El meu Jazz Bass me’l va vendre el Ponsa de New Phono del Carrer Ample (el seu germà, l’Enric Ponsa, va ser professor meu de Contrabaix uns sis anys després).
Jo tenia aleshores uns 16 anys i els dissabtes anàvem una colla a recórrer les botigues de música de Barcelona.
A New Phono tenien un flamant Fender Jazz Bass penjat a l’entrada, a la dreta, a dalt de tot.
Cada dissabte el mirava embobat i sempre preguntava el preu: 30.000 pts, perquè era de segona mà (nou valia 39.000) però estava impecable. Segons el que em va dir el Ponsa, era d’un paio que se’l va comprar però no el va poder pagar i el va retornar.
Jo tenia un Delfos, de mitjans dels 70, que el vaig comprar per 4.500 pts de segona mà al Sr. Montserrat, de la botiga que més endavant va ser el popular Iber Musical, a la Gran Via (ara ja no existeix). Un dia el vaig donar d’entrada a New Phono per valor de 4.000 pts i vaig firmar 24 (o 36?) lletres mensuals de poc més de 1000 pts. cadascuna. En aquell temps era tota una gosadia que un xaval de 16 o 17 anys s’aventurés amb un instrument d’aquesta qualitat i amb el cost que representava. Cal dir que el vaig pagar jo, tot sol, amb els bolos que feia el cap de setmana.En aquells moments no era conscient que tindria aquest baix per tota la vida, ni que amb el temps es revaloritzaria de la manera que ho ha fet. De fet, no el vaig tractar gaire bé (coses de l’època) i el tenia brut i ple de cops i ratllades (estètica vintage, que es diu ara).
Però resulta que el vaig comprar a finals de l’estiu de 1974, i com que feia temps que estava a la botiga (no se’n venien gaires de Jazz Bass en aquella època), calculo que va estar fabricat al 1973, comptant el temps que va trigar de venir d’Estats Units a Barcelona.
He buscat en diverses pàgines web l’any en què va ser fabricat segons el seu número de sèrie, que és el 372393, i la cosa coincideix:
Informació del seu baix: 372393
El seu baix es va fer en la Planta de Fullerton (Fender - CBS Era), EUA, en la temporada 1973-1974
Fender: Fullerton
La fàbrica de Fullerton (Califòrnia) es va obrir el 1946.
La primera gran producció de guitarra elèctrica de cos sòlid amb transmissor es va iniciar el 1950 (més tard coneguda com Telecaster).
La fàbrica es va vendre el 1965 a CBS i el 1985 es va tornar a vendre a un grup d'inversors privats.
La planta de Fullerton no es va incloure en aquesta darrera venda i va ser tancada posteriorment.
Sèrie F - CBS Era 1965 - 1976
Després de la compra de la CBS, i ja sense la direcció de Leo Fender, la fàbrica va passar a una nova seqüència de producció en sèrie seguint el mateix format de numeració que ja s'utilitzava abans de la presa de possessió. Aquesta sèrie es anomenada generalment com la sèrie F, a causa de la gran F que apareix en les plaques posteriors dels mànecs dels baixos i les guitarres de l'època.
Al final d’aquest període també es va produir un canvi d'aquesta placa posterior que va passar dels quatre cargols originals a tres (placa triangular), un exemple d'estalvi dels costos introduïdes per la cadena CBS.
F-Series (late 1965 to mid-1976) (big script "F" on neckplate below serial number):
Amb el Jazz Bass vaig fer molts bolos durant els setanta i mitjans 80. Vaig començar fent una gira per tota Espanya al costat de dos músics que encara circulen i que tenen notorietat: en Pep Gol, trompetista i co-lider de la La Vella Dixieland Band (http://www.pepgol.com/), que aleshores era un jovenet que començava amb la trompeta, i Josep Maria Rovira (Xupi), de Montgat, guitarrista del Dyango “de tota la vida”, un dels guitarristes amb més talent que he conegut.
Després vaig fer molts concerts de jazz organitzats pel Taller de Músics en les millors èpoques del Peter Delphinich, l’Slazlo Klaucic i, com no, del meravellós Mario Lecaros amb la seva Mirasol Colores en la que participàvem el Ricky Sabatés, el Xavi Ibáñez i el molt jovenet Salvador Niebla, que ja tocava molt. D’això fa uns 35 anys... Vaig participar als festivals de jazz de Bilbao, Vigo i Cartagena.
Amb el Jazz Bass també vaig fer concerts de jazz amb el Quico Samsó, el Ramón Montoliu, el Nestor Munt, el Joan Bofill, l’Arnau Boix, el Pere Soto, El David Xirgu i molts que em deixo. En la foto estic amb el mestre Nestor Munt (1983)
De salsa, amb el Lluís Vidal (el ros), el Juanjo Arrom, el Javier Mezquita, els germans Figuerola, el Jordi Bonell, l’Enric mestres, el Gonzalo... I vaig tenir el plaer de muntar una orquestra de música cubana amb 4 trombons i un saxo baríton (que es diu aviat) i de co-dirigir-la amb el Jorge Sarraute (el meu primer mestre) amb músics amb tanta història i tanta musicalitat com Emili Baleriola i Victor Aman, els meus ídols de quan tenia 15 anys.
Aquesta foto era amb La Negra, a la Sala Cibeles (1984 o 1985).
Però a mida que avançaven els 80, s’anava imposant un so de baix més “modern” (¿?) i amb el Jazz Bass no m’hi acabava de sentir prou bé.
Google Sites
Report abuse