Fretless Jordan

Després de les primeres trucades per telèfon amb el Francesc vaig anar a veure’l a l’estiu del 2014 al seu taller de Sant Feliu de Llobregat per ensenyar-li el baix model Belafonte que m’havia comprat i que ja havia reformat.

El Francesc recordava quan l’havia construït al 1995. Va ser a partir d’un encàrrec de Joan Masana que li va demanar un fretless de sis cordes. El Francesc li va advertir que no funcionaria però tot i així el Masana va voler seguir endavant. Amb el temps, el baix va haver-se de transformar en un cinc cordes i amb un diapasó amb trasts.El mànec era més estret que un cinc cordes “normal” (cosa que a mi m’havia encantat). Per això el sisè forat a la pala i tants forats sota el pont... Em va dir que aquell baix l’havia fet amb la darrera caoba americana de qualitat que havia tingut i que li havia fet algunes modificacions per fer-lo encara més còmode.

Jo volia un fretless de les mateixes mides del que ja tenia. Aleshores li vaig demanar que me’n fes un d’igual però sense trasts.

S’hi va negar en rodó. Em va dir que ja no s’hi dedicava, que no en tenia ganes, que tenia el taller en desús, etc, etc.

Després d’insistir molt, només vaig aconseguir que em vengués un mànec “en brut” que ja tenia fet però que tenia les mides que m’anaven bé. Era de 5 peces, tres d’auró i dues de cocobolo, amb dues barnilles de fibra de carboni.

El mànec i el diapasó

Pel que fa al diapasó vaig poder triar entre tres opcions: palissandre, cocobolo o banús. El banús dóna un so massa brillant pel que jo volia d’aquest baix. El palissandre és una fusta que resulta una mica tova per un fretless. El cocobolo (dalbergia retusa) és un entremig, dóna un so càlid, i per això el vaig escollir. A més, la fusta és molt bonica.

Aleshores va començar el meu periple (que va durar mesos) per veure trobava un luthier que em fes un baix a partir d’aquell mànec. Em va acompanyar el Miguel Àngel Esteve, al qual sempre li agrairé l’atenció que va tenir amb mi així com els seus valuosos consells. No hi va haver manera: després de visitar sis luthiers cap d’ells va voler fer res i em proposaven altres dissenys que no m’interessaven.

Davant d’aquest seguit de negatives vaig tornar a insistir repetidament amb el Francesc perquè fos ell qui em fes el baix. Finalment, a la tardor del 2015, més d’un any després de la primera trobada, va accedir (a contracor) a fer-me’l amb la condició de que li subministres totes les fustes i les peces necessàries i que li anés portant al seu taller de Sant Feliu.

Vam començar amb l’ànima, que vaig comprar a Herrera Guitars a la botiga que tenien a prop de la plaça Sant Jaume a Barcelona. Després vam decidir la fusta del cos i la vaig anar a comprar a Fustes Garriga, al costat de la Plaça Espanya. Entremig de centenars de tipus de fusta i en una nau plena de pols, vam trobar unes bigues de cedre d’Hondures. Vam triar la que tenia les aigües més boniques i la vaig carregar a la baca del cotxe. La fusta de la tapa, d’auró flamejat AAA la tenia el Francesc.

Les fustes del cos

La tapa

Procés de construcció

El cedre d’Hondures (cedrela odorata) no és de la família del cedre, tot i que fa una olor semblant, ni és d’Hondures, sinó del Brasil. És una fusta estable i molt resistent però no és tan pesada com la caoba.

El pont de llautó va ser més difícil de trobar perquè el volia d’unes mides determinades. Hipshot de 5 cordes. El vaig comprar a Egilegor, al País Basc.

Clavillers Gotoh. Celleta d’os. Pastilles Bartolini. Passiu.

Pel que fa a la forma del cos, li vaig demanar al Francesc que respectés totes les mides del meu baix amb trasts que he parlat abans, excepte la forma del “cul”, que volia que fos més gran, per poder tocar més còmodament assegut.