la nostra història

El dia 11 d’agost de 1893 es va fundar la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet, com resultat de la fusió de diferents orfeons quasi bé desapareguts, reunits en un local cedit per l’Ajuntament al carrer de la Llonganissa, actual Periodista Azatti; més de quaranta socis de l’extingit Orfeó Valencià procediren a redactar un reglament, per a la creació d’una societat. Entre els reunits, hi havia gent d’ideologies polítiques molt diferents: lliure-pensadors, republicans, catòlics, socialistes, anarquistes, etc.

Una vegada engegats, la directiva visità Salvador Giner per demanar-li la seua protecció artística i el mestre, per a que foren un entitat digna de València, els va compondre expressament, La barcarola, Festa del poble, Matinades de maig, Ecos del Túria, Himne a València, la Tempestat… La Junta General d’aquell any acordà inscriure’s en l’Associació dels Cors Clavé de Catalunya, que publica el quinzenari l’Aurora, dedicat al moviment coral català. Anselm Clavé, era molt amic del mestre Giner.

L’any 1895 es rep un ofici de l’Ajuntament de València, ordenant el desallotjament del local, per a posar-hi els cavalls de la Guàrdia Municipal, d’allí es passà al carrer de Na Jordana, a un edifici sense llum de gas ni aigua i, al poc temps, al carrer de Vinatea, 19. Al juliol, junt als Cors Clavé, es donen concerts a Bilbao i Sant Sebastià.

L’any 1897 passà la seu social al palau del Comte de Parcent, al qual hom pujava entrant per la porta del carrer Don Joan de Vilarasa, on es disposava de millors locals i possibilitats de grans projectes.

A l’agost d’aquell any es va a Alacant una setmana, contractats per l’Ajuntament i, al setembre, a Tarragona, a un concurs d’orfeons, junt als de Reus, Catalunya Nova i Vila-seca.

El gener de 1898 es funda l’Institut Musical, funcionant com un conservatori: solfeig, piano, cant, etc. En l’actualitat al Micalet, s’imparteixen 10 anys d’estudis musicals oficials, obtenint la titulació de Grau Mitjà (professional).

Pel maig es rep la visita d’Emília Pardo Bazan, molt amiga de Vicent Blasco Ibàñez i als pocs dies la dels cors Alborada Galega.

Una contalla d’un antic soci, Salvador Garrido, arreplegada pel directiu Josep Gomis, manifesta que en una de les moltes visites que Vicent Blasco Ibàñez feia a la societat, suposadament per captar adeptes, estava el mestre Giner i dirigint-se a Blasco, li va dir:

- Ai Vicentico, estàs fet un dimoni…

Blasco, home de retòrica fàcil, li respongué:

- Cal que existisquen dimonis com jo, per a que hi haja àngels com vosté.

Al cap d’any de 1899, s’amplien les instal·lacions, llogant els locals i teatre de l’antiga Societat Juvenàlia.

El Micalet el 1900 té tanta fama, que cada cap de setmana el contracten per donar concerts.

L’any 1901 s’assagen quatre òperes de Giner, El Soñador, El Fantasma, Morel i Sagunto, que s’estrenen al Teatre Principal de València, dirigides per professor Vicent Sànchez Torralba, alumne predilecte de Giner que havia triomfat a Amèrica.

Acabada la temporada amb gran èxit, es ret un homenatge al mestre: bandes de música amb més de 30.000 persones acompanyen al mestre, pujat a una cadira de mà engalanada, des del Principal fins a sa casa, al barri del Carme, on l’esperen les autoritats, el Governador, l’Alcalde, la Corporació Municipal en ple i tot el barri del Carme. València, orgullosa amb Giner, l’honora i l’anomena Fill Predilecte, el 15 de maig de 1901.

El Micalet, en paraules del director Vicent Sànchez Torralba, dóna a conéixer la importància de les òperes a València.

El 1902 la Societat entra en una llarga crisi per les dissensions internes, fruit de la quantitat de despeses en l’estrena de les òperes del mestre Giner.

Antoni Rabassa, al cap d’un grup d’entusiastes, canvien el nom a la societat per tal de salvar-la. El 21 d’agost de 1905, en ple calor de l’estiu, desapareix la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet, i el mateix dia, neix la Societat Coral el Micalet.

El 3 de novembre de 1911 el Micalet i València porten dol; ha mort Salvador Giner i Vidal (18 de gener de 1832 – 3 de novembre de 1911). El 22 de maig de 1921, per subscripció popular, s’inaugura un monument in memoriam, que després de quatre ubicacions, es troba instal·lat al parterre central de la Gran Via de Ferran el Catòlic.

El 27 de setembre de 1928, s’acorda que la Societat porte el sobrenom d’Institut Musical Giner.

Els anys 1929 i 1934, es realitzen viatges a Barcelona, per actuar junt als Cors Clavé; en aquest darrer, s’actua davant de Lluís Companys, President de la Generalitat de Catalunya.

L’any 1934, en la II República, es compra el solar de Guillem de Castro, seu de l’actual edifici i, en el 1946, es posa la primera pedra. El 30 de maig de 1954 s’inaugura oficialment la seu de la Societat Coral el Micalet.

Els Cors Clavé, vinculats a la societat des de 1893, visiten les noves instal·lacions, repetint visita anys després. A les darreries de la dècada dels ‘50, es construeix el teatre al carrer Mestre Palau, on es fa sarsuela, drama i comèdia.

El BOE del 24 d’abril de 1975, reconeix a la Societat Coral el Micalet, com a Centre no estatal d’Ensenyament Musical.

El Consell de Ministres del dia 16 de juny 1978, atorga el reconeixement d’Entitat d’Utilitat Pública; aquest reconeixement està oficialment assimilat al d’una fundació.

Concerts de música clàssica, teatre professional d’ací o de l’estranger, música d’avantguarda, grups de folk i de la nova cançó fan les delícies del públic valencià en eixa dècada prodigiosa dels anys 1973/1983.

El temps, que ho deteriora tot, fa que el teatre no reunisca condicions. Un conveni signat amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència i amb el Pla RIVA l’any 1995, permet rehabilitar l’aulari de classes de l’edifici de Guillem de Castro, enderrocar el vell teatre i construir un edifici de nova planta al carrer de Mestre Palau, amb soterranis per a camerinos, utillatges i maquinària per al nou teatre, ademés de tres plantes d’aularis damunt del teatre, com ampliació de l’Institut Musical Giner i aules per a l’Institut de Dansa.

El Micalet és una entitat més que centenària: l’any 1993 es va celebrar el seu primer segle d’existència i el 2005 el centenari de la Societat Coral el Micalet, refundada el 1905.

El gran repte actual consisteix en abastir el Micalet que el segle XXI demana, oferint una Societat renovellada i atractiva per a les noves generacions.