Al palau de Parcent (1897-1954) el Micalet ha fet teatre de debò, especialment quan va poder usar el xicotet teatre de l’antiga societat Juvenàlia.

A les darreries dels anys ‘50, en un solar de propietat al carrer Mestre Palau, es construeix el Teatre Micalet, on es feia sarsuela, comèdia, drama i actuacions musicals, etc.

El café teatre s’inventa al Micalet, amb la realització d’audicions nocturnes de Jazz, (Tete Montoliu, Slide Hampton, Lou Bennett, etc).

La vespra de Sant Donís de 1970, en un sopar al teatre, es convoca el premi d’Assaig Joan Fuster, que donaria lloc als famosos premis literaris d’Octubre; però quan pren molta força el teatre és en les temporades del 1974 al 1980, després de la remodelació posterior a l’incendi l’11 d’agost de 1971 d’un magatzem de robes contigu en el que també es cremà el teatre de la casa.

Es reconstrueix de nou, s’organitza el Concurs de teatre per a Falles, el Concurs infantil de dibuix Joanot Martorell per a xiquets dels Països Catalans i els Concursos de Masses Corals Infantils del País Valencià. Cantants com Guillermina Mota, Jaume Sisa, Pau Riba, Els Pavesos, Orquestra Mirasol, Humo, Al Tall, Paco Muñoz, Lluís el Sifoner, Orquestra Túria, Grup Uc, Toti Soler, Fusion, Iceberg, Blai Tritono, Pi de la Serra, Cotó-en-Pèl, l’Ovidi Montllor, Nueva Troba Cubana, Secta Sònica, Cia. Elèctrica Dharma, Ramon Muntaner, Raices, Nelo Sorribes, Burninc… amb un total de 78 actuacions en la temporada 1974/75, 97 a la temporada 1975/76 i 112 a la del 1976/77.

Aprofitant els actes del 75é aniversari de la fundació de la Societat Coral el Micalet, l’Ajuntament de València i la Diputació patrocinen la presentació a València del popular Betlem de la Pigà de Castelló, amb música de Matilde Salvador i text de Miquel Peris i Segarra, interpretat per la Coral Polifònica Castellonenca, el grup de teatre Tragapinyols, la rondalla castellonera Els Llauradors, l’agrupació folklòrica El Millars, el Cercle Juvenil Sant Pere del Grau, el grup Castelló de Danses i Cançons, el Grup Pessiganya i els Cavallers de la Conquesta. Tot sota la direcció polifònica de Joan Ramos i Herrero i la direcció escènica d’Antoni Porcar i Gomez.

Es fa teatre d’ací o de l’estranger com Tàbano, Palo, Comediants, Orfeó de Sants, Els Joglars, La Cazuela, Ubú Blau, Grup 49, Llebeig, Cizalla, Buho, El Rogle, P.T.V., Els Pavesos, l’Odin Teatret, Teatre del Mediterrani, Dagoll-Dagom, El Sambori, l’Entaulat, Pluja, Libre Teatro Libre, Carnestoltes…

El Micalet, emprant paraules del poeta, ‘bollia com a cassola en forn’.

No podia mancar el gènere líric d’opereta bufa (sarsuela), amb la Companyia Lírica Salvador Giner, amb direció musical de Pilar Rovira, direcció vocal de Carme Rubio i direcció escènica del polifacètic Enric Casassús, en un passatemps líric de Salvador Giner (música) i Eduard Escalante (lletra) en Clar com l’Aigua en Sant Hilari de Sacalm.

La Companyia Teatre Micalet es crea l’any 1995 i deu la seua existència al projecte personal de Pilar Almeria, Ximo Solano, Joan Peris (director) i la Societat Coral el Micalet. L’obra que va encetar el projecte, Nàpols Milionària (55 representacions), un drama de guerra i postguerra a Nàpols. Cantonada perillosa (35 representacions al Micalet i una gira pel País Valencià). El Burgés Gentilhome, amb peces musicals instrumentades directament a escena i una magnífica coreografia, que va suposar la confirmació definitiva del projecte.

La temporada 1996/97 sols es fa un espectacle, Ballant Ballant: més de 30.000 espectadors, rècord de permanència, cinc mesos i mig en cartell, nombrosos premis reconeixent el gran treball. Entre ells podem destacar, el premi al millor espectacle de la Generalitat Valenciana, el premi d’interpretació de l’Associació d’Actors del País Valencià i premi especial de la Crítica valenciana.

En la temporada 1997/98, després d’una gira pel país, torna Ballant Ballant, arribant a fer 300 representacions, una fita històrica en el teatre professional valencià.

Un conveni signat amb la Conselleria de Cultura, Educació i Ciència l’any 1995, ens permet enderrocar el vell teatre i construir un edifici de nova planta al carrer de Mestre Palau, amb soterranis per a camerinos, utillatge teatral i maquinària per al nou Teatre Micalet més tres plantes d’aularis damunt del teatre, com ampliació de l’Institut Musical Giner.