SALVADOR GINER I VIDAL

Neix a València el 19 de gener de 1832. Les primeres lliçons li les dona sa mare, pianista, i son pare, violinista al Teatre Principal de València; posteriorment estudia amb Josep Cameno i toca el violí, la flauta, el clarinet i el trombó. Giner es forma amb l’organista de la catedral de València, Pasqual Pérez i Gascón que li dóna lliçons d’harmonia, contrapunt i composició. La seua formació inicial en l’àmbit religiós unida al seu esperit, el van bolcar cap a la música religiosa, de la que va deixar més de 200 obres, destacant 9 Misses de Rèquiem. Als 18 anys ja havia escrit diverses composicions; l’obra més important fou la Missa en Re, a quatre veus i orquestra, estrenada el 18 d’octubre de 1850 a l’església de San Joan del Mercat de València. El 1856, la Missa de Glòria a la capella de Sant Doménech; el 1858, al Liceu Valencià una simfonia i, al Principal, per al Casino de la Nobleza, les Quatre Estacions. L’obra que el va fer més popular fou la cantata La Fira de València, escrita per a varies bandes, cors i orquestra, estrenada el 1872 a València.

Entre 1875 i 1879 treballa a Madrid, on fa les primeres composicions líriques d’opereta espanyola coneguda com a “sarsuela” tals com “¿Con quién caso a mi mujer?” o “La vuelta al mundo por el doctor Garrido”.

L’obra que li dóna fama a Madrid fou la Missa de Rèquiem, composada per al funeral, el 26 de juliol de 1878, de la Reina Maria de les Mercés d’Orleáns i Borbon, primera muller d’Alfons XII.

Dels compositors de l’època, ningú s’atreveix, donada la importància de la comanda i la premura de temps; el mestre Barbieri aconsella a la Diputació de Madrid que l’únic que pot fer-ho és el músic valencià Salvador Giner. Quan li presentaren la petició contestà: ‘Dins de dos dies tindran la partitura de la missa’.

Compositor excel·lent de música sacra, en 1880, després del retorn a València escriu una de les més principals obres religioses, la Missa de Rèquiem en honor del valencià Cristòfol Pasqual i Genís; anys més tard s’interpretaria per al funeral del propi Giner que mor a Valencia, 3 de noviembre de 1911.

Intervingué directament en la fundació (1880) del Conservatori de Música de València, del que va ser professor de composició i director a partir de 1894; atorgant-li el títol de Director Honorari Perpetu.

Va desplegar una important tasca pedagògica, trobant-se entre els seus alumnes compositors de la talla de Manuel Penella, Vicent Lleó i Pere Sosa.

El dia 11 d’agost de 1893, es funda la Societat Coral Orfeó Valencià el Micalet, com a resultat de la fusió de diferents orfeons; més de quaranta socis de l’extingit Orfeó Valencià procediren a redactar el reglament. La directiva visita Salvador Giner per demanar-li la seua protecció artística i, el mestre, per que foren un entitat digna de València, els va compondre expressament La barcarola, Festa del poble, Matinades de maig, Ecos del Túria, Himne a València i la Tempestat…

L’any 1901 el Micalet assaja quatre òperes de Giner d’influència italiana, que arrepleguen elements de la música popular valenciana. El Soñador, de temàtica bíblica i llibret de A. Danvila Jaldero, El fantasma, Morel, (una adaptació de la seua sarsuela Un rayo de sol, de 1883) i Sagunto, amb llibret de Lluís Cebriàn Mezquita, que s’estrenen al Teatre Principal de València, dirigides per professor Vicent Sànchez Torralba, alumne predilecte de Giner que havia triomfat a Amèrica.

Acabada la temporada amb gran èxit, se li ret un homenatge: bandes de música amb més de 30.000 persones acompanyen el mestre, pujat a una cadira de mà engalanada, des del Principal fins sa casa, al barri del Carme, on l’esperen les autoritats: el Governador, l’Alcalde, la Corporació Municipal en ple i tot el barri del Carme. València, orgullosa amb Giner, l’ompli d’honors i l’anomena Fill Predilecte i meritíssim, el 15 de maig de 1901 i fill adoptiu de Torrent (1902).

El 1903, amb motiu de la creació de la Banda Municipal de València i específicament per fer les proves de selecció -oposició a la plaça- de cada músic, fa la composició L’Entrà de la Murta, que ningú coneixia i que posteriorment s’estrena al seu primer concert. Una de les obres més populars que avui en dia es toca amb profussió en les festes valencianes.

Fou el primer president de l’Associació de Professors Músics Santa Cecilia, de València, buscant la unió, germanor i auxili entre tots ells.

Introduí a València el concert, tal i com s’entén avui en dia, fundà un quartet i organitzà audicions de música de cambra a la Reial Societat d’Amics del País de València. Impressionat per les obres de Berlioz o de Camille Saint-Saëns conreà el poema simfònic, de música descriptiva del paisatge i dels esdeveniments que l’envolten.

És considerat el creador de la música i de l’òpera nacional valenciana, de les que donen bona mostra les composicions fetes a Massarojos, on es conserva quasi intacte l’estudi on escrigué les sues obres, on passava llargues temporades i on trobava la màxima inspiració com “L’Entrà de la Murta”, de la festa dels Sants de la Pedra i una desfilada de carros adornats amb murta seguits per la banda de música tocant pas dobles. “Una nit d’albaes”, que narra els amorius d’Angeleta la de la panera, que vivia al mateix carrer i que rondalles distintes intentaven rondar-la, acabant en una baralla trencant les bandúrries als caps del contrincants.

Es xopà ‘hasta’ la Moma, s’estrena el 13 de juny de 1886, en el Skating-Garden, la Societat de Concerts (1878); de la qual és president i director el mestre Josep Valls, nascut a Cocentaina el 1850; oferint la primera audició del poema simfònic de Giner en el que es descriu la processó del Corpus de València, on de colp i volta, una inesperada tronada condiciona el curs de l’acció. Es xopà ‘hasta’ la Moma: un document històric de la vida de València, un quadre pintoresc de la realitat convertit en música. La figura de la Moma, personatge que representa la virtut humana, (que passa abans pels carrers de la processó espantant els mals esperits), els Cirialots, els Gegants, el personatges bíblics, la tronada, la gentada que contempla la processó, la custòdia quan entra a la seu al so de la marxa real, són tots protagonistes i fàcils de reconèixer en la interpretació simfònica; en una unitat estructural de gran vivacitat i riquesa musical, com és la grandiositat de la música descriptiva de Giner.

Correguda de joies, Entre el Xúquer i el Túria, Bruixes en l’horta, la Trilla, Recuerdos del Sarao…Sarsueles com Foc en l’era, Les Enramades, Clar com l’aigua en Sant Hilari de Sacalm (llibret d’Escalante), Marina, La Dolores, los Mendigos…També composà poemes simfònics de temàtica universal: El festí de Baltasar, El Sinaí, l’oratori de Judith, El tresor de Boabdil, l’El·legia a Rossini, Les fases del camp, Himne a Ribera (pintor) (1888). Exclusivament per a Massarojos i per a l’acte de l’encontre del diumenge de Resurrecció creà l`Ave Maria Stella, una joia del patrimoni musical.Com a música religiosa cal citar la Missa de Glòria per a la proclamació de la Mare de Déu dels Desemparats com a patrona de València, també Goigs a la Mare de Déu dels Desemparats, Missa en Si Bemol (1886), Gran Missa de Rèquiem…

A la mort de Giner, la família entrega a la Societat Coral el Micalet quasi totes les pertenències del mestre i el seu arxiu musical.

Al cap dels anys i després d’algún intent desafortunat, personal i extern, per catalogar l’obra de Giner, la Societat el Micalet, de cara al centenari de la mort del mestre (1911-2011), com homenatge a ell i el seu immens patrimoni musical deixat, comença a parlar amb les institucions necessàries per a dur-ho a terme: la Universitat de València per comptar amb els millors especialistes i l’Ajuntament de València per a finançar el projecte.

El 2003 comença a treballar l’equip designat per la Universitat, dirigit pel musicòleg Vicent Galbis, professional de gran prestigi i renom, que comença a ordenar i catalogar el material que hi ha al Micalet i també arreplegar aquell dispers en altres arxius de València i de l’estat, estructurant-los en una completa base de dades, de la qual s’edita un catàleg de tota l’obra que vorà la llum pública per al centenari de la mort del Mestre i que caldrà continuar digitalitzant totes les peces del mestre Giner.

Tot l’equip de treball i les institucions que ho han fet possible estan presents en lloc molt privilegiat en la història del Micalet.