6 de febrer de 2026
Durant dècades, el vehicle elèctric va ser percebut com una tecnologia fallida, un experiment del passat superat pel motor de combustió. A inicis del segle XX, els cotxes elèctrics havien conviscut amb els de vapor i gasolina, però l’arribada de la producció en massa, el petroli barat i la millora ràpida dels motors tèrmics els van esborrar pràcticament del mapa. Aquesta desaparició es va allargar durant gairebé setanta anys, fins que a finals del segle XX una combinació de regulació ambiental, innovació tecnològica i decisions industrials controvertides va tornar a posar l’electricitat al centre del debat.
“El vehicle elèctric no va fracassar per manca de tecnologia, sinó per manca de context.”
El primer gran detonant d’aquest renaixement va arribar el 1990, quan l’estat de Califòrnia va aprovar el Zero Emission Vehicle Mandate (ZEV). Aquesta normativa obligava els fabricants a comercialitzar un percentatge de vehicles sense emissions si volien continuar operant en un dels mercats més importants dels Estats Units. La resposta de la indústria va ser, en molts casos, defensiva. L’elèctric era vist com una obligació reguladora més que no pas com una oportunitat estratègica, però la llei va forçar el desenvolupament dels primers vehicles elèctrics moderns.
El projecte que millor simbolitza aquell moment és el GM EV1, presentat el 1996. No es tractava d’un prototip ni d’un exercici de màrqueting, sinó d’un vehicle completament funcional, amb una aerodinàmica excepcional i unes prestacions que permetien un ús quotidià real. Amb autonomies que podien superar els 200 quilòmetres i una experiència de conducció molt ben valorada pels usuaris, l’EV1 demostrava que l’elèctric ja era viable tècnicament a finals del segle XX.
EV1 de GM
1996 · GM posa a la carretera el primer elèctric modern d’un gran fabricant
Tot i això, General Motors va limitar-ne la comercialització al lísing i a mercats molt concrets. Quan el 2003 el programa va ser cancel·lat i la majoria d’unitats retirades i destruïdes, el cas va esdevenir un símbol. El documental Who Killed the Electric Car? va convertir l’EV1 en una icona d’una oportunitat perduda i va instal·lar una pregunta incòmoda en l’opinió pública: si un gran fabricant era capaç de fer un elèctric funcional, per què renunciava a continuar-lo?
En paral·lel a aquests moviments de la gran indústria, una petita empresa californiana treballava lluny del focus mediàtic. AC Propulsion, fundada el 1992, desenvolupava motors elèctrics, inversors i sistemes de control molt avançats, amb una visió radicalment diferent. No aspirava a produir en massa, sinó a demostrar fins on podia arribar la tecnologia elèctrica si se li donava prioritat absoluta. Part del seu coneixement va influir directament en projectes com l’EV1, però el seu llegat més important encara havia d’arribar.
Aquest llegat va prendre forma amb el tzero, un prototip esportiu elèctric presentat a finals dels noranta. En una època en què els elèctrics eren associats a cotxes petits, lents i funcionals, el tzero accelerava de 0 a 100 km/h en uns quatre segons i, amb bateries de ions de liti, podia assolir autonomies impensables fins aleshores. Més enllà de les xifres, el que realment el feia revolucionari era el relat que construïa.
“El tzero demostrava que el vehicle elèctric no havia de ser una renúncia, sinó una aspiració.”
Entre les persones que van quedar profundament impressionades pel tzero hi havia Martin Eberhard i Marc Tarpenning, que el 2003 van fundar Tesla Motors amb una idea clara: portar aquell concepte a la producció comercial. El primer intent va ser col·laborar amb AC Propulsion, però davant la negativa a llicenciar la tecnologia, van optar per desenvolupar el seu propi vehicle. Un any més tard, el 2004, Elon Musk va liderar la primera gran ronda de finançament, aportant el capital necessari per convertir una visió tecnològica en un projecte industrial viable.
El resultat final d’aquella aposta va arribar el 2008 amb el Tesla Roadster. Basat en l’estructura d’un Lotus Elise però amb una arquitectura elèctrica completament nova, el Roadster va demostrar que un cotxe elèctric podia oferir més de 350 quilòmetres d’autonomia real i prestacions esportives sense concessions. Per primera vegada, l’elèctric deixava de ser una alternativa ecològica de nínxol per convertir-se en un producte desitjable.
tzero de AC Propulsion
2008 · El Roadster marca el punt de no retorn del vehicle elèctric modern
Mirat amb perspectiva, el camí que porta fins a l’actual expansió del vehicle elèctric no és lineal ni inevitable. Sense la pressió reguladora dels anys noranta, sense l’experiment truncat de l’EV1, sense la feina gairebé invisible d’AC Propulsion i sense l’audàcia del tzero, probablement Tesla no hauria existit tal com la coneixem avui. Més que una ruptura sobtada, la revolució elèctrica és el resultat d’una cadena de decisions, encerts i renúncies que, durant més d’una dècada, van anar preparant el terreny perquè l’elèctric deixés de ser una promesa i es convertís en realitat.