Proemi

Jo ja no puc aguantar més, haig de emigrar, dos dies despres de cobrar la pension I he pagat les despises de cada mes iem queden 300 € per passer el mes. Me’n aniré cap a l’oest , on la vida es mes barata o molt mes barata.

Era el tercer pensionista que li feia un comentari semblant, panic al futur, un salt al davant o una imperiosa necesitat feia que les persones que , es veritat que quan arribaven a aquesta época de l seva vida teenien un b´eque no havien tingut fins ara, el temps i la llibertat per fe rho servir en el que volguis, peró si tens una cutre pensió i la pots tenir per multitud de motius.

.

Va fer un repas a la llista de motius que s’havia anat anotant densá que es va posar a fer un estudi de les pensions que venire cobrant les persones a les que mes o menys tenia contacte, la seva llista de contactes al mobil I la llista de contactes de un ss dels seus gmails ( u dels seus avatars)  

La Llista , lun que havia marxat de la citat on s’havia fet i en la que havia nascut, Barcelona, l’altre que si havia tingut de emigrar a uns carrers mes enlla de la casa gran on havia viscut sempre a uns baixos, un apartament petit amb una cuina enfganxada al menjador que també es sala, i una eixida en la que hi caben   uatre testos per posar plantes , i així tots , persones que havien començat a treballar com a molt als 14 anys , que havien progressat i, fins i tot , havien enlairar els seuus negocis, empreses d’informàtica, vivers de flors i plantes, bars , restaurants i llocs d’oci, escoles, tallers de texir,

Va ser aquella paguilla que els havia donat el ministeri a 9 milions de persones jubilades els havia fet reflexionar, els havia emprenyat i molt , la manca de servei i el ninguneg que rebien per part de les entitats finaceres a les que havien engreixat al llarg dels seus any de joventut , quan han estat adults I sent ja grans , havien mantingut a tota aquesllla gent que es creien banquers I eren bancaris, que tothom es pensava que en sabien tant de numeros, inversions I resulta que el que savien era escalfar la cadira, parlar per telefon , anars’en a esmorcat tan aviat com entraven al mati I , molts fotres unes comilones a costa de l’entitat , entre alters despesses .

V ser entre una cosa i un altre que , Sito Al Campanar, l’informàtic que havia venut les seves golfes a las Descalas de Madrid va donar un cop a la taula i va dir s’ha acabat, vaig a llencar un motor per que les persones jubilades que cobren una cutre pensió poguin rebre una sobre mpensió, una paguilla setmanal, com quan erem joveso nanos , una paguilla dipositada en un compte el compte setmanalia , el primer producte que treu al mercat la banca de les il·lusions ILU-Ban

No era la primera vegada que treia un motor que havia situat a persones, organitzacions, sectors, territoris i col·lectius i que els despwrtava el potencial que no veien que tenien

Doncs vinga , Sito, posa’t-hi  va sentir que li deia una veu dins seu , una veu que li sortia del cor i del cap alhora  

Cutre Pensió + Setmanalia = Correcta – Justa Pensió