Premsa

Nota de premsa

Barcelona, 21 Juny 2026 

MANIFEST DEL DIA INTERNACIONAL DE L’EDUCACIÓ NO SEXISTA 21 JUNY DE LA PLATAFORMA PER L'EDUCACIÓ SEXUAL INTEGRAL FEMINISTA

Aquest 21 de juny, Dia Internacional de l’Educació No Sexista, des de la Plataforma per l’Educació Sexual Integral Feminista reivindiquem el dret de tots els infants i adolescents a una educació lliure de sexisme, discriminacions i violències.

Exigim al Ministerio de Educación i al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya el desplegament efectiu de l’educació sexual integral feminista i del vector de perspectiva de gènere en totes les etapes educatives, tal com estableixen la LOMLOE, la legislació vigent i el Decret 175/2022.

Malgrat els avenços legislatius, la seva aplicació continua sent insuficient. La manca de recursos, la reducció de la formació especialitzada per al professorat, la falta de transparència en l’avaluació de programes de coeducació i els bloquejos polítics impedeixen que aquests drets arribin plenament a les aules.

Aquesta situació és especialment preocupant en un moment en què creixen els discursos reaccionaris que qüestionen la igualtat de gènere, els drets sexuals i reproductius i els drets de les persones LGTBI+. A través de la desinformació i els discursos d’odi, intenten desacreditar l’educació sexual integral i la coeducació, malgrat que són eines fonamentals per prevenir les violències masclistes, combatre les discriminacions i promoure relacions basades en el respecte, el consentiment i la igualtat.

Davant d’aquesta ofensiva, afirmem amb contundència que la coeducació és més democràcia, és drets humans i és justícia social. És garantir que cap infant vegi limitat el seu futur pels estereotips de gènere, que conegui els seus drets i pugui evitar les violències sexuals, que cap alumne sigui discriminat per la seva orientació sexual o identitat de gènere i que totes les persones puguin créixer en llibertat i igualtat.

Per això reclamem:

• El desplegament efectiu de l’educació sexual integral feminista des de la primera infància i en totes les etapes educatives.

• Formació inicial i permanent, obligatòria i especialitzada en coeducació i educació sexual integral per a tot el professorat.

• Recursos humans, materials i econòmics suficients per garantir-ne l’aplicació als centres educatius.

• Materials curriculars lliures de sexisme, racisme, LGTBI-fòbia i qualsevol forma de discriminació.

• Transparència, seguiment i avaluació de les polítiques públiques de coeducació i educació sexual integral.

L’educació és una de les eines més poderoses de transformació social. Educar en igualtat no és una opció: és una responsabilitat democràtica.

Nota de premsa

Barcelona, 20 Maig 2026 

MANIFEST DE LA PLATAFORMA PER L’EDUCACIÓ SEXUAL INTEGRAL FEMINISTA 

“ENFORTIM LA COEDUCACIÓ I L’EDUCACIÓ SEXUAL INTEGRAL FEMINISTA CONTRA LES VIOLÈNCIES MASCLISTES”

Davant l’assassinat masclista d’Erika, amb el nom sentit de Kimberli, una dona trans de 33 anys d’origen hondureny i veïna de Figueres, assassinada per la seva exparella, Andrés R., de 48 anys, des de la Plataforma per l’Educació Sexual Integral Feminista expressem el nostre dolor, la nostra solidaritat amb les persones que l’estimaven i el nostre rebuig més contundent davant totes les formes de violència masclista i transfòbica.

Com a plataforma educativa, volem insistir especialment en una qüestió fonamental: les violències masclistes es poden prevenir. I la prevenció passa necessàriament per l’educació, la coeducació i l’educació sexual integral feminista.

Educar en el consentiment. Educar en les relacions igualitàries. Educar en el respecte a la diversitat sexual i de gènere. Educar emocionalment nens i nois perquè aprenguin a relacionar-se des de la cura i no des de la possessió. Aquesta és una responsabilitat col·lectiva i institucional que avui continua sent insuficient.

Erika va ser assassinada a plena llum del dia, en un espai públic, davant de testimonis i molt a prop d’un centre educatiu. El presumpte agressor havia estat denunciat, detingut i jutjat dies abans pels maltractaments exercits contra la mateixa víctima. Tenia ordres d’allunyament vigents. I, tanmateix, el sistema no va ser capaç de protegir-la. Cal dir-ho clarament: el sistema ha fallat.

Ha fallat quan les mesures de protecció no han impedit el feminicidi. Ha fallat quan una dona en situació de violència queda desemparada davant l’escalada de l’agressor. Ha fallat quan les institucions continuen sense destinar prou recursos humans, materials i preventius per combatre les violències masclistes amb la contundència que requereixen.

Aquest feminicidi és la conseqüència extrema d’una violència estructural sostinguda pel masclisme, la desigualtat de gènere, la transfòbia i els discursos d’odi que continuen circulant amb impunitat en molts espais socials, polítics i digitals.

Denunciem també el paper dels discursos negacionistes de les violències masclistes i dels grups antifeministes que obstaculitzen constantment la implementació de programes educatius amb perspectiva de gènere. Mentre la manosfera difon discursos de misogínia, odi i dominació entre nois i homes joves a través de xarxes socials, les polítiques públiques de prevenció continuen essent fragmentàries, residuals i sovint voluntaristes. Per tant, és necessària una aposta estructural, transversal i sostinguda per la coeducació feminista a totes les etapes educatives com les que vam desenvolupar durant la passada legislatura (Coeduca't).

També volem apel·lar a la responsabilitat dels mitjans de comunicació i de les plataformes digitals. Diverses periodistes i investigadores feministes han alertat reiteradament que, malgrat l’augment i la persistència de les violències masclistes, aquests assassinats continuen sense ocupar l’espai informatiu i el tractament social que mereixen. Més d’una dona és assassinada cada setmana a l’Estat espanyol i, massa sovint, aquests feminicidis no obren informatius ni ocupen portades. La invisibilització també és una forma de violència.

Necessitem una narrativa pública rigorosa, responsable i sostinguda que expliqui les causes estructurals de les violències masclistes i no les presenti com a fets individuals o anecdòtics. Necessitem difusió de la recerca feminista, dades, context i especialistes en gènere als espais mediàtics i educatius.

Per tot això exigim:

• Recursos suficients i estructurals per prevenir les violències masclistes.

• Implementació efectiva i obligatòria de la coeducació i l’educació sexual integral feminista.

• Formació continuada amb perspectiva de gènere per a professorat, equips educatius, cossos policials, personal judicial, sanitari i serveis socials.

• Especialistes en gènere als centres educatius i a les administracions públiques.

• Més recerca, informació i difusió sobre violències masclistes i impacte dels discursos d’odi digitals.

• Responsabilitat institucional i mediàtica davant la normalització de la misogínia i la transfòbia.

• Protecció efectiva i coordinació real entre serveis davant situacions de risc.

Des de la Plataforma per l’Educació Sexual Integral Feminista ens adherim a la concentració convocada per #ProuFeminicidis aquest dijous 21 de maig a la Plaça Sant Jaume de Barcelona.

Sortirem al carrer per exigir responsabilitats, justícia i polítiques efectives de prevenció.

 Per la Kimberli.

 Per totis, totes i tots

 Ni una menys

Nota de premsa

Barcelona, 29 Abril 2026 

La convivència no es construeix amb presència policial, sinó amb més educació, més recursos i més feminisme.

La Plataforma per una Educació Sexual Feminista vol mostrar el seu posicionament totalment contrari a la introducció dels anomenats “Agents de Convivència” dels Mossos d’Esquadra als centres educatius de Catalunya. Malgrat que se'ns presenti amb un llenguatge amable —agents sense armes, sense presència a les aules i amb funcions de prevenció i mediació—, aquesta proposta amaga una deriva preocupant: la progressiva normalització de la presència policial en espais que haurien de ser essencialment educatius, comunitaris i emancipadors.

Des d’una perspectiva feminista, aquesta iniciativa és especialment alarmant. El feminisme fa dècades que defensa la importància de les cures, la mediació comunitària i la resolució de conflictes des d’una perspectiva restaurativa i no punitiva. La mesura presenta un enfocament excessivament securitari que no aborda les causes estructurals de la mala convivència: la manca de suport al professorat, les ràtios elevades, la insuficient atenció a la salut mental juvenil o la manca d’implementació efectiva d’estratègies curriculars i de convivència per falta d’inversió. Seria més coherent apostar per una inversió decidida en més personal d’atenció educativa, psicopedagogues i mestres especialistes en atenció a la diversitat. 

A més, és profundament contradictori que la consellera afirmi que no existeix un problema generalitzat de convivència als centres educatius i, alhora, impulsi el pilotatge d’aquest programa del qual no es coneix clarament què és el que transformarà. Si no hi ha un problema estructural, per què cal aquesta intervenció? I si n’hi ha, per què no es reforcen els recursos educatius i socials en lloc d’introduir-hi figures policials? Aquesta ambivalència no és casual: respon a una manca de projecte educatiu clar i a una tendència a externalitzar els conflictes en lloc d’abordar-los des de dins. 

Aquesta mesura compta de nou amb la figura ja prou malmesa de les coordinacions COCOBE que varen néixer per vetllar no només de la convivència i benestar, sinó per promoure la coeducació en els centres. En comptes d’això, les coordinacions COCOBE han acabat destinant gran part del seu temps a la burocràcia de la gestió dels conflictes i ara s’espera, a més, que es coordinen amb els agents policials als centres. 

També denunciem la manca total de participació de la comunitat educativa en aquesta decisió. En un moment en què s’ha qüestionat la incorporació de la perspectiva de gènere al currículum mitjançant processos opacs i fallits, resulta especialment greu que no s’hagi consultat ni al professorat, ni a les famílies, ni a l’alumnat sobre una mesura que afecta directament la vida quotidiana dels centres. 

L’educació ha de ser un espai segur, crític i lliure de violències estructurals. La presència policial, encara que es presenti com a mediació, no és la resposta. El que cal és més inversió en educació pública, més recursos humans especialitzats i una aposta decidida per les pedagogies feministes que situïn la vida, les cures i la justícia social al centre.

Comunicat de suport 25/2/2026

Barcelona, 25 Febrer 2026 

Donem tot el nostre suport a l'Escola Pins del Vallès i a l'Educació Sexual Integral a la Primera Infància

Des de la Plataforma per una educació Sexual feminista i l’Associació de Drets Sexuals i Reproductius, volem expressar el nostre ferm rebuig als atacs de grups d’extrema dreta contra l’Escola Pins del Vallès pel fet d'impartir educació sexual a l’alumnat del centre.

L'educació sexual integral, tal com avalen nombrosos estudis i experiències internacionals, és un dret fonamental de la infància. La UNESCO la reconeix com una eina essencial per garantir una vida lliure de violències de gènere, promoure relacions basades en el respecte i conscienciar els infants sobre els seus drets sexuals i reproductius des de les primeres etapes. Per tot plegat, considerem que ha de ser un eix central de qualsevol projecte educatiu de qualitat, inclosa l’etapa d’educació infantil.

Així mateix, el Decret 175/2022, de 27 de setembre, d’ordenació dels ensenyaments de l’educació bàsica, estableix la perspectiva de gènere com un principi pedagògic transversal del nostre sistema educatiu. L’educació sexual i afectiva n’és una part imprescindible i d’obligat compliment per part dels equips docents i directius. En conseqüència, la direcció i el professorat de l’escola Pins del Vallès no han fet més que complir estrictament amb la normativa vigent a Catalunya.

Com a entitats feministes, manifestem el nostre ple suport a l’Escola Pins del Vallès, al seu equip directiu, a l’AFA i a tota la comunitat educativa. L'educació sexual integral i el dret dels infants a rebre informació adequada a la seva edat sobre sexualitat, diversitat i equitat són el primer pas per erradicar les desigualtats i les violències masclistes.

Exhortem tant l’Ajuntament de Sant Cugat com el centre educatiu a mantenir-se ferms en la defensa d’un model que protegeixi els drets de la infància. Us encoratgem a continuar impulsant aquestes intervencions educatives, vitals per a la seguretat i el benestar de l'alumnat, sense cedir a ingerències externes que atemptin contra l'educació en drets.

No permetrem que aquests atacs facin retrocedir els drets sexuals de la ciutadania. La nostra societat mereix una educació compromesa amb els drets humans que garanteixi la protecció de totes les persones des de la infància.

Nota de Premsa 2/4/2025

Barcelona, 5 Abril 2025 – 

Davant l’onada reaccionària que pretén fer retrocedir els avenços en educació i drets, docents feministes de totes les etapes educatives, educadores i investigadores del camp de l'educació i els estudis de gènere han decidit unir-se per exigir una educació sexual integral amb perspectiva de gènere, feminista i interseccional, en una plataforma d’acció política, Plataforma per l’Educació Sexual Feminista.

L’educació és una eina transformadora i fonamental per trencar amb els discursos d’odi, l’estigmatització i les violències. Per això, aquesta nova plataforma d’acció es constitueix per defensar el dret de les infàncies i les adolescències a una educació que promogui el respecte, la diversitat i la igualtat. “No farem ni un pas enrere davant els intents de generar por i desconfiança al voltant de l’educació sexual integral”, afirmen les impulsores.

Aquesta iniciativa fa una crida a persones docents, les famílies, col·lectius, AFA's,  i tota persona compromesa amb una educació justa, inclusiva i lliure de discriminacions, perquè s’hi sumin. Unim forces per garantir que l’educació situï al centre el benestar i els drets de les infàncies i adolescències.

"L’educació sexual integral no és una opció, és un dret fonamental. Les infàncies i les adolescències mereixen accedir a uns sabers que els proporcionin eines per viure una vida lliure de sexisme, LGBTI-fòbia i violències masclistes, així com lliure de masculinitats opressives" afirmen des de la Plataforma.

Davant aquesta situació, la plataforma exigeix a l’administració educativa:

• Promoure polítiques educatives valentes i compromeses amb la inclusió de la perspectiva de gènere en el currículum. Això implica revisar materials educatius, temaris de les diferents àrees, oferir formació inicial i permanent del professorat, així com repensar les metodologies i l’organització de les institucions educatives, en compliment del Decret 175/2022 d’educació a Catalunya.

• Vetllar per l’accés universal a una educació sexual integral de qualitat per a totes les infàncies i adolescències.

• Combatre de forma activa i institucional la desinformació i els discursos reaccionaris, trànsfobs i d’odi, així com trencar els mites al voltant de l’educació sexual amb perspectiva de gènere.

• Dotar de recursos i formació al professorat i les famílies de forma proactiva i preventiva.

Convidem persones, col·lectius i organitzacions a sumar-se a aquesta iniciativa per garantir una educació que posi al centre la llibertat, el respecte i la igualtat.