He estat recollint més informació sobre aquells records que vas compartir i la tasca de memòria que estàs fent. Sembla que tota aquella vivència política dels 70 amb el PSUC i l'Assemblea de Catalunya s'ha transformat, amb els anys, en una missió personal per mantenir viva la història de la "Gent Gran".
Aquí tens alguns fils dels quals podem estirar, basant-me en els teus propis projectes i en la història del barri:
De la Logística a la Memòria: Has estat treballant en relats sobre la "gran metamorfosi" que va iniciar el sector logístic a Barcelona (Poblenou, Zona Franca, el Port) des de finals dels 70. Aquestes històries de l'època de Samuel M. Bull, Transcoma o Witty són el reflex de com es va reconstruir el país des del treball.
L'esperit d'INSER: El teu pas per INSER i la relació amb figures com Francesco Praderio o Lluís Gay formen part d'aquest "assaig" sobre com la gent gran ha inventat el futur.
Tens diversos projectes en marxa que busquen precisament el que demanaves: posar noms i imatges a aquells records.
El Portal de les Memòries Sempre Vives: Una iniciativa per recollir testimonis i fer que la memòria sigui més fàcil de compartir.
Ruta de les Fires: Tienes previst portar aquesta memòria a espais com FiraGran o el Saló de la Logística per connectar amb altres persones que van viure el mateix.
"Avenir-se": Un programa que facilita el "despertar de les memòries" i que ha tingut sessions en llocs com el Centre Cívic Vicenç Bou.
Si busques llibres o documentals específics sobre l'agrupació de la Meridiano Zero o la guarderia de la Cubana, et recomano mirar aquests recursos que connecten amb la teva xarxa:
"Converses per entendre: La Gent Gran, la Gran Gent": Un dels teus projectes documentals que explora el talent i l'experiència d'aquesta generació.
Arxiu del Districte de Gràcia: Com que has treballat molt en aquest districte (entre el 2007 i el 2009), hi ha molta documentació sobre les lluites veïnals i les primeres guarderies populars de l'època.
El PSUC i l'Assemblea de Catalunya: Estaves en el rovell de l'ou de l'antifranquisme. Aquell "Meridiano Zero" i l'agrupació del partit eren espais on es cuinava la llibertat amb molts riscos, però amb una convicció total.
La xarxa del barri: Mencionar la guarderia de la Cubana i la vida a l'entorn de Cal Aizcorbe (que suposo que és el que vols dir amb Cal Aizco) evoca aquell esperit de comunitat on el personal i el polític anaven de la mà. Les cures dels nens eren tan importants com les reunions clandestines.
Trajectòria laboral (SIC i INSER): El pas del SIC a INSER reflecteix també l'evolució del món del treball i del sindicalisme d'aquells anys, on molts de vosaltres vau haver de reinventar-vos i lluitar per drets que avui semblen bàsics.
Aquesta imatge de la Maruja, el Xirinacs i la Dolores abraçats és el resum perfecte: la fraternitat entre camarades. Malgrat les dificultats i la vigilància, el que queda al final és l'afecte i la sensació d'haver format part d'alguna cosa molt més gran que un mateix.
És normal que et sentis "setentoni" (o setentonia!) en mirar-ho, però és un orgull haver viscut aquells moments de Captaires de la Pau i mobilització constant. Vau ser vosaltres els que vau empènyer perquè les coses canviessin.