TERÀPIES PER ALS EXPLORADORS UNIVERSALS

"Atés que la lectura és un solaç, cada lector l'orientarà segons les seues necessitats morals o psicològiques. Els uns tractaran de trobar en la literatura un suplement de vida. Uns voldran escapar amb el llibre, de la urgència dolorosa que els assalta la vida; d'altres li demanaran un contacte més ampli amb l'amargor inevitable, voraç i temptadora d'aquesta mateixa vida. Convé, però, fer encara un altre aclariment. Tots dos tipus de lector, al meu veure, pel sol fet de ser-ho, de ser lectors, ja suposen una distància entre ells i la vida. L'home que viu, que viu intensament -o que es pensa que viu intensament-, no sent el desig de llegir. Teòricament, l'home vital no en sentirà més que qualsevol animal - una vaca- sa: ell seria l'animal sa. Però aquest home no existeix: l'home és sempre un animal malalt. I quan no busca remei -o calmant- en la lectura, el trobarà en altres recursos que solem qualificar d'embrutidors: l'alcohol, el cinema o el que siga."

Joan Fuster; Diccionari per a ociosos.

I després de la flamerada de la trompeta, el fal·lus groc quebrant l'aire i gaudint amb avanços i retrocesos i cap al final tres notes ascendents, hipnòticament d'or pur, una pausa perfecta on tot el swing del món palpitava en un instant intolerable, i aleshores l'ejaculació d'un sobreagut relliscant i caent com un coet en la nit sexual.

Julio Cortázar; Rayuela

Conten que els germans Lumière aconseguiren espantar els assistents d'una de les seues primeres obres mostrant a una projecció la seqüència d'un tren arribant a l'estació. Els espectadors que aquell llunyà 1896 ompliren un café parisenc per veure el recentment inventat cinematògraf, evidenciaren amb el seu comportament la gran força que ostenta el cinema. Pot ser que aquell anacrònic i ingenu comportament ens faça somriure sardònicament, però la història ha evidenciat que l'impacte del sèptim art sobre la consciència del públic és immens.

Als Estats Units, país on la realitat intenta superar el nivell d'inversemblança de la ficció cinematogràfica, trobem alguns passatges que donen suport a aquesta argumentació. "El naixement d'una nació", una de les primeres grans obres cinematogràfiques de la història, dramatitzava de manera dubtosa el desenvolupament de la guerra civil americana, victimitzant el sud anti abolicionista i glorificant els orígens del Ku Klux Klan. L'impacte de l'obra fou tan gran que aquest grup conegut per atacar ciutadans d'ètnia afroamericana tornà a ressorgir, revivint un dels passatges més tristament cèlebres de la història nord-americana.

L'expresident Ronald Reagan també fou víctima del grau d'alienació que pot ocasionar una pel·lícula, després que patira un intent d'assassinat el 1981. John Hinckley Jr. va intentar escometre aquest magnicidi després d'obsessionar-se amb la cinta ‘Taxi Driver’, on el protagonista atemptava contra un senador dels Estats Units.

Episodis com aquests fan palesar que la realitat supera la ficció, i en última instància, també ens demostren la volatilitat de la ment humana.

Pau Sellés; L'alienació i el cinema

Aqueixa realitat ordinària que és la nostra vida, les coses sobre les quals la gent escriu poesia: els núvols, els narcís, les cascades, o els successos que tenen lloc a una tassa de café quan li posem crema...; totes aquestes coses estan carregades de misteri. Són tan enigmàtiques per a nosaltres com ho era el firmament per als grecs. El futur és desordre. Una porta així tan sols s'ha entreobert cinc o sis vegades des que vam començar a caminar amb dues potes. Quin millor moment per estar vius que aquest, en el que quasi tot el que creiem saber ha resultat estar equivocat?

Tom Stoppard; Arcadia