Avui, celebrem el Dia Internacional de la Dona, una jornada dedicada a reflexionar sobre els progressos realitzats en la consecució de la igualtat de gènere i a reconèixer les contribucions inestimables de les dones a la societat. Aquesta píndola informativa no només pretén destacar els èxits aconseguits, sinó també recordar els valors essencials que cal trasmetre a casa per continuar avançant cap a un món més just i equitatiu.

Valors fonamentals a transmetre:

Igualtat: totes les persones, independents del seu gènere, mereixen ser tractades amb igualtat i respecte. Cal fomentar un entorn on les oportunitats no estiguin limitades per motius de gènere, i on cadascú pugui desenvolupar el seu potencial sense barreres injustes.

Empoderament: Inspirar les dones a descobrir la seva força interior i a defensar els seus drets. Encoratjar-les a ser protagonistes de les seves pròpies vides i a contribuir activament al seu entorn sense por de la discriminació.

Solidaritat: Subratllar la importància de la solidaritat entre dones i homes en la lluita per la igualtat, creant un front comú contra els estereotips de gènere i les injustícies.

Educació: Promoure l'educació com a eina fonamental per combatre els prejudicis i les actituds discriminatories. Incentivar la curiositat, la participació activa i el pensament crític com a mitjans per desmantellar fal·làcies i construir una societat més informada.

Per això, també cal desmuntar falços mites en un dia com el d’avui.

"Les dones no són prou fortes": Desmentit. Les dones han demostrat la seva força en totes les àrees de la vida, superant obstacles i contribuint de manera significativa a la societat.

"La igualtat de gènere és un problema de les dones": Fals. La igualtat de gènere és una qüestió que concerneix a tothom. És una lluita col·lectiva per construir una societat més justa i equitativa per a totes les persones.

"Les dones no estan interessades en les ciències i la tecnologia": Fals. Les dones són capaces i estan involucrades en totes les àrees, incloent-hi les ciències, la tecnologia, l'enginyeria i les matemàtiques.

“Les dones no són tan competents com els homes en el món laboral": Fals. Aquest mite, basat en estereotips antiquats, no té cap fonament en la realitat. Les dones no només són tan competents com els homes, sinó que a moltes ocasions han demostrat ser líders excepcionals en diversos sectors professionals.

Que aquest Dia Internacional de la Dona serveixi com a recordatori constant de la nostra responsabilitat compartida de construir un futur més just per a tothom.

Després dels dies festius de Nadal, arriba el moment de reincorporar-se a la rutina tant a casa com a l'escola. Les vacances de Nadal solen comportar un període de descans de 15 dies, durant els quals els horaris, la dieta i, evidentment, l'ambient, experimenten canvis notables a causa dels nervis vinculats als regals, al tió, als Reis i a la festa de Cap d'Any, entre altres esdeveniments. A més, no cal oblidar que la preparació per a les festes nadalenques ja comença a les escoles a partir del novembre.

Ajustar els horaris de dormir i menjar de manera progressiva abans de tornar a l’escola és difícil després d’unes vacances marcades per grans menjars i celebracions familiars que desajusten els hàbits agafats durant el curs; i més si es té en compte que la tornada a l’escola es produeix just després de reis.

Per això és comú que mentre hi ha infants que es reintegren fàcilment a la seva rutina després de les vacances, altres poden experimentar petites regressions. En el segon cas, és important fomentar la comunicació, parlant sobre les expectatives i emocions que poden tenir en tornar a l’escola. Els pot ajudar involucrar-los en la preparació del material escolar i de la motxilla, així com a establir metes per al nou any escolar. És el moment perfecte per establir nous propòsits i adoptar una nova actitud. Aprofitar aquesta època per organitzar els jocs, llibres i roba que ja no utilitzem pot ser una manera eficaç de fer espai per als nous objectes rebuts durant les festes.

Pel que fa als joves i adolescents, és una oportunitat ideal per deixar de banda jocs, contes i peces de roba antigues, a més de reconsiderar actituds i costums amb l'objectiu de restablir els horaris amb facilitat. Aquesta tasca pot convertir-se en una activitat gratificant per començar el nou any amb energia renovada i una perspectiva positiva. Cal tenir sempre present les diferents emocions que poden sorgir durant aquesta transició, proporcionant suport emocional i animant-los a demanar ajuda si es senten sobrecarregats.

Millorar la motivació i l'interès dels joves amb les tasques escolars des de casa pot ser un repte, però hi ha diverses estratègies que les famílies poden implementar per ajudar els seus fills a sentir-se més motivats i compromesos amb l'aprenentatge. Aquí tens algunes pautes i recomanacions:

1.     Establir una rutina: Estableix un horari regular per a les tasques escolars i altres activitats relacionades amb l'aprenentatge. Això ajuda a crear un ambient estructurat i previsible.

2.     Crear un espai d'estudi: Destina un lloc tranquil i ben il·luminat per a les tasques escolars. Assegura't que sigui un lloc còmode i lliure de distraccions.

3.    Participa activament: Mostra interès en el que els teus fills estan aprenent. Fes preguntes sobre les seves tasques i les seves experiències a l'escola. Això els fa sentir importants i els anima a compartir més.

4.  Establir metes i recompenses: Ajuda els teus fills a establir metes d'aprenentatge i recompenses. Això els pot motivar a treballar més dur per assolir els seus objectius.

5.     Fomentar l'autonomia: Dona als teus fills la llibertat d'organitzar les seves pròpies tasques escolars sempre que sigui possible. Això els fa sentir més responsables del seu aprenentatge.

6.    Connexió amb els interessos personals: Intenta connectar les tasques escolars amb els interessos i passions dels teus fills sempre que sigui possible. Això pot fer que l'aprenentatge sigui més rellevant i interessant per a ells.

7.   Proporcionar recursos: Assegura't que els teus fills tinguin accés als recursos i materials necessaris per a les seves tasques escolars, com llibres, ordinadors o materials d'estudi.

8.    Fomentar la col·laboració: Promou la col·laboració entre germans o amics. Estudiar junts pot ser més divertit i motivador.

9.     Celebrar els èxits: Celebra els èxits i els avenços dels teus fills, per petits que siguin. Això reforçarà la seva autoestima i la seva motivació.

10.   Ser un model a seguir: Demostra la importància de l'aprenentatge continu en la teva pròpia vida. Quan els teus fills et veuen llegint, aprenent o desenvolupant nous coneixements, poden estar més disposats a fer el mateix.

11.    Busca ajuda si és necessari: Si observes que el teu fill té dificultats en un àrea determinada, busca ajuda externa com a tutors o professors particulars. No dubtis en demanar consell a l'escola.

12.    Flexibilitat i comprensió: Comprendre que hi haurà dies en què els teus fills estiguin menys motivats.Sigues flexible i entenedor en aquests moments.

Recorda que cada jove és diferent i el que funciona per a un pot no funcionar per a un altre. L'important és ser pacient i adaptar les teves estratègies segons les necessitats i les preferències del teu fill. La comunicació oberta i l'afecte són claus per ajudar els joves a mantenir la seva motivació i interès en les tasques escolars.

Treballar el dol des de casa pot ser un desafiament, però hi ha diverses pautes que pots seguir per ajudar-te a tu mateix o als altres membres de la família a gestionar el procés de dol. A continuació, s’exposen diverses estratègies que es poden utilitzar per a navegar per aquest procés de manera saludable. 

Pautes familiars per treballar amb infants i joves un procés de dol:

1.     Comunica-ho amb sinceritat: És important ser sincer i utilitzar un llenguatge adequat a l'edat per explicar la mort del familiar als infants i joves. Evita les metàfores confuses o les explicacions evasives. 

2.     Fomenta un espai segur on puguin fer preguntes i expressar les seves emocions. 

3.     Escolta activament: Fomenta la comunicació oberta i escolta activament els infants i joves. Deixa'ls expressar els seus sentiments, preocupacions i preguntes sense judici. Respecta el seu ritme i estigues disponible per a ells quan necessitin parlar.

4.     Proporciona consol i suport emocional: Ofereix consol i suport emocional als infants i joves durant aquest moment difícil. Parla amb tendresa, abraça'ls i recorda'ls que estàs aquí per a ells. Anima'ls a expressar les seves emocions i assegura'ls que és normal sentir-se trist, enuig o confús.

5.     Fomenta la participació en rituals o cerimònies: Si hi ha rituals o cerimònies relacionades amb la mort del familiar, com ara un funeral o una cerimònia de record, permet als infants i joves participar segons la seva voluntat. Parla amb ells sobre la importància d'honrar la memòria del familiar i proporciona'ls opcions per participar, com ara llegir un poema o compartir una història.

6.     Proporciona una rutina i estabilitat: Mantenir una rutina diària i una sensació de normalitat pot ser reconfortant per als infants i joves durant el procés de dol. Continua amb les activitats diàries i estableix horaris regulars per menjar, dormir i estudiar. Això els ajudarà a sentir-se segurs i en control.

7.     Fomenta l'expressió creativa: Anima els infants i joves a expressar les seves emocions a través de formes creatives com dibuixar, pintar, escriure o fer manualitats. Aquestes activitats els permetran processar el que estan vivint i expressar els seus sentiments d'una manera segura i no verbal.

8.     Busca suport extern si és necessari: Si observes que els infants o joves estan tenint dificultats significatives per gestionar el dol, considera buscar suport professional. Un terapeuta o conseller especialitzat en treballar amb infants i joves pot proporcionar-los eines i recursos addicionals per ajudar-los a afrontar aquesta situació.

Recorda que cada infant i jove experimenta el dol de manera diferent i pot reaccionar de manera diversa davant la mort d'un familiar, pel que és important respectar el seu procés individual de cadascú. Estar present per escoltar i oferir suport emocional és clau per ajudar-los a navegar per aquesta experiència difícil des de casa. 

Davant de dubtes o inquietuds sobre com treballar el dol des de casa, no dubteu en buscar consell professional per obtenir ajuda personalitzada. 

El mal ús de les noves tecnologies en els joves és un problema creixent a la societat actual. A continuació, es presenten algunes pautes familiars que poden ajudar a abordar aquest problema:

• Establir límits de temps: És important establir límits de temps per a l'ús de dispositius tecnològics, com ara telèfons mòbils, tauletes i ordinadors. Els pares han de fixar horaris per utilitzar aquests dispositius i assegurar-se que es compleixin.

• Supervisar el contingut: Els pares han de supervisar el contingut a què els seus fills accedeixen en línia i assegurar-se que sigui apropiat per a la seva edat. També és important parlar amb ells sobre els riscos i perills en línia, com l'assetjament cibernètic, l'exposició a contingut inapropiat i la privadesa en línia.

• Fomentar la comunicació: Els pares han de fomentar la comunicació oberta i honesta amb els fills sobre l'ús de la tecnologia. Han d'estar disponibles per respondre preguntes i discutir qualsevol inquietud que tinguin els fills sobre l'ús de la tecnologia.

• Ensenyar la responsabilitat: Els pares han d'ensenyar els fills a ser responsables amb el seu ús de la tecnologia. Això inclou ensenyar-los a protegir la vostra privadesa en línia, evitar la propagació d'informació falsa i respectar els drets d'autor.

• Establir conseqüències: És important que els pares estableixin conseqüències clares pel mal ús de la tecnologia. Per exemple, podeu reduir el temps de pantalla o retirar l'accés a la tecnologia per un període de temps si es violen les regles establertes.

• Donar exemple: Els pares han de donar exemple amb el propi ús de la tecnologia. Han de ser conscients del seu propi ús i assegurar-se que també estableixen límits i són responsables.

En general, és important que els pares estiguin atents a l'ús que fan els fills de la tecnologia i estableixin regles i límits clars per utilitzar-los. Això ajudarà a prevenir el mal ús i fomentar un ús saludable i responsable de la tecnologia.

Ja ha arribat el mes d’abril, i s’apropa l’esperada diada de Sant Jordi, amb els seus llibres i flors. En aquest context literari, és important recordar que tot i que el món giri envers a les noves tecnologies per facilitar l’accés al coneixement, aquestes també poden arribar a ser una font de distracció per tots aquells infants que no han aprés a gestionar-les i a fer-les servir de forma correcta.

La lectura és l’eina principal que ens dóna accés als coneixements, ens ajuda a créixer i a entendre el món que ens envolta, ajudant-nos a tenir més esperit crític. Un dels objectius del món educatiu i també de les families hauria de ser, doncs, ensenyar a fer-ne un bon ús.

Llegir, per tant, no només és un plaer, sinó una font de coneixement, aprenentatge i creixement personal…. I s’està perdent… per manca de temps? Les xarxes socials tenen als infants i joves absorbits?

Com podem incentivar la lectura?

1.    Donant exemple. Cal que parlem de llibres, que els compartim, i tal com comentem una sèrie o una pel·lícula a taula, poguem parlar també dels llibres que llegim: m’ha agradat el llibre? M’ha semblat avorrit, lent? Els personatges estan ben definits? L’ajuda d’aquestes reflexions per part de l’adult els poden ajudar a desenvolupar esperit crític.

2.    Establim una rutina de lectura, tal com establim rutines d’estudi o de mirar una pel·lícula després de dinar. 

3.    La lectura és una estona de plaer, no d’obligació. Els adults la gaudim i ens relaxa, pel que hem de trasmetre el mateix missatge als nostres fills. No podem fer que llegeixin en una situació rígida com una taula, sinó que cal trasmetre el llegir de forma relaxada, en el sofà, l’alfombra o el llit. 

4.    La lectura no és un exàmen. Si volem promoure l’hàbit de lectura, no hem d’avaluar si han entès el que han llegit ni fer un exàmen de comprensió. La lectura és un moment de desconnexió on estimular el relax i el plaer.

Quins són els llibres més recomenats segons l’edat?

Cada infant és diferent, pel que no existeixen recomanacions que poden agradar a tots. El més important a tenir en compte és que els llibres que triem pels nostres fills els han de motivar per gaudir-ne de forma positiva.

Per tant, en el moment de triar una lectura cal tenir en compte que han de ser llibres d’interès. No cal que sempre siguin contes, poden ser còmics, que són més visuals; o bé receptes de cuina si els hi agrada cuinar i fer que els infants ens diguin les instruccions a seguir en una recepta, etc. La lectura no sempre ha de ser una novel·la, podem aprofitar moments quotidians per llegir. 

Si agafem contes o novel·les, de manera general des dels 3-4 anys, és interessant buscar un llibre amb molta imatge que els permeti inferir que pot passar, que fan els personatges, etc… doncs la imatge ens acompanya en l’explicació del conte. 

A partir dels 5-6 anys, que els infants comencen a llegir, es recomanable que els llibres tinguin personatges amb els que es puguin identificar, que les històries que els hi passen les puguin entendre. De manera general també solen agradar llibres d’animals. És important remarcar que es tracta d’una recomanació general, pero cal recordar que cal buscar l’interès de cada infant, doncs el nostre objectiu és que practiquin la lectura. 

Dels 7 cap endavant, els infant poden triar llibres més d’aventures i amb menys imatges, doncs tenen més nivell de comprensió lectora. 

Quan hi ha dificultats en la comprensió, pot fer que no agradi la lectura, doncs no entenen el missatge que els hi transmet; pel que és recomanable esperar que arribin al nivell de comprensió que els permeti gaudir de cada tipus de text. És igual d’important que els infants llegeixin com que ho facin els adults per ells, doncs són un gran model del que prendre exemple com a lectors: entonen, fan pauses durant la lectura, fan canvis de veu… ajudant als infants a saber com han de llegir quan ho fan ells mateixos i ajudant-los a perfeccionar la comprensió lectora. 

Des de casa, és recomanable potenciar i reforçar la lectura de contes amb els vostres fills/es. Podeu buscar una estona tranquil·la per a realitzar-la, com per exemple: després de berenar o sopar asseguts junts a un sofà o una catifa, abans d’anar a dormir al llit de l’infant…  

També us animem a visitar la biblioteca per tal d’escoltar, llegir o agafar en préstec llibres pels vostres fills/es. Allà, trobareu moltes històries interessants classificades per diferents temàtiques, interessos i edats… que els ajudaran en el seu procés d’aprenentatge de la lectoescriptura i a gaudir de la literatura des de ben petits. 

I un últim apunt, ara que s’apropa Sant Jordi, recordeu la importància dels llibres, sempre seran regals molt especials qualsevol dia de l’any. 

Us desitgem un feliç diada de Sant Jordi!!!

Els nens i nenes amb diagnòstic de TDAH poden evolucionar cap a convertir-se en adults satisfets i sense que les seves dificultats els afectin en la seva funcionalitat diària. 

El TDAH suposa un desenvolupament cerebral diferent d’altres nens, però depén en gran mesura del paper de l’escola i la familia que el trastorn crei els menys problemes possibles i es converteixi en una característica més del nen/a.

Des de l’escola, s’intenta fer tot el possible per intentar convertir la seva vida escolar en una experiència gratificant, reconeixent que l’aprenentatge estàndard d’aquests alumnes requereix més esforç de l’habitual. Cal evitar treure’ls-hi extraescolars que disfruten i fan bé per tenir més hores d’estudi. De fet, és vital fomentar activitats artístiques, musicals o esportives per augmentar l’autoestima del nen/a i permetre el seu aprenentatge i desenvolupament per altres vies.

És important que els nens tinguin un grup d’iguals amb els que relacionar-se, i per aquest motiu, en ocasions cal forçar la seva participació en activitats que se’ls hi donen bé on puguin conèixer persones amb interessos similars als seus, identificar-se, vincular-se i crear relacions d’amistat. Hi ha dos aspectes de la vida de nens hiperactius que han demostrat influir de forma negativa a la seva evolució: no pertànyer a un grup d’iguals i estar exposats a un ambient familiar amb gran crítica sobre ells. 

Però, quin paper juguen els pares i mares amb fills amb TDAH? A continuació us exposem pautes importants a tenir en compte:

-        Evitar la culpa

Cap pare o mare vol que el seu fill digui difícil d’educar o no es relacioni bé amb altres persones. Per tant, si es té un fill hiperactiu, per què sentir-se culpable i anclar-se al pensament negatiu? Perquè no substituir-lo per una consciència de responsabilitat amb l’objectiu d’ajudar al seu fill a ser millor cada dia?

-        Pensament positiu

És important concedir als nens amb TDAH la possibilitat de tornar a començar cada dia. Arrastrar enfados o càstigs impossibilita acompanyar-los emocionalment en el procés. Cal remarcar que els nens amb TDAH no modula la seva conducta per conseqüències a llarg termini, sino a curt.

-        Afavorir el desenvolupament individual

Cal permetre'ls créixer pel camí que els correspon, avançar, ser ells mateixos i no un clon dels seus pares o un reflex dels que els seus pares van somiar que el nen seria o, el que és pitjor, del que ells mateixos van voler ser i no van poder. La capacitat per sentir-se bé dependrà més del seu equilibri personal, de la possibilitat de desenvolupar els seus potencials, de regular/controlar les emocions i el comportament i de relacionar-se amb els altres positivament; més que de qualsevol altre èxit. No s'ha demostrat que l'èxit acadèmic predigui l'èxit a la vida.

El nen es podrà desenvolupar i afrontar millor les seves dificultats si sent l'amor incondicional dels pares, si se sent estimat i entès en tot moment.

-        Entendre què li passa al nen/a amb TDAH

L’alumne amb TDAH no es comporta voluntàriament de forma inadequada, sino que per la seva condició (TDAH), les seves habilitats d’atenció estan més limitades que en la majoria de les persones, els hi costa més esperar el seu torn i no precipitar-se, els hi costa raonar i els hi és molt difícil no estar en continu moviment. Tot i la hiperactivitat, el sistema nerviós té molta plasticitat, pel que cal treballar en estratègies que els ajudin a potenciar trets adequats (bondat, sensibilitat, creativitat, passió) i compensar les dificultats que resulten més evidents en la seva vida funcional. 

No ens hem de centrar en que el nen/a deixi de ser hiperactiu, sino treballar en que maduri i sigui un adult competent i satisfet. 

-        Demanar ajuda

Cal potenciar un espai de confiança i segur a casa i a l’escola per a poder expressar les seves emocions i preocupacions amb llibertat. També és important visitar al pediatra per conèixer la seva opinió i evaluació del cas. És vital seguir les indicacions dels diferents especialistes en quant a tractaments i recursos que els hi poden ser d’ajuda.

-        Buscar recolzament a l’escola

 Cal fer partíceps a l’escola del plan de tractament de l’alumne. Es alumnes passen molt de temps a l’escola, pel que cobra molta importància la forma en que es desenvolupen en aquest entorn i en la seva habilitat per relacionar-se.

El treball multidisciplinar és vital per ajudar al nen/a. Cal parlar amb naturalitat del que passa per poder ajudar a donar la millor resposta a les seves necessitats.

RECOMENACIONS GENERALS:

-        Proporcionar un model de vida ordenat, organitzant els seus horaris i establint períodes per a l'esbarjo i l'exercici físic.

-        Establir rutines en allò que menys els agrada.

-        Posar un temps límit a partir del qual tots quedarem alliberats de la seva tasca escolar.

-        En moments de crisi, no deixar portar una situació d'enuig al seu extrem. Calmar la situació i després, quan hagi passat, reflexionar.

-        Esforcem-nos a trobar contínuament les seves virtuts i evitem jutjar contínuament el que fa.

-        Halaguem contínuament el que fa bé, encara que sigui una cosa que ens sembli nimi o esperable.

-        Evitem la crítica contínua en l'ambient familiar.

-        Dediquem un temps (encara que siguin uns pocs minuts cada dia) a compartir amb el noi alguna activitat que us agradi. Si són grans, a parlar de com se sent, què pensa, què el preocupa, què vol. És el seu temps, exclusiu per a ell o ella. Si és petit, jugar o llegir, o explicar contes.

-        Reforcem el contacte ocular durant la comunicació amb el noi/a, estreta l'enllaç i millora la qualitat de la comunicació.

-        Les normes han de ser poques i clares. Els nens de vegades no les compleixen perquè no les comprenen o senzillament perquè les desconeixen.

-        Les ordres o instruccions han de ser directes, concises i clares. Evitem que vagin carregades d'emoció o xantatge emocional (aquests nois solen ser molt sensibles i es perden a l'emoció implícita del missatge). Millor amb to de veu neutre.

-        Utilitzem una frase rutinàriament per recordar-li que el que està fent en aquell moment no ens agrada i no volem arribar més lluny: “Si segueixes fent TAL... hi haurà conseqüències”.

-        Demanem ajuda quan ens sentim desbordats. Els nens amb TDAH poden arribar a esgotar als pares i una ajuda a temps de familiars, amics o professionals permet tranquil·litzar-se i seguir donant el millor d’un mateix.

• Entendre que la frustració que s’activa és normal que s’activi. No hem de censurar-la o jutjar-la. Al contrari, procurarem ajudar-li a identificar-la.

• Identificar i tolerar la nostra pròpia frustració davant la frustració del fill/a. És un autolímit que ens hem de posar. Això vol dir que si ell/a es frustra, nosaltres no li mostrem enfado. Intentem mantenir algunes actituds per no alimentar el problema:

  • • Serenitat

    • La fermesa del límit

    • Empatia i compassió per la seva frustració

 SOVINT, NO ÉS FÀCIL. 

• Quan hem posat un límit no sol ser convenient retrocedir ja que si no, el missatge és: el límit no està clar i té sentit que lluitis. Li estem donant raons per donar “rienda suelta” a la seva frustració. 

• Una possible excepció a això és: si gestiones la frustració adequadament i demanes amb bones formes el que vols, potser podem negociar el límit. Però això mai es farà quan la frustració aparegui de manera impulsiva, agresiva o destructiva.

• Reflexionar sobre els límits que posem. Posar excessius límits, límits injustos o límits poc raonables… generarà dosis molt altes i freqüents de frustració.

• Explicar els límits. Per això és convenient que siguin raonables, sinó seran difícils d’explicar. Un límit no es posa perquè sí. Ha de tenir un sentit i s’ha d’explicar.

• Tingues en compte, que si s’ha saltat un límit, és per alguna raó. Intenta parlar-ho i entendre-ho. Després, parleu de quina altra cosa podria haver fet en lloc de saltar-se el límit.

• Els límits s’accepten millor si els pares també els compleixen. És important donar exemple

ERRORS FREQUENTS PER PART DE L’ADULT

• Heu de prioritzar sempre com a límit els insults faltes de respecte i agressions. Això no serà mai admissible. Podem enfadar-nos molt i estripar un paper o trencar un nino però això no està al mateix nivell que insultar o agredir una persona. Ho hem de tenir molt clar.

• La justificació dels fets. Sovint els adults caiem en el parany de justificar el que els nostres fills fan perquè un altre també ho ha fet. Això ho aprenen ràpid. Si els recolzem quan comenten un error perquè un altre  company també ho ha fet li estem dient que una actitud no es bona o dolenta sinó que depèn “del color del cristal con que se mira” i això a la vida real no es així. Nosaltres hem de treballar per educar els nostres fills i fer-los millors persones el que no podem es com a pares  educar els fills dels altres per moltes ganes que en tinguem.

És imprescindible que durant els anys d’infantesa i adolescència adquireixin els hàbits en 3 àmbits: HIGIENE, SOCIAL i ORGANITZACIÓ (ESTUDI).

A continuació us descriurem breument la metodologia per l’adquisició d’hàbits de tipus organitzatiu (estudi), però la metodologia també és vàlida per a l’adquisició de qualsevol tipus d’hàbit:

1. Farem un llistat d’hàbits a millorar. Aquest llistat l’hem d’anar actualitzant setmana a setmana si convé. Exemples d’hàbits de tipus organitzatiu: portar l’agenda, portar l’agenda actualitzada, portar la resta de material escolar, venir amb dubtes concrets d’escola, demanar ajuda al professor, tenir la carpeta ben ordenada, etc.

2. Decidirem de manera consensuada 1 o 2 hàbits a assolir i els deixarem per escrit. D’una banda hem de ser coherents amb l’el·lecció, i de l’altra han de ser hàbits que l’alumne pensi que són assolibles (dels que li costin menys). Pactem només 1 o 2 hàbits per reduir pressió, i per tant reduïm el bloqueig.

3. Pactem sobre l’hàbit a millorar. Si no ens en sortim amb el pacte podem fer servir el compromís: que digui ell/a a què es compromet. Tot per escrit i signat. El pacte NO és tornar a repetir l’hàbit a millorar, si no donar-li ESTRATÈGIES concretes per poder millorar l’hàbit.

4. A la propera “sessió” revisem els pactes o compromisos i els valorem. Només valorem allò que fa bé de cara a pujar l’autoestima i a la llarga la voluntat, ja que hi haurà més motivació. Com ja hem comentat, la idea no és dir-li tot allò que fa malament, sinó donar-li estratègies per a què no ho continuï fent malament. Respecte i paciència, i sobretot confiar molt!!

Eventualment podem donar un hàbit per assolit, o anul·lar-lo si no ens en sortim; i en passaríem a treballar algun de nou de la llista del primer punt.

Avui en dia, els pares i les mares estem preocupats per oferir una bona educació als nostres fills i ens trobem amb dificultats assolir aquesta tasca amb èxit. Marcar límits, posar normes, aplicar càstigs o dir no cada vegada es fa més difícil i complicat.  Sovint portem un ritme accelerat, estressant, intentant compaginar de la millor manera la vida laboral i la familiar, tasca realment difícil. La darrera cosa que desitgem en arribar a casa, cansats i amb un sentiment de culpabilitat per no haver dedicat prou temps als nostres fills, és haver-nos de posar a prohibir coses, posar normes i a dir que no a les seves demandes. Sense voler, cedim fàcilment a les seves exigències a canvi d’una estona de tranquil·litat i pau i no ens adonem que no estem ajudant-los a créixer de manera tolerant, amb valors, amb pautes de conducta… En definitiva, a conviure amb les altres persones.

Si a casa això no s’aconsegueix repercuteix en la vida social del nostre fill/a a l’escola ,esplai, grup esportiu...i fa que es trobi en problemes de disciplina i respecte amb els iguals i adults de tots els àmbits de la seva vida.

És important que els nens aprenguin fins on poden arribar en les seves relacions tant amb adults com amb iguals i quins són els topalls que no es poden sobrepassar.

Tots volem que els nostres fills i alumnes siguin feliços, i per tant procurarem donar-los estimació, recolzament, afecte, amor i estímuls. I ens mostrem comprensius i pacients per aconseguir-ho. Però l’educació implica protecció i la protecció comporta la capacitat de posar límits i normes que protegeixin als nostres fills i filles dels seus propis fets i dels fets dels altres. Estimar als fills vol dir també acompanyar-los en el seu procés de creixement, i en aquest procés és l’adult a qui pertoca ajudar a l’infant a reconèixer que està bé del que no ho està i, en conseqüència, a permetre determinats comportaments i prohibir-ne d’altres.

Els límits són totalment necessaris i són diferents en funció de l’edat. Quan els nens són petits (0-4 anys) són imprescindibles, ja que els ofereixen una estructura bàsica que els servirà per sempre i serà un puntal on aferrar-se. És el moment de vida en el qual les persones construïm i interioritzem el que esta bé i malament. Els límits i les pautes de comportament els serviran per regular la seva vida en societat

Tots els nens/es desitgen tenir uns pares que sàpiguen que fer, el que està permès i que els transmeten seguretat, es prenen els límits i les normes seriosament i tal com les han acordat. 

Els límits son els mitjans d’ajuda, els pilars importants per limitar el terreny de joc, les normes del joc de la vida, per a què els nens s’hi puguin bellugar de manera segura i protegida

L’estimació autèntica i incondicional és imprescindible però no suficient per a l’educació dels nostres infants.  

Estimar no vol dir caure en imposicions absurdes i rigideses del infant mancades de sentit. L’adult ha de ser capaç d’acollir, contenir i reconduir amb fermesa les rebequeries, les angoixes i les ansietats infantils que es desencadenen davant d’una negativa o una prohibició.

Una de les dimensions més importants de la persona és el creixement moral, entenent-lo com un sistema de valors, normes i pautes de conducta que seran necessàries al nen per conviure amb les altres persones. Per assolir aquest creixement cal que els pares sapiguem ensenyar i fer complir unes normes bàsiques als nostres fills. Les normes són molt important per als nens, perquè els ajuden a descobrir que hi ha límits als seus desitjos, però, també els aportaran seguretat i confiança. Per general, aquestes limitacions no els agraden i els disgusten, però això no vol dir que no siguin bones per a ells, tot el contrari.

En el desenvolupament de la seva personalitat els nens/es posen a prova els nostres límits en els adults. L’absenciad’unes normes clares a la família porta greus conseqüències en l’adult en que es convertirà

Cal tenir molt clar:

• Tots adults que representen autoritat pels nens han d’estar d’acord en les normes i els límits que volen posar. Cal que saber que es tracta d’un procés lent que requereix paciència i amor.

• Les marranades i els atacs d’ira són una eina que el nostre fill utilitza per sortir-se amb la seva. Tot i que ens fa posar nerviosos i es difícil d’aguantar, no s’ha de mostrar la nostra indecisió, ni nerviosisme, i sobretot, no canviar la norma o el límit.

• Cal tenir clar que posar límits als fills és quelcom que fem pel seu bé i que contribueix al seu desenvolupament moral i personal. Les normes i els límits els hem de posar els pares, no els fills. Això els donarà molta estabilitat i seguretat.

• És més eficaç establir menys normes, però que es puguin complir, que moltes i que es canviïn amb facilitat. Quan l’infant s’adoni que allò que li diem després li exigim, entendrà que ja no és necessari fer rebequeries perquè no porten enlloc

• Les normes i els límits han de ser fàcils d’entendre, de complir, realistes i realitzables. Els nens hauran de saber-les i, per tant, les anirem transmeten de manera clara i precisa, essent algunes d’obligat compliment. Totes les normes han de portar implícites unes conseqüències quan no es compleixen i ells també n’han de ser coneixedors

• No és aconsellable discutir una i una altre vegada el que ja ha estat acordat per tal de no perdre credibilitat.

• Les conseqüències que porta el saltar-se una norma o un límit han de ser immediates i relacionades amb el que s’ha fet. També es convenient que siguin mesurades i curtes per tal de que les puguin complir. Les amenaces no ens portaran a cap lloc.

Com a pares  i mestres hem de ser conseqüents, coherents i estar d’acord!!! 

No és fàcil, però és molt necessari i positiu per al desenvolupament moral i integral dels nens/es.

Els pares sovint es senten confusos sobre el que és normal i el que no ho és en relació als processos d’aprenentatge dels seus fills.

A continuació donarem algunes pautes i tècniques bàsiques sobre aquesta problemàtica que sol ser molt recurrent: ajudar-los a organitzar-se l’estudi.

Requisits d’un bon pla d’estudi

1. 1. Realista: ha de tenir en compte on estem, les circumstàncies personals i el temps disponible.

   2. Adaptable: s’ha de poder ajustar als canvis que puguin sorgir.

Requisits d’un bon lloc d’estudi

2. 1. S’hi ha de sentir a gust, és a dir, amb una adequada llum, ventilació, temperatura i silenci.

   2. Sempre el mateix lloc. Espai de treball i el d’oci clarament diferenciats.

Organització d’una sessió diària d’estudi

3. 1. Una sessió d’estudi sol constar de 3 tandes al dia.

   2. Hi ha 2 tipus de tandes: 

      • Esforç-treball: Les d’esforç les podem dividir entre deures i estudi, i també segons la seva dificultat (baixa, mitjana o alta). 

La duració d’una tanda d’esforç pot variar molt segons l’alumne i el curs, però sol oscil·lar entre els 15 i els 60 minuts.

3. 2. • Descans-privilegi. : Les tandes de descans solen ser la meitat de temps d’una d’esforç. Per tal de que la fatiga que genera el treball i la concentració disminueixi, va bé aixecar-se i moure’s en cada període de descans.

   3. A l’inici de la sessió, consultarem l’agenda i els materials escolars de les assignatures, i classificarem les tasques segons la seva dificultat: baixa, mitjana o alta mitjançant autoinstruccions. Es tracta d’una tècnica de repetició dels passos a seguir per tal que ho agafi com a hàbit i rutina, integrant-ho inconscientment sense necessitat que algú li repeteixi en veu alta. 

   4. Començarem treballant una tasca de dificultat mitjana (per exemple l’estudi d’una assignatura que no li costi gaire) i després farem una tanda de descans. Continuarem per una feina de dificultat alta  i a continuació farem una tanda de descans. Finalment acabarem amb una tasca de dificultat baixa (per exemple deures d’alguna assignatura que no li costi). Cal anar premiant o elogiant el fet d’haver fet les tandes amb èxit. Quan s’hagin acabat les 3 tandes, podem ajudar-lo a preparar la motxilla per l’endemà (amb l’estoig, agenda i materials de les assignatures que toquin l’endemà a escola).

4. Confecció del pla d’estudi setmanal

   1. Planificarem unes 21 tandes de deures i estudi setmanals, és a dir, unes 3 tandes per dia.

   2. Col·locarem les tandes al pla d’estudi/agenda:

      1. A partir de Secundària farem 2 tandes d’estudi i 1 de deures diària de mitjana, és a dir, 14 d’estudi i 7 de deures setmanals. L’ordre és estudi-estudi-deures, amb una tanda de descans entre tandes d’esforç. Les 14 tandes d’estudi setmanals totals equivalen a 2 tandes d’estudi/setmanals totals de cada una de les assignatures de “més importància”.

   3. D’una setmana a l’altra es van fent petits canvis per adaptar el pla d’estudi a la realitat de l’alumne i de la setmana. Podem afegir o treure tandes, reduïr o ampliar la duració de les tandes, canviar l’horari de les tandes segons hi hagi exàmens, etc.

Cada setmana revisarem el temps de dedicació real, procurant que la dedicació vagi augmentant setmana rera setmana.

Per tant, els consells a seguir per planificar el nostre temps d’estudi són: 

􏰁 Apuntar totes les assignatures que tenim i repartir-nos el temps d’estudi. 

􏰁  Alternar les matèries a estudiar. 

􏰁  Deixar minuts de descans entre una tasca i l'altre.

􏰁  Distingir entre fer els deures i estudiar

El treball dels hàbits i les rutines és fonamental en l’Educació Infantil, perquè ajuda a potenciar l’autonomia i la socialització dels infants, així com a millorar les pautes i la responsabilitat en el treball.

Els hàbits són formes de comportament adquirides per mitjà d’un aprenentatge o de l’experiència. Són les conductes socials necessàries per poder-nos relacionar amb les altres persones dins i fora de l’àmbit escolar. Reforcen l’autoestima i la seguretat personal. No només cal ensenyar-los, sinó fer nosaltres de model i acompanyar-los perquè quedin ben assolits i no suposi cap esforç utilitzar-los diàriament.

És imprescindible establir vincles de col·laboració entre l‘ escola i la família. Ha de ser un objectiu comú de cara al creixement personal i l’aprenentatge. D’aquí la importància del treball comú dels hàbits a l’escola i a casa. Per aquest motiu, des de la nostra escola, l’estil de treball que duem a la pràctica prioritza tant l’acció educativa com l’adquisició de tècniques i continguts bàsics.

La sobreprotecció no afavoreix que el nen desenvolupi la seva autonomia, aprenentatges ni sociabilitat

Ensenya als teus fills a assumir la responsabilitat de petites tasques. Els nens han d’adquirir responsabilitats per poder créixer i això augmentarà la seva autoestima perquè es veuran més capaços de gestionar petits entrebancs.

Els nens poden assumir responsabilitats des de molt aviat. Per exemple a l’ edat  de 3 anys ja poden endreçar i recollir joguines sense ajuda d’un adult i fins i tot ajudar-nos en petites tasques domèstiques com ara ajudar a parar la taula, regar una planta, guardar-se la seva roba interior en un calaix, tirar la roba bruta on correspon...

Veurà créixer l’autoestima del seu fill si li dona la oportunitat d’ajudar en allò que un adult cregui convenient.

Cal fomentar la independència del nen des de 3 anys en hàbits d’higiene i autonomia a l’hora de vestir-se, retirant la nostra ajuda de manera progressiva però enèrgica.

Al principi costarà més que fer-li nosaltres però és un temps ben aprofitat .La independència ve amb la pràctica. Caldrà per exemple deixar-li la roba a punt la nit abans i en edats primerenques en cap cas deixar-los decidir que es posen de roba.

Podríem donar-los per exemple els següents passos:

1-El matí quan et llevis primer has d’anar al bany

2-Despres treu-te el pijama

3-I seguidament vesteix –te.

Si segueix aquestes indicacions amb la nostra supervisió se l’ha d’elogiar i felicitar i cada cop necessitarà menys la nostra presencia i tots i sortirem guanyant.

  Maite Treserra