COL·LABORACIÓ AMB SUPORT MUTU

EM DIC SUPORT MUTU. No record massa bé on vaig néixer, però sí sé que ben aviat vaig començar a caminar per Palma. Em vaig fer PRESENT a moltes barriades de Ciutat i sense pensar-m’ho vaig córrer fins a arribar a la part forana de Mallorca.

Per aquí em diuen SUPORT MUTU SINEU.

En cap moment vaig oblidar l’ADN de la meva creació: l’organització col·lectiva de les persones, dels veïnats, en base a les seves necessitats per a resoldre-les entre tots. També disposava del servei d’atenció psicològica i l’oferia a tothom. Segons la situació de cada persones, i mitjançant l’atenció telefònica, els convidava a formalitzar una cita amb la Treballadora Social o el Departament de Promoció econòmica. 

El meu instint, potser el més primari, va ser acumular aliments. Vaig recollir el que la gent ja tenia: taronges i llimones. Moltes persones anaven omplint la meva senalla amb els productes del seu hort i que cordialment volien compartir: les faves, les carxofes, les bledes... D’altres, els que cada dia fabriquen el seus productes, van estar molt contents de donar-me el que no havien venut.

Mentre el poble vivia el silenci als seus carrers, l’únic renou que jo sentia era el  batec del meu cor agraït, quan m’atansava a una de les cases que m’havia telefonat per recollir els aliments, que generosament els seus habitants havien deixat dins bosses al batiport de l’entrada. Un truc a la porta manifestava la meva presència i... 

distància enllà...compartíem algunes paraules, 

distància enllà...compartíem GRATITUDS.

Va arribar el dia, i per cert, encara hi sóc, que tot el que havia recollit, tot el que m’havia arribat va ser ubicat en forma de “paneres” i entregat als domicilis que Serveis Socials de Sineu m’havia facilitat indirectament. Paral·lelament, ja havia nascut un raig de persones voluntàries al meu costat, per recollir, preparar i entregar tot allò... Sí, “tot allò” que arribava des del meu poble, del Banc d’Aliments de Mallorca, de Càritas Sineu, i d’una barriada solidària de Palma.

Botigues i supermercats, farmàcies i forns del poble em van obrir les portes de bat a bat, permetent que els habitants del que ara era el meu poble, poguessin deixar les seves aportacions. 

Jo no en volia, però algú em van fer arribar algun euro. Aleshores em vaig sentir lliure per comprar el que en cada moment era més necessari (bolquers, llet infantil, compreses, oli, patates, alguna medecina de les que encara han de pagar els ciutadans i ...).

Ah! la “botiga verda” del poble, em donava, i encara ara, aquelles fruites o verdures que jo puc entregar.

Uf, quin problema em va aparèixer i que no hi havia pensat!. Encara que tothom estava en “confinament” els bebès seguien creixent!. Les botigues especialitzades estaven tancades i no tothom pot o sap comprar online!. Roba estreta? Començar a caminar sense sabates?. Quins desbarats! Sort que al meu poble hi ha de tot!. Un horabaixa, en silenci, i aplicant la distància, “el ropero” ens va obrir les seves portes, i algunes mares varen poder remenar i triar.

I ara?. Ara puc donar els albercocs que amablement em donen i puc eixamplar les meves capacitats. Estic visitant les famílies que he conegut. Dono suport a les diverses necessitats de les persones que m’ho demanen. Cerco mobles o geleres. Em passejo pel PAC i per hospitals. Per les Conselleries i pels Registres. I segueixo donant, amb gran entusiasme i amb la col·laboració de molts, el “pa de cada dia”. 

I mentre faig present a les 45 famílies que m’han trucat, a les 96 persones adultes que he conegut, als 65 nins i bebès que m’han mostrat de nou, la seva mirada esperançada, m'adono que en tot aquest procés, m’he transformat. Del JO faig, he passat al NOSALTRES fem. Sembla que TOTS ja formem part de  SUPORT MUTU SINEU: els botiguers, els voluntaris, els que necessiten i els que ofereixen, sense jo saber, que

VISC A UN POBLE MOLT SOLIDARI, MÉS DEL QUE EM PENSAVA!

Suport Mutu Sineu -juny 2020-