Ecohort a Sa Quintana. El projecte està en marxa!

Taller de sòl pèlvic amb Noèlia Calvo.

14 de maig de 2023. Sala d'actes de l'Ajuntament.

ArrelArt. Revista Díngola, núm 48. M Magdalena Alomar. Dones d’Arrel de Sineu.

L’associació Dones d’Arrel va organitzar la primera mostra d’art de dones nascudes o residents a Mallorca que va tenir lloc als baixos de l’Ajuntament entre dia 25 de març i l’1 d’abril amb la finalitat de donar a conèixer la creativitat de dones artistes a Mallorca i de compartir les seves històries i experiències. La mostra ha comptat amb la preparació de l’artista gallega resident a Sineu Yolanda Costa i amb la  col·laboració de la Biblioteca.

La proposta va ser llançada a través de les xarxes socials i les respostes foren immediates. Una seixantena d’artistes respongueren a la invitació de l’associació per tal de presentar-hi les seves obres. A causa de les limitacions i les característiques de l’espai hagueren de rebutjar més de la meitat de propostes ja que algunes exigien una infraestructura inexistent a la sala i altres tenien unes mides excessivament grans per al lloc. Finalment, n’hi foren presentades 25, amb diferents formats i estils.

A la inauguració hi hagué una gentada que omplí de gom a gom la sala i durant la setmana s’hi mantingueren les visites, principalment dimecres i dissabte. La poeta Noèlia Calvo hi llegí dos poemes: Senceres i Deja ya de buscar.

El conjunt de l’exposició inclogué mostres de diversos gèneres. La pintura fou el més nombrós amb quadres de diferents estils: Brollant vida, un acrílic sobre tela d’Estrella Carmona, destacà per la presència de cossos levitant que expressen poèticament la transparència, la identitat i l’amor propi; El pas del temps de Raquel Cunill és un oli sobre tela que representa la influència que té el pas del temps sobre els objectes i les persones -en aquest cas en forma de cadena de vaixell oxidada- com una metàfora sobre les experiències, relacions i vivències úniques de cada individu; L’equilibri de Maria Vadell, amb tècnica mixta sobre tela, crea una atmosfera on trobar la calma i establir la serenitat enfront del caos vital; la sineuera Rderous hi presentà Ferides, una litografia amb pa d’or sobre paper zerkal, amb la qual ens parla de les ferides que pateix la dona amb els missatges vinculats a la maternitat i la bellesa de la reparació de les experiències pròpies; Raíces 073 i 074 de Yolanda Costa és un díptic de tècnica mixta sobre paper que convida l’espectador/a a la contemplació del seu entorn natural en una connexió individual amb la natura i amb les seves arrels; Jerònima Manera hi mostrà L’abundància de ser dona, una peça en acrílic sobre tela que reflecteix la quantitat de possibilitats que tenim les dones d’explorar, veure i alliberar-nos de vells patrons; Ego de Catalina Llompart-Petita Lechatrose és una pintura damunt fusta reciclada que ens explica que un ego mal gestionat ens afecta la vida diària a través de les decisions que prenem i les relacions que establim amb els altres i amb nosaltres mateixos; Mujer del mar de Bárbara Hofmann és una aquarel·la sintètica sobre seda que ens mostra una dona segura d’ella mateixa amb els cabells despentinats, com una prolongació de la mar; Univers és una pintura a l’oli de la sineuera Margalida M P Cifre que ens presenta una figura abstracta que representa una instantània de l’univers; Retrat de dona de Carmen Pérez és un oli sobre llenç on veiem una dona de cultura musulmana amb un vel semitransparent que deixa entreveure la seva mà; i, finalment, una obra especial, Vitrina Rita, de Sònia Enseñat empra la tècnica de decoupage integrada amb pintura acrílica al moble, amb la qual l’autora restaura i transforma mobles antics i moderns i regala una segona vida a aquells que ja ningú vol.  

La fotografia hi tingué presència amb Ubuntu de Francisca Munar que ens presenta el concepte de lleialtat entre persones i les relacions que s’estableixen entre elles -“Som qui som pel que som”-; Destresa de Maria Roselló, fotògrafa professional de natura, ens ofereix una imatge d’un viatge a Sri Lanka en què podem veure una acció quotidiana de pesca tradicional, però a través d’una imatge que aporta serenitat, llum i equilibri; per últim, Il·lustració digital d’Inés Ferrer inclou tres il·lustracions que comparteixen una paleta cromàtica càlida, evocadora de l’estiu, amb la figura femenina com a tema central. 

Pel que fa a teixit, hi trobem Tissage de Desanuda Fiber Lab-Leela Romero que és una peça de teixit bereber integrat i combinat amb sedes, cotó i llanes de Mallorca que està inspirada en la cooperativa femenina de dones expertes en telers de Chefchaouen; Teixir rodant, rodar teixint d’Ana I Susilla mescla teixit i ferro amb una simbologia associada a la relació entre el teler i la dona, concretament de la cosmologia maia en què la Deessa de la Lluna Ixchel era la patrona del fil i la seva filla Ixchebelyax, la Deessa del Brodat; Can I i Can II i Volcano Tropic de Patrícia Enseñat és un conjunt de tres làmpades amb ferro i fil de yute, propi de la marca Coa de peix, on combina de forma artesanal un estil industrial i càlid. 

La ceràmica hi té presència amb Gerro imperfecte de Carme Navas, una obra de PA de baixa temperatura, amb tècnica de xurros i forat enmig que simbolitza l’origen de la vida i les flors seques la perennitat de la creació; Palythoa de Francisca Miquel és un gres xamotat amb esmalt propi, cuit a 1260ºC, que presenta una obra formada per múltiples peces, fetes d’una en una amb la tècnica ancestral del pessic, i inspirada en les magnífiques formes del corall Palythoa.

L’escultura hi va ser mostrada amb Africanes en perspectiva de M Eugenia Piacentini, una obra en gres, que projecta tensió des del punt de vista des del qual la mirem, amb uns peus que arrelen les figures al terra fins al punt d’esclavitzar-les i uns caps i mans que intenten arribar a la nostra atenció en una realitat desenfocada; i Sabiduría de Laura Hedrosa, modelada en cera i fosa en bronze, amb una pàtina transparent de tons vermellosos que ens mostra una figura femenina estilitzada, formada per una peanya i una escultura de braços oberts que connecta terra i cel amb un cap que simbolitza la saviesa.

Les altres mostres artístiques foren diverses. De gravat, com Cadàver Exquisit, és una obra creada per un grup de dones d’entre 11 i 40 anys en homenatge a Clemen Muñoz en la qual deixaren els seus símbols de poder. També hi hagué una il·lustració digital, Alice Guy-Blaché, de Cristina Torbellina en forma de caricatura i que ens presenta la directora francesa de cinema, primera realizadora d’una pel·lícula de ficció i que va rodar més de 1000 pel·lícules, encara que la història va ignorar el seu treball i el va atribuir al seu marit. L’apartat audiovisual hi fou presentat amb Tengo que… d’Elisa Martínez&Co, un vídeo digital en blanc/negre de creació combinat amb un muntatge de fotografies pròpies i altres d’apropiació en color que posa el focus en la connexió entre el cos i la ment. Finalment, la imatge i el text literari es fongueren en A hores d’ara em podria menjar el món d’Aina Vallespir i Marta Matamales en el collage realitzat amb cartolines cosides a mà, que ens presenten una metàfora de la fortalesa intrínseca de les dones i de la capacitat de cada una d’elles d’aconseguir tot el que es proposen. 

La satisfacció per la feina ben feta es va fer palesa al llarg dels dies d’exposició. L’associació agraeix molt la nombrosa participació, la generositat de les artistes i la qualitat de les obres presentades. Va resultar una bona experiència i estan obertes a organitzar properes exposicions, tant col·lectives com individuals. Potser en un espai més adient i amb altres gèneres però amb la mateixa empenta. Podeu veure’n els detalls i les imatges a l

Dones d’Arrel omple de gom a gom en l’homenatge a Margalida Jordà

Dígola digital Març 18, 2023

El reconeixement a Margalida Jordà Bernada, avui matí, ha omplert de gom a gom la sala d’actes de la Biblioteca Municipal. Com vàrem informar, l’associació Dones d’Arrel de Sineu, en ocasió de la celebració del 8M d’enguany, va decidir de fer un reconeixement públic a Margalida Jordà Munar. Aquesta monja sineuera –al capdavant del projecte socioeducatiu Naüm, a Son Roca (Palma)– ha destacat per la seva tasca a favor dels més desvalguts de la nostra societat i la lluita per la igualtat de drets entre homes i dones. L’associació feminista ha demanat a l’Ajuntament la dedicatòria d’un carrer amb el seu nom o que sigui nomenada Filla Il·lustre del poble, igual que va fer l’any passat amb la professora Francesca Florit Alomar. La regidora Rosana Rebassa (que du les àrees de Salut, Família, Benestar Social i Participació Ciutadana) era entre les presents.

Recordem que Dones d’arrel va iniciar fa dos anys una campanya denominada “Quants carrers amb nom de dona hi ha a Sineu?” i ha organitzat diverses accions per tal de conscienciar el poble que encara no existeix cap carrer a Sineu que dugui nom de dona ni mai no n’hi ha estat destacada cap com a Filla Il·lustre.

El Plenari de l’Ajuntament de Sineu va aprovar per unanimitat, fa unes setmanes, atorgar la màxima distinció municipal a Jordà: la Prima d’Or 2023. Per altra banda, el passat desembre, l’Ajuntament de Palma, en el marc de la Festa de l’Estendard, va guardonar amb la Medalla d’Or de la Ciutat Naüm.

La sala de batles –com es coneix la sala d’actes de l’Ajuntament– ha quedat petita avui per encabir tota la gent que ha volgut homenatjar Jordà.

Aquí podràs veure'n imatges

dingola.net/2023/03/18/dones-darrel-omple-de-gom-a-gom-en-lhomenatge-a-margalida-jorda_/ 

Reconeixement públic a Margalida Jordà i Munar. 

Dones d’arrel de Sineu. 

18 de març 2023.

Introducció.

Aquest acte que organitza l’associació Dones d’Arrel és un reconeixement públic a la trajectòria personal i professional de la Sra Margalida Jordà Munar però, alhora, vol ser una reflexió sobre les diferències entre dones i homes que existeixen encara avui en l’espai públic. A Sineu l’exemple de la inexistència de noms de carrers dedicats a dones és una mostra de l’oblit oficial cap a aquelles que han destacat en la nostra comunitat. És una injustícia que no n’existeixi cap a dia d’avui, mentre que sí que n’hi ha 14 amb noms d’home, més 6 amb noms de sants. Tampoc no s’ha nomenat mai cap dona filla predilecta o il·lustre. 

La plena igualtat entre homes i dones exigeix el mateix número de noms masculins i femenins als carrers i places de Sineu i el mateix ocorre amb el fills il·lustres. Dones d’Arrel de Sineu celebra aquest reconeixement a na Margalida com a gest simbòlic per tal de reivindicar la presència de noms de dona als carrers i places del nostre municipi així com el nomenament de filles il·lustres. 

L’associació la proposa enguany a ella perquè rebi el nom d’un carrer o d’una plaça o sigui nomenada filla il·lustre i per això ja n’ha fet la sol·licitud oficial al consistori dia 8 de març -Dia Internacional de la Dona-. 

Considerem que ella és mereixedora d’un nom de carrer o de plaça o que sigui nomenada Filla il·lustre per les raons següents:

1. ÉS SINEUERA I SEMPRE S’HA MANTINGUT VINCULADA AL POBLE: 

Cal aprendre cada dia per no ser tan ignorant. (Sor Juana Inés de la Cruz).

Va néixer a Sineu dia 30 d’abril de 1947, filla de Rafel Jordà Alomar i d’Antònia Munar Gacies. Nasqué en una família treballadora que s’esforçava per tirar endavant i que havia vist patir les represàlies després de la guerra civil a alguns dels parents. El silenci sobre aquest fet i en relació al dia a dia del règim franquista era el més corrent a totes les cases en aquella època: 

Vaig néixer en una família sense por al futur i que confiava amb mi, amb recursos suficients per poder créixer i desenvolupar-me. Vaig poder anar a l’escola i estudiar, amb mestres avançades al seu temps. Família i escola eren amants de la cultura i m’hi vaig sentir molt estimada, fet que em va ajudar a empoderar-me com a persona i com a dona. També vaig tenir molt bones amigues i relacions que creien en mi. Sempre vaig fer feina adequada a la meva condició i edat. Vaig estar oberta al meu entorn i a tot el que la societat em presentava en aquell moment.

El col·legi Sant Vicenç de Paül del meu poble -Ca ses monges- era, en llenguatge d’avui, el centre educatiu i cultural de totes les nines i al·lotes i, en col·laboració amb la parròquia, el centre religiós. Em vaig prendre molt seriosament els valors i la moral cristiana, la qual cosa, juntament amb el fet que la mestra directora de l’escola fos per mi un referent, va influir totalment en la meva vocació. 

Les monges exercien una veritable acció de cohesió social dins tota la comunitat sineuera, que ja s’encarregaven de la cura dels malalts -ja fos a l’Hospici o a les cases particulars-, i tothom encara deu recordar Sor Maria del Cor Diví, Sor Maria de la Salut, Sor Maria Monserrat, Sor Margalida, Sor Antònia, Sor Isabel…, a través de la formació que intentaven impartir (ensenyament bàsic i batxiller lliure) i de les activitats que desenvolupaven (classes de música, teatre, cant, esport, brodat,...). Ella ens explica:

Tres principis bàsics defineixen la meva joventut: 

1. Llibertat-risc: 

Crec que va néixer amb mi per influència de la meva família. Em vaig sentir sempre molt respectada pel meus pares perquè ells es fiaven de mi i confiaven en mi encara que, de vegades, no coincidissin amb les meves decisions. La meva mare, molt crítica amb tot el que estava passant al seu voltant i també amb mi, va influir enormement amb la meva manera de ser però a l’hora de prendre decisions, ho vaig poder fer, quasi sempre de manera autònoma i amb plena consciència.

2. Aprendre: 

Aprofitava el temps lliure, que era el que més m’agradava: estudiava, llegia tot allò que era al meu abast, cantava amb la coral, ballava, patinava, feia teatre, tocava amb la tuna de l’escola, jugava amb la pilota, brodava durant l’estiu, em passejava molt amb les amigues, anava a totes les excursions i campaments que eren a l’abast de la meva família,... La curiositat per aprendre, treballar i col·laborar altruistament dins totes les mogudes del meu context social (el poble) era quelcom que sempre m’obria pas, i us he de dir que en aquest camí era molt feliç. Des de ben nina ja volia ser “mestra de les mestres” i per això vaig estudiar en règim lliure els sis anys de batxiller i em vaig examinar a l’IB Ramon Llull de Palma.  

3. Projecte de Jesús:

Als 21 anys vaig començar la meva etapa com a religiosa. Durant tres anys vaig estudiar exègesi evangèlica i espiritualitat en general. Vaig prendre consciència del “Projecte de Jesús”, que consistia a construir un món de germandat en què els més estimats havien de ser els més petits i vulnerables. Al llarg d’aquests anys vaig aprofitar per mantenir els meus primers contactes amb diferents col·lectius vulnerables, on descobrí mancances bàsiques que mai no hauria imaginat. 

2. ÉS UNA LLUITADORA SOCIAL A FAVOR DELS MÉS DESAFAVORITS: 

Con los pobres de la tierra quiero yo mi suerte echar. (de la peça Guantanamera, de Versos Sencillos de José Martí, una cançó cubana anticolonialista, considerada avui un himne internacional de pau).

El seu pas per la universitat per tal de llicenciar-se en Filologia Hispànica per la universitat de Barcelona va enriquir el seu ideari amb altres matèries i amb formació literària però, principalment, en la visió crítica sobre la realitat social i la vida amb tota la seva complexitat, que es concreta en: 

1.  Estada a Ses Minyones: 

La seva feina a Ses Minyones va ser un punt fonamental per ella gràcies al seu contacte directe amb infants i joves i al·lotes mancats de les coses més bàsiques per a la vida i amb greus problemes personals:

Estar a prop d’ells i elles em feia fugir l’egocentrisme i trobar un sentit nou a la meva vida: vaig descobrir que aquelles nines mancades de quasi bé tot el que jo havia pogut tenir eren les que a mi em salvaven. Cada vegada que hi anava i estava amb elles, em fugien les tristeses i les meves temptacions egoistes. Va ser la meva primera gran escola com a Germana de la Caritat. 

2. Missionera a Burundi: 

Va passar sis anys i mig a la parròquia de Gitongo -Burundi- (Àfrica). Els primers sis mesos va estudiar la llengua kirundi, perquè era conscient que cada idioma ens obri un univers nou. Va ajudar en la pastoral de joves i va impartir-hi classes de francès i càlcul aritmètic. 

La tasca es transformà en formació socioeducativa (alfabetització d’adults, economia domèstica -diferents maneres de cuinar, cosir, elaborar el que es necessitava per a la casa-. Va esdevenir coordinadora de professorat de les escoles de primària (6.000 alumnes aproximadament) dins un món integrat totalment per homes-capellans. En aquells anys eren 42 mestres-catequistes i 6 dones. L’església estava emmarcada en un paradigma totalment patriarcal i, conseqüentment, dominada per homes: 

La meva estada a Burundi fou el meu primer gran gest de llibertat, d’opció conscient del que havia de ser la meva vida com a Germana de la Caritat. VAIG VIURE. Amb tota l’extensió i accepcions que pugui tenir la paraula “viure”. Vaig tenir l’oportunitat d’entendre el que és “ser de pasta humana”, és a dir: estimar, sofrir, fer feina, aprendre, contemplar, fer comunitat, respectar, ser solidari, dialogar i no entendre, mirar i veure, però tenint sempre Jesús i el seu regnat promès com a mirall on confrontar-me i com a destí on anar. 

Crec que vaig madurar bastant com a persona, com a dona i com a religiosa. Vaig aprendre a ser humil, contemplativa. M’admirava la seva solidaritat, la seva acollida. Vaig intentar respectar-los i hi vaig ser molt respectada. M’ensenyaren la importància de viure l’avui i l’ara, i la rellevància de ser feliç amb poques coses, amb quasibé res. Vaig descobrir que l’ésser humà és ú quant a sensibilitat, cor, bondat, ment, intel·ligència,... La diversitat ens la marca el lloc, la història, la circumstància i, per tant, la diferència, entesa així, és un enriquiment. 

3. LIDERA EL PROJECTE SOCIOEDUCATIU NAÜM DE SON ROCA: 

El treball educatiu s’ha de fer amb el cap, però des del cor i amb passió... i així un dia i un altre... i dóna resultat. (Margalida Jordà).

Des de fa 28 anys viu a Son Roca on, des del 2000, ha posat en marxa Naüm, el projecte socioeducatiu el nom del qual significa “aquell que dona consol”, que vol ser l’expressió més clara del voluntariat. Podeu conèixer la seva tasca més profundament a la seva web, ja que la seva intensa i variada activitat després de més de 20 anys és impossible de resumir en unes poques pàgines. Na Margalida ens conta:  

Vaig partir a viure a Son Roca. Treballava en la pastoral de joves i al·lotes de la barriada i de la congregació i anava a fer classe al barri de la Soledat, però la crua realitat d’aquests dos territoris em va fer veure que els havia de donar respostes educatives des d’un altre posicionament i aplicar-hi totes les teories que havia anat acumulant al llarg dels anys passats. La realitat social de Son Roca m’urgia a cercar una altra resposta diferent a la que estava donant perquè anaven creixent, de cada dia més, les situacions de risc de bona part de la població juvenil d’aquesta barriada, mancada de recursos econòmics i socials però molt rica d’energia i d’altres possibilitats. Vaig exposar a la representant de la congregació les meves inquietuds i cregué, també, en el projecte i s’hi va comprometre. Presentàrem la proposta al Rector de la parròquia i a Caritas, que també hi volgueren col·laborar, igual que un grup de joves i al·lotes universitaris de la nostra pastoral que també hi participaren activament.   

Han intentat donar resposta a les necessitats dels infants, dels joves i de les seves famílies i prevenir-los de l'exclusió social, acompanyar-los i enfortir el seu creixement personal i social per al seu desenvolupament integral. En aquests moments el seu treball abasta 5 línies d’acció:

1. Treball en xarxa (prevenció) en la qual prenen part 10 entitats de la barriada (Coordinadora d’’Entitats i Serveis de Son Roca) amb l’objectiu de fer del nostre barri la casa comuna (espai-llar) de tots i totes en què participin cada ciutadà/na i se senti segur i protegit per la comunitat. Un exemple seria la participació de tota la població en les activitats del Maig cultural, les festes d’estiu, la xocolatada de Nadal, el Carnestoltes, les torrades de Sant Antoni i de Sant Sebastià, etc

2. Augment dels factors de protecció en la infantesa i primera adolescència. Compta amb uns 350/400 participants des dels 3 anys fins als 16, amb els programes:

a- programa d’activitats educatives i lúdiques i 

b- escola d’estiu, 

c- el projecte de psicomotricitat i 

d- el programa de reforç escolar.

e- ”Nosaltres també”: un projecte en col·laboració amb el CD Son Ximelis, 

f- el programa d’habilitats per a la vida, a les escoles i 

g- el programa d’atenció terapèutica per a la infància, joventut i família. 

3. Intervenció inserció social i laboral de joves amb els cursos de:

a- Cursos de: a-FP bàsica de llanterneria i climatització domèstica, b- Curs d’ajudant de cuina i operacions auxiliars en restaurants i bars i c- Cursos de Comerç 

b- Programa de voluntariat i formació en temps lliure per a joves en risc social i estudiants . 

c- Processos d’inserció, formació i ocupació laboral de joves en risc social (en concert amb el SOIB) 

d- Conveni de col·laboració amb la Conselleria de Benestar social per a l’execució de treballs en benefici de la comunitat de menors i majors d’edat. 

4. Suport a les famílies, especialment a les dones:

a- “Aprendre junts, créixer en família”, una escola de mares/pares per a la millora de les habilitats parentals,

b- Programa proinfància de Caixabank de suport assistencial a les famílies, 

c- Armari solidari, de distribució i reutilització de roba de segona mà i 

d- Programa de mamàs i nadons.  

5. Pla d’igualtat de gènere, treballat transversalment en cada una de les línies. 

També es pot seguir a 

a- la revista que publiquen,

b- les sessions de Paraula de dona a Ràdio Son Roca, 

c- a les activitats de Som roques o 

d- les que desenvolupen conjuntament amb IBDona.

4. HA DEFENSAT EL FEMINISME: LA IGUALTAT DE DRETS ENTRE HOMES I DONES: 

Tota persona feminista és política o, si no, és incoherent amb el seus discurs. (Margalida Jordà).

La igualtat entre persones i sexes la viu com un fet natural, a causa de les seves vivències: 

He de dir que al llarg de tota la meva vida la sensibilitat vers la igualtat de drets i oportunitats entre homes i dones sempre l’he vista necessària i n’he estat sensible. La meva mare era ja una feminista i dins ca nostra, per part del meu pare, mai vaig veure cap tipus de discriminació a la seva dona i filles pel fet de ser dones, ni tampoc cap tipus de privilegi cap a ell pel fet de ser un home. Ella sempre havia volgut tenir un fill perquè deia que els homes ho tenien tot més fàcil que les dones. Crec que estava ben empoderada i poques coses li feien por.

Però, també, com una lluita que s’ha de mantenir per aconseguir aquesta igualtat. Per això, ha contribuït a la creació i, sobretot, a la consolidació de l’associació Creients i Feministes, un grup de dones sensibilitzades per aquesta situació al si de les religions i de la societat, en les quals existeix una manca de coherència real entre el missatge evangèlic i els principis d’igualtat. Parteix del Concili Vaticà II, que afirma que l’Església és el poble de Déu, on totes les persones som iguals, sense categories socials ni distincions de sexe. Però la realitat és que l’organització de l’església és piramidal i al punt més alt d’aquesta jerarquia de poder tots són barons i a la base s’hi troben els cristians i cristianes comuns. Elles es proposen:

1. Actuar per eliminar tot tipus de discriminació per raó de gènere en les confessions religioses i en la societat, especialment en l’església catòlica. 

2. Afavorir i promocionar una reflexió teològica i una ètica desproveïda de patriarcalisme.

3. Promoure una societat justa, pacífica i solidària, participativa i pluricultural, respectuosa amb el medi ambient. 

4. Afavorir una reflexió i vivència personal de la fe des d’una perspectiva feminista. 

5. Construir una societat on quedin esborrades les desigualtats per raó de gènere i l’eradicació de la violència masclista.

Va ser constituïda el juny de 1997 però aquest moviment s’anava gestant uns anys abans quan foren organitzats grups similars a diverses ciutats com Sevilla, Córdoba, Barcelona, Madrid, Saragossa, València, Victòria,... El procés que es va seguir fou: 

1- Formalització del grup i formació teològica 

oberta a totes les que hi volien prendre part, fossin o no de l’associació: desenvolupament de tallers específics, conferències, jornades de formació, cafes-tertúlies i trobades de reflexió coordinades per teòlogues feministes, assistència a congressos, i estudis de Teologia.

2- Activitats reivindicatives portades a terme: 

participació en la marxa de cotxes contra la violència de gènere a Manacor i altres pobles, recollida de signatures a la plaça d’Espanya, jornada reivindicativa del Dia del Seminari, escrits reivindicatius a la premsa, debats a televisió,... S’han adherit a la carta del Lobby de Dones de Mallorca en què demanaven la no supressió de la Llei d’Igualtat.

3. Relacions amb altres associacions o personalitats:

el 2003  reben el premi Olímpia que anualment atorgava el Lobby de Dones i participaren a la Fira d’entitats del Forum social a Palma. Ja al 2005, les teòlogues de l’associació formen part de l’Associació de Teòlogues d’Espanya (ATE) així com de l’Associació Europea de Teòlogues (WEST) i assisteixen a diferents congressos, com el de Salamanca, Roma,... Han assistit al Sínode Europeu de Dones i han organitzat la XIV Trobada de dones teòlogues a Mallorca a la qual assistiren 129 dones de tot l’estat espanyol. Cada any han assistit i col.laborat a les Jornades d’estudis de gènere de la UIB i ja han publicat dos llibres. Participen al Consell Balear de Dones i a la Plataforma d’Igualtat.

5. HA ACTIVAT LA COALICIÓ DEMOCRÀTICA I PARTICIPATIVA D’ONGs DE LA XARXA EUROPEA CONTRA LA POBRESA I L’EXCLUSIÓ SOCIAL:

L’esperança roman unida a la utopia, a propostes encara no realitzades, però que podrien arribar a ser. No són somnis al país de les meravelles, sinó projectes concrets elaborats des de la tècnica, la política o l’economia. (Jaume Botey, historiador i teòleg).

Ella ens diu:

Sense esperança no vivim. L’esperança és quelcom que ens manté lluitant quan el nostre cos i esperit es donen per vençuts. És com l’oxigen que ens manté en vida. Per tant ens convé aprendre la lliçó i no caure en el “no hi ha res a fer”. Allò que s’estima utòpicament dirigeix tots els nostres moviments de llibertat i lluita… Es tracta de la voluntat de mirar cap al futur i en profunditat, i serà aquesta mateixa voluntat la que crearà la nostra esperança, la que donarà sentit a tota l’acció política.

L’European Anti Poverty Network (EAPN) és una coalició independent constituïda l’any 1990 i refundada el 2004 i integrada per més de 29 xarxes nacionals i 18 organitzacions d’àmbit europeu involucrats en aquesta lluita. És també un òrgan de consulta del Consell d’Europa i soci fundador de la Plataforma Europea d’Acció Social. Durant 6 anys n’ha estat la Presidenta i, actualmente, n’és Vicepresidenta.  Actualment, a Balears, la Xarxa per la Inclusió Social està integrada per una trentena d’entitats de diversa forma jurídica (associacions, fundacions, cooperatives, empreses d’inserció, entre d’altres) que atenen anualment gairebé 150.000 persones, amb més de 2.100 treballadors contractats i més de 4.000 voluntaris, amb un moviment econòmic d’uns 65 milions d’euros. Actuen a nivell local, autonòmic, estatal i europeu. 

L’EAPN-IB se situa, també, en l’Estratègia 2020 per la qual Europa marcà 5 objectius concrets per aconseguir el seu objectiu de creixement intel.ligent, sostenible i integrador i amb la perspectiva d’assolir els objectius de l’Agenda 2030: 

1- Conèixer el context social de les IB i les prioritats per promoure el canvi.

2- Desenvolupar accions de lluita contra l’exclusió social a les IB.

3- Establir mecanismes de relació i coordinació entre les diferents entitats que treballen amb persones en risc d’exclusió social.

4- Articular unitàriament la representació i interlocució enfront de les distintes administracions, de tal manera que es puguin defensar els interessos generals dels col·lectius desfavorits de forma coordinada.

5- Contribuir a l’estructuració del Tercer Sector social i a la millora del seu enfortiment: Plataforma del Tercer sector, el Fòrum d’agents socials, la Plataforma d’ONGs d’acció social, el Consell estatal d’ONGs d’acció social, l’Aliança contra la pobresa, entre d’altres. Actualment ostenta la vicepresidència del Tercer Sector.

Les accions assolides fins ara són les següents: 

1. Pactes de treball i acció amb els distints grups polítics que conformen les diferents administracions públiques -Parlament de les IB, el Consell de Mallorca i l’Ajuntament de Palma- amb l’objectiu de:

- la reducció de la pobresa, la integració social i laboral dels grups en risc d’exclusió i assegurar-se que les polítiques econòmiques no generin més pobresa i desigualtat.

- la garantia a tota la ciutadania de la igualtat d’accés a drets, recursos i prestacions bàsiques als diferents territoris

- el consens sobre els drets bàsics de les persones (alimentació, habitatge, accés a la sanitat,...) amb la definició de les mesures i la cobertura econòmica que se’n deriven.

2. Les activitats concretes per a les quals treballen són: 

- la instauració de la renda social garantida; 

- garantir el dret d’estar empadronat; 

- dret a tenir certificat de vulnerabilitat; 

- disposar de major pressupost a cada municipi per a situacions de vulnerabilitat; 

- garantir sostre i habitatge amb lloguers socials; 

- clàusules socials amb la contractació pública;

- coordinació amb el Pacte del Parlament, el Pla de xoc contra la pobresa del Consell, la Taula de pobresa energètica, la cartera de la Seguretat Social de l’Ajuntament,...

6. DEFENSA EL DIÀLEG PERMANENT AMB LES INSTITUCIONS PÚBLIQUES: EL CONSENS I L’ENTESA DE LA NEGOCIACIÓ I EL PACTE:

Si caminam sols, farem més via; si caminam acompanyats, arribarem més enfora. (Margalida Jordà).

Els objectius de l’EAPN contemplen la incidència en les polítiques públiques, tant a nivell europeu, com estatal com autonòmic com local perquè saben que la pobresa no és únicament la manca de recursos monetaris sinó que va més enllà dels doblers i és també pobresa cultural, de salut, de gènere, d’ètnia,… Per això establiren un compromís ferm amb les institucions públiques amb la signatura del Pacte per a la inclusió social, des del 2014 i ratificat en anys següents, amb la intervenció de la majoria de partits polítics -PSIB/PSOE, PP, Unides Podem, Ciutadans, Més per Mallorca, PI, Més per Menorca i Gent per Formentera. El pacte es fonamenta sobre tres punts clau:

1. El context social: centenars de milers de persones de la nostra comunitat continuen patint situacions de pobresa i exclusió social com a conseqüència de la desigual i injusta distribució de la riquesa.

2. La prevenció i la lluita contra la pobresa, l'exclusió social i la desigualtat a les Balears passa per la promoció de la participació de les persones que es troben en aquestes situacions i en l'exercici dels seus drets i deures. 

3. La necessitat de consens entre totes les entitats i els responsables polítics

Na Margalida ho planteja clarament en el seu discurs del dia de la signatura del pacte:

No obstant, encara ens queda molt de camí per recórrer, i aquest acte de signatura és una nova primera passa per seguir treballant, en un marc de complexitat social i pluralitat política, en l’assoliment dels dos grans objectius que marca el document: la millora de les condicions de vida de les persones en situació o risc de pobresa i/o exclusió social) i el suport al treball de les entitats socials adreçades als col·lectius en risc social.

Perquè sabem que la pobresa no és només manca de recursos monetaris. Va més enllà dels doblers. La pobresa és econòmica, cultural, de salut, de gènere, d’ètnia,... La pobresa converteix la persona en un ésser de 2a classe.

Per altra banda, sabem que qualsevol visió d’un model social o de desenvolupament sostenible s’enllaça amb la realitat ecològica i medioambiental de tot el planeta i, sobretot, del nostre entorn local, comunitari… Per això, des de l’EAPN Tercer sector, les nostres polítiques de qualitat (econòmica, social i ambiental) han de partir d’un enfocament de sostenibilitat i equilibri entre elles. El bé comú hauria de ser l’objectiu del desenvolupament econòmic.

Els més vulnerables són aquells que resideixen als territoris més degradats, en les pitjors condicions medioambientals. D’aquí neix la necessitat que les propostes polítiques, econòmiques i socials estiguin integrades en una estratègia ecològica i medioambiental sostenible.

Cal fer esment de forma particular del programa de Caixabank Proinfància, que ja porta 15 anys de vigència, i que coordina a Mallorca l’EAPN-IB. Aquest programa es planteja com un projecte ampli de transformació i millora social en què hi ha compromesos diferents agents socials, institucions i administracions públiques de cada territori. Comprèn el treball d’11 entitats a Palma i a Manacor i Inca. 

7. DESTACA LA SEVA FERMA PERSONALITAT: LA FORTALESA DE LA CREENÇA:

L’amor i l’estimar, i estimar gratuïtament, és terapèutic: t’omple de pau i alegria. (Margalida Jordà).

Als 21 anys va optar per entrar a la congregació de les Germanes de la Caritat, deixant a part, altres projectes que la vida li presentava:

El noviciat fou un temps fort de soledat i discerniment en el qual ho vaig passar malament perquè al meu ésser actiu i primari li sobrava sempre silenci i temps en general però em va servir per descobrir el que era essencial del cristianisme i, concretament, quin era el Projecte de Jesús. Des d’aquí vaig començar a creure que la meva vida, com a Germana de la Caritat, s’havia de dirigir cap a la tasca de fer un món nou i una terra nova, segons en parla l’Apocalipsi. 

Els 6 anys següents vaig fer els meus estudis de Filologia Hispànica a la universitat i va ser el moment d’enriquir el meu pensament amb altres matèries i d’adquirir una formació literària. Molt especialment va créixer la meva visió sobre la realitat social, la vida, el món i l’ésser humà, en tota la seva complexitat i relacions. Vaig adquirir molta mundologia i va ser on vaig treballar i aprofundir el pensament crític que em donaven a conèixer tots els llibres que passaven per les meves mans, el grup d’amics que vaig tenir i l’ambient que allà es respirava. Tot aquest bagatge em va ajudar a entendre la vida dels meus pares i a distingir críticament la societat, l’església, el pensament i les opcions polítiques i em va reforçar la meva opció envers els pobres i la defensa de la justícia social. 

La seva filosofia vital es fonamenta en la pau interior: 

El gran repte de la nostra felicitat és la pau interior però aquest estat, sempre que estiguem convençudes de la seva necessitat, quasi mai ens ve donat per ell tot sol ni el podem comprar al mercat. És un aprenentatge que ens hem de guanyar partint del nostre convenciment, de la nostra intel·ligència i tenint clar el que cercam i volem fer amb les nostres vides. Com a Germanes de la Caritat, és fonamental que el nostre projecte estigui arrelat i basat en el Projecte de Jesús; si no, correm el risc de conviure amb una esquizofrènia que l’únic que ens proporcionarà serà malestar i tristesa. 

Partint d’aquest principi ens caldran una sèrie d’actituds personals:

1. La veracitat: hem d’adquirir el costum d’endinsar-nos en el nostre jo i, amb molta d’humilitat, dir-nos la veritat a nosaltres mateixes, fugint de l’auto-engany o de les justificacions.  No ens ha de fer por veure’ns tal com som i donar nom als petits errors que haguem pogut tenir. En aquest exercici es fa necessari tenir molta voluntat i audàcia, per tal d’acceptar tot el que no ens agrada de nosaltres mateixes i rectificar i seguir endavant malgrat tot.

2. L’empatia: donat que el nostre viure de cada moment està quasi sempre relacionat amb els/les altres necessitarem de més estratègies, recursos i habilitats. L’empatia serà una d’elles i és entesa com la capacitat de comprendre els pensaments, les emocions, les necessitats, les contradiccions,... de la persona qui tinc davant meu. És a dir m’he de saber posar en el lloc de l’altre i així evitarem l’ansietat que ens pugui donar tota relació dificultosa o no desitjada. L’empatia ens ajudarà a resoldre problemes i podrem relacionar-nos amb els/les altres de manera efectiva i satisfactòria.

3. La gratuïtat: el que facem, fem-ho gratuïtament. Actuar gratuïtament ens proporcionarà pau.

4. El diàleg: sempre. És hora de parlar menys i escoltar més. La nostra vida s’enriquirà amb les explicacions de les altres persones i ens ajudarà a rebaixar tensions i tenir relacions positives i amistoses. Una de les millors coses que anirem descobrint a través de les relacions és que les persones són diferents a nosaltres però tenim en comú les mateixes pors, les mateixes esperances, les mateixes preocupacions. Els problemes no estan en les coses ni en els altres sinó en la nostra manca d’acceptació de la realitat que no ha de ser, necessàriament, com ens agradaria que fos.

8. ÉS EFECTIVA LA SEVA CAPACITAT DE GESTIÓ: LA REALITAT AL DAVANT DELS ULLS:

La feina en equip és la clau de l'èxit perquè, en grup, jo faig el que tu no pots fer i tu fas el que jo no puc. Ens complementa, ens enriqueix i ens proporciona felicitat. (Margalida Jordà).

Després de Burundi aterra a Artà, on la proximitat, acollida i senzillesa dels veïns la va fer reviure la vida del poble de la seva infantesa i primera joventut. Allà va exercir de directora del col·legi. Posteriorment va estar 8 anys al Consell de la congregació i en va ser secretària. Durant aquests anys va estudiar planificació i seguí un curs d’animació sociocultural, a més d’altres sobre psicologia, comunicació, espiritualitat, dinàmiques de grup i altres. Va ser un temps per aprendre molt de relacions humanes i, sobretot, per interioritzar i reflexionar sobre el seu primer projecte:

Els vuit anys al Consell foren una època de traces obscures en què vaig perdre moltes amistats i la meva autoestima tambalejà però el meu sentit crític i els ideals de defensa de la justícia, l’honradesa, la utopia i l’evangeli cresqueren en mi, em feren aguantar i sortir viva de tanta frustració i foscor, provocada per la limitació i la incoherència humana. Vaig acabar molt colpejada però amb la convicció i l’esperança que la vida religiosa, basada en el seguiment de Jesús, era una altra cosa i era possible.

El contacte amb el poder de forma directe la va fer adonar que la Resistència podia ser una altra forma de gestió i de treball:

M’he cansat i m’he tornat a aixecar. La il·lusió i el fet de saber quina era la meva meta, juntament amb la voluntat que ho la tiraria endavant, m’ajudaren a superar les dificultats.

Resistir, per mi, és mantenir les meves creences, és ser fidel al que penses, sense caure en l’autocomplaença que només serveix per engrossir l’ego individual. Per resistir cal una actitud humil i constant, amb capacitat d’autoavaluar-se i d’empatitzar amb tothom. La resistència en la qual jo crec es troba sortint d’un/a mateix/a, apostant per un altruisme i gratuïtat que haurà de ser alimentat per una forta espiritualitat, definida per uns valors que poden tenir un origen religiós, com és el meu cas, o altres orígens però sostinguts per una psicologia que cerca el bé comú. Per fer realitat aquesta espiritualitat caldran noves imaginacions i lluites, nous programes de treball, accions pròpies, petites i més grans, cadascú/na segons la seva consciència, cadascú/na segons la seva possibilitat i el seu compromís per la vida i pel que creu. Aquests valors són bàsics: la defensa de la justícia, la pau, la igualtat d’oportunitats per a tots els éssers humans, la democràcia, el respecte, els drets humans, la fraternitat-sororitat, el perdó, la defensa de tot ésser humà, sobretot del més feble, la defensa de la terra i de tot ésser vivent, de cara a fer una humanitat més digna i igualitària.

A aquesta espiritualitat, a tota aquesta actitud que em sosté, jo l’anomèn RESISTIR i és la força que m’ajuda a transformar tot allò amb el qual el meu jo no està d’acord, no em satisfà, no em fa feliç, perquè no hi fa els altres. Des d’aquí puc crear noves accions, noves maneres de lluitar, i per això, dic que resistir és CREAR.

La seva bona feina al Projecte Naüm ha estat reconeguda en nombroses ocasions i ha obtingut diversos reconeixements públics. Entre d’altres podem recordar:

. Premi Formació Professional. 2006

. Premi Rosa Bueno a la Trajectòria en Treball Comunitari. 2010

. Premi a l’experiència en la seva 1 edició del concurs Bones Pràctiques Educatives per l’Èxit Escolar de la Fundación Santa María. 2013

. Premi 10 anys de Caixaproinfància. 2018

. Premi Isabel Coll per al seu treball amb joves en risc d’exclusió. 2018

. Premi Innovació Social (IMAS) a la Trajectòria de l’entitat. 2018

. Premi Olivera al Voluntariat del Govern de Illes Balears. 2020

. Medalla de la Creu al Mèrit Civil atorgada pel Rei Felip VI que premia l’esforç i dedicació d’una vida dedicada els joves més desfavorits. 2021

. Premis Populars (COPE). 2022

. Medalla d’Or Ciutat de Palma (Ajuntament de Palma). 2022

9. SOBRESURT PEL COMPROMÍS CONTRA LA POBRESA: LA CARITAT I LA JUSTÍCIA SOCIAL: 

La caritat hi ha de ser sempre però el que és urgent, i ha d’anar al davant, és la justícia i l’equitat entre tots els humans. (Margalida Jordà).

És la idea de Jesús i la base del seu projecte vital. A Son Roca es va trobar amb una comunitat plural, senzilla i ella cercava ser coherent amb el que havia professat com a Germana de la Caritat: servir els pobres. La realitat de Son Roca, amb tanta falta de recursos econòmics i socials, però amb tanta riquesa d’energia, li obriren les portes a noves accions. Ens diu:  

He trepitjat molt els carrers, he cercat còmplices, he organitzat i gestionat, amb la perspectiva de transformar la realidad social del barri. Hem aturat inèrcies socials negatives en molts menors, joves i adults. Hem generat sinergies amb altres agents socials que enforteixen les capacitats i la transformació personal i social de la població del barri (...)

Aquesta situació social la porta a l’acció col·lectiva:

El Programa Caixa Proinfància, amb 15 anys de vigència, del qual l’Entitat Coordinadora a Mallorca és EAPN-IB. Es planteja com un projecte ampli de transformació i millora en què hi ha compromesos diferents agents socials, institucions i administracions públiques de cada territori. Comprèn el treball de 13 Entitats que pertanyen a la Xarxa i diferents administracions públiques. La funció d’aquestes Entitats és la de coordinar tots els agents que hi prenen part i són les prestadores dels serveis en les diferents zones (12 a Palma i a 2 pobles: Manacor i Inca).

L’objectiu del  Programa és garantir la promoció socioeducativa d’infants de 0 a 18 anys en risc o situació d’exclusió, mirant d’assegurar que, malgrat les dificultats, tinguin la porta oberta a un futur millor i gaudeixin de les mateixes oportunitats que la resta.

Quines accions realitzem? : 

a- Serveis Pro educació + Serveis Pro Salut. 

a.1. Reforç educatiu i equipament escolar. 

a.2. Centres oberts (activitats lúdiques, Campaments i activitats d’estiu).

b- Tallers familiars amb suport a les famílies per garantir als seus fills un nivell de benestar físic i psíquic òptim. 

b.1. Alimentació i higiene infantil. 

b.2. Ulleres i audiòfons. 

b.3. Suport psicològic.

Tot i això ens queda molta feina per fer perquè, les darreres dades que ens han donat a conèixer a les nostres Illes Balears, territori enriquit per la vaca grassa del turisme, no són gaire encoratjadores sinó més bé vergonyoses: un 26,3% -quasi 300.000 persones- en situació de vulnerabilitat i risc de pobresa; 10,49% -quasi uns 115.000 persones- en pobresa extrema amb menys de 332,00€ al mes. 

El nostre compromís des de l’EAPN-IB és una carrera que avança i en la qual no podem defallir. El punt d’arribada és la igualtat d’oportunitats per a totes les persones. Perquè aquests repte arribi a fer-se realitat es fa molt necessari el diàleg, el consens, els pactes per tal d’arribar a un nou model polític i social que vetli per una vida digna de totes les persones per tal d’aconseguir una societat més justa i cohesionada.

Igualment la trobem vinculada a molts altres projectes de característiques similars:

- Probitas 

- Diveracción amb Caixa de Colonya, Fundació Sa Nostra i altres entitats.

- Els menjadors becats d’EDUCO,

- Diferents Rotary Club

- i, per descomptat, amb tota l’Administració Pública (Govern Balear, Consell Insular de Mallorca i Ajuntament de Palma, així com l’Institut Balear de la dona i el Pacte d’Estat contra la violencia masclista.

10. PREDOMINA LA FAMÍLIA PRÒPIA, LA RELIGIOSA I L’ELEGIDA:

He volgut sempre ajudar, ensenyar la Bona Nova als més desvalguts, però són ells i elles els qui m’han tornat la dignitat i la felicitat. M’han salvat a mi, m’han evangelitzat. (Margalida Jordà).

Na Margalida suma tres famílies:

. La primera és la família pròpia personalitzada en la seva germana Magdalena i els seus nebots i nebodes i els fills i filles d’aquests, un lligam d’unió permanent que s’extén al poble de Sineu:

Sempre que he pogut m’he deixat els diumenges lliures per poder estar amb la meva germana a Sineu.

. La segona és la corresponent a la seva congregació de les Germanes de la Caritat, on va entrar als 21 anys i encara hi està compromesa:

El noviciat, per a mi, va ser un poc grisenc però en ell vaig descobrir que l’opció que havia fet, com a Germana de la Caritat, tenia sentit si em dedicava a estimar i estar al servei dels altres i aquests altres havien de ser els pobres, aquells a qui faltaven recursos.  

La tercera seria aquella altra família elegida -les persones desafavorides- que neix de la idea bàsica que l’alimenta i que es vincula a l’Evangeli, a Jesucrist i a la humanitat, a la qual està lligada més enllà de la religió catòlica i a qui ha dedicat tota la vida, com ja hem vist, i que avui es concreta a Son Roca: 

Vaig exposar als responsables de la meva entitat, juntament amb Càritas, la parròquia i un grup d’animació de joves universitaris voluntaris, el projecte de Naüm i ens formulàrem l'objectiu: donar resposta a les necessitats dels/de les nins i nines i joves de la barriada tot partint d’ells, acompanyant-los i afavorint el seu creixement integral amb un estil de vida saludable i, d’aquesta manera, la seva integració social i/o reinsertar-se en l’ensenyament acadèmic o entrar al món laboral amb una actitud crítica i creativa.

La seva dedicació va més enllà de les vuit hores de feina diàries perquè s’hi dedica cada dia, a totes hores, fins i tot quan fa les seves caminades-passejades pel parc del barri o voltants, mentre escolta música, a fi de practicar un poc d’esport i, a més, poder saludar mamàs i papàs, nins i nines, joves i al·lotes, coneguts i desconeguts,… I no en desconnecta perquè destina part del seu temps lliure a llegir el diari o fa un poc de lectura d’algun llibre sobre teologia feminista o igualtat de gènere, justícia social, història, realitat conjuntural,… No s’atura quan de tant en tant va al cinema, participa a alguna conferencia o assisteix a qualque congrés o concert de música clàssica,… Fins i tot comparteix amb grups diferents l’amistat, l’espiritualitat, els valors i les reivindicacions socials i feministes,…

En conclusió, i aprofitant les seves pròpies declaracions: na Margalida ens manifesta obertament:

Confés que he viscut. Em sent una persona privilegiada i, per això, vull dir ben fort: Gràcies a la vida, a Déu (al que vosaltres vulgueu), a totes les persones que han passat al llarg del meu camí i que tant m’han donat!

—------------------------------------------------------

Margalida, com bé diu Assumpta Gómez de la Tía: Silenciosament... més enllà dels límits

Has anat molt més enllà dels límits: 

a) dels propis, que les nostres pors ens generen; 

b) dels de gènere, que aprenem sense témer-nos-en; 

c) dels socials, que la societat ens imposa.

Moltes gràcies, Margalida, per tanta feina feta des d’aquesta perspectiva tan humana i enriquidora. Ens honoraria que fossis declarada Filla il·lustre d’aquest poble per l’Ajuntament o que un dels nostres carrers o plaça portés el teu nom. Per nosaltres, Dones d’Arrel, ets un exemple i per això ho demanem públicament.

Rep aquesta placa com a mostra del nostre desig que així sigui.

NOTA D’ACLARIMENT:

Aquest document i els textos que hi apareixen en cursiva han estat extrets de diversos escrits de na Margalida Jordà. Hem volgut aprofitar les seves pròpies paraules, en ocasió de discursos públics o intervencions en jornades i trobades diverses, per presentar-vos la seva obra social, la seva ideologia i la seva personalitat. Li agraïm que ens els hagi cedit, igual que les imatges sobre la seva vida i activitat.

M Magdalena Alomar - Dones d’Arrel de Sineu

18 de març de 2023

Sala d’actes de l’Ajuntament de Sineu

Díngola. Informació publicada a la revista digital

L’associació Dones d’Arrel de Sineu ha preparat un acte de reconeixement públic a na Margalida Jordà Munar i ha demanat formalment a l’Ajuntament que sigui declarada Filla Il·lustre del municipi o que li sigui dedicat un carrer o una plaça del poble. Dia 8 de març -8M, Dia Internacional de la Dona- n’entraren la petició al registre.

L’associació Dones d’Arrel va començar ja fa uns anys la seva campanya Quants carrers amb nom de dona hi ha a Sineu? per aconseguir que hi hagi al municipi el mateix número de carrers amb nom de dona que els dedicats a homes. Recordem que n’existeixen 14 amb nom d’home i 6 amb noms de sants i ni un amb nom de dona, entre els Fills il·lustres no hi ha cap dona tampoc. L’any passat feren un reconeixement semblant a la professora Francesca Florit Alomar. 

Enguany proposen MARGALIDA JORDÀ MUNAR per moltes raons, entre les quals destaquen les deu següents:

1. És sineuera i sempre s’ha mantingut vinculada al poble.

2. És una lluitadora social a favor de les persones més desfavorides de la nostra societat i sempre s’ha mantingut al seu costat: treball a Ses Minyones, missionera al Burundi,...

3. Lidera des de fa dècades el projecte socioeducatiu Naüm de Son Roca, ja guardonat nombroses ocasions. 

4. Ha defensat el feminisme i la igualtat de drets entre homes i dones, també dins l’Església catòlica amb el grup Creients i Feministes.

5. Ha activat la coalició democràtica i participativa d’ONGs de la Xarxa Europea Contra la Pobresa i l’Exclusió Social (EAPN) i altres projectes vinculats. 

6. Defensa el diàleg permanent amb les institucions públiques per tal d’aconseguir el seu compromís social, especialment en el Tercer Sector i han aconseguit pactes rellevants.

7. Destaca per la seva ferma personalitat, la filosofia vital i la fortalesa de la seva creença religiosa. 

8. És efectiva la seva capacitat de gestió i transformació de la realitat social desigualitària perquè hi sap implicar tots els sectors.

9. Sobresurt pel seu compromís personal amb la justícia social i la caritat, com es pot veure clarament en els projectes que tira endavant i que podeu seguir a la web naumsonroca.es on trobareu tota la seva activitat desplegada.

10. Suma tres famílies: la que li és pròpia -sineuera-, la religiosa -les Germanes de la Caritat- i l’elegida -les persones més desafavorides de la nostra societat. 

Per tot això aquest dissabte vinent, dia 18 de març, aquesta associació, juntament amb amics i familiars, li faran un reconeixement públic a la sala d’actes de l’Ajuntament a les 12h, a la qual queda tot el poble convidat.

Petició oficial. 8M a l'Ajuntament i invitació a l'acte a tot el consistori

ADinàmica a l'IES Sineu dia 15 de març de 10 a 12h. Cosificació.

Amb Xesca Fernández de Heredia, Lola Palma, Aina Niell i Malena alomar

Rodamilans. Cursa solidària i xerrada L'esport en femení

Lectura del Manifest 

Passeig Dones, paraules i patrimoni

8M a Díngola

Celebració del 8M

Dansa chaabi i degustació de plats tradicionals marroquins. 

ACTIVITATS DESENVOLUPADES AL LLARG DEL 2022

Recurrents al llarg de l’any:

1. Reunions mensuals

2. Ecohort: preparació i manteniment del terreny, sembra ii recollida de verdura

3. Entrega d’aliments: verdura fresca - entrega mensual

Activitats organitzades:

4. Seminari de conscienciació UNRWA 28 de gener

5. Entrega de memòria d’activitat a Caixa de Colonya (gener-febrer) i nova sol·licitud

6. Reunió en línia de la Taula de prevenció 

• 28 de gener (en línia)

• 3 d’octubre (presencial a la Sala d’actes de l’Ajuntament)

7. Actes del 8M

• Dinàmica a l’IES Rols de gènere avui. 8 de març. Alumnat 1B

• Passeig Dones, Paraules i Patrimoni. 

• Reconeixement a Francesca Florit Alomar. 12 de març

• Xerrada Bel Calero. 31 de març

8. Jornades de Municipalisme feminista. Artà. 14 i 15 de març

9. Taller de ball: Ritmes llatins amb Maria Miquel. Sopar. 

10. Parlem de salut mental amb Aina Niell.

11. Curs de compostatge amb APAEMA, Son Ajonqueta, dos dies

12. Cercle de dones. 1 sessió octubre, 2 novembre, 3 desembre

13. Trobada amb Alianza de solidaridad

14. Actes 25N

• Exposició: La síndrome d’Ofèlia de Xesca Fernández

• Aurora Picornell: la seva vida i la seva obra amb Francesca Mas

• Jardí de la Memòria: 25N

• Teatre: Fulla endintre

15. Entrevista a IB3Ràdio: programa La gran vida de  Margalida Grimalt a M M Alomar

Col·laboracions a Díngola:

Núm 44, abril 2022

M M Alomar - Reconeixement públic a Francesca Florit Alomar

- Dones d’arrel demana un carrer per a Francesca Florit

- 8M a Sineu

Núm 45 agost 2022

Xesca Fernández - Quan les dones salvaren la ciència-ficció

MM Alomar - Dones d’arrel continua les seves activitats

- Maria Barceló -doctora i catedràtica d’Història medieval- nomenada Filla il·lustre de Porreres

Núm 46, octubre 2022

Xesca Fernández - La síndrome d’Ofèlia

Neus Bergas - Què passa a les escoles?

MM Alomar - 25N ric

Núm 47, desembre 2022

Aina Niell - Violència estructural

M M Martorell - Què és ser dona per mi?

MMAlomar - Sorpresa i reivindicació de Dones d'arrel

Violencia estructural dins les xarxes socials.

Aina Niell. Dones d’arrel.

Díngola, núm 47

Les xarxes socials varen començar a utilitzar-se ja fa, aproximadament, dues dècades i des d'aquell moment el seu ús ha anat creixent. La seva presència ha afectat els nostres hàbits i la nostra manera de relacionar-nos amb els altres. És a dir, aquestes xarxes, de manera progressiva, han anat tenint de cada vegada més pes dins les nostres vides i, centrant-nos en la part nociva que ens proporcionen aquestes xarxes, afecten d'una manera molt significativa l'autopercepció de la imatge corporal de moltes persones i fan que es vegin d'una manera que no correspon amb la realitat i desencadenin un cercle nociu de comparacions.

Sí que és cert que afecta a tothom, però el col·lectiu que més sofreix aquesta part negativa de les xarxes socials són les dones, entre les quals més freqüentment disminueix l'autoestima i, alhora, augmenten els trastorns alimentaris.

A les xarxes trobem una forma més de violència estructural: la pressió estètica, que on es veu reflectida en la quantitat d'imatges publicitàries i vídeos que les usuàries troben cada dia a les xarxes socials. Ens trobam amb una gran obsessió per complir uns cànons de bellesa inabastables i tot aquest conjunt crea en el col·lectiu femení tota una aura d'infelicitat i frustració. 

No existeix el cos perfecte, n’existeix una gran diversitat que hem de començar a veure com a part de la naturalesa humana. En el cas dels homes, també hi trobam aquesta recerca de complir amb els cànons de bellesa masculins, encara que aquests es donen en menor mesura, ja que aquest tipus de violència estructural no es dona amb tanta intensitat sobre ells.

Per tant, ens trobam amb la necessitat de crear programes educatius que fomentin una relació més saludable amb les xarxes socials i que ajudin a reforçar l'autoestima de les persones més joves, perquè l'ús d'aquestes xarxes no es transformi en un factor de risc, sinó que ajudi a millorar la percepció corporal de les persones, tant homes com dones.

25N. Novembre ric.

M Magdalena Alomar. Dones d’arrel.

Díngola, núm 47.

El mes de novembre ha començat a significar un mes ric en actes culturals i reivindicatius. Des de fa uns pocs anys, al voltant de la celebració del 25N, Dia Internacional per a l’eliminació de la violència contra les dones, es va organitzant un conjunt d’activitats que enriqueixen la vida sineuera. 

Dones d’arrel, conjuntament amb la Biblioteca, convidaren a unes activitats que van des de l’art a la recuperació de la memòria històrica i presentaren nombrosos actes culturals. Però enguany no han estat les úniques. L’associació inicià la sèrie dilluns dia 21 de novembre amb l’exposició d’una jove creativa sineuera, Xesca Fernàndez de Heredia Socies, als baixos de l’Ajuntament. Ens presenta La síndrome d’Ofèlia. Dones vives (podeu veure’n un prefaci a la revista Díngola, 46 El sofriment femení vist pels homes) en què, des del punt de vista de la història de la pintura, ens mostra el tractament que s’ha donat del dolor inflingit a dones: santes, protagonistes literàries, mites grecs,... Realment interessant. 

A continuació ens oferiren una xerrada de la professora de la UIB Francesca Mas sobre Aurora Picornell i les conegudes com Roges del Molinar Una mirada a la seva obra i a la seva vida, dia 23 de novembre. S’esdevingué l’acte uns dies després que fos trobat el cos de la dirigent al cementeri de Son Coletes. A l’acte s’hi llegiren fragments de textos dels seus articles. Dia 24 i 25 teníem les manifestacions del moviment feminista a Palma - dia 24 a la nit i dia 25  a l’horabaixa-. Diumenge dia 27 al migdia es trobaren a la placeta 25N per tal de retre homenatge a les dones assassinades i hi sembraren plantes. Acabaren els actes amb la representació de l’obra de teatre Fulla endintre del grup Elixir Teatre que concentrà una multitud a la Casa de Cultura, organitzada conjuntament amb la Biblioteca i la col·laboració de l’Ajuntament.

Ara bé, dia 5 a la cerveseria Món havia tengut lloc Entre amapolas y espigas, una presentació de contes tradicionals de dones gens convencionals i dia 15 s’havia impartir un taller sobre Violències sexuals en entorns digitals conduït per Margalida París a sa Quintana. Però és que, a més, la Biblioteca havia organitzat dia 1 de desembre un dels actes de Confluències amb una peça teatral titulada Relat a relat, una abraçada entre cultures d’Andrea Cruz. Hem de recordar que l’associació Empenta també ha organitzat algunes excursions i un taller nadalenc.

Per altra banda, ens trobàrem amb la presentació del llibre de Jaume B Adrover Dones viatgeres a Mallorca (s XIX-XX). Del silenci a la descoberta a càrrec d’Antoni Janer i Marta Bergas que ens aproxima a aquelles pioneres que visitaren Mallorca o les Balears i publicaren les seves experiències, cosa que l’autor ens trasllada en aquest llibre d’investigació, farcit de molta i bona informació. Finalment, dissabte dia 10 a la Casa de cultura s’hi representà la peça teatral Joana E, una adaptació de la novel·la de M Antònia Oliver a càrrec de Galiana Teatre amb les actrius Francesca Vadell, Catalina Florit i Toni-Lluís Reyes, que s’encarrega també de la dramatúrgia.

Com podeu veure, un mes farcit de reivindicació i cultura, tot i que en alguna ocasió la presència de públic és escàs. Però aquest és el camí a seguir. Endavant!

Què és ser dona per mi?

M Magdalena Martorell. Dones d’arrel.

Díngola, núm 47.

Ser dona és sinònim de resiliència, fortalesa i, sobretot, confiança en les nostres pròpies destreses i capacitats. Ser dona és ser una flor, aigua fresca o pluja divina. Ser dona sempre ha estat un problema d’homes. Ser dona és lluitar a diari per un món on tothom sigui socialment iguals, humanament diferents i totalment lliures. Ser dona en l’actualitat és superar adversitats que imposa la societat desigual i definida en contra seva. Ser dona no és acceptar les coses que no pots canviar, sinó, canviar les coses que no pots acceptar. Ser dona és canviar estereotips milenaris. Per ser dona no importa com néixes, sinó en qui ets converteixes. Ser dona no és ser un ocell per ser capturat, ser dona és ser un ésser humà lliure amb una voluntat independent. La bellesa de totes les dones és com et sents per dedins i es reflecteix en la mirada. Ser dona és, per norma, ser discriminada en totes les religions. Ser dona és ser persona, foc i energia. 

A vegades em deman -encara que no sigui creient de cap religió-: per què Déu no pot ser una dona?

Felicitació 2022. Creada per Martina Socies.

Cercle de dones: segona trobada. Dijous 24 de novembre.

Aurora Picornell. Dimecres, 23 de novembre

Ecohort: Taller de compostatge. 2 sessió: Son Ajonqueta. 5 de novembre del 2022

Trobada amb Alianza por la solidaridad: Altres veus. Utopies feministes.

Maria Barceló. Nomenada Filla Il·lustre per l'Ajuntament de Porreres.

Què torna passar a les escoles? 

Neus Bergas. Dones d’arrel.

Imaginau un constructor fent una casa, sense saber com s’ha de ser? O un cambrer  preparant una comanda sense saber què volen els clients? Doncs, un any més, els  docents -eterns lluitadors!- hem tornat a començar un curs escolar amb els ulls tancats.  Els temps canvien i les lleis educatives intenten adaptar-s’hi, però com és possible formar-se en una nova metodologia i programar la pràctica docent quan ens fan aplicar una llei que a principi de curs encara no ha acabat de publicar-se? 

Si bé els utòpics diran que dos mesos de vacances sobren per formar-nos, això  tampoc ha estat possible. Els nous currículums es van publicar l’1 d’agost i l’avaluació al setembre, una vegada començat el curs. Per cert! Qualsevol que tengui una amistat que es dediqui a la docència pot corroborar que allò dels dos mesos de vacances a  l’estiu és una fal·làcia! 

Una vegada més, tal i com ja va passar amb l’intent d’aplicació del TIL, amb la LOMQE i  moltes altres lleis educatives prèvies, el problema radica en els nous canvis metodològics i curriculars que es volen dur a terme. Aquests necessiten consens i temps de formació per part dels professionals que els duran a terme i temps per reprogramar. És un temps al qual ja no arribam perquè que els alumnes són dins les aules des de fa 1 mes. Ara, a mode de solució, ens diuen que es permetrà una flexibilització en les instruccions d’aplicació, però… de ver que això és millor que dedicar un o dos anys a formar els docents per tal de dur-ho a terme de la millor manera?  

Els docents -que dia a dia veim dins les aules la manca de recursos, la falta d’hores  de coordinació i la lentitud de demandes i ajudes a causa de l’excés de burocràcia– sabem que educar és reinventar-se i adaptar-se. Malgrat això, per dur a terme una  reforma educativa eficaç, cal que sigui consensuada i que es dediqui temps de  formació per als agents implicats. La resposta a les noves necessitats educatives no haurien de dependre d’un partit polític ni de canvis legislatius continus. 

Caminar cap a la millora educativa s’ha de fer amb calma, certeses i consens, per poder aconseguir un treball significatiu, revisable en el temps i ben fet. 

Una vegada més, els docents tornem a fer malabars per salvar el futur d’uns infants  que cap culpa tenen de què les administracions no entenguin que la capacitat  d’improvisació d’alguns docents no són la solució a una problemàtica comú.

Neus Bergas. Díngola, núm 46

Cercle de Dones: 1 sessió: 27 d'octubre del 2022

Ecohort: Taller de compostatge. 1 sessió: Son Ajonqueta. 22 d'octubre del 2022

Taula de Prevenció de violència contra les dones

JORNADES A ARTÀ: MUNICIPALISME FEMINISTA. 14 i 15 de març

Lectura dramatitzada de Jo som perquè foren de Carme Planells i Vicka Duran. 

Jo som perquè foren: un reconeixement a les capdavanteres històriques de la lluita pels drets de les dones.

M Magdalena Alomar. Dones d’arrel de Sineu.

El passat octubre va tenir lloc a la Sala d’actes de l’Ajuntament una lectura dramatitzada de Jo som perquè foren, una obra composta a partir dels primers textos fundacionals dels drets de les dones, escrita per Carme Planells. Aquest interessant muntatge ha estat presentat a Inca, Sa Pobla, Sóller, Artà interpretat per actrius professionals dirigides per Vicka Duran en ocasió dels actes de celebració del 8M organitzats per la Direcció Insular d’Igualtat i Diversitat i del Consell de Mallorca. A Sineu no s’havia pogut fer perquè l’inici del confinament ho impedí. En aquesta ocasió, però, dotze dones sineuere varen donar veu a les sis protagonistes que encapçalaren la lluita per la igualtat de drets de les dones, el vot i l’educació en sis períodes destacats de la nostra història.

La primera és Olímpia de Gouges (1748-1793), una escriptora occitana i activista revolucionària de l’època de la Revolució francesa i defensora dels ideals de “Liberté, égalité, fraternité!". Moltes dones lluitaren amb els homes per acabar amb l’antic règim i instaurar un nou ordre social però en la Declaració dels drets de l’Home i del Ciutadà hi foren deixades de banda perquè únicament donaven drets als homes. Per això, ella va decidir posar remei a aquella injustícia i va escriure la Declaració dels drets de la Dona i la Ciutadana, una defensa solemne dels drets naturals i inalienables de la dona: La dona neix lliure i igual a l'home i té els mateixos drets que l'home. Els ciutadans i les ciutadanes són iguals davant la llei, per tant han de participar per igual en totes les atribucions, llocs i ocupacions públiques, segons les seves capacitats i sense més distincions que les que provenen de les seves virtuts i dels seus talents. Va acabar morta a la guillotina. 

La segona és Elizabeth Cady Stanton (1815-1902), una activista estatunidenca i sufragista. Juntament amb 66 dones més varen organitzar la Convenció de Seneca Falls (1848) a Nova York, la primera convocatòria multitudinària per debatre sobre els drets de la dona, una convenció que va haver de presidir el marit perquè mai cap dona havia presidit un acte públic i era considerat una provocació. L’estiu de 1848 presentaren la Declaració de sentiments i dret de vot: Pertanys al teu marit i li deus obediència i, si no està content, et pot castigar. Com si fossis una nin, sempre menor d’edat! No tenim ni dret ni al nostre sou, si és que ens deixen treballar... i si ho fan, són les feines més mal pagades! No podem tenir una educació completa. Ell es pot divorciar i decidir la custòdia dels fills i tu t’aguantes!. Varen haver de haver de passar 72 anys perquè les dones poguessin votar als EEUU i només una de les signants de la Declaració, Charlotte Woodward, seguia amb vida quan va ser aprovat el dret al vot de les dones. 

La tercera és Sojourner Truth (1797-1883), esclava negra que va ser venuda a un terratinent blanc amb un lot d’ovelles. A ella l’havien batejada amb el nom d’Isabella Bomefree i va parir tretze fills que foren venuts com a esclaus. Ella s’escapà i es convertí en una important activista pels drets humans, especialment contra l'esclavitud i els drets de les dones i de les pobres. El seu discurs del 1851 Ain't a woman? a la Convenció sobre els Drets de les Dones d’Ohio es va fer famós perquè hi parlava de la doble discriminació que patia per ser dona pobra i, a més, negre: Durant tota la meva vida, he treballat de sol a sol als camps de cotó, sense descans... I cap home no podia superar-me! I potser no som una dona? Puc treballar i menjar tant com un home i puc aguantar la fuetada també! I no som una dona? He parit tretze fills i he vist com els venien d’esclaus. He plorat amb el dolor d’una mare i ningú, excepte Jesucrist, m’ha escoltat. I potser no som una dona? De què parlau tots aquí? Els cavallers diuen que les dones necessiten ajuda per pujar als carruatges i per no travelar amb els forats del carrer i que han de mantenir un bon posat a tot arreu. Però a mi ningú mai no m’ha ajudat a pujar cap carruatge ni a saltar bassiots de fang ni m’ha cedit el lloc més còmode! I potser no som una dona? No som una dona?. Una missió de la NASA a la lluna du el seu nom per tal de retre-li homenatge. 

La quarta és Clara Zetkin (1857-1933), una política, professora i activista defensora dels drets de la dona treballadora durant l’etapa de la revolució industrial quan l’explotació infantil i femenina era un negoci molt lucratiu perquè rebien sous més baixos que els homes per la mateixa feina, amb 12-16 hores de treball al dia, sense cap tipus de reglamentació laboral, ni prevenció higiènica, ni assegurança, ni atur: Companyes, en reconeixement a la lluita de les dones pels seus drets i l'amor a la pau, propòs de celebrar cada any el Dia Internacional de la Dona. I, per què aquesta data, companyes? Perquè ens recorda la lluita d'aquelles costureres de Nova York que, el 1857, varen exigir igualtat de salaris i jornades. Elles varen morir cremades pels amos de la fàbrica... Però viuran sempre entre nosaltres! El 8 de març de 1911 es va celebrar per primera vegada el Dia de la Dona Treballadora, però no va ser fins al 1975 -64 anys després!- que l'Assemblea General de les Nacions Unides va acceptar de celebrar aquesta data oficialment. Des de llavors se celebra arreu del planeta. 

La cinquena recorda Clara Campoamor (1888-1972), advocada, escriptora i política de la Segona República espanyola. Ella va defensar al Congrés el dret femení. Era una activa defensora dels drets de la dona perquè, encara que una minoria ja havien pogut accedir als estudis universitaris, no podien votar. Alguns congressistes consideraven que únicament havien de poder votar aquelles que fossin casades i ja haguessin complert els 46 anys casades amb raons com que “a les dones no els interessa la política”, “no estan preparades”, “votaran als capellans”, “és un perill que votin”: No cometeu un error històric que no tindreu mai bastant temps per plorar; que no tindreu mai bastant temps per plorar en deixar al marge de la República la dona, que representa una força nova, una força jove; que ha estat simpatia i suport per als homes que eren a les presons; que ha patit en molts de casos com vosaltres mateixos. Dia 1 d’octubre de 1931 s’aprovà el sufragi universal a l’estat espanyol. Amb el cop d’estat de Franco ella s’exilià i mai no tornà.

La sisena és la mallorquina Aurora Picornell (1912-1937, nascuda al Molinar. Des dels 16 anys publicà escrits sobre lluita obrera i feia sentir la seva veu a les assemblees i a les juntes de la Lliga Laica a la qual pertanyia: La demostració palpable la tenim amb els fets ocorreguts dies passats a Bilbao on les principals protagonistes varen ser dones obreres que, veient les seves llars buides, sense ni un rosegó de pa, es varen llançar a agafar-lo on n'hi havia. Es varen apoderar d'un camió que anava carregat de tan preciós aliment, i varen assaltar, en un altre indret, una botiga de comestibles. Fou afusellada durant la guerra civil, la nit de Reis del 1937, a Porreres. És considerada el símbol de l’esquerra illenca.

Gràcies a totes elles!

Col·laboració amb Suport mutu.

Vegeu-ne la informació a l'apartat de Projectes.