5 de juny de 2023
Necessitem un planeta sense contaminació per plàstics
No hi ha dubte que la natura és clau per a la vida humana, com a font principal d'aliments i de salut. En condicions normals, el nostre planeta té la capacitat d'autoregular-se i recuperar l'equilibri natural, però l'acció humana pot tenir conseqüències devastadores en el medi ambient.
Pràcticament, totes les accions que fem tenen un impacte en el medi ambient, l'anomenada petjada ecològica o de carboni, que funciona com a indicador de les emissions de CO₂ que s'emeten a l'atmosfera. En aquest sentit, la consciència ambiental ens fa prendre decisions contínuament per procurar tirar endavant la nostra activitat diària de la forma més amable per al medi ambient i sense consumir més recursos dels que el nostre planeta ens pot oferir.
De fet, es calcula que el conjunt de la humanitat triga una mitjana de 200 dies en consumir els recursos que el capital natural ens ofereix per tot l'any: aquest moment es coneix com el Dia de la Sobrecapacitat o del Deute ecològic (en anglès, Overshoot Day) i s'estima que, a l'Estat espanyol va ser el 12 de maig.
L'any 1972, l'ONU va celebrar la Conferència sobre el Medi Humà, la primera trobada mundial que va posar la importància de les qüestions ambientals sobre la taula: la coneguda Conferència d'Estocolm. L'any següent es va establir el 5 de juny com el Dia Mundial del Medi Ambient, en commemoració del dia que va iniciar la conferència.
Més de 50 anys després, hem de reconèixer que una de les proclames recollides a la Declaració d'Estocolm continua sent d'allò més actual:
"Hem arribat a un moment de la història en què hem d'orientar els nostres actes a tot el món atenent amb més cura les conseqüències que puguin tenir per al medi. Per ignorància o indiferència podem causar danys immensos i irreparables al mig terraqüi del qual depenen la nostra vida i el nostre benestar. Per contra, amb un coneixement més profund i una acció més prudent, podem aconseguir per a nosaltres i per a la nostra posteritat unes condicions de vida millors en un mitjà més d'acord amb les necessitats i aspiracions de l'home.”.
La responsabilitat és la mateixa però ara la situació és més urgent.
L'educació ambiental és la base per combatre l'emergència climàtica. L'acció conscient a favor del medi ambient no ha de ser quelcom aïllat, que es porta a terme en només algunes matèries, sinó que ha de ser una esfera aplicable a tots els aspectes de la vida i la societat: tot es pot fer d'una manera pensant en deixar el menor impacte en el medi ambient. L'acció col·lectiva neix des de la individual, de les decisions que cada persona pren en el dia a dia, a la feina o socialment.
Recordem altres campanyes temàtiques sobre el Medi Ambient:
La prevenció de residus és tota aquella acció que contribueix a generar menys deixalles. Es poden generar residus en les fases de disseny, producció, distribució o consum d'un producte. Per tant, és responsabilitat de tothom evitar generar-ne més del compte. Com a persones consumidores, tenim l'oportunitat de marcar la diferència fent un consum responsable dels productes i dels residus. El millor residu és el que no es produeix!
La consciència ambiental és una filosofia i, posar-la a la pràctica, un estil de vida. Es tracta d'incorporar hàbits sostenibles que tinguin un impacte positiu –o que no tinguin impacte– , en el medi ambient. L'objectiu de la petjada de carboni zero és difícil d'assolir, però les petites accions diàries com evitar productes d'un sol ús i l'excés de plàstics, recórrer a circuits de segona mà per adquirir productes o desfer-nos-en quan no els necessitem, optar per una mobilitat sostenible, separar bé els residus domèstics per facilitar-ne el reciclatge i la valorització, etc.
A grans trets, el consum responsable és optar per una elecció que porti implícits una sèrie de valors i efectes favorables per al planeta i la societat. A més, de retruc, sovint suposen un interessant estalvi per l'economia domèstica.
El lema del Dia del Medi Ambient 2023 és 'Sense contaminació per plàstics'. Es tracta d'un compost orgànic polimèric, d'origen natural o sintètic, que s'obté a través d'una transformació química en què s'aplica per l’acció conjunta de la pressió i de la calor. (veure'n la definició completa). No es pot negar que el plàstic és un material important en el nostre dia a dia: resistent, inert, lleuger, durador. El plàstic se sotmet a uns controls exhaustius de seguretat i higiene, per la qual cosa és imprescindible en el sector sanitari i un dels materials més fiables per a usos alimentaris, de logística i transport o d'electrònica. A més, el plàstic es pot reutilitzar i també reciclar i, així, minimitzar l'extracció de nous recursos.
És l'ús excessiu i la mala gestió a l'hora d'eliminar-lo, el que han provocat un problema mediambiental greu, amb l'abandonament d'una enorme quantitat de residus plàstics a la natura. Segons dades de l'ONU, s'estima que cada any es produeixen més de 400 milions de tones de plàstic, la meitat de les quals conformen articles d'un sol ús. També es calcula que se'n recicla menys del 10%.
Plàstics i GEH
Els gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) són necessaris a l'atmosfera, ja que serveixen per protegir la Terra, especialment de la radiació infraroja i d'unes temperatures excessivament altes. Són gasos que poden tenir un origen natural, formats normalment per vapor d'aigua i diòxid de carboni. Si actualment, es considera que els GEH són perillosos és perquè en les darreres dècades s'ha disparat la quantitat d'aquests gasos i la seva composició, no natural; tot plegat, a causa de l'acció humana. Aquests canvis han posat en perill la capacitat de recuperació del planeta, de manera que l'acció per contrarestar-ho ha de ser més intensa.
Respecte al plàstic, d'una banda, fabricar-lo consumeix un volum important d'energia no renovable. De l'altra, si com a residu no s'elimina correctament, el plàstic emet gasos amb efecte d'hivernacle (GEH) a mesura que es va degradant —procés que és ben sabut que pot trigar entre centenars i milers d'anys—.
Plàstics a la natura
Les grans quantitats de plàstic abandonats en el medi natural, sigui aquàtic o terrestre, estan provocant que alguns ecosistemes es transformin i afectin els éssers que hi habiten. S'estima que al voltant de 20 milions de tones de residus plàstics acaben cada any a rius, mars i oceans. De fet, se n'han trobat fins a 10.000 metres de profunditat. Tot i que les deixalles no es llencin directament a l'aigua, hi poden arribar a través del sistema de clavegueram i dels inodors, des d'abocadors, plantes depuradores, etc. En alguns punts dels oceans, els corrents marines fan que les deixalles es concentrin, flotin juntes i agafin forma: són les anomenades illes de plàstic. La més gran del món està situada a l'oceà Pacífic i està composta per més de 79.000 tones de plàstics, amb una superfície semblant a Espanya, França i Alemanya juntes.
En general, la natura no necessita cap rastre humà. Aquella ampolla d'aigua, groguenca i mig enterrada a sota un arbre, no hi hauria d'haver arribat mai: s'hauria d'haver dipositat al contenidor groc per al seu reciclatge, després d'haver-ne intentat allargar la vida útil tant com fos possible. De fet, aquella ampolla d'aigua potser no caldria que s'hagués comprat, ja que existeixen alternatives reutilitzables. I, des d'aquesta perspectiva, potser ja no caldria haver-la fabricat. Tots els passos de la vida d'aquesta ampolla de plàstic tenen un impacte mediambiental.
La jerarquia de gestió dels residus —de qualsevol tipus de deixalla— es representa amb aquesta piràmide invertida: cada un dels graons és més prioritari que l'inferior.
La jerarquia de gestió dels residus
La realitat de com una societat gestiona els seus residus respon a diversos factors, alguns tecnològics i d'altres culturals. En tot cas, tota gestió de residus neix d'un grau determinat de consciència ambiental i passa per l'acció individual, pel que fa a hàbits de consum però també de pressió a empreses i administracions, que gestionen els darrers graons de la piràmide.
L'acció individual ha de començar per evitar la generació dels residus: la reducció en origen. Exercir un consum responsable, escollint productes dissenyats, produïts i distribuïts de forma respectuosa amb el medi ambient, que tinguin una vida útil llarga i es puguin separar i reciclar.
Els Objectius de Desenvolupament Sostenible (ODS) són un conjunt de compromisos que s'han de complir, de manera global i transversal, per tal de millorar el nostre planeta abans no sigui massa tard. Un total de 17 temàtiques que comprenen tota classe de temàtiques i esferes per aconseguit un món sostenible i just. Un dels pilars més importants que aborden els ODS és l'emergència climàtica, representat i desglossat en diversos aspectes diferents, que a més es detallen de forma concreta.
Per tot plegat, cal ser conscients que les nostres accions són significatives i que, de vegades, no prendre una decisió també és prendre-la.