SITUACIÓ DE PRECARITZACIÓ DELS I DE LES DOCENTS DE CATALUNYA DES DE 2010 

• A banda d’uns salaris inacceptables, les condicions materials a l’aula són indignes (ràtios abusives, sobrecàrrega de feina i burocràcia, pèrdua de la democràcia als centres i manca d’estabilitat laboral). 

• Tot això fa que treballar a l’educació pública del país s’hagi convertit en una de les últimes opcions per a moltes persones, que decideixen apostar per altres sectors laborals amb més garanties i qualitat de vida. És, de fet, una de les moltes raons que avui dia 400–600 substitucions diàries no siguin cobertes arreu del país.

• Les retallades han atacat molts fronts del sistema educatiu, i un d’ells és el salarial. En un acte que sembla deliberat i planificat, aquesta política restrictiva ha contribuït al desprestigi de la professió docent als centres educatius públics.

• Amb un 3.4% d’inflació oficial, un 6,4% d’inflació subjacent, un 15,2% d’inflació pel que fa a productes bàsics i el preu mitjans de lloguers superiors a 1.000€ que avui suposen en 50-60% del nostre sou, la situació és irrespirable.

• Altres elements que han produït la pèrdua de poder adquisitiu: retallada del 5% als funcionaris públics a l’època de Zapatero, eliminació del fons social, la no retribució de càrrecs (tutorització d’estudiants universitaris), pactes de CCOO i UGT a Madrid per l’increment salarial per sota de l’IPC, el deute acumulat de la retallada de l’estadi de 6 a 9 anys.

• És aquesta última dada que afecta a un col·lectiu de prop de 30 mil treballadors/es de l’educació, que han vist com s'empobreixen any rere any.

• Finançament pressupostari educació pública no arriba al 3% (2,8%), quan la LEC marcava que al 2018 hauríem d’haver arribat al 6% per situar-nos a la mitjana europea. Ara estem a la cua de l’Estat i a la cua d’Europa.

• Taxes de pobresa infantil i juvenil que arriben al 30% tenen impacte en les aules, totes les problemàtiques socials són situacions conflictives que entren a les aules i estem sense recursos per abordar-les (ràtios, sobrecàrrega, burocràcia, etc).

• L'any 2012, Europa obliga els estats membres a aplicar retallades de despesa que afecten a l’educació pública (retallades salarials, de personal -2h lectives, 7000 mil professors/es al carrer-  i materials). Aquestes retallades decauen el 2015 perquè Europa considera superada la crisi i demana relaxar les mesures als estats membres per retornar al creixement.

• La modificació de l'obtenció del primer estadi traslladat dels 6 anys als 9 anys és una de les retallades transitòries que es van aplicar el 2012 mitjançant acord de govern, però el govern decideix el 2014 aprovar una instrucció que fa permanent aquesta modificació, a diferència de l’estat espanyol o altres CCAA a on han anat recuperant les seves condicions amb més agilitat:

• • • ANDALUSIA: retallada del 10% dels sexennis. Recuperat a partir 2016 sense retroacció.

    • ARAGÓ: retallada del 5% dels sexennis. Recuperat progressivament a partir 2016. No es parla de retroacció.

    • ILLES BALEARS: suspensió temporal del cobrament dels sexennis el 2012, que es va allargar fins desembre 2016. Sense retroactivitat.

    • ILLES CANÀRIES: no tenien sexennis. Els han començat a cobrar el 2018, de manera gradual durant 5 anys i retroactivament.

    • EXTREMADURA: retallada del sexenni d'un 5% el 2010. Resta congelat fins 2016. Recuperació progressiva en els següents anys.

    • CASTELLA LA MANXA: reducció del 10% de l’import dels sexennis. Resten congelats fins el 2015. A partir de 2016 increments progressius 2016-2019, 1%+2%+2%+1%.

    • CASTELLA I LLEÓ: retallada del 4% des de juny 2010. Congelació de l’import fins el 2015. Augment 1% anual.

    • VALÈNCIA: retallada del 50% de l’import dels sexennis el març de 2012. Es congela el reconeixement de nous sexennis. El juliol de 2014 es recuperen i es reconeixen els sexennis no abonats.

    • MURCIA: congelació dels sexennis entre 2012-2018. A partir de març de 2018, pujada global de les retribucions fins a 2020. 1,5%+2,25%+2%.