Català en comú

Corrandes d'exili, Pere Quart

Una nit de lluna plena
tramuntàrem la carena,
lentament, sense dir re ...
Si la lluna feia el ple
també el féu la nostra pena.

L'estimada m'acompanya
de pell bruna i aire greu
(com una Mare de Déu
que han trobat a la muntanya.)

Perquè ens perdoni la guerra,
que l'ensagna, que l'esguerra,
abans de passar la ratlla,
m'ajec i beso la terra
i l'acarono amb l'espatlla.

A Catalunya deixí
el dia de ma partida
mitja vida condormida:
l'altra meitat vingué amb mi
per no deixar-me sens vida.

Avui en terres de França
i demà més lluny potser,
no em moriré d'anyorança
ans d'enyorança viuré.

En ma terra del Vallès
tres turons fan una serra,
quatre pins un bosc espès,
cinc quarteres massa terra.
"Com el Vallès no hi ha res".

Que els pins cenyeixin la cala,
l'ermita dalt del pujol;
i a la platja un tenderol
que batega com una ala.

Una esperança desfeta,
una recança infinita.
I una pàtria tan petita
que la somio completa.

Songs of exile, Pere Quart

One full moon night

we climbed the ridge,

slowly, without saying a word...

If the moon was full

so was our sorrow.

My beloved accompanies me

with brown skin and a serious air

(like a Virgin Mary

that they found in the mountains.)

So that the war will forgive us,

that covers it with blood, that makes it wrong;

before we cross the line,

I lie down and kiss the earth

and caress it with my shoulder.

In Catalonia, I left

on the day of my departure

half my life asleep:

the other half came with me

so as not to leave me lifeless.

Today in the lands of France

and tomorrow perhaps further away,

I will not die of longing

but of longing I will live.

In my land of Vallès

three hills make a mountain range,

four pine tress a thick forest,

five quarters are too much land.

"There is nothing like Vallès".

May the pines surround the beach,

the hermitage on top of the hill;

and on the beach a small boat

that beats like a wing.

A shattered hope,

an infinite regret.

And a homeland so small

that I dream of it complete.