Se’ns exigeix cada cop més, amb menys recursos i menys suport. No podem continuar assumint responsabilitats extraordinàries sense condicions laborals dignes.

A més, les sortides i colònies mobilitzen sectors com el transport, l’allotjament i les activitats culturals i de lleure. L’aturada tindrà un impacte real. I precisament per això és una mesura necessària per forçar una negociació que fa massa temps que s’ajorna.

Què exigim?

No reclamem privilegis. Exigim condicions mínimes per garantir una educació pública de qualitat:

• Recuperació del poder adquisitiu i salaris dignes.

• Més recursos humans i materials, especialment per garantir una inclusió real i efectiva (professionals de suport, atenció a la diversitat, orientació, millora de les condicions del PAE i recursos específics).

• Reducció dràstica de la burocràcia que ens allunya de la nostra tasca essencial: educar.

• Baixada de ràtios per assegurar una atenció adequada i personalitzada a l’alumnat.

Aquestes demandes no són noves. No són exagerades. Són imprescindibles.

La nostra lluita és per l’educació pública

Aquesta acció no és contra l’alumnat ni contra les famílies. És per ells.

Defensem una educació pública equitativa, inclusiva i de qualitat. Però la qualitat no es pot sostenir només amb la voluntat i el sobreesforç del professorat.

No podem continuar normalitzant la precarització del sistema educatiu.

Fins que no hi hagi compromisos reals, hi haurà aturada

Per tot això, a partir del curs 2026-2027 no realitzarem sortides i/o pernoctacions fins que el Departament d’Educació escolti el col·lectiu docent i PAE i implementi les millores estructurals que fa anys que reclamem.

• Per dignitat professional.

• Per responsabilitat educativa.

• Per una educació pública que estigui a l’altura del país que volem.