Artícle de CARME HILARIO (fragment)

Posteriorment, Can Solei va ser expropiat i finalment obrí al públicel 1977. L’any 1984 s’hi va fer una remodelació, que en nom d’un premi de disseny, destruí algunes de les parts històriques i d’identitat del parc (gruta, circuit de l’aigua, fonts, etc.) i convertí un parc de vegetació frondosa, on a l’estiu, en passejar-hi, a més de la frescor dels camins (on no arribava el sol), podies sentir la remor de l’aigua dels sortidors de les fonts existents, en un parc amb camins oberts, que malgrat el temps passat i els esforços esmerçats, no han recuperat del tot el seu aspecte primitiu .

(…) Els anys següents el parc va passar per moltes vicissituds especulatives, ja que durant el franquisme sota del mandat de l’alcalde Antoja hi van haver diversos projectes, un club de tenis, pisos, etc. El 1976 el Pla general Metropolità va convertir la qualificació dels terrenys en dues zones verd públic, que permeteren l’expropiació pública i una zona de verd privat i construcció controlada. Aquesta divisió es va fer sense tenir en compte la unitat de la finca i del se jardí.

La part expropiable com a verd urbà era de la família Arnús Urruela que el 1982 es veuen obligats a vendre la major part de les seves propietats a la Corporació metropolitana de Barcelona, en canvi l’altra branca Arnús Fernández es quedaven amb la part edificable i verd privat. Només Joan Albert Arnús, l’únic de la família que ha continuat vivint a la casa, volia la integritat de la finca.

Després d’obrir al públic a Can Solei, el 1984, la corporació metropolitana es va plantejar de comprar a Ca l’Arnús per unificar-los i crear el parc públic més gran i així tornar al seu inici quan la finca estava unificada.

Les baralles entre familiars i descendents i la mala política municipal d’aquells anys fan que la finca es vagi deteriorant i fins i tot les germanes Arnús Fernàndez, anomenades les mexicanes (Clara i Pilar) vénen expressament de Mèxic per reclamar la seva part i proposen dividir la finca en dues parts, elles ja tenen un projecte d’edificar un restaurant vora el llac i sota el nom de “projecte d’equipament per a convencions” volien a més construir-hi un hotel. Porten Patricio Chadwich, un constructor Xilè, per tirar endavant el projecte. Però Joan Albert Arnús si oposa i acaba sent agredit per un sicari pagat suposadament per les cosines. Joan Blanch dona suport al projecte de les mexicanes i requalificar els terrenys com a culturals recreatius amb restauració. Els germans Arnús Moraleda estan per la indivisibilitat de la finca. A l’any 1995 l’entitat metropolitana en té quatre cinquenes parts del parc.

En mig de tots aquests desacords es crea la Plataforma Ca l’Arnús, Parc Públic el 1996, per defensar la unió de Can Solei i Ca l’Arnús en un mateix Parc públic. Els verds, unitat d’esquerres, Iniciativa per Catalunya i Esquerra Republicana participen en un ple fictici ( 1997) on la Plataforma vota a favor de tot el verd públic. El novembre del 1998 arriba als tribunals l’expropiació de Joan Albert Arnús, l’Ajuntament decideix iniciar els tràmits per accelerar el projecte. La Mancomunitat de Municipis aprova les partides pressupostàries per fer front als pagaments de la compra a Clara i Pilar Arnús (12.121 m2) els 7000 dels germans Arnús Urruela i els 5.700 m2 de Joan Albert Arnús. L’any 2000 la Coordinadora Ca l’Arnús Parc Públic presenta una moció a l’Ajuntament aprofitant el Ple Municipal i, demana que es converteixi la finca en Parc Públic per preservar així un dels espais de major interès històric, artístic i natural de Badalona. Per fi les dues finques queden unides tal i com havien estat feia molts anys i, fins i tot el mateix Evarist Arnús havia previst. En una nota de premsa publicada a la Vanguardia de l’onze de març de 1887, Arnús tenia previst deixar part de la seva finca per a ús públic i aigua de la seva mina gratuïta per això va fer construir la font que dóna al carrer Sant Bru amb el medalló amb el relleu de Roca i Pi un altre benefactor de Badalona. Sembla que al final el desig d’Evarist Arnús i els dels badalonins es podrà complir.