EXABRUPTE

Una dona absorta, massa cansada i ja trencada, en el periple de la maternitat; una maternitat normativa que silencia allò brut i fràgil. Una dona fragmentada i desorientada, presa de la por, la culpa i la ràbia, que necessita cridar ben fort i fer visible la soledat de la criança dins d’una societat que delega les cures en la dona. I darrere aquest precipici, el pols de la vida, la pulsió de l’amor, l’entrega i la tendresa; cap a ella, cap als fills, cap a la vida!