CHAKAI

Les persones necessitem certs patrons per viure en societat i en convivència, però moltes vegades, aquests patrons entren en conflicte amb l'individu. El sincronisme de l'individu versus el col·lectiu, genera una harmonia i un creixement, però quan aquesta alineació es trenca, la individualitat entra en conflicte i això pot acabar amb un trencament, una crisi, un canvi individual (micro) o en la suma de les individualitats, en un canvi social (macro).

Chakai ens parla d'un cicle d'harmonia-norma-rigidesa-trencament-construcció-harmonia. Com la nostra pròpia història al llarg del temps. És una peça circular de processos de fractura i reconstrucció constant. La vida. Parteix d’imatges que ens recorden al món oriental i transmeten una sensació de continuïtat i mutació. Vol transmetre la lentitud com a bellesa poètica i l’homogeneïtat contínua i aparentment estable del col·lectiu versus la individualitat fragmentada i basada en el conflicte. I com aquestes dues realitats poden conviure o inclús, ser necessàries per a un canvi.

La peça utilitza dues imatges que fan una metàfora d'aquest cicle; la cerimònia del te (Chakai), un conjunt de normes i patrons establerts, i el Kintsugi, la tassa que es trenca i es reconstrueix enganxant-la amb or, evidenciant que continua sent el mateix objecte, donant valor al trencament i mostrant les seves esquerdes. La tassa continua sent tassa, deixa veure la seva transformació i adquireix un valor diferent.