Els animals són fascinants. Ens han atret i impressionat des de sempre. Poder fotografiar-los en el seu ambient natural és una experiència única i fascinant. Espero que gaudiu tant veient aquestes fotografies com jo fent-les!
El Trencalòs és el rei indiscutible de les nostres muntanyes. Amb una envergadura de 2,8 metres i un aspecte imponent és una de les criatures més espectaculars que es podem veure a Catalunya. Per aconseguir aquesta foto em vaig dirigir a un pas de muntanya entre La Cerdanya i el Berguedà on ja hi havia vist anteriorment algun exemplar. Després d'una estona caminant van aparèixer dos magnífics individus planant. Es van estar una bona estona donant voltes al costat de la vessant de muntanya i el prat alpí allà on jo estava, passant per sobre meu a baixa alçada, sense que la meva presència els alterés el més mínim. Una de les millors experiències que he tingut a la natura. Podeu veure la sèrie completa de fotografies d'aquests dos trencalossos fent clic a la imatge o bé aquí.
L'Àguila daurada ha estat des de temps immemorials un animal amb una gran càrrega simbòlica en moltes cultures, inclosa la nostra. I no és per menys. És una rapinyaire enorme, de color fosc, capaç de caçar grans preses i que deixa bocabadat a tothom que la pot veure d'aprop. Si el trencalòs és el rei del Pirineu, ella n'és, indiscutiblemet, la reina. Normalment per a l'observació i fotografia de rapinyaires és millor buscar les hores centrals del dia, quan el sol escalfa l'aire i hi ha corrents tèrmiques, que són aprofitades per aquests animals per assolir grans alçades. Però aquesta foto va ser una excepció. Vaig poder veure aquest exemplar d'àguila daurada a primera hora del matí, aixecant el vol amb una presa entre les urpes. Ampliant la foto es pot distingir que és un cadell de guilla. No és la seva presa habitual, però tampoc és estrany veure les àguiles depredant guineus, sobretot si escassegen les seves preses predilectes. El fet de depredar animals considerats depredadors intermedis la converteix en el que anomenem súperdepredador. Podeu ampliar la foto fent clic a sobre la imatge o bé aquí.
Molts cops la sensació que dóna veure un blauet creuar a tota velocitat una massa d'aigua és aquesta, una fletxa blava que passa fugaçment. Hi ha pocs ocells tant bonics com aquest a Catalunya. El seu blau turquesa i la seva tècnica de pesca, entrant en picat dins l'aigua per capturar els peixos fan d'aquest ocell un dels més admirats per tothom. Aquesta fotografia la vaig poder realitzar de ben a prop, quan aquest preciós exemplar es va aturar en una branca just al dabant del "hide" on em trobava, a l'estany del Remolar, al delta del Llobregat (Barcelona). Podeu ampliar la foto fent clic a sobre la imatge o bé obrir tota la sèrie d'imatges aquí.
Pocs ocells són tant esbelts i elegants com l'agró blanc. La seva silueta, amb la seva gran envergadura i el seu color fan que no passi desapercebut quan apareix volant per sobre els estanys de les zones humides. Un ardeid extraordinari que a Catalunya és migrador regular, i en algunes localitzacions, hivernant. De forma excepcional ha criat també al Delta de l'Ebre. La foto la vaig fer aprofitant la llum del matí a la Riera de Sant Climent, al delta del Llobregat. Tres agrons estaven presents a la zona, realitzant vols per sobre la riera juntament amb altres ardeids com martinets blancs i bernats pescaires. Veure'ls volar tant a prop i a baixa alçada és espectacular. Podeu ampliar la foto i veure la sèrie completa de fotografies fent clic a sobre la imatge o bé aquí.
La mallerenga emplomallada és una habitant dels boscos, preferentment de coníferes. La podem trobar a tot arreu on hi hagi prou cobertura d'arbres. Molt activa, s'alimenta principalment d'invertebrats en les èpoques càlides i coincidint amb l'època de reproducció. En canvi, quan fa fred i hi ha poques preses, també s'alimenta de llavors. La seva principal característica és el petit plomall que llueix al pili, que la fa inconfusible. Aquesta fotografia la vaig realitzar a la primavera a la zona de La Vidala, al delta del Llobregat. Aquest exemplar duia el que sembla una eruga al bec, probablement per dur-la al niu, ja que no la va consumir mentre la observava. També duu una anella. L'anellament científic és una eina important per poder realitzar un seguiment dels moviments i l'edat de l'individu. Podeu ampliar la foto fent clic a sobre la imatge o bé aquí.
Molts rapinyaires nocturns necessiten poder camuflar-se perfectament durant el dia, per tal de no ser vistos. Aquest mussol banyut aconseguia perfectament el seu objectiu. Tot i ser un ocell espectacular era molt difícil de veure. El seu plomatge críptic l'hi serveix perfectament per passar desapercebut, encara que el tinguis ben a prop. Com un fantasma. Un vol curt entre els arbres el va delatar. La foto està feta al Delta de l'Ebre, un dels millors llocs del Sud d'Europa per observar aus. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
En un casament, quan comença el ball, tothom es fixa en la parella protagonista, i en especial en la núvia. El vestit blanc contrasta amb la resta d'assistents, crida l'atenció i converteix la núvia en el centre de la festa. És la sensació que vaig tenir amb aquest martinet blanc. La llum baixa de primera hora del matí il·luminava la seva figura i deixava a les fosques la resta de l'estany. Cada moviment que feia el martinet es convertia en un esclat de blanc. No es tracta només de fotografiar un martinet, es tracta de fotografiar un moment únic on el protagonista, la llum i l'entorn es conjuguen perfectament i creen una escena de gran bellesa. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
A vegades la fotografía d'aus és un tema de paciència, sobretot, i també una mica de sort. Després d'una estona observant una maresma amb forces ànecs, però sense cap escena particularment interessant van aproximar-se al vol una parella d'ànecs blancs, l'espècie d'ànec més gran que podem veure a Catalunya. Ràpidament vaig preparar la càmera i vaig esperar que estiguessin junts i més o menys en el mateix plà. Els vaig "congelar" en aquesta foto just al començar la "maniobra d'aterratge". En primer plà s'observa el mascle, distingible per la protuberància al bec, i en segon plà la femella. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
Hi ha ocells inconfusibles. El bec d'alena és un d'ells, gràcies al seu bec inconfusible. El seu nom ve de la semblança del bec amb una alena, una eina utilitzada per sabaters, basters i altres oficis relacionats amb el cuir. Un ocell d'extraordinaria bellesa que depèn de la bona conservació de les zones humides on habita. No és senzill aconseguir fotos que facin honor a aquesta au amb un aspecte tan especial. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
Quan vaig veure aquest bec d'alena volant sol a certa distància, vaig tenir la sensació que era un petit animal enfrontat al cel inmens i als enormes núvols que hi havia. La fotografia intenta mostrar aquesta sensació mitjançant l'espai buit i la foscor que s'obre dabant el subjecte. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
El primer cop que veieu un becplaner no us deixarà indiferents: La seva mida, bastant gran, la gola groga i l'enorme bec pla i ample, com una cullera, el fan una de les aus més extravagants que podem veure al continent. Aquest exemplar el vaig captar de costat, de manera que el bec canvia increïbñement d'aspecte i es veu ben fi, perquè no en podem copsar l'amplada. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
Si em demanen quins són els ocells més esbelts i elegants, sens dubte respondré que els ardeïds. Quins animals més bells! I de tots ells, un dels més grossos i espectaculars és el bernat pescaire. Comú a casa nostra, és fàcil poder observar-lo a qualsevol zona humida o curs fluvial. Pot estar molta estona inmòbil pescant, però val la pena tenir a punt la càmera per si aixeca el vol. Una au d'aquesta envergadura creuant un estany és una meravella. Espero que la foto l'hi faci justícia. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
El bruel és un dels do ocells més petits d'Europa juntament amb el reietó. Però malgrat la mida és un ocell increïblement actiu, i amb uns colors molt bonics, amb una cresta taronja al mig del cap, que contrasta amb les dues llistes negres a banda i banda. Aquesta fotografia la vaig fer a Bagà. Era un matí força fred, i en uns arços vaig sentir el reclam inconfusible del bruel. Deixant una mínima distància i amb paciència va deixar-se veure molt bé. Però el problema va ser poder-lo fotografiar quiet. Són extraordinariament inquiets. Els colors de la vegetació semblaven a conjunt amb el nostre petit amic. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
Aquesta fotografia mostra un dels millors espectacles que podem veure a les zones humides: El vol d'un estol de capons. Els capons semblen marrons, però quan la llum els toca les ales apareixen un munt de reflexos verds irisats. El seu bec llarg i corbat és ideal per capturar petites preses al fang, i els fa inconfusibles. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
Passejant pels boscos de ribera no és difícil sentir el cant potent i melodiós del cargolet. El que és sorprenent és que un cant com aquest pugui sortir d'un ocell tant menut! Amb la seva cua curta i el seu aspecte arrodonit el cargolet es guanya el cor de qualsevol que el vegi. Fotografiar-lo és tot un repte: La seva mida petita i el tarannà inquiet et posen a proba. Però si ens estem quiets i esperem es pot arribar a veure molt bé. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
Ha arrribat la primavera als aiguamolls i hi vas a observar els seus habitants. T'envolten els cants d'un munt d'espècies d'ocells. Molts d'ells presenten un espectacular plomatge nupcial. Estàs una bona estona observant i fotografiant, i quan creus que ja ho has vist tot una parella de cabussons emplomallats s'acosten l'un a l'altre ben a prop d'on estàs tú. Els dos es posen de front i començen a fer una dansa movent el cap i el coll de forma coordinada, un imitant l'altre. Són uns minuts màgics on pots veure aquestes precioses aus lluïnt el seu magnífic plomall i executant una curiosa coreografia. Acaba tant ràpid com ha començat. Acabes de viure un dels millors espectacles que et poden oferir els aiguamolls a la primavera. Tant de bo tinguin molt d'èxit i puguin tirar endabant els polls! Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
El corb marí gros és un ocell de gran envergadura especialment adaptat a pescar peixos. La seva habilitat no ha passat desapercebuda pels humans, i en alguns països de forma tradicional s'utilitzen exemplars en captivitat per pescar peixos des de les barques dels pescadors. Una de les adaptacions més curioses que permet al corb marí ser més eficient quan neda sota l'aigua és el fet de no tenir impermeabilitzades les plomes. Altres ocells aquàtics surten de l'aigua pràcticament secs, però el corb marí ha de deixar les ales esteses al sol una estona per poder-se eixugar. És en aquest moment quan es pot aprofitar per captar imatges com la de la foto. Podeu veure la sèrie completa de fotografies del corb marí fent clic a la imatge o bé aquí.
Si hi ha un ocell estrany i misteriós tant per l'aspecte com pels hàbits aquest és el flamenc. A Catalunya tenim la sort de poder gaudir d'aquest ocell increïble de color rosat i coll i potes llargs. Unes aus tan espectaculars sempre et donen bones oportunitats per fotografiar-les, i poder estar-hi a prop i observar-les és un plaer. Poca gent sap que molt a prop de la ciutat de Barcelona pot gaudir d'aquests extraordinaris animals. Podeu veure la sèrie completa de fotografies dels flamencs fent clic a la imatge o bé aquí.
Hi ha ocells que no esperes trobar-te, i quan descobreixes que hi ha un exemplar que de forma natural ha arribat a Catalunya sempre fa il·lusió anar-lo a observar i fotografiar. És el cas d'aquest martinet dels esculls. Una espècie típica de les costes africanes i de diverses zones de l'Oceà Índic que per un caprici del destí ha vingut dos anys seguits en un parc urbà a la zona de la Costa Brava. Tota una sorpresa! Tenir l'oportunitat de veure un ocell de terres llunyanes a casa nostra és una gran sort i jo vaig voler aprofitar-la. A la foto buscava transmetre la sensació de proximitat amb el subjecte, i a la vegada conservar una aura de misteri i exotisme, per això està editada en clau baixa. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
La merla és un ocll amb una distribució molt ample que ens podem trobar del Pirineu fins a la costa, i un dels llocs on és més fàcil observar-la és en parcs o passejos urbans. Però el fet de ser abundant i relativament fàcil de veure fa precisament que no ens fixem en ella. Un greu error, perquè trobareu pocs ocells tant bonics com un mascle de merla. Negre i amb el bec i les parpelles taronges. A més cada primavera ens obsequia amb un dels millors cants d'Europa. L'exemplar de la foto em va cridar l'atenció perquè presentava leucisme parcial, amb una curiosa taca blanca a la galta. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
Passejant pels boscos de ribera correu el perill de topar-vos amb aquest incansable ocell: El pica-soques blau. Amunt, avall, saltant d'un arbre a un altre, està en activitat constant! Un animal molt divertit d'observar, però és un repte capturar-lo correctament en una imatge! La foto és feta en un bosc de ribera prop de Ripoll, al Pre-Pirineu Oriental. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
La puput és un ocell molt peculiar, amb una cresta i un bec que la fan inconfusible. Però quan realment destaca la seva bellesa és en ple vol, quan mostra el contrast del pblanc i negre de les ales. Un esclat de contrastos que dura uns segons mentre et passa pel dabant amb el seu vol undulant. Com que una sola foto no fa justícia a aquest espectacle, he decidit realitzar aquest petit muntatge on es veu cada pas d'aquesta magnífica coreografia. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
El tord és un parent de la més coneguda merla. Normalment és d'hàbits més aviat discrets, però a la primavera fa honor al seu nom en anglès, "song trush", i es posa a cantar desfilant una melodia inconfusible. Això el fa més fàcil de detectar i de fotografiar. Aquesta foto és en un bosc del Pre-Pirineu, al Ripollès. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
El mot espectacular no l'he escollit en va. Quan t'apropes a l'alta muntanya a fotografiar la fauna de la zona tens l'oportunitat de veure aquests rapinyaires necròfags d'aprop. Preciosos i sinistres a la vegada, són aus imponents amb una gran envergadura d'ales. Experts planejadors, van donant voltes per sobre les carenes tot aprofitant les corrents tèrmiques. veure'ls d'aprop no et deixa indiferent. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.
De tots els falcons que podem observar a les nostres latituds, de ben segur un dels més coneguts és el xoriguer. Aquest petit falcó està ben distribuït per tot el territori, des del Pirineu fins a les terres de l'Ebre, passant per les grans ciutats, on s'ha adaptat molt bé a la vida urbana. Molta gent el reconeix quan el veu fent l'aleta, suspès inmòbil a l'aire buscant preses. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.