El Trencalòs és el rei indiscutible de les nostres muntanyes. Amb una envergadura de 2,8 metres i un aspecte imponent és una de les criatures més espectaculars que es podem veure a Catalunya. Per aconseguir aquesta foto em vaig dirigir a un pas de muntanya entre La Cerdanya i el Berguedà on ja hi havia vist anteriorment algun exemplar. Després d'una estona caminant van aparèixer dos magnífics individus planant. Es van estar una bona estona donant voltes al costat de la vessant de muntanya i el prat alpí allà on jo estava, passant per sobre meu a baixa alçada, sense que la meva presència els alterés el més mínim. Una de les millors experiències que he tingut a la natura.  Podeu veure la sèrie completa de fotografies d'aquests dos trencalossos fent clic a la imatge o bé aquí.

Molts cops la sensació que dóna veure un blauet creuar a tota velocitat una massa d'aigua és aquesta, una fletxa blava que passa fugaçment. Hi ha pocs ocells tant bonics com aquest a Catalunya. El seu blau turquesa i la seva tècnica de pesca, entrant en picat dins l'aigua per capturar els peixos fan d'aquest ocell un dels més admirats per tothom. Aquesta fotografia la vaig poder realitzar de ben a prop, quan aquest preciós exemplar es va aturar en una branca just al dabant del "hide" on em trobava, a l'estany del Remolar, al delta del Llobregat (Barcelona).  Podeu ampliar la foto fent clic a sobre la imatge o bé obrir tota la sèrie d'imatges aquí.

La mallerenga emplomallada  és una  habitant dels boscos, preferentment de coníferes. La podem trobar a tot arreu on hi hagi prou cobertura d'arbres. Molt activa,  s'alimenta principalment d'invertebrats en les èpoques càlides i coincidint amb l'època de reproducció. En canvi, quan fa fred i hi ha poques preses, també s'alimenta de llavors.  La seva principal característica és el petit plomall que llueix al pili, que la fa inconfusible.  Aquesta fotografia la vaig realitzar a la primavera a la zona de La Vidala, al delta del Llobregat. Aquest exemplar duia el que sembla una eruga al bec,  probablement per dur-la al niu, ja que no la va consumir mentre la observava. També duu una anella.  L'anellament científic és una eina important per poder realitzar un seguiment dels moviments i l'edat de l'individu. Podeu ampliar la foto fent clic a sobre la imatge o bé aquí.

En un casament, quan comença el ball, tothom es fixa en la parella protagonista, i en especial en la núvia. El vestit blanc contrasta amb la resta d'assistents, crida l'atenció i converteix la núvia en el centre de la festa. És la sensació que vaig tenir amb aquest martinet blanc. La llum baixa de primera hora del matí il·luminava la seva figura i deixava a les fosques la resta de l'estany. Cada moviment que feia el martinet es convertia en un esclat de blanc. No es tracta només de fotografiar un martinet, es tracta de fotografiar un moment únic on el protagonista, la llum i l'entorn es conjuguen perfectament i creen una escena de gran bellesa.  Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.

Hi ha ocells inconfusibles. El bec d'alena  és un d'ells,  gràcies al seu bec inconfusible. El seu nom ve de la semblança del bec amb una alena, una eina utilitzada per sabaters, basters i altres oficis relacionats amb el cuir. Un ocell d'extraordinaria bellesa que depèn de la bona conservació de les zones humides on habita.  No és senzill aconseguir fotos que facin honor a aquesta au amb un aspecte tan especial. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.

El primer cop que veieu un becplaner no us deixarà indiferents: La seva mida, bastant gran, la gola groga i l'enorme bec pla i ample, com una cullera, el fan una de les aus més extravagants que podem veure al continent.  Aquest exemplar el vaig captar  de costat, de manera que el bec canvia increïbñement d'aspecte i es veu ben fi, perquè no en podem copsar l'amplada.  Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.

El bruel és un dels do ocells més petits d'Europa juntament amb el reietó.  Però malgrat la mida és un ocell increïblement actiu, i amb uns colors molt bonics, amb una cresta taronja al mig del cap,  que contrasta amb les dues llistes negres a banda i banda.  Aquesta fotografia la vaig fer a Bagà. Era un matí força fred, i en uns arços vaig sentir el reclam inconfusible del bruel. Deixant una mínima distància i amb paciència va deixar-se veure molt bé. Però el problema va ser poder-lo fotografiar quiet. Són extraordinariament inquiets. Els colors de la vegetació semblaven a conjunt amb el nostre petit amic. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.

Passejant pels boscos de ribera no és difícil sentir el  cant potent i melodiós del cargolet. El que és sorprenent és que un cant com aquest pugui sortir d'un ocell tant menut! Amb la seva cua curta i el seu aspecte arrodonit el cargolet es guanya el cor de qualsevol que el vegi. Fotografiar-lo és tot un repte: La seva mida petita  i el tarannà inquiet et posen a proba. Però si ens estem quiets i esperem es pot arribar a veure molt bé.  Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.

El corb marí gros és un ocell de gran envergadura especialment adaptat a pescar peixos. La seva habilitat no ha passat desapercebuda pels humans, i en alguns països de forma tradicional s'utilitzen exemplars en captivitat per pescar peixos des de les barques dels pescadors.  Una de les adaptacions més curioses que permet al corb marí ser més eficient quan neda sota l'aigua és el fet de no tenir impermeabilitzades les plomes. Altres ocells aquàtics surten de l'aigua pràcticament secs, però el corb marí ha de deixar les ales esteses al sol una estona per poder-se eixugar. És en aquest moment quan es pot aprofitar per captar imatges com la de la foto.  Podeu veure la sèrie completa de fotografies del corb marí  fent clic a la imatge o bé aquí.

Hi ha ocells que no esperes trobar-te, i quan descobreixes que hi ha un exemplar que de forma natural ha arribat a Catalunya sempre fa il·lusió anar-lo a observar i fotografiar. És el cas d'aquest martinet dels esculls. Una espècie típica de les costes africanes i de diverses zones de l'Oceà Índic que per un caprici del destí ha vingut dos anys seguits en un parc urbà a la zona de la Costa Brava. Tota una sorpresa! Tenir l'oportunitat de veure un ocell de terres llunyanes a casa nostra és una gran sort i jo vaig voler aprofitar-la. A la foto buscava transmetre la sensació de proximitat amb el subjecte, i a la vegada conservar una aura de misteri i exotisme, per això està editada en clau baixa. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.

Passejant pels boscos de ribera correu el perill de topar-vos amb aquest incansable ocell: El pica-soques blau. Amunt, avall, saltant d'un arbre a un altre, està en activitat constant! Un animal molt divertit d'observar, però és un repte capturar-lo correctament en una imatge! La foto és feta en un bosc de ribera prop de Ripoll, al Pre-Pirineu Oriental.  Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.

El tord és un parent de la més coneguda merla. Normalment és d'hàbits més aviat discrets, però a la primavera fa honor al seu nom en anglès, "song trush", i es posa a cantar desfilant una melodia inconfusible. Això el fa més fàcil de detectar i de fotografiar. Aquesta foto és en un bosc del Pre-Pirineu, al Ripollès. Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.

De tots els falcons que podem observar a les nostres latituds, de ben segur un dels més coneguts és el xoriguer. Aquest petit falcó està ben distribuït per tot el territori, des del Pirineu fins a les terres de l'Ebre, passant per les grans ciutats, on s'ha adaptat molt bé a la vida urbana.  Molta gent el reconeix quan el veu fent l'aleta, suspès inmòbil a l'aire buscant preses.  Podeu ampliar la foto fent clic sobre la imatge o bé aquí.