Aquest auge de les apostes esportives té molt a veure amb les apostes online, un negoci que mai tanca, per al qual no fa falta eixir de casa -ni tan sols canviar de plans, ja que està en el nostre telèfon- i per al qual no hi ha tabús: si jugar en un espai públic poguera arribar a ser alguna cosa que
avergonyira, amb les apps de les cases d'apostes ningú ha de fer front a aqueix rubor.
No obstant això, també té a veure molt amb el seu oposat: les cases d'apostes físiques.
Encara que depenen de legislacions autonòmiques, alguns casos són molt similars. Madrilenys i valencians, per donar dos exemples, van veure com els casinos havien de situar-se a un nombre determinat de quilòmetres dels centres urbans quan el joc va tornar a regular-se en els anys huitanta, amb el casino de Torrelodones i el de Muntanya Picaio (a Puçol) respectivament. En canvi, hui, aqueixos centres urbans, com els de tota Espanya, estan poblats per salons de joc on s'ajunten ruletes, màquines de premi (A.K.A. “escurabutxaques”) i quioscos electrònics per a les apostes esportives.
Les successives modificacions legals per part de diferents autonomies van permetre anar obrint nous salons de joc en el centre de les ciutats, alguna cosa que ha canviat el panorama dels barris i que també té implicacions en la facilitat d'accés al joc, que ja es troba a peu de carrer.
Aqueix boom d'apostes en viu, de les quals es juguen durant un partit, com qui marcarà el pròxim gol, quants córners es xiularan en la segona part o amb quin resultat s'arribarà al descans, són part de l'explicació de com s'han transformat les apostes. Els partits ja no són la destinació, la comprovació durant noranta minuts de si hem guanyat o no. Són un procés d'aposta continuada. Ara ja pots apostar en qualsevol moment i lloc des del mòbil, i també tindràs sempre el local per a anar a cobrar, com a suport o per a anar a jugar amb els teus amics.
L'edat mitjana del jugador ha anat descendint. Al principi els clients eren els que ja estaven en els salons de joc, entre els 40 i els 45 anys. Una dècada després, el perfil ja ha baixat a entre 25 i 35 anys.
El joc online va arribar a Espanya en la dècada dels 2000, amb les cases d'apostes i casinos online guanyant popularitat any rere any i amb el punt d'inflexió de la Llei del Regulació del Joc de 2011, que va arribar com a resposta a aquests nous nous operadors que van canviar per complet la manera de jugar.
Fins llavors, aquests operadors tributaven els ingressos obtinguts a Espanya en països com Malta o Luxemburg, on havien aconseguit llicències per tractar-se de nacions que van regular aquesta activitat de forma primerenca. El govern espanyol de Zapatero va fer aquesta reforma perquè qualsevol empresa de jocs d'atzar i apostes esportives que operara a Espanya haguera de tributar també a Espanya, i acollir-se a la seua legislació.
Aquella reforma va acabar de regular un negoci en auge per al qual no estava preparada la legislació anterior. I amb ella va arribar el definitiu esclat del negoci, que va abandonar la incertesa i fins i tot va fer el salt de l'online a l'establiment físic, augmentant any rere any el nombre de jugadors espanyols.
Aquest auge no s'entén sense fortíssimes inversions de màrqueting, que pràcticament s'han triplicat entre 2013 i 2018: van passar de 112 a 329 milions d'euros.
En els últims anys s'ha instal·lat la percepció que aquests establiments tenen major prevalença en barris i districtes amb rendes baixes, mentre que els de rendes altes a penes estan vivint aquest boom d'obertures.
Malgrat que el nombre de salons de joc, nombre de jugadors i quantitats jugades s'ha disparat en els últims anys, el nombre d'empleats d'aquest sector no ha tingut la mateixa evolució. De fet, després de patir una caiguda en l'últim lustre va tornar a fregar els nivells previs, encara que sense aconseguir-los si més no. Una paradoxa que s'explica de forma simple: el joc, com altres sectors, també ha patit una forta digitalització, la qual cosa dispara el marge de joc online.
Per descomptat, la seua presència és il·legal, i és el deure de cada operador de joc assegurar-se que cap menor usa la seua plataforma. Però això, no sempre es realitza: són nombroses les cases d'apostes que no demanen el carnet d'identitat als seus clients, ni quan entren en el local ni quan juguen.
Això té un altre vessant: la identificació és obligatòria, fins i tot a persones que clarament no són menors d'edat, per a verificar si estan en la llista de autoprohibits, un llistat en el qual es registren voluntàriament les persones que no volen que els deixen entrar en aquest tipus de locals.
Aquest pas de les escurabutxaques a les apostes també s'entén amb el que explicaven sobre la baixada de la latència en jugadors que presenten un quadre clínic d'addicció al joc: amb les apostes és més fàcil arribar a perdre quantitats de diners que impliquen problemes financers greus, el detonant habitual que suposa el passe a una teràpia de rehabilitació.
Tanmateix no és necessari arribar a la ludopatia diagnosticada per a considerar que existeix un problema amb el joc. És el mateix que amb l'alcohol: no fa falta que algú estiga borratxo tots els dies a les deu del matí per a considerar que té un problema amb l'alcohol. Si és incapaç de divertir-se sense beure, o comet excessos recurrents quan ho consumeix, com disparar la seua agressivitat o estar massa desinhibit; o un altre tipus de conductes… Amb el joc és igual: si algú arriba al punt de no gaudir esdeveniments esportius si no hi ha apostes pel mig, o és incapaç de no jugar i estar pendent de les seues apostes, possiblement hi ha un problema.
Enmig d'aquesta situació, han sorgit algunes veus en contra del joc. Les que clamen per la presa de mesures des de les administracions que frenen el seu avanç, per considerar que és nociu i que, si bé ningú exigeix la seua prohibició, sí que hi ha qui demana disposicions que li facen recular.
No volem que es prohibisca el joc, volem que es prenguen mesures com una distància mínima entre centres escolars i salons de joc, o que les instal·lacions i entitats esportives municipals no puguen ser patrocinades per aquest tipus d'empreses, perquè condueixen a una cosa molt tòxica i nociu. En el seu moment va ocórrer el mateix amb marques de begudes alcohòliques, a les quals es van posar restriccions publicitàries.
En aquesta línia la televisió pública valenciana ja restringeix en el seu llibre d'estil l'emissió d'anuncis "que puguen induir a la ludopatia" i la Generalitat Valenciana està treballant en mesures com marcar distàncies de 250 i 4.000 metres dels col·legis als salons de joc, en funció del tipus de sala.
Per què les campanyes de conscienciació contra alcohol, tabac o drogues ixen del Ministeri de Sanitat, però contra la ludopatia no? Aquestes campanyes depenen de la Direcció d'Ordenació del Joc, al seu torn dependent del Ministeri d'Hisenda, qui al cap i a la fi és qui recapta els impostos que salen del joc. Si el Joc Responsable és per a previndre la ludopatia, una malaltia reconeguda per l'OMS i per l'Associació Psiquiàtrica Americana, per què no és competència de Sanitat?
Esportistes famosos envoltats d’amics i de dones amb aspecte de model juguen a pòquer entre rialles. És la imatge de luxe i glamur que es ven en forma d’anunci a qualsevol hora del dia. Neymar, Ronaldo, Rafa Nadal i Cristiano són alguns dels esportistes que anuncien o han anunciat jocs o cases d’apostes online. Segons un informe del Consell de l’Audiovisual de Catalunya (CAC), els anuncis de joc online van copar el 45% de la publicitat d’una retransmissió esportiva de ràdio i el 20% de la publicitat d’un partit de futbol. El CAC ja ha demanat prohibir els anuncis de joc durant l’horari protegit -hi ha un projecte de reial decret per regular la publicitat de les activitats de joc-, així com suprimir els famosos de la publicitat del joc. Està
demostrat que la publicitat té un impacte molt negatiu en persones joves, que poden associar l’esport a aquestes activitats, i a persones que ja tenen una conducta de risc les pot abocar a apostar més.
El joc online és el doble d’addictiu que el presencial: s’hi pot jugar des de qualsevol lloc i és anònim, resulta molt més atractiu per a les persones joves i és la causa principal de ludopatia entre els menors de 26 anys.
El joc online i les apostes esportives, ja siguen presencials o per internet, atrauen joves amb un perfil sociodemogràfic diferent del del jugador tradicional: amb estudis secundaris o universitaris i nivell adquisitiu més elevat.
Les apostes esportives arrosseguen persones que ho veuen com una activitat lúdica associada a l’esport. Les cases d’apostes han tingut l’habilitat de vendre-ho com un complement a un partit que dona un extra d’emoció. Les apostes esportives no es perceben com una ludopatia. Està socialment acceptat i la percepció de risc és inferior, i no és així
El joc online té unes característiques que el fan més addictiu que el presencial: s’hi pot jugar des de casa, des de qualsevol dispositiu, a qualsevol hora i és anònim. Dones que mai jugarien en un casino o en una màquina perquè tenen vergonya diuen que ho fan des de sa casa per desconnectar. De fet, un fenomen nou que crida l’atenció és que comencen a arribar a les consultes dones joves que juguen online, mentre que el joc havia sigut associat tradicionalment als homes.
La llei prohibeix l’accés als menors, però es calcula que un 10% dels adolescents han jugat alguna vegada.
Els jugadors de joc online no només són més joves sinó que també desenvolupen l’addicció més ràpid i contreuen deutes més elevats. Des que el jugador s’inicia en el joc online fins que desenvolupa l’addicció passen entre dos i quatre anys, mentre que per als jugadors de màquines pot arribar als nou anys; aquests contreuen un deute d’entre 8.000 i 12.000 euros, unes xifres que els jugadors en línia tripliquen i, fins i tot, quadrupliquen. Les conseqüències del joc són molt més ràpides perquè les apostes són més arriscades. A més, com que no vas traient els diners de la cartera sinó que demanes crèdit, no els perceps com a diners reals
Els jugadors poden arribar a fer apostes de 5.000 euros en un dia i dediquen 17 hores de mitjana a la setmana a jugar. Mitja jornada laboral se la passen jugant.
Una altra de les especificitats del joc online és que els jugadors cometen més actes delictius per finançar el joc, com ara robar, fer servir targetes de crèdit d’altres -dels pares, en cas de menors- i suplantar identitats alienes. Un de cada tres jugadors ha comès actes delictius per jugar i, per tant, té més problemes amb la justícia. Es considera una addicció quan el joc passa de ser un entreteniment a una necessitat i domina totes les facetes de la vida. Utilitzar el joc per evadir-se, demanar diners, abandonar obligacions, mentir o augmentar la freqüència del joc són algunes de les senyals d’alarma.
El joc online i les apostes s’anuncien a la televisió i a la ràdio i futbolistes i famosos ho promocionen. No són conscients del dany que ocasionen. Està fent molt de mal als joves perquè tots tenen a l’abast un smartphone. I ara hem de lluitar perquè així com no es pot fer publicitat del tabac, tampoc es puga anunciar el joc. Els joves veuen Ronaldo i Neymar jugant a pòquer, són els seus ídols. I és molt fàcil començar a jugar: només han de baixar-se una aplicació al mòbil.
I més d’una quarta part dels esdeveniments esportius estan tacats per apostes il·legals que aconsegueixen incidir en el desenvolupament dels partits o els tornejos. L’esport és la primera víctima de les apostes. Bé, les persones que hi acaben atrapades també ho són, però les apostes maten l’esport. Cal deixar clar que tenim dues classes d’apostes: les legals i les il·legals. Les cases d’apostes legals treballen amb les autoritats perquè necessiten que siga un negoci net. Èticament criticable, però net, sense trampes. I després tenim les apostes il·legals, que intenten prendre els diners a les cases d’apostes -raona-. Avui dia, la corrupció arriba a tot arreu,a totes les categories, per molt llunyanes que siguen.
Fa poc, van arribar a una lliga femenina de bàsquet d’institut de Tasmània, a Austràlia, sobre la qual es produïen centenars d’apostes des del Vietnam o Indonèsia. Quasi no hi havia públic, però es podia apostar des d’arreu del món: una bogeria.
L’any 267 abans de Crist, en un combat de lluita a Egipte entre dos lluitadors anomenats Nicantinous i Demetrius, els pares van pactar que guanyaria Nicantinous a canvi de regalar un ase a Demetrius, en un dels primers casos documentats de corrupció en l’esport. Les apostes sempre ho han complicat tot, però amb la possibilitat de poder apostar des de la xarxa en esdeveniments de tot el planeta la situació s’ha descontrolat.
Des de qualsevol racó puc apostar en qualsevol esport a qualsevol lloc. Parlem de bilions d’euros, especialment en el mercat asiàtic, però també en altres llocs. Hi ha una gran màfia amb centre a Singapur o el Vietnam que controla persones que són claus en molts països, que busquen clubs en què es cobra i àrbitres, i els ofereix diners. Pacten apostes i retornen la informació. I es fan apostes que intenten no cridar l’atenció de les cases d’apostes legals. I si cal, tenen una persona de contacte que permet que europeus aposten diners en cases d’apostes asiàtiques quan es dona el cas que les autoritats detecten un moviment estrany i s’ordena que no es pot apostar en aquell partit.
En una conferència d’ara fa dos anys, Chris Eaton, l’antic cap de seguretat de la FIFA, la Federació Internacional de Futbol, destacava que per protegir els esports cal tenir una persona qualificada en cada partit, per modest que sigui, fent el seguiment en directe del matx i controlant la informació. “En alguns esports tenim casos de partits en què les actes s’escrivien en paper i s’enviaven en paper.
Parlem, per exemple, de partits de bàsquet femení d’una quarta divisió de Xile. Però hi havia una persona a la graderia actualitzant la informació al segon per a una casa d’apostes. Aquesta persona podia mentir, si calia, amb parcials o rebots. Algunes d’aquestes cases les controlaven màfies asiàtiques que creaven un negoci rodó: casa d’apostes aparentment legal paga a gent perquè faça el seguiment de partits menors, promociona les apostes i decideix, si cal, modificar la realitat. O pagar diners als jugadors. De vegades passava el contrari: els jugadors descobrien com funcionava, pagaven un suborn a qui controlava el partit i feien apostes ells enganyant la casa d’apostes. Tothom vol guanyar diners fàcils. Ens cal una legislació dura i, sobretot, una nova cultura. Els esportistes mai volen parlar, encara que estiguin nets. No volen denunciar. I els joves ja associen les apostes amb l’esport amb normalitat. Es mouen tants diners que cal canviar moltes coses. Veure que equips de futbol tenen cases d’apostes il·legals fa mal als ulls. Dins de l’esport hi ha una certa cultura de silenciar aquests casos, de no parlar. El problema és controlar els escenaris on hi ha un risc d’adulteració de la competició. Difícilment les apostes poden fer mal al futbol de primer nivell. Els jugadors guanyen diners, viuen bé, no s’exposaran a veure’s criminalitzats acceptant diners per deixar-se guanyar. El problema és el futbol modest, on no es cobra o es cobra poc i on poca gent et segueix. La temptació és més gran. Arriba algú i t’ofereix cobrar d’un sol cop més diners que els que veus en mig any a canvi de fallar en un moment clau una jugada. A
Segons Hill, però, també es poden comprar esportistes de primer nivell. Al seu llibre citava un membre d’una xarxa que, de manera anònima des de Bangkok, deia: “Es poden manipular totes les lligues, com la Premier i la Champions. Jo tenia jugadors al Liverpool, el Crystal Palace i el Wimbledon.
Mark Harrison, membre d’una comissió de la Federació Internacional de Tenis, admetia al diari The Economist: “Una sola aposta a una estadística concreta, o a una jugada, no es pot detectar. Ara, sí que tenim detectats casos de jugadors que accepten cobrar una volta i després ja no es poden fer enrere perquè els mateixos criminals els amenacen de denunciar-los si no col·laboren més amb ells”.
Les diferents federacions espanyoles, sobretot la de futbol, fa anys que treballen contra el frau contractant especialistes per controlar moviments estranys. El problema és que pots controlar més o menys els partits professionals, però imaginem el futbol modest, sense televisió i on l’esportista no cobra.
Una tercera part d’un grup de 600 esportistes europeus afirmaven tenir la sensació d’haver participat en partits o tornejos adulterats per culpa d’apostes. I segons empreses especialitzades cada any es documenten més casos de partits amb senyals de manipulació.
Cada any és més difícil aturar-ho. I quan molts esportistes veuen que els presidents o dirigents són corruptes, reben el missatge que també poden pecar per guanyar diners.
TOTAL D’APOSTES ESPORTIVES LEGALS
Segons diferents estudis, tot just un 15% de les apostes són legals. Les altres es fan il·legalment al mercat asiàtic amb persones que mouen els diners. El joc és il·legal a l’Índia, a la Xina i a la major part dels Estats Units.
150 MILIONS D’EUROS BLANQUEJATS
Segons el Centre per a la Seguretat als Esports (ICSS), el 2016 les apostes esportistes van servir per blanquejar més de 150 milions d’euros provinents d’activitats il·legals. Apostant diners bruts en apostes pactades es guanyaven més diners.
LLIGUES DE FUTBOL INVESTIGADES EN UN SOL CAS DE CORRUPCIÓ
La Interpol segueix estudiant el cas d’una xarxa d’apostadors controlada per Dan Tan, un ciutadà de Singapur que va ser detingut a Finlàndia perquè hauria manipulat resultats en més de 30 lligues internacionals. La investigació s’ha centrat en 680 partits, 380 dels quals a Europa, alguns d’ells de seleccions. Segons els investigadors, és només una xicoteta part de tot el cas.
33% ESPORTISTES AFECTATS
Segons un estudi de la Universitat de Salònica, una tercera part d’un grup de 600 esportistes europeus consultats tenen constància d’haver
participar en partits o tornejos adulterats per les apostes. La xifra creix cada any que passa.
200 MILIONS ANUALS APOSTATS EN CRIQUET
Molt popular a l’Àsia, és un dels esports on més s’aposta perquè ofereix moltes possibilitats. I també és un dels més afectats per la corrupció. L’any passat, més de 10 jugadors internacionals van ser detinguts a l’Índia, Sri Lanka i el Pakistan.
34 DETINGUTS DINS DEL MÓN DEL TENIS
Diferents jugadors situats entre els 100 millors d’Espanya van ser detinguts per haver participat en una xarxa que pactava els resultats de partits o jugades concretes. En molts casos els jugadors no rebien la totalitat de la xifra pactada.
El catedràtic Mark Griffiths, de la Nottingham Trent University, especialista en conductes addictives, assegura que és “tant un problema de salut pública com un problema social, perquè hi ha moltes conseqüències per a la salut física dels addictes als jocs d’atzar”. Griffiths esmenta trastorns com ara “depressió, insomni, malestar intestinal, migranya i altres problemes relacionats amb l’estrès”. El catedràtic és una veu constant als mitjans de comunicació britànics a l’hora d’alertar del “creixent risc” per als joves de les conseqüències de les apostes. I més encara des que els adolescents, inclosos els de la franja d’edat més baixa, duen a la butxaca, en forma de telèfon mòbil, un casino.
Els temors de Griffiths han quedat corroborats, un cop més, amb l’informe recent del regulador de la indústria de les apostes del Regne Unit, la Gambling Commission. Les dades, de finals de desembre del 2017, indiquen que 25.000 joves -la majoria nois-, d’entre 11 i 16 25.000 joves britànics són jugadors problemàtics segons l’ens que regula la indústria de les apostes
Jugadors problemàtics que poden acabar tenint un comportament addicte i ampliar així la xifra de 430.000 persones de més de 16 anys que, d’acord amb el mateix organisme, hi ha al país en la mateixa situació. L’estudi, a més, coincideix amb el professor Griffiths quan assenyala que el país s’encamina, “de manera somnàmbula, cap a una futura crisi de salut pública”.
Els 25.000 nois problemàtics d’entre 11 i 16 anys des del punt de vista del joc, i els 36.000 més que podrien caure fàcilment en la categoria, han desenvolupat la seua obsessió bàsicament a través o a partir dels jocs d’ordinador i de les xarxes socials. I entre els videojocs, els més populars són, per exemple, Counter-strike: Global offensive, Dota2, Call of duty, Overwatch i League of legend. Són jocs que entren dins de la categoria dels anomenats nous e-sports.
Hi ha equips, competicions locals, nacionals i globals i fans que les segueixen no només des de sa casa, sinó que també s’apleguen en pavellons poliesportius per animar els seus equips preferits. I, a més, s’hi pot apostar. Com en el futbol real.
La primera botiga d’‘e-sports’
A l’est de Londres, al voltant del hub tecnològic de Shoreditch, molt a prop de l’estació de Liverpool Street, Sam athews va obrir el desembre del 2016 Fnatic, “la primerabotiga de conceptes e-sports del món”, com autodefineix l’espai el seu creador, que va fundar l’empresa fa tretze anys. S’hi troba de tot per jugar, sofisticats teclats i tota mena d’informació sobre les competicions en marxa. Una part dels adolescents hi aposten com una conseqüència lògica de la seua afició.
Al Regne Unit hi ha l’eSports Integrity Commission. Però el camp encra és molt nou i està pràcticament desregulat. Els menors hi tenen barra lliure perquè, sobretot, no hi ha manera de comprovar l’edat de qui fa l’aposta.
A l’hora de fer estadístiques, Mark Griffiths engloba els adolescents d’11 a 16 anys i els joves de 16 a 25 dins del “mateix 2% del jovent del país amb problemes amb el joc”. D’acord amb les xifres d’aquests mateixos sondejos, “en relació amb la població adulta, els joves són el segment més vulnerable”. Griffiths apunta també una “forta correlació entre l’hàbit del joc entre els adolescents i els jocs d’apostes dels pares”.
I quan no són les apostes en e - sports -o un entorn familiar concret- el que pot acabar desfermant una tendència gens recomanable, els jocs gratuïts dels mòbils són altres incentius -“esquers”, en diu Griffiths-, que els especialistes també critiquen. De fet, les possibilitats d’un mòbil, i tot el que ofereix en aquest camp, són el primer factor de risc perquè un xiquet pugaacabar desenvolupant una addicció.
Per detectar-la i tractar-la en els primers estadis és imprescindible la formació dels metges de capçalera. De la mateixa manera que els metges de capçalera demanen als pacients sobre altres comportaments de consum, com ara fumar i beure alcohol, s’hauria de poder fer el mateix amb les apostes. El problema és que no se’n parla perquè tradicionalment l’addicció al joc no s’ha percebut com una qüestió de salut. Però ho és.
L'escena del joc online a Europa va patir nombrosos canvis importants l'any 2017. Més països de la UE van regular oficialment els seus mercats d'iGaming (República Txeca, Polònia), mentre que altres països van reconéixer la importància de la introducció de regulacions adequades (Suècia) en relació amb la prestació d'aquest tipus de servei. Altres països (Noruega) van reafirmar la seua postura sobre que el model de monopoli era la millor opció per als seus residents en termes de gestió segura i socialment responsable per a les activitats de joc.
Els reguladors (la Comissió del Joc del Regne Unit, la Kansspelautoriteit dels Països Baixos) van endurir les seues posicions i van llançar estrictes mesures contra els infractors dels principis fonamentals dels reguladors dels seus països.
Països Baixos
Els Països Baixos van omplir els titulars amb bastant freqüència durant 2017 en relació amb la llarga espera per a la regulació del seu mercat de jocs d'atzar. Els primers senyals que el moment podria haver arribat, es va produir a l'estiu de 2016, quan la Cambra holandesa va aprovar una llei de joc que, entre altres coses, permetria als operadors internacionals sol·licitar llicències i participar en la indústria del joc del país.
Al maig 2017, el regulador holandés del joc, Kansspelautoriteit, va introduir un sistema de regles revisat respecte a la prestació de serveis de joc online als jugadors holandesos. Les regles tenien com a objectiu recordar als operadors sense llicència que l'iGaming i les apostes eren il·legals al país i que els infractors s'arriscaven a ser sotmesos a fortes multes.
En termes generals, el nou sistema de regulacions es refereix tant als operadors de jocs d'atzar com als afiliats que promocionen els seus serveis als jugadors locals. Entre altres coses, Kansspelautoriteit va prohibir l'ús d'imatges típicament holandeses per a publicitar serveis d'iGaming no regulats. A més, es va prohibir als operadors acceptar jugadors holandesos de pàgines web afiliades a .nl. Com a resultat, algunes de les grans companyies de jocs d'atzar van anunciar la seua eixida del mercat no regulat dels Països Baixos i van dir que considerarien la seua volta una vegada entre en vigor un nou marc regulador.
A la fi de novembre, la Cambra holandesa va aprovar una mesura proposada prèviament per a un augment temporal de l'impost sobre les apostes dels operadors amb llicència amb destinació a les arques del país. L'impost s'augmentarà en un 1.1%, la qual cosa significa que la nova taxa serà del 30.1%. És important tindre en compte que la nova tarifa ha sigut vàlida fins a l'1 de gener de 2019 o sis mesos després de la introducció esperada de les noves lleis del joc dels Països Baixos.
El termini de sis mesos es va concedir perquè l'Autoritat del Joc holandesa poguera realitzar els ajustos necessaris relacionats amb les noves regulacions del joc.
Suècia
Suècia ha sigut durant molt de temps un dels mercats de joc online més atractius d'Europa. No obstant això, les companyies estrangeres interessades a captar jugadors suecs han estat operant en un entorn no regulat, ja que l'organisme estatal Svenska Spel és l'únic operador autoritzat oficialment per a proporcionar serveis d'iGaming dins de les fronteres del país.
També és important assenyalar que Suècia ha format part del grup de països europeus més criticats per no proporcionar un entorn regulat que permeta a les empreses internacionals obtindre llicències i formar part d'aqueix entorn legal.
No obstant això, va quedar clar en la primavera de 2017 que l'statu quo canviaria en els pròxims anys. En 2015, el govern suec va ordenar una revisió de l'estat de la indústria del joc al país. La revisió va ser dirigida per l'ex Director General de Lotteriinspektionen, Håkan Hallstedt, i les seues conclusions van ser publicades la primavera de 2017.
L'informe va recomanar que el règim regulador actual siga eliminat i reemplaçat per un més liberal que admeta a més operadors. Les noves lleis entraren en vigència l'1 de gener de 2019.
Mentrestant, el mercat no regulat de Suècia va continuar creixent. Segons les notícies de Lotteriinspektionen, els ingressos dels operadors sense llicència van créixer un 11% interanual durant els nou mesos finalitzats el 30 de setembre de 2017 fins a un total de SEK4,045 milions. A més, els ingressos d'aquests operadors van representar quasi el 25% dels ingressos totals generats durant el període revisat. El mercat del joc de Suècia va ser valorat en SEK16,557 durant els primers tres trimestres de 2017.
Alemanya
En la primavera de 2017 es va presentar una nova versió del Tractat Interestatal sobre Jocs d'Atzar de 2012 i s'esperava que fora aprovat pels 16 estats d'Alemanya al més prompte possible.
És important assenyalar que la nova versió del Tractat es va produir a causa de la crítica que l'original de 2012 i les versions posteriors no complien amb el tractat de la UE per a la lliure circulació de serveis en l'espai comunitari.
Una de les disposicions més controvertides en la peça legislativa va ser la introducció d'un límit en el nombre d'operadors d'apostes esportives que podrien operar al país. Segons el Tractat original, només 20 operadors podrien obtindre una llicència per a prestar els seus serveis als apostadors alemanys. S'esperava que la nova versió del document legal eliminara per complet el límit. No obstant això, aquest es va elevar a 40 llicències d'apostes esportives online.
A la fi de setembre de 2017, l'estat de Schleswig-Holstein va votar en contra del Tractat Interestatal modificat sobre jocs d'atzar i també va confirmar la seua intenció d'introduir i possiblement implementar la seua pròpia llei de joc que inclouria més opcions de joc online. El Tractat Interestatal sobre el Joc regularà únicament les apostes esportives online. Els jocs de casino online continuaran formant part de la indústria del joc no regulat. No obstant això, Schleswig-Holstein planeja incloure aquests jocs en la llista d'opcions legals de joc dins de les seues fronteres.
Els esforços d'Alemanya per millorar la seua indústria del joc online van patir un altre revés a l'octubre de 2017 quan el Tribunal Administratiu Federal de Leipzig va emetre una fallada que establia que l'actual prohibició per a la provisió de jocs de casino online, pòquer i jocs de targetes rasca i gana no violaven la constitució alemanya o el tractat de la UE sobre la lliure provisió de serveis entre els estats membres. La fallada va ser el resultat de les demandes interposades per operadors amb llicència de Gibraltar i Malta que intentaven captar a jugadors alemanys.
Suïssa
Les indicacions que Suïssa tractaria de proporcionar més claredat sobre la regulació de la seua indústria del joc va aparéixer a principis de 2017. Van sorgir notícies que els legisladors estaven planejant ordenar que les pàgines web de jocs d'atzar no autoritzades foren bloquejades dins del país i posteriorment es van confirmar que s'implementaran aqueixos canvis en les lleis del joc suís.
Va ser a principis d'octubre quan el govern suís va aprovar algunes esmenes en la Money Gaming Act prèviament propostes, que es van centrar en la prestació de serveis de joc tant online com físics.
Segons les reformes proposades (i aprovades), només els operadors locals amb presència física podran operar pàgines web d'iGaming. Els operadors internacionals no seran admesos en l'escena del joc suís. Els proveïdors locals de serveis d'internet hauran de bloquejar les pàgines web estrangeres.
Portugal
Portugal va regular el seu mercat en 2015 i va emetre la seua primera llicència de jocs d'apostes online al maig de 2016. No obstant això, les crítiques sobre el règim regulador del país mai es van esvair. La part impositiva de la nova llei de jocs d'atzar de Portugal ha sigut criticada per les parts interessades de la indústria i les associacions comercials per ser irracional.
El país grava als operadors d'apostes esportives online sobre el percentatge de la seua facturació anual i augmentant la taxa fins al 16%. Els operadors de jocs de casino i els operadors de pòquer online paguen fins a un 30% d'impostos sobre els seus ingressos. Totes dues taxes són extremadament altes i, segons molts, allunyen als principals operadors del mercat portugués.
La Remote Gambling Association, que representa a algunes de les principals companyies de jocs d'atzar d'Europa, ha sigut una de les veus més crítiques sobre el sistema impositiu de Portugal. L'associació ha demanat en nombroses ocasions una revisió de les regulacions del joc. No obstant això, el govern portugués ha mantingut que revisaria la seua indústria del joc dos anys després que s'emetera la primera llicència d'iGaming.
La revisió es durà a terme al maig. Recentment s'ha anunciat que es presentaran certs canvis en la forma en què es duen a terme les activitats de jocs d'atzar online. No obstant això, els crítics de l'actual règim se senten decebuts ja que aquests canvis estan relacionats principalment amb la liquiditat internacional.
Regne Unit
La Comissió d'Apostes del Regne Unit, per a sorpresa de molts, va imposar l'any 2017 diverses multes als operadors del Regne Unit per continguts publicitaris inadequats i enganyosos i la manca d'esforç per part dels operadors per evitar que els seus socis afiliats violen els codis publicitaris quan promocionen les seues marques.
Com a part de la repressió de l'organisme regulador sobre la indústria d'iGaming, els operadors havien d'assegurar-se que tant ells com els seus socis afiliats promocionaren els serveis de joc de manera totalment compatible amb les lleis. Aqueix requisit implicava que qualsevol tipus de contingut relacionat amb el joc en qualsevol pàgina web relacionada amb el joc havia d'estructurar-se d'una manera clara i socialment responsable.
Es pot dir que aqueix requisit va obrir la caixa de Pandora i va deslligar un món de problemes, tant per als operadors orientats al Regne Unit com els seus afiliats.
Després de la publicació d'un article en el Sunday Times, la Comissió del Joc del Regne Unit va instar als seus socis afiliats a eliminar qualsevol anunci de les seues pàgines web que poguera resultar atractiu per als xiquets. Els operadors també van ser criticats per la redacció dels seus termes i condicions, amb la Comissió del Joc del Regne Unit argumentant que a vegades podria ser bastant enganyós.
Entre moltes altres coses, la depuració de la Comissió del Joc del Regne Unit va donar com a resultat que diversos operadors tancaren els seus programes d'afiliats o limitaren el nombre d'afiliats amb els quals treballarien en el futur. Sky Betting & Gaming, conegut per ser un dels operadors de jocs d'atzar més grans del Regne Unit, va tancar el seu programa d'afiliats a principis de setembre. I els seus afiliats es van despertar amb la notícia que ja no rebrien comissions pels jugadors que havien referit prèviament a l'operador, ajudant-los a desenvolupar la seua marca en tot el camp.
REGULACIÓ
Per a alguns usuaris, encara existeixen moltes incògnites sobre com estan regulats els jocs d'atzar per Internet a Espanya o de quina manera es pot garantir la seguretat dels jugadors. Així mateix, aquestes preguntes també condueixen a altres qüestions relacionades amb les lleis sobre les apostes online dins i fora del territori espanyol. Algunes dels dubtes més freqüents sobre el tema es recullen en els següents punts:
Des de quan estan regulats els jocs d'atzar per Internet?
La primera llei espanyola a contemplar els jocs d'atzar per Internet va ser publicada en el BOE el mes de maig de l'any 2011. Aquesta nova llei exigia a tots els operadors que volgueren oferir apostes per Internet a Espanya l'obtenció d'una autorització o llicència de joc específica. Sense ella, les seues pàgines web quedarien bloquejades per als usuaris espanyols. No obstant això, a pesar que aquesta llei es va aprovar l'any 2011, no va ser fins a un any més tard quan va entrar en vigor el règim sancionador d'aquesta. Així mateix, les primeres llicències de joc per a operar de manera legal a Espanya també es van concedir en aqueix mateix any. Per aquest motiu, la regulació del joc online al país sol situar-se l'any 2012.
Com es regulen els casinos i cases d'apostes online?
En l'actualitat existeixen dos tipus de llicències de joc online. El primer tipus són les llicències de caràcter general, que engloben les apostes, els concursos i altres jocs. El segon tipus són les llicències de caràcter singular, que són vàlides per als diferents tipus de jocs de forma individual. Per exemple, el bingo, el pòquer, les màquines escurabutxaques, les apostes esportives o els jocs de casino.
Perquè un operador puga aconseguir alguna d'aquestes llicències haurà de complir amb una sèrie de requisits tècnics, econòmics i jurídics. Es tracta d'un procés molt rigorós en el qual s'estudia la solvència i el modus operandi de cada marca. Els operadors que no estiguen a l'altura seran rebutjats i no obtindran l'autorització necessària per a oferir els seus serveis a Espanya. Alguns dels requisits exigits són tindre domicili social en un estat pertanyent a l'Espai Econòmic Europeu, estar inscrit en el Registre Mercantil o comptar amb directius que disposen d'experiència professional en el camp.
Quin organisme s'encarrega de supervisar aquest procés?
A Espanya, l'entitat que té la potestat de concedir les llicències de joc i de supervisar totes les activitats relacionades amb l'explotació dels jocs d'atzar online és la Direcció General d'Ordenació del Joc (DGOJ). Aquest organisme pertany al Ministeri d'Hisenda espanyol i va ser creat després de la regulació dels casinos i cases d'apostes per Internet.
La DGOJ s'encarrega de vetlar pel Joc Responsable i d'obligar els diferents operadors a oferir un entorn segur i legal per als seus clients. Així mateix, a més de les labors de supervisió i control, aquesta entitat també s'ocupa de lluitar contra el joc il·legal i de combatre el frau dins del sector.
Hui dia, existeixen més de 50 casinos i cases d'apostes legals al país, és a dir, amb llicència per a operar. La llista completa dels casinos i cases d'apostes autoritzades a Espanya es pot trobar en la pàgina web de la DGOJ o en portals especialitzats.
En quins altres països el joc online està regulat?
Els jocs d'atzar per Internet estan regulats en un gran nombre de països europeus. No solament a Espanya, sinó que també és el cas de molts altres territoris com per exemple el Regne Unit, Alemanya, Itàlia, Dinamarca o Suècia. No obstant això, cadascun d'aquests països compta amb les seues pròpies lleis i segueix un model diferent.
Per exemple, Alemanya té una de les regulacions més restrictives dins del continent europeu. En teoria al país germà, solament les apostes esportives i els jocs de loteria estan permesos, no obstant això, l'estat de Schleswig-Holstein és una excepció, perquè disposa de la seua pròpia regulació i llicències.
Contràriament al sistema alemany, el Regne Unit disposa d'una regulació més favorable per als operadors i usuaris. De fet, el Regne Unit s'ha convertit en el principal referent quant als jocs d'atzar per Internet. Com a conseqüència, molts mercats han volgut adoptar un model similar al britànic. Per exemple, la legislació del joc online a Itàlia podria ser comparable a la qual es dona al Regne Unit.
No obstant això, les diferències també són freqüents, fins i tot entre territoris veïns, prova d'això són els països nòrdics. Mentre que Dinamarca compta amb un model similar a l'espanyol, a Suècia el monopoli dels jocs d'atzar per Internet està en mans de l'estat.
El joc online encara és una petita part de tot el pastís del negoci de l’atzar a Espanya. Segons les dades de la direcció general d’Ordenació del Joc (DGOJ), que depèn del ministeri d’Hisenda, el joc tradicional encara suposa un 94% de tot el negoci a Espanya, mentre que el joc online només arriba al 6%. Però la tendència del joc per internet és d’una clara progressió, tant en el volum de diners, com en els marges que obtenen les empreses del sector i en el nombre de jugadors.
Les últimes dades corresponen als nou primers mesos del 2017, en què el volum de diners jugats a Espanya online van arribar a 9.777 milions
d’euros, i el marge de les companyies del sector -s’entén com a marge l’import dedicat a la participació en el joc, deduïts els bons i premis pagats pels operadors als participants- va ser de 388 milions d’euros. Unes xifres que no han parat de créixer any rere any. La quantitat jugada de gener a setembre del 2017 és gairebé un 23% superior a la del mateix període de l’any anterior, i el marge creix gairebé un 28%. Un negoci que, a més, cada cop té més participants. Així, quan el 2012 es va regular el joc online a Espanya, hi havia 315.436 jugadors actius, mentre que al setembre del 2017 s’arribava als 706.750 jugadors actius, segons les dades de la DGOJ.
El joc online té a més un altre component econòmic, al marge dels beneficis per a les empreses del sector, i és que també serveix per recaptar impostos. A Espanya el tipus impositiu per a aquestes empreses és del 25% de la quantitat jugada. Però, a més, els jugadors, si tenen beneficis per sobre dels 2.500 euros, també els han de declarar a l’impost de la renda.
És un dels tipus més alts a Europa -al Regne Unit és d’un 15% i a Dinamarca d’un 20%-. La fiscalitat és el que fa que aproximadament un 60% del joc mundial online estigai en mans de 30 empreses residents a Gibraltar.
A més, l’Estat també hi guanya amb les multes que imposa per irregularitats -15 milions d’euros el 2016-. Fins a finals d’any hi havia 52 empreses amb autorització administrativa a Espanya, però al desembre es va iniciar el procediment per atorgar noves llicències
Esperonades per una substancial inversió en patrocinis esportius i publicitat convencional, les cases d'apostes i els salons d'atzar han gaudit d'un creixement extraordinari durant l'últim lustre. La indústria mou més de 21.000€ milions anuals, i només el joc online ja té un marge net de quasi 700 milions d'euros. El negoci ha augmentat un 20% cada any des de 2012 i el nombre de jugadors un 228% des de llavors.
Hi ha hui a Espanya un 75% més d'establiments dedicats a la indústria de l'atzar que fa cinc anys. El fenomen ha sigut ràpid, i ha transformat la quotidianitat dels barris. Resulta complex passejar per qualsevol ciutat de la península ibèrica sense topar-se amb un saló d'atzar. La indústria ha prioritzat barris pobres, allà on hi ha majors percentatges de població vulnerable i, com expliquem ací, més exposada a la ludopatia.
El fenomen és global i ineludible, i diversos països debaten hui com regular un negoci interpretat per molts sectors com a perniciós. A Itàlia, el govern del Movimento 5 Stelle i la Llega va prohibir la publicitat de les cases d'apostes el mes de juliol de 2018. Regne Unit també debat la conveniència de regular la seua exposició pública. Els motius són variats, però giren entorn de la mateixa idea: l'addicció.
Que el futbol siga el teló de fons habitual en el món de les apostes online no és casual i obeeix a un camí que porta en marxa tres lustres. En 2004, el Betis es va convertir en el primer equip de la Primera Divisió espanyola de futbol a portar en la seua samarreta a una casa d'apostes com a patrocinadora, Globet. Alguna cosa que no va suscitar cap mena de polèmica ni debat entre la massa social del club. Des d'allò, cada vegada més clubs de futbol van anar apuntant-se a aquests patrocinis en la seua samarreta i totes les temporades excepte la 13/14 i la 14/15 han tingut almenys a un club amb un d'aquests operadors en els seus equipaments.
Més enllà dels equipaments, també s'ha popularitzat el patrocini d'aquestes cases d'apostes i casinos online als equips de futbol sense necessitat de portar el seu logo en la samarreta, “únicament” en algunes zones de l'estadi, la pàgina web, l'aplicació oficial del club i altres emplaçaments amb finalitats promocionals.
En la temporada 18/19 aquest tipus de patrocini es va donar en dènou dels vint clubs de la Lliga Santander. Un 95%. L'únic que s'ix d'aquesta nova norma és la Reial Societat, que si bé mai ha tingut en el seu equipament un patrocini d'aquest tipus, sí que el va tindre a nivell de club: Kirolbet, un operador de joc basc que actualment continua patrocinant a altres clubs esportius.
La Reial Societat també va fer un pas inèdit en aquest sentit: al desembre de 2018 va convocar als seus socis a una consulta en la qual votaven sobre si el club devia o no acceptar futurs patrocinis per part d'aquest tipus d'empreses. El “no” va arrasar amb el 85% dels vots.
Normalitzen el joc els patrocinis d'estreles de l'esport? La publicitat funciona per a normalitzar, perquè alguna cosa es faça universal... És l'objectiu. Si a més usen figures de referència que són herois per als xavals, com a jugadors de futbol o tennis, o referències socials, com a actors o personatges del cor, que també són referència per a un altre tipus de població... És com quan un actor publicita una colònia, es pretén traslladar la seua aura d'èxit a qui la compre. Amb el joc és igual, només que la colònia no és addictiva, el joc sí. És un producte que enganxa i acaba generant problemes
De fet estem en un món en el qual no hi ha mala imatge de les cases d'apostes, més enllà de casos concrets, d'algun anunci que és més agressiu i estrident. En general es considera que és un joc innocent en el qual el pots passar bé, i la publicitat parla d'això.
Precisament són els més joves els que més creixen en les estadístiques de jugadors anuals. I ho fan, sobretot, en el camp de les apostes esportives, el sector que més ha capitalitzat el creixement del joc en els últims anys al costat dels casinos, offline o online.
Bingo i pòquer, per contra, han baixat la seua rellevància dins del joc. El pòquer, després del boom de principis de dècada. El bingo, com a tendència enquistada des que va esclatar la crisi. En total, quasi un milió i mig de jugadors, segons els registres de la Direcció General d'Ordenació del Joc, en un país de quaranta-sis milions.
El joc és inherent a l'ésser humà. Juguem per plaer des de xiquets. Forma part de la vida i del desenvolupament psicològic; però quan en l'edat adulta es torna addictiu i genera conductes patològiques que poden derivar en problemes per a la salut, és hora de posar-li fre.
La immediatesa i la capacitat addictiva de molts jocs d'atzar i apostes poden arribar a generar conductes patològiques.
Els consumidors, especialment els més vulnerables, estan exposats diàriament a un al·luvió de missatges sobre joc i apostes: la publicitat ha augmentat tant en premsa com en ràdio, televisió i cartelleria exterior, els jocs presencials s'han multiplicat, i s'ha generalitzat l'ús de noves tecnologies per a accedir a qualsevol tipus de joc en línia.
Aquest augment de la visibilitat pot arribar a convertir-se en un risc donada la càrrega addictiva d'aquest tipus de jocs. Les accions de prevenció i sensibilització són essencials en aquesta matèria. Per això, l'objectiu d’Acicom és difondre el problema i els riscos que suposen els joc i les apostes i,
a més, sensibilitzar i conscienciar amb pràctics consells i recomanacions per a un ús i consum responsable del joc.
En aquest sentit, la guia alerta dels riscos, proposa instruments per a detectar els possibles problemes, ofereix recomanacions per a evitar caure en l'addicció psicològica, i presenta possibles eines per a eixir d'ella, sempre tenint present l'esforç personal.
QUÈ ÉS EL JOC RESPONSABLE?
Consisteix a fer eleccions racionals, assenyades i reflexives de les opcions de joc, sense convertir-ho en un problema, partint del coneixement de la situació i les circumstàncies personals del jugador.
El joc responsable ha de ser una activitat d'oci i entreteniment per al jugador, que li permeta:
Divertir-se i entretindre's, encara que no guanye (en diners o en espècie), ja que a vegades es guanya i unes altres es perd.
Prendre decisions responsables, sense perdre el control del temps i dels diners emprats a jugar.
Jugar com a experiència divertida, atractiva, agradable i sense riscos, tant per al propi jugador com per al seu entorn (social, laboral o familiar).
Es pot caure en el joc problemàtic quan aquest deixa de ser un entreteniment i passa a ser una necessitat, augmentant les conseqüències negatives i els riscos de caure en una addicció.
Cal posar tots els mitjans per a evitar caure en un problema de joc o el que és pitjor encara, en les xarxes del joc patològic
No deixes que el joc domine el teu dia a dia, que deixe de ser un mer entreteniment i es torne una necessitat
JOC PATOLÒGIC
El joc patològic apareix quan la necessitat de practicar-lo es col·loca per damunt de tota la resta, perdent el control del comportament sobre el mateix i no dominant la situació, podent comportar greus conseqüències per al jugador i el seu entorn.
La persona es torna dependent, sense control sobre l'impuls que li porta a jugar, i perd la llibertat de decidir si vol jugar o no, convertint-se el joc en addicció. Quan el joc comença a ser un problema, apareixen comportaments i símptomes d'aquest tipus:
El temps de joc és cada vegada major. Augmenta la seua dedicació.
El joc es converteix en el centre de tot.
Es perd el control de forma continuada. No es pot deixar de jugar.
Alteració en la conducta: desmotivació, tristesa, irritabilitat, ansietat i aïllament.
Es descura la família, les relacions personals i socials i les pròpies necessitats com l'alimentació, la son, o el benestar general.
S'esmente per a justificar les absències.
Es juga per a fugir de responsabilitats.
S'intenta recuperar el perdut, augmentant la freqüència del joc i de la quantitat apostada.
S'acumulen deutes de joc, i fins i tot es cometen actes delictius per a continuar jugant.
JOC SEGUR.
No tot el joc segur és joc responsable, però el joc responsable necessita desenvolupar-se en un entorn de joc segur.
El joc segur garanteix un joc regulat, informat, transparent a nivell econòmic, basat en regles i sense paranys ni estafes.
Un joc segur en Internet és aquell joc just, íntegre, fiable i transparent, fonamentat en la seguretat de les operacions que realitza el jugador en la pròpia activitat de joc.
Com a jugador, et permet tindre la seguretat en les operacions que realitzes de depòsits, pagaments i cobraments, i accedir a la identitat de la resta de participants (comprovar la seua identitat i edat, impedint així l'accés als menors).
UN JOC SEGUR EN INTERNET GARANTEIX:
Homologació: compleix amb la normativa específica de cada tipus de joc.
Seguretat: en la teua protecció davant les operacions que realitzes com a jugador (transaccions econòmiques, depòsits, etc.) i en l'existència de normativa sobre l'ús i la destinació dels fons.
Confiança: en registrar-te com a jugador en una plataforma de joc amb llicència habilitada, se segueixen unes regles clares i transparents, i a més, pots obtindre informació dels termes i condicions del joc, evitant les estafes i els paranys.
Autoexclusió: ja que un sistema impedeix jugar a aquells que no poden jugar amb responsabilitat, prèvia inscripció de l'interessat en el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc (RGIAJ).
Majors de 18 anys: impedint l'accés a menors a través d'un sistema electrònic de verificació.
Protecció de dades personals: per a evitar que aquests siguen utilitzats per a finalitats diferents als informats.
Atenció al client: davant un dubte o queixa que tingues com a jugador, pots accedir a aquest servei de forma gratuïta.
Per a saber més, consulta: www.juegoseguro.es
Els jocs d'atzar i les apostes són qüestió de sort. I no hi ha més
No recuperaràs els diners invertits per jugar més. Pot ser que continues perdent.
No hi ha més probabilitats de guanyar per jugar més.
Els jocs d'atzar no tenen patrons. No pots controlar a la màquina.
La loteria és pur atzar. Pot eixir qualsevol número.
No hi ha estratègies per a guanyar a les escurabutxaques. Aquestes estan programades per a donar premis en un percentatge preestablit.
La ruleta és aleatòria. Hi ha un 50% de probabilitats que isca roig. Les mateixes que negre.
Cada resultat en aquest tipus de jocs és independent. És igual si vas guanyar o vas perdre amb anterioritat amb un número.
No existeixen els dies de sort, ni els amulets, ni els conjurs. Tot és pur atzar. L'atzar no et garanteix res
Si coneixes a algú que desitja deixar de jugar o tu mateix estàs una situació complicada, t'oferim una sèrie de consells:
Reconeix que tens un problema.
No mentisques.
Fes una llista amb els motius per a abandonar. Tingues-la a prop.
Deixa-ho. El joc no és una opció.
Cerca alternatives d'oci saludable.
Cerca a algú de confiança que t'ajude.
Evita la temptació allunyant-te de situacions o estímuls.
Fes una llista d'aqueixes temptacions i planteja't què pots fer per a afrontar-les.
Tingues només els diners justos per a les teues despeses. Intenta que algú ho controle per tu.
Si creus que no eres capaç de controlar voluntàriament el teu accés als jocs d'atzar, exerceix el teu dret i inscriu-te en el Registre General d'Interdiccions d'Accés al Joc (RGIAJ).
Si et resulta complicat seguir aquestes recomanacions, és possible que necessites ajuda professional. Parla amb el metge de capçalera.