Quan estimem, l’amor és massa gran per caber sencer en nosaltres; irradia cap a la persona estimada, troba en ella una superfície que el deté, l’obliga a tornar cap al seu punt de partida i aquest rebot del nostre propi amor és el que coneixem com a “sentiments de l’altre” i que ens fascina més que en el viatge d’anada, perquè no reconeixem que procedeix de nosaltres mateixos.  

Will Rogers

L’amor neix com ho fan els nadons, els seus ulls disposats a descobrir el món, la seva oïda apta per escoltar la millor melodia i sentir els sons que el bressolin suaument; les seves extremitats anhelen abraçar la felicitat i tocar allò pur, conquerir amb els sentits i el batec del seu cor; estimen sense condicions.(...) Un autèntic miracle. 

Anònim

Si en el vostre temor només cerqueu la pau de l’amor i el plaer de l’amor, Aleshores serà millor que cobriu el vostre nua ment i sortiu de l’era de l’amor, per entraren un món sense estacions, on riureu, però no tots els vostres riures, I plorareu, però no totes les vostres llàgrimes. L’amor només dóna de si i res percep sinó d’ell mateix, L’amor no posseeix, i no vol ser posseït, Perquè a l’amor li basta amb l’amor.

Khalil Gibrain

Els joves estan plens d’ardents desitjos i són capaços de realitzar-los. Però són volubles i tendeixen a avorrir-se amb facilitat: desitgen ardentment i es fatiguen de seguida; els seus capricis són vius més que forts i duradors, com la gana i la set d’un malalt. Són naturalment irascibles, violents; no saben dominar els seus impulsos.

Carregats per la força dels seus sentiments i per l’amor propi, no poden suportar el menyspreu, ni patir una injustícia. Són ambiciosos; però sobretot estimen l’èxit, perquè volen, per sobre de tot, ser els primers i, que el triomf asseguri la seva superioritat.

Els joves prefereixen els honors i les victòries als diners, que no aprecien molt per no haver conegut encara la seva necessitat.

Són més bons que malvats, per no haver conegut el mal; confiats, perquè no han estat enganyats; plens d’esperança, perquè la seva sang juvenil, els anima com un vi generós, y també per no haver patit varies decepcions.

Viuen, sobretot, de l’esperança, perquè l’esperança té davant seu el futur i no el passat que mai tornarà. Per als joves el futur és llarg i el passat curt, perquè a “la primavera de la vida” no hi ha records, però es té dret a totes les esperances. 

Aristòtil

Volem dedicar aquest espectacle a la memòria de Josep Permanyer, president del Coro de Sentmenat i membre de la coral.