La Disfressada era ballada al Carnaval per una colla de parelles disfressades. El primer home feia funció de capdanser i tenia el privilegi d’evolucionar tot sol cada cop que els seus companys dansaven plegats en rotllana. Sovint anava vestit ben mudat amb barret de copa que feia voleiar mentre girava tot sol. Igual que en d’altres balls de Carnaval, com ara els de gitanes o les espolsades, la Disfressada està composta per diferents balls, que en aquest cas són la Contradansa, la Gallarda, el Carrenxenc i l’Espolsada.
Començant per l’esquerra, el tercer és Josep Aregall, el setè Manel Escala, el novè Pere Canals Canals, al seu costat Sofia Castells i la catorzena és Maria Aregall. El que està ajupit en primer terme podria ser Rosendo Roca, conegut com a l’avi Sendo.
La Disfressada de Corbera és un ball que es feia abans de començar la Quaresma, el diumenge, el dilluns i el dimarts abans de Dimecres de cendra. Es feia a les tardes, ja que al matí s’havia de treballar. L’organitzaven els membres del Partit o Cafè de Baix, la primera entitat que hi va haver a Corbera de Baix, situada a l’Avinguda de Catalunya, en el local que més tard va ocupar al fàbrica Dux.
Hi participaven nois, noies i nens, els nois portaven el vestit típic, semblant al que portaven els bastoners, però també duien gorres amb flors i plomes; les noies no sembla que anessin vestides de manera especial, tal com es pot apreciar a la fotografia superior.
Volien representar els soldats de terres llunyanes que voltaven pel món ballant i que, en trobar-se de pas per aquest poble, exhibien les seves habilitats.
Hi havia un cap, anomenat “volant”, que era l’únic del grup que no ballava; pronunciava el discurs de presentació en castellà, en el qual saludava tots el pobles veïns. Seguidament es feia un recital en què explicaven les seves gestes i batalles.
El grup feia cantades a diferents llocs del poble i cases de pagès, d’una manera semblant a les caramelles, recollint menjar –normalment ous i cèntims-, que s’utilitzaven per fer un gran sopar l’últim dia. El diumenge els nois i les noies anirien per les cases del poble. El dilluns anaven a les masies i, en lloc d’anar-hi les noies més grans, hi anaven nens i nenes petits, que ballaven davant dels grans, feien de “gitanetes” i representava que eren els assistents o esclaus dels soldats.
El dimarts era el dia principal. Es disfressaven a Cal Felip i, des d’allí, anaven a l’era de Can Roig. Quan s’arribava a l’era el cap amenaçava el que feia el paper de batlle, normalment el Miquel Roca, dient-li que si no els deixava ballar el traspassaria amb l’espasa que portava. Tot seguit es feia la ballada i, el mateix dia al vespre, es feia el gran sopar de comiat amb tot el que havien recollit en els tres dies.
Hi havia una part musical: un senyor que venia d’Olesa de Bonesvalls tocava el sac de gemecs, mentre que l’avi Felip Escala tocava el tamborí i el flabiol, que després també va tocar el Francisco Planas.
Com a cloenda de la festa es cremava el ninot del Carnestoltes, però abans es llegia des del terrat de Can Roig el seu testament, que era una mena d’auca, escrita en sentit satíric, que feia referència a alguna de les cases de Corbera; al final sempre s’acabava fent esment de Cal Carboner: “a Cal Carboner, fina l’any que ve”. Habitualment s’encarregava d’aquesta tasca l’avi Sendo de Cal Carboner, que anava passant el pergamí, d’aproximadament un metre de llargada, com si el llegís, encara que no en sabia i se l’havia après.
No se sap quan es va començar a ballar la Disfressada però sembla que durant uns anys es va deixar de fer, es va reprendre al 1913, i va desaparèixer de manera definitiva cap al 1922, amb la desaparició de l’entitat organitzadora.
Malgrat la seva desaparició a Corbera, aquest ball el van continuar ballant diferents esbarts dansaires, ja que en queda constància amb partitura pròpia, com els de Torrelles o Rubí, amb el nom de Disfressada de Corbera.
L’any 2011, en motiu de la celebració dels 50 anys del Pessebre Vivent de Corbera, es decidí recuperar el ball de la Disfressada, documentat al Costumari de Joan Amades com a propi de Carnaval. La gent de l’Esbart Català de Dansaires van fer un taller obert a tot el poble per endenyar la dansa. A partir d’aquí, un grup de gent va voler que aquesta dansa no es perdés i seguir ballant-la i compartint-la amb tot el poble.
El nou grup de la Disfressada ballava sobretot per la Festa Major de Corbera al juliol, després del pregó i el dia de la cercavila, per Sant Antoni que és la Festa Major d’hivern i als esdeveniments on els convidaven com és el Dansabaix.
El Dansabaix és una trobada de danses recuperades del Baix Llobregat que es celebra des de l’any 2015. El 2017 Corbera va tenir l’honor de ser la seu de la seva tercera edició.
L'any 2017 es va formar el grup de la Disfressada Infantil, format inicialment per 10 nenes i nens d'edats de primària. Es van estrenar el dia 21 de maig en el marc del Dansabaix 2017 que es va celebrar a Corbera de Llobregat, amb només 8 sessions d’assajos previs. Van actuar també durant la Festa Major d’estiu, al festival de dansa infantil d’Esplugues, en la que eren la colla convidada, i a La Palma per celebrar la Festa Major de la Vall de Rafamans.
Troba més informació a Patrimoni Cultural
Fes clic sobre el nom de la dansa per saber-ne més:
L’encimbellat llogarret de Corbera de Llobregat celebrava la seva festa major en honor a Santa Magdalena, de la qual fou la seva nota més típica el ball de tortells a la sortida de la funció religiosa. Les parelles evolucionaven amb habilitat, agafant el tortell en lloc d’agafar-se les mans; constituïa una prova d’enginy fer rístol sense trencar el tortell que sostenien alhora ballador i balladora. Si el tortell es trencava la parella havia de deixar el ball.
Aquest ball es va recuperar per a la Festa Major de 2014, a càrrec de la Societat Sant Telm, després d’aproximadament un segle d’haver-se perdut. Es trobà informació al Costumari de Joan Amades. Degut a que només es tenia la música i cap referència del ball el coreògraf Xavier Blancafort va idear-ne la coreografia.
Es balla amb roba de carrer ja que en el seu moment els dansaires no anaven amb vestits típics, sinó ben mudats com per la resta d’actes de la Festa Major.
Melodia tradicional dels Pirineus molt estesa a Catalunya i Occitània. S’interpreta sobretot com una dansa col·lectiva, en línia i per parelles. Les parelles de balladors s'agafen de les mans i es fan passos endavant i enrere, saltant endins i enfora de la línia, tot girant. És un ball col·lectiu, festiu i senzill, pensat perquè hi participi tothom.
El nom ve de l’ós (ours en francès), i la peça també és coneguda amb altres variants com Dansa de l’Ós, Danse de l’ours o Polca dels óssos.
A Corbera Dansa, la Polca es converteix en un moment de diversió on s'acostuma a convidar gent del públic a aprendre la dansa, ja que aquesta és fàcil i ràpida de memoritzar, i ballar-la tots junts als cercaviles o festes populars.