CLAUSTRE AKOE INFANTIL
BENESTAR DOCENT I RELACIÓ AMB FAMÍLIES
BENESTAR DOCENT I RELACIÓ AMB FAMÍLIES
La proposta de treball de la comissió d'Infantil parteix de la idea que una part important del benestar docent està estretament vinculada a la relació que s'estableix entre l'escola i les famílies. Les expectatives, la comunicació, la confiança i la gestió de determinades situacions formen part del dia a dia de les mestres i poden generar tant experiències positives com situacions de malestar.
La jornada pretén generar un espai segur de reflexió compartida que permeta identificar aquestes situacions, posar en valor les pràctiques que funcionen i contrastar-les amb aportacions procedents de la teràpia sistèmica.
Identificar situacions que afecten el benestar docent en la relació amb les famílies.
Compartir experiències i inquietuds entre professionals de diferents centres.
Posar en valor pràctiques que contribueixen a construir relacions positives amb les famílies.
Contrastar les pràctiques habituals amb aportacions teòriques basades en l'evidència.
Generar criteris compartits entre les escoles AKOE.
Falta de confiança de les famílies cap a l’escola, amb una sensació general de qüestionament constant.
Intrusió en la tasca professional docent (opinions, diagnòstics, ús de IA, etc.).
Exigències elevades i expectatives desmesurades cap al professorat, sovint sense autocrítica familiar.
Agressions verbals i falta de respecte cap a les decisions pedagògiques.
Sobrecàrrega emocional del docent, ja que també ha de sostenir emocionalment a les famílies.
Sobreprotecció dels infants, que limita la seua autonomia.
Criança respectuosa mal entesa, portada a extrems que dificulten límits i coherència.
Manca de límits a casa i incoherència entre escola i família.
Individualisme, prioritzant el propi fill/a per damunt del grup i la convivència.
Criança més solitària, que genera més inseguretats i demandes cap a l’escola.
Ús inadequat dels canals de comunicació (excés de correus, manca d’espais adequats).
Desigualtat en l’empatia: es demana al docent però no sempre es rep.
Sobreinformació i informació contradictòria (sobretot per xarxes socials).
Llenguatge inadequat en alguns temes (ex. ús del terme bullying a infantil).
Desconnexió entre escola i família en normes, límits i valors.
Dubte constant sobre protocols i decisions de centre (seguretat, convivència, etc.).
Excés de responsabilitat delegada a l’escola en alguns casos (medicació, gestions).
Reforçar la confiança escola-família com a base del projecte educatiu.
Millorar els canals i la gestió de la comunicació per reduir la càrrega docent.
Formació a les famílies sobre pedagogia, límits i funcionament del centre.
Construir comunitat educativa, amb normes clares i compartides des de l’inici.
Anticipació i acompanyament a les famílies, per prevenir conflictes.
Anticipar les inquietuds i possibles conflictes abans que apareguen.
Explicar des de l'inici el projecte educatiu, la pedagogia, les normes i el funcionament del centre.
Compartir expectatives amb les famílies i normalitzar que el conflicte forma part del procés educatiu.
Oferir informació suficient (reunions, correus, vídeos, xarxes...) per reduir la incertesa, evitant alhora la sobreinformació.
Establir canals i temps de comunicació clars, respectant els horaris laborals del professorat.
Promoure una comunicació assertiva i no violenta, tant per part de les famílies com del centre.
Prioritzar les converses presencials o telefòniques quan els temes són delicats.
Coordinar les comunicacions entre l'equip docent i compartir-les abans d'enviar-les.
Deixar constància dels acords mitjançant actes o documents compartits.
Generar un vincle de confiança amb les famílies des de les primeres reunions (escoltar les seues necessitats, compartir expectatives...).
Fer visible la transparència i la coherència de l'escola.
Posar en valor els principis i els valors del projecte educatiu.
Establir acords de corresponsabilitat entre família i escola.
Potenciar espais de convivència informals (berenars, festes de benvinguda, activitats compartides...).
Facilitar que les famílies veteranes acullen les noves, aprofitant els avantatges del multinivell.
Implicar les famílies en la vida del centre i fomentar el sentiment de pertinença.
Promoure un ús responsable dels grups de WhatsApp i altres espais de comunicació.
Consolidar una Escola de Famílies amb una oferta formativa estable cada curs.
Abordar temes com la convivència, la criança, els límits, l'autonomia o la pedagogia del centre.
Oferir espais per compartir experiències entre famílies i generar aprenentatge mutu.
Reforçar el treball en equip, el suport entre companys i la coordinació amb l'equip directiu i el gabinet psicopedagògic.
Compartir la gestió de situacions complexes i evitar afrontar-les individualment.
Respectar els temps de desconnexió del professorat i protegir els espais personals.
Disposar d'espais interns per reflexionar, donar suport emocional i construir respostes compartides.
La majoria de les bones pràctiques comparteixen una mateixa filosofia: la confiança no apareix de manera espontània, sinó que es construeix. Aquesta confiança es genera mitjançant tres grans pilars:
Anticipar les necessitats i les inquietuds.
Comunicar amb transparència, respecte i límits clars.
Construir comunitat, fent que les famílies se senten part del projecte educatiu i compartisquen la responsabilitat d'educar.
Conclusions del segon torn de treball
En el segon torn del Claustre AKOE d'Infantil, els grups van contrastar els decàlegs de bones pràctiques elaborats durant la primera part de la jornada amb sis evidències provinents de la teràpia sistèmica. El treball va permetre comprovar que moltes de les pràctiques que ja desenvolupen les escoles AKOE coincideixen amb les evidències que la literatura especialitzada identifica com a afavoridores d'una relació positiva entre escola i família.
Els grups van identificar aquesta evidència com un dels pilars fonamentals de la relació amb les famílies. Es va posar en valor la necessitat que les famílies se senten escoltades des de l'empatia, la disponibilitat i una actitud oberta.
Es va destacar la importància de generar espais diversos de comunicació més enllà de les entrevistes individuals: reunions de grup, trobades informals, espais de conversa a les entrades i eixides del centre o reunions formatives que ajuden a construir comunitat educativa.
També es va remarcar la necessitat de cuidar aquests petits espais quotidians, ja que sovint són els que generen una major proximitat i confiança.
Va ser una de les evidències més destacades per tots els grups.
La reflexió compartida va permetre prendre consciència que moltes de les crítiques o reclamacions de les famílies no constitueixen un atac personal cap al docent, sinó que sovint amaguen preocupacions, inseguretats, pors o dificultats personals.
Comprendre aquest "iceberg" facilita una resposta més serena, objectiva i educativa.
Al mateix temps, els grups també van posar de manifest que l'estat emocional del mateix docent condiciona la manera d'afrontar aquestes situacions. Per això es va considerar necessari desenvolupar estratègies d'autocura, evitar respostes impulsives, compartir les dificultats amb l'equip docent i, fins i tot, utilitzar eines com la intel·ligència artificial per ajudar a elaborar comunicacions més objectives en moments de tensió.
Els participants van coincidir que la construcció d'una autèntica aliança educativa és una de les principals fortaleses dels centres AKOE.
Es va destacar la importància de generar espais distesos de relació amb les famílies, més enllà de les reunions estrictament acadèmiques, així com afavorir la participació activa de les famílies dins la vida del centre.
També es va valorar molt positivament el paper de les famílies amb més experiència dins l'escola, especialment en els grups multinivell, ja que poden actuar com a referents i facilitar la incorporació de les noves famílies al projecte educatiu.
Una de les idees més repetides va ser que la confiança no es construeix únicament quan apareixen dificultats, sinó durant tot el curs.
Per això es va insistir en la necessitat de generar un flux continu d'informacions positives: compartir anècdotes del dia a dia, realitzar petites trucades telefòniques sense cap problema associat, comunicar els progressos dels infants o destacar aspectes positius del seu desenvolupament.
Aquest "dipòsit de confiança" facilita enormement la gestió de futures converses més complexes.
Els grups van posar en valor la necessitat de reconèixer també l'esforç que realitzen les famílies.
Es va destacar la importància d'incorporar el reforç positiu en les reunions, agrair la participació, valorar la conciliació familiar i fer visible tot allò que les famílies aporten al desenvolupament dels seus fills i filles.
Es va proposar que aquest reconeixement siga bidireccional, de manera que tant mestres com famílies puguen sentir-se valorades dins d'una relació basada en el respecte mutu.
Els grups van coincidir que l'establiment de límits clars també és una forma de cuidar la relació amb les famílies.
Es va destacar la importància d'anticipar les situacions, explicar el projecte educatiu des del principi, compartir els criteris del centre i recordar els límits des d'una relació basada en la confiança i no únicament quan apareixen conflictes.
També es va posar de manifest que aquesta responsabilitat no hauria de recaure exclusivament sobre la tutora o el tutor. El conjunt de l'equip docent ha de compartir els mateixos criteris, donar respostes coherents i recolzar-se mútuament en la gestió de les situacions més complexes.
Més enllà de les evidències presentades, els diferents grups van coincidir en assenyalar un aspecte que consideren fonamental i que no apareix de manera prou explícita en la teràpia sistèmica treballada: la importància de l'equip docent.
Els participants van defensar que la construcció d'un bon vincle amb les famílies no pot recaure únicament sobre la figura del mestre o de la tutora. El benestar docent també depèn d'un equip cohesionat, que comparteix criteris, es dona suport mutu i transmet un mateix projecte educatiu a les famílies, independentment del rol que ocupa cadascun dels seus membres.
En aquest sentit, es va concloure que la cohesió dels equips docents constitueix una condició imprescindible per generar confiança, oferir respostes coherents i afavorir el benestar compartit de l'alumnat, les famílies i els professionals de l'escola.
Conclusió final
El treball realitzat va permetre constatar una elevada coincidència entre les pràctiques que ja desenvolupen les escoles AKOE i les evidències aportades per la teràpia sistèmica. La jornada va servir per validar moltes de les actuacions que els equips docents ja duen a terme, però també per identificar noves estratègies que poden contribuir a reforçar el vincle amb les famílies i, en conseqüència, millorar el benestar docent. Igualment, es va evidenciar que aquest benestar només és possible quan es construeix des d'una mirada compartida, en què mestres, equips docents i famílies treballen conjuntament com una autèntica comunitat educativa.