Per a què val el valencià?

És una pregunta que molts valencianoparlants han de contestar durant la seua vida. Hi ha un corrent d’opinió, prou estesa entre la població que només parla castellà, de què el valencià no val per a res.  És una pregunta que es fa molta gent en Oriola, Elx, Alacant, Montanejos, Villena, Caudiel, Requena, Ademús… i inclús en València ciutat. La pregunta indigna a aquells que parlem valencià quotidianament, però la consideren apropiada aquells que no la utilitzen. Ací expliquem algunes respostes a eixa pregunta: 

• Per a començar la llengua no es tria, de xicotet te la transmeten els teus progenitors, familiars, la cangur o Bob Esponja en la televisió, però no la tries. Per tant és una falta de respecte enorme dir-li a qualsevol persona que la llengua amb la qual pensa, amb la que parla amb la seua família, no val per a res. 

• Més enllà d’amor o d’odi, qualsevol llengua val per a comunicar-se. I el valencià servix per a comunicar-se com qualsevol altra llengua. De fet hi ha conceptes que només pots comunicar en valencià com ara: coentor, desfici, poalà, blamor… i moltes paraules intraduïbles. 

• També et dóna l’oportunitat de treballar. De fet hi ha aproximadament el mateix nombre de valencians vivint entre Catalunya i les Illes Balears, que a tota la resta del món junt: unes 100.000 persones. I crec que tots estem d’acord en afirmar que a tots estos valencians que viuen a Catalunya i Balears els ha sigut molt útil la llengua per a treballar i comunicar-se. Però no només per a treballar fora de casa, en les administracions, comerços, escoles, atenció telefònica, diaris, per a fer negocis i per a tractar a pacients, el valencià a banda de ser un mèrit, és molt útil. Un metge bolivià comentava que ell havia deprés valencià per a entendre millor als pacients, perquè molts s’expressaven millor en la seua llengua natal. 

• I d’ahí em ve un altra utilitat: respecte. Els valencians hem de canviar constantment de llengua quan parlem perquè «no te entiendo». El fet de poder entendre a la persona que et parla i no fer-li canviar sistemàticament de llengua, és un senyal de respecte. Respecte com el que es té a les persones majors, que en molts casos estan ja molt impedits i no «servixen» per a gran cosa. 

• Per a qui té un pensament basat en nombres (números) pensarà que el xinés és més útil que el francés, i que l’Urdú (llengua de Pakistan) és més útil que l’italià perquè el parla quasi el triple de gent. I la practicitat del valencià que jo explique radica en poder dependre francés, portugués o italià amb molta més facilitat que aquells que no ho parlen. No és una conjectura, és un fet demostrat i comprovable amb la velocitat d’aprenentatge d’estes llengües entre valencians i manxecs (per exemple).

• El València servix per a conéixer gran part de la cultura, música i tradició de la teua terra. Si vols saber d’on vens, vols llegir als autors que han escrit sobre la teua realitat, i si vols sentir-te identificat és molt útil parlar valencià. Potser t’agrade el reggaeton, i llegir novel·la històrica, i penses que no necessites llegir a Estellés, ni escoltar a Pep Gimeno el Botifarra o a Raimon. Però aleshores serà prou complicat que el que llitges o escoltes parle del teu entorn, i et perdràs articles interessantíssims, monòlegs divertidíssims, obres de teatre fabuloses, cançons delicioses, i llibres inoblidables.Però a més a més el simple fet de ser bilingüe et dóna una sèrie d’avantatges independentment de què la teua segona llengua siga el valencià o el suec. He estat llegint sobre el tema, i estos són alguns dels beneficis demostrats que té el bilingüisme.

  • • Els bilingües obtenen millors resultats acadèmics.

    • Recents estudis neurològics demostres que els xiquets exposats a diverses llengües són més creatius i desenvolupen millor les habilitats per a resoldre problemes. 

    • Les teues aptituds comunicatives (orals i escrites) milloren.

    • Tens accés a dos cultures diferents amb tot el que implica: història, cine, literatura, mitjans de comunicació…

    • A més coneixement més creativitat, comunicació, tolerància, raciocini i s’adquirix una mentalitat més oberta al món.

    • Oportunitats laborals.

    • Els circuits cerebrals dels xiquets bilingues es programen de manera que és més fàcil dependre més llengües.

    • El cervell augmenta la seua atenció, memòria i amplia la seua capacitat perceptiva.

    • Les persones bilingues creen amb més facilitat un ment «multitasca», capaç de processar diverses tasques al mateix temps i rebutjar la informació irrellevant.

    • Un recent estudi sobre el bilingüisme publicat en la revista «eurology per Elen Bayliskov va demostrar que utilitzar dos llengües cada dia endarrerix l’aparició de l’Alzheimer una mitjana de 4 anys.

És possible que molta gent dirà que l’anglés o el xinés són més útils… Les llengües no es poden mesurar en utilitat, segurament és més útil per a un metge o a un agricultor valencià parlar que valencià que xinés o anglés, però no és qüestió de mesurar la utilitat o inutilitat d’una llengua, i molt menys només per la quantitat de parlants.