Ciutadania i responsabilitat

Som una associació de ciutadania i cultura digital. Per tant, les nostres dos cares intenten relacionar el món associatiu amb el món de la cultura digital i la comunicació. Les dos línies de treball estàn relacionades amb la responsabilitat social. Les associacions passen per un moment de desconcert en la seua identitat i el món de la comunicació ha cobrat una importància que no havia tingut mai. Les associacions necessiten aprofitar i contactar amb les empreses i la seua orientació de responsabilitat social per poder finançar-se amb certa independència institucional i diversificar les fonts de finançament. Tanmateix, les associacions passen per una etapa de redefinició en termes generacionals, tecnològics, financers i de professionalització. En esta etapa de crisi (potser inacabable) és molt necessari dotar el món associatiu de pensament estructurat de mitjà i llarg termini respecte a quin és el centre de l’actuació associativa i quines són les seues externalitats. El món associatiu (el tercer sector) està ocupant un espai de densitat ideològica important perquè ajusta les relacions entre el sector públic i el sector privat d’una manera contínua i no dicotòmica. Però per altra banda està situat massa vegades on l’estat del benestar no ha arribat de manera organitzada i sòlida. El món associatiu necessita tindre més clar quina és la responsabilitat social global i no sols l’associada a la seua missió principal. Així, una associació de suport a les families de malalts d’una determinada malaltia ha de saber quins són els seus perímetres legals i ètics i les seues possibilitats d’aprofitar els seus mitjans per donar suport a altres elements del món associatiu i altres causes justes.

Les empreses per la seua banda busquen la canalització de la seua responsabilitat social en activitats concretes. I finalment, les empreses de comunicació no han pres encara consciència de la seua importància cabdal en la convivència pacífica de les societats hiperconnectades. Ja no es tracta de la tradicional idea de la conformació del vot i la informació ciutadana sinó també de com es produeix la interacció entre les diverses corrents de pensament en conflicte en les societats modernes. La manera d’exercir el periodisme per part de les empreses de comunicació però també la forma de dissenyar les xarxes socials poden influir molt en la creació de climes de crispació i fins i tot violència entre les persones perquè construixen un “altre” de manera narrativa i abstracta. Les empreses de comunicació mediàtica i social han de prendre consciència de que han d’assumir codis ètics de funcionament més enllà dels codis deontològics periodístics perquè el periodisme és una part cada vegada més menuda mentre l’entreteniment (música, sèries i memètica social) són cada vegada més importants. Per dir-ho d’una manera clara Spotify, Youtube, Google, Facebook, Instagram, Twitter han de prendre consciència de la necessitat de dissenyar la seua tecnologia per afavorir la convivència encare que això els faça no gunayar tants diners com ho farien sense perímetres ètics.

Ens juguem molt en els dos sectors que pretén treballa este projecte. El sector financer s’ha fet too big too fail i necessitem espais interns de contrapoder: les plantilles professionals del sector financer. I el sector comunicatiu és qui colononitza el llenguatge i el pensament. Estem davant de dos reptes cabdals per a les societats modernes i Acicom vol fer la seua modesta aportació.