La llarga dècada dels setanta (del 72 al 79) 

L’any 1970 , el nou rector de la parròquia, Mn. Josep Breu, va impulsar una nova línia pastoral propiciada pels aires provinents del Concili Vaticà II. Va significar obrir les portes de l'església al poble, l’acostament als pobres i al món obrer, l’origen de les comunitats de base i la participació dels laics en l’organització de la vida civil dins del barri.

En data 11 de setembre del 1972 i en virtut de l’Ordre Ministerial (BOE 20-IX-72) la Escuela Nocturna para Obreros es va transformar amb caràcter experimental en una Escola d’Adults.  

El reconeixement com a escola va ser fruit d’una llarga lluita de tota l’àrea metropolitana que tenia com a objectiu millorar la qualitat de vida, dotant als adults d’una formació mínima per entrar en el món social i laboral. Les taxes d’analfabetisme eren molt elevades en aquell moment i coses com llegir o escriure una carta, treure’s el carnet de conduir o llegir un contracte eren inabastables per a un sector de la població que quedava exclosa.

El professorat que hi treballava eren voluntaris, que s’autogestionaven en l’àmbit econòmic, pedagògic i logístic. 

Els docents cobraven a partir de les aportacions voluntàries dels alumnes a la caixa de solidaritat.