mi amiga Eva, de Cesc Gay
Eva és una dona de cinquanta anys que acaba d’entrar a la menopausa, té dos fills adolescents i un marit ben plantat que l’estima, encara que és, potser, poc romàntic, massa pragmàtic i un xic controlador, cosa que no excita massa la seva libido. En un viatge de feina a Roma es topa per casualitat amb un argentí barceloní d’adopció, també de viatge de negocis, se’l troba per error despullat a l’habitació, es cauen bé i van a sopar plegats. De tornada a Barcelona alguna cosa ha canviat dintre seu i decideix separar-se del seu home i anar-se’n´n a viure sola, diu que es vol tornar a enamorar.
Espanya 2025 (1 hora)
Direcció: Cesc Gay
Guió: Cesc Gay, Eduard Solà
Actors: Nora Navas, Rodrigo de la Serna, Juan Diego Botto, Àgata Roca, Francesco Carril, Miki Esparbé, Mercedes Sampietro…
Sirat, de Oliver Laxe
Oliver Laxe torna amb la inclassificable Sirat, una experiencia sensorial inmersiva en forma d’aventura a mig camí entre la road movie, el drama familiar i el western. Una pel·lícula lliure i sorprenent que a ritme de techno i un disseny sonor vibrant, planteja una distopia del món rave i un viatge a la recerca no només d’un ésser estimat, sinó de la identitat de cadascun dels seus protagonistes.
En Lluís (Sergi López) i el seu fill Esteban (Bruno Núñez) emprenen un viatge cap a les muntanyes del sud del Marroc a la recerca de la Mar, la filla i germana dels dos protagonistes, després de mesos desapareguda. La busquen desesperadament enmig d’una rave al desert i en aquest lloc inhòspit i envoltats de música electrònica i d’un món que desconeixen, troben a un grup de ravers que els parlen d’una última festa encara més lluny, al sud d’Àfrica. Amb l’esperança de trobar-la allà, pare i fill s’uneixen al grup i inicien un perillós pelegrinatge cap a la festa definitiva, una travessa pel desert marroquí plena d’incerteses i entrebancs.
Després de ser reconeguda a múltiples festivals internacionals, incloent Cannes, on va obtenir el premi del Jurat i després de l’èxit de taquilla a Espanya i França, Sirat s’ha consolidat com un dels títols més destacats de l’any. Multipremiada amb 8 Premis Gaudí, 6 Premis Goya, 5 Premis EFA, culmina el seu recorregut internacional amb dues nominacions als Premis Oscars.
Estrany riu, de Jaume Claret Muxart
drama intimista que explora els vincles familiars, la identitat i el despertar sexual d’un noi adolescent durant un calurós estiu a la vora del Danubi.
En Dídac té setze anys i passa les vacances familiars recorrent en bicicleta la riva del riu Danubi quan una trobada inesperada provoca un profund canvi en ell. Un noi misteriós apareix entre les aigües del riu i la seva presència enigmàtica no només desperta alguna cosa nova en el Dídac, sinó que també comença a alterar la relació amb la seva família. El seu germà mitjà Biel percep un distanciament amb ell mentre la seva mare, la Monika, reconeix en el seu fill ecos del seu propi passat adolescent.
Amb una mirada poètica poderosa i construint un univers propi, Estrany riu explora amb delicadesa temes com el primer amor o el desig que ens reconnecten amb el món emocional adolescent. Amb una fotografia molt cuidada, una música vibrant i un ritme pausat, aquest viatge que recòrre el riu Danubi esdevé per en Dídac una metàfora de creixement, de descobriment personal i de transició cap a l’edat adulta i la independència.
Després de la seva estrena al Festival de Venècia, on va obtenir el Premi a la Millor Contribució Artística (secció Orizzonti) i del seu pas pel Festival de Reykjavík, on va ser guardonada amb el Frailecillo d’Or, Estrany Riu ha estat una de les pel·lícules revelació de l’any. Nominada a 2 Premis Goya, 8 Premis Gaudí i 1 Premi Feroz, i ha rebut també el Premi Audiovisual Ciutat de Barcelona.