Salutacions companyes i companys,

Fem balanç de l'any que acaba. I una vegada més, hem de lamentar que 2021 ha sigut poc satisfactori per als drets laborals de les plantilles d'A Punt. Una nova decepció.

Hauríem d'estar celebrant els primers quatre anys de la ràdio i el web d'una empresa consolidada, i estar preparant la festa de la televisió, però novament acabem la temporada entre dubtes i incerteses i amb angoixes d'últim minut sobre procediments rutinaris, com l'assignació del pressupost per al normal funcionament de la CVMC i la SAMC.

À Punt és una empresa pública instal·lada en l'anormalitat, i a la mercé d'un Consell que naturalitza l'anomalia. Fa tant de temps que estem així que se'ns oblida. Perquè no és habitual regir-nos per un acord laboral suspés, sumar quatre anys sense conveni col·lectiu; proposar externalitzacions a la mínima per un dèficit de personal estructural, producte d’un disseny erroni de les necessitats de plantilla; estirar la programació per sobre d’eixos recursos; o prorrogar sense solució les diferències salarials en categories idèntiques.

SENSE CONVENI, RLT, PLA D’IGUALTAT NI CONTRACTE PROGRAMA

Així mateix, no és normal que la Generalitat ignore o suspenga qualsevol proposta d'avanç negociada entre els sindicats i l'empresa, siga el Pla d'Igualtat, la retribució dels sobreesforços o les Relacions de Llocs de Treball. Aprofitem, de fet, per a informar-vos que tampoc les RLT de 2021 han superat el bloqueig mental dels tècnics d'Hisenda, com no ho feren les de 2020, deixant en l'aire correccions clau per a les convocatòries d'oposicions.

No hi ha manera. Al palau de la Generalitat no se'ns entén o no se'ns vol entendre. I apuntem alt, perquè és necessari que ho tingueu clar: tot el que passa o deixa de passar en À Punt és una decisió política. Qüestió de voluntat i convicció. La mateixa que ha conduït a la Generalitat a assumir com a personal laboral fixe sense oposicions a les plantilles de Fira València, Divalterra o les ITV, però que no s’hi veu per a À Punt.

LA REGLA DEL TERÇ, ETERNA AMENAÇA

Els nostres problemes són idèntics als del començament, amb el desgast afegit de centenars d'hores en negociacions estèrils. L'amenaça continua dient-se "regla de terç". I la qüestió, per molt avorrida que sone de repetir, manté viva l’amenaça per a un centenar de membres de la nostra plantilla. La moratòria que ha congelat l’afer i permet pagar els sous al 100% de la plantilla, expira al gener. Estava condicionada a la continuïtat del contracte programa, i aquest caduca ara, sense que el Botànic haja sigut capaç de renovar-lo. Llegiu bé, a partir de gener de 2022 legalment es podran pagar les nòmines fins a consumir una tercera part del pressupost, una barrera que superem cada any des del principi.

La presidència de la CVMC no sembla molt preocupada, confiada en el fet que el Consell es traurà un conill de la cistella en l'últim minut. Però nosaltres no ho vegem tan clar. Sobretot quan aquesta cotilla pressupostària ha frenat que es traga a oferta pública d’ocupació una quinta part de les places de la plantilla.

EL CONSELL AUDIOVISUAL APOSTA PER PRIVATITZAR

Les nostres suspicàcies s'han disparat des de l'entrada en joc d'un nou actor decisiu per al futur d'À Punt: el Consell Audiovisual. El primer pronunciament del president d'aquest òrgan consultiu ha sigut per a recomanar canviar la llei a fi de facilitar l'externalització de tot el personal tècnic. TOT. Càmeres, grafistes, operadors d'equips, il·luminadors, electrònics... TOT.

I no és una fanfarroneria qualsevol, sinó la veu del cap visible d’un òrgan amb què la Generalitat pot emparar algunes de les seues decisions. Ens temem exactament això, que la part del govern valencià que menys ens estima puga instrumentalitzar-ho per a justificar accions que no s'atreveix a comunicar en públic. Parlarem prompte amb eixe Consell per explicar-los perquè eixe no pot ser el camí i recordar-los l’argumentari amb què ja hem frenat l’externalització continguts de l’Oratge.

LA INSPECCIÓ DE TREBALL, L’ÚNICA VIA PER A FER VALDRE ELS DRETS

Això pel que fa als moviments de fora. De portes endins, les negociacions no passen pel millor moment. L'empresa opera amb l'equidistància i feredat d'un gestor. Administrarà el que vinga o els deixen, siga més o menys, sense rebel·lar-se.

No ens agrada haver de recórrer a la Inspecció de Treball perquè complisquen la llei. I per això tampoc volem traure pit de la reducció horària del grup A, malgrat ser un gran avanç. L'autèntic triomf hauria vingut del fet que l'empresa l'aplicara per voluntat pròpia i no per l'amenaça de sanció. Tampoc podem escorxar el cava quan la resta dels grups continua patint el desequilibri d'horaris que podria haver resolt el conveni, d'haver-se aprovat.

Aquesta victòria pírrica contrasta amb un seguit de frustracions, dels quals l'últim exponent és la deficient oferta formativa què se’ns ha oferit. A última hora, obsoleta i al marge de les necessitats reals de la plantilla, tot i que el comité s’ha quedat afònic reclamant un pla de formació seriós.

OPOSICIONS INCOMPLETES I ESQUIVANT EL DECRET ICETA

Pel que fa a les oposicions, l’empresa ha xafat l’accelerador. De sobte han sorgit les preses. El decret Iceta, que urgeix a reduir la temporalitat en el sector públic, sembla haver encés les alarmes i ara amaguen amb convocar d’urgència a proves a la SAMC, suposem que per a evitar-nos el benefici de possibles avantatges pel canvi de situació. Per exemple, amb proves no eliminatòries. Proves que no s’han proposat per a tothom, sinó només per a les categories de periodista-redactor/a i ENG. La maniobra ens fa témer que la idea de privatitzar tot allò que quede fora de la planta de la redacció d’informatius està vigent.

Des del comité d’empresa hem defés la necessitat d’ajornar qualsevol moviment d’aquest tipus en la situació d’incertesa actual, sobretot fins que queden clares implicacions del nou decret per a la plantilla d’À punt. Especulaven amb exàmens al mes de juny, però després de la nostra protesta sembla que s’ho han repensat, i ara ens diuen que eixes oposicions aniran “més espai”. O no. Perquè comprovats els antecedents, els representants sindicals ens mostrem enormement desconfiats sobre els autèntics plans de la Generalitat.

OBJECTIU: PROTEGIR EL 100% DE LA PLANTILLA

El nostre pla és un altre: la consolidació via mèrits, perquè ja hem passat un procés selectiu en les borses de treball i certifiquem la nostra competència en el treball diari. I si s’ha de superar cap prova, que siga pràctica, sobre el treball que fem, i de cap manera eliminatòria.

Arribats a aquest punt insistim en un fet obvi, que no està de més recordar: els comités d’empresa d’À Punt representem els interessos del conjunt de les plantilles de la CVMC i la SAMC. Som un instrument al servei de totes i de tots. I per això NO acceptem renunciar a ni una de les més de 500 places que hi ha actiu, des de les quals dignifiqueu i feu més rellavant cada dia aquesta empresa pública.

Qualsevol moviment en sentit contrari cal interpretar-la com allò que és: un expedient de regulació d’ocupació. Un ERO encobert. Treballem cada dia per a evitar-ho. En les negociacions amb l’empresa, mitjançant la nostra representant al Consell Rector, i amb una comunicació fluida i directa amb els partits del Botànic. I si el diàleg arribara a fracassar, estem preparats per a fer el pas a les mobilitzacions. Perquè en À Punt NO sobrem ningú.

La desil·lusió dels comités pel tracte a la plantilla no ho és amb un projecte de servei públic en valencià i de qualitat en què creguem, que defensem i que podem presumir amb orgull de fer cada dia millor. Siga davant de la ciutadania o del mateix president de la Generalitat. Per tot això, us convidem a mirar cap al futur amb la convicció que dona estar complint, com a plantilla, amb la nostra part del contracte. I us agraïm com a comités d’empresa, la confiança que ens heu donat.

Per un 2022 ple d’èxits compartits! Farem el possible perquè així siga.

Els comités d’empresa de la CVMC i la SAMC

Burjassot, 28 de desembre de 2021