Embedded Files
ÍNDEX
ÍNDEX
El sintagma verbal, predicat de l’oració
Estructura del Sintagma Verbal
2.1. Tipus de predicats
2.2. Tipus de verbs
Funcions sintàctiques dins del Sintagma Verbal
3.1. El complement directe (CD)
3.2. El complement indirecte (CI)
3.3. El complement circumstancial (CC)
3.4. El complement atributiu (CAtr)
3.5. El complement del règim verbal (CRV)
3.6. El complement predicatiu (CPred)
3.7. El complement agent (CAg)
1. EL SINTAGMA VERBAL, PREDICAT DE L’ORACIÓ
1. EL SINTAGMA VERBAL, PREDICAT DE L’ORACIÓ
El sintagma verbal (SV) és l’estructura gramatical formada per un verb (V) i els seus complements.
El SV constitueix el predicat (P) de l’oració; és a dir, allò que es predica (o es diu) del SN subjecte.
La Laura escrivia poemes i contes
SN SV
[Subjecte] [Predicat]
2. ESTRUCTURA DEL SINTAGMA VERBAL
2. ESTRUCTURA DEL SINTAGMA VERBAL
No vinguis tard
Especificador Nucli Complement
Adverbi Verb Adverbi
La funció d’especificador del verb la fan alguns adverbis (no, també, només, solament, ha, encara, etc.)
La funció de nucli la fa el verb.
La funció de complement del verb la poden fer:
Un SN: Escolta la ràdio.
Un adjectiu (o SAdjectival): Està malalta / Està molt malalta
Un SPrep: Parlen de les seves coses
Un adverbi (o SAdvervial): Menja malament
Un pronom: Vull això
Una oració (subordinada): Vull que vinguis
2.1. Tipus de predicats
2.1. Tipus de predicats
Predicat nominal: oracions amb verbs copulatius, que pràcticament no tenen significat, com ser, estar i semblar.
[Subjecte+Verb copulatiu+atribut]
Predicat verbal: oracions amb verbs predicatius, plens de significat, com plantar, créixer, escriure.
[Subjecte+Verb predicatiu+complements verbals]
2.2. Tipus de verb
2.2. Tipus de verb
Verb copulatiu: buit de significat (ser,estar,semblar).
Verb predicatiu: ple de significat (dormir, caminar, etc.)
Verb transitiu: necessita un objecte sobre el qual recaigui l’acció, és a dir un CD (veure, voler, etc.)
Verb de règim: exigeix un complement introduït per una preposició determinada, és a dir, un CRV (acostumar-se a, confiar en).
Verb intransitiu: no exigeix cap complement (venir, sortir, arribar, caminar, córrer, etc.)
Verb pronominal: porta aglutinat un pronom feble (adonar-se, atrevir-se).
Verb impersonal: no té subjecte (nevar, ploure, haver-hi, etc.)
3. FUNCIONS SINTÀCTIQUES DINS DEL SV
3. FUNCIONS SINTÀCTIQUES DINS DEL SV
3.1. El complement directe (CD)
3.1. El complement directe (CD)
És un SN que designa l’entitat (persona, animal o cosa) sobre la qual recau l’acció del verb.
En Pau menja verdura.
El conserge va tancar la porta.
Encara que el CD es refereixi a persones, generalment no va precedit de la preposició a.
L’alumne va saludar el professor.
La policia va detenir els lladres.
Avui hem felicitat la Carme.
El CD no concorda amb el verb. Per tant, pot aparèixer en singular o en plural sense que el verb variï de forma.
L’alumne va saludar el professor.
L’alumne va saludar els professors.
4. El CD és un complement exigit pels verbs transitius. Va immediatament darrere del verb i no es pot suprimir.
*La policia va detenir.
*Avui hem felicitat.
5. El CD es pot substituir per un d’aquests pronoms febles: el, la, els, les, en o bé ho.
L’alumne el va saludar.
La policia els va detenir.
Avui l’hem felicitada.
6. Generalment, el CD passa a fer la funció de subjecte en l’oració passiva.
Els lladres van ser detinguts per la policia.
La Carme ha estat aplaudida.
La manera més recomanable de reconèixer el CD, en cas de dubte, és fer-ne la substitució pronominal.
3.2. El complement indirecte (CI)
3.2. El complement indirecte (CI)
És un SPrep introduït per la preposició a (o per a) que designa qui rep el benefici o el dany de l’acció del verb.
Va regalar un disc al seu cosí.
Prepara un pastís per a la Marta.
Generalment, el CI es refereix a éssers animats (persones o animals).
Va explicar la llegenda a la Neus.
La Marta dóna menjar al gos.
La posició més habitual és darrere el CD.
Va regalar un disc [CD] al seu company.
El CI es pot substituir pel pronom feble li (sing.) i els (plural).
Li va regalar un disc.
Els vam telefonar de seguida.
ALERTA: *Lis no existeix.
Cal no confondre’l amb altres complements introduïts també per la preposició a, com alguns complements de règim verbal i alguns complements circumstancials:
S’han acostumat a la seva presència. [CRV]
No anirem al concert. [CC]
En cas de dubte, podem recórrer a la substitució pronominal.
REGLA pràctica: són CI tots els complements que en 3a persona del singular es poden substituir pel pronom li.
3.3. El complement circumstancial (CC)
3.3. El complement circumstancial (CC)
Quant a l’estructura, el CC pot ser un Adv o SAdv, un SPrep o un SN (amb valor temporal).
Demà farà sol.
Els bombers han vingut de seguida.
He desat la roba a la calaixera.
Aquesta tarda tinc partit de bàsquet.
Generalment, el CC no és exigit pel verb. Per tant, es pot suprimir sense que s’alteri l’estructura de l’oració.
Els bombers han vingut.
He desat la roba.
El CC sol aparèixer al final de l’oració; però pot ocupar altres posicions, sobretot quan indica temps o lloc.
Demà no obrirem. (CC de temps)
Davant del mercat hi ha un forn de pa. (CC de lloc)
El CC es pot substituir pel pronom feble en (quan va introduït per la preposició de) i pel pronom feble hi (en la resta de casos).
Vinc de casa. En vinc.
Camina molt de pressa. Hi camina.
Pel que fa al significat, expressa una circumstància del verb:
CC de lloc (on?): Vivim aquí tot l’any. / Es passeja pel carrer.
CC de temps (quan?): Demà hi ha classe.
CC de manera (com?): Sempre fa la feina malament.
CC de finalitat (per a què?): He comprat aquest vi per a la festa.
CC de causa (per què?): Per tot aquest embolic no podrem anar a París.
CC d’instrument (amb què?): Dibuixa un cercle amb el compàs.
CC de companyia (amb qui?): Anirem a Montserrat amb la família.
CC de quantitat (quant?): Has menjat molt poc.
3.4. El complement del règim verbal (CRV)
3.4. El complement del règim verbal (CRV)
És un sintagma introduït per la preposició que és exigida pel verb (a, de, en, amb, per).
El policia s’adona del perill.
Confia en les seves possibilitats.
És exigit pels verbs de règim preposicional. Molts d’aquests verbs són pronominals, és a dir, sempre van acompanyats d’un pronom feble
La seva dona es dedica a la construcció.
Es reien de tothom.
Els infants no pensen en aquestes coses.
La Cristina no es fa molt amb les cunyades.
Tu sempre t’has interessat per ells.
El CRV es pot substituir pel pronom feble en (quan va introduït per la preposició de) i pel pronom feble hi (en la resta de casos).
Ningú no se n’adona.
Tothom hi confia.
Verbs més freqüents que exigeixen CRV, classificats a partir de la preposició:
preposició a: acostumar-se, accedir, arriscar-se, col·laborar, contribuir, dedicar-se, exposar-se, optar, procedir, renunciar.
preposició de: abstenir-se, adonar-se, aprendre, burlar-se, oblidar-se, parlar, queixar-se, recordar-se, riure’s, saber.
preposició en: afanyar-se, confiar, complaure’s, entossudir-se, pensar, vacil·la.
preposició amb: avenir-se, fer-se, estar d’acord, conformar-se.
preposició per: amoïnar-se, interessar-se, optar.
3.5. El complement atributiu (C.ATR)
3.5. El complement atributiu (C.ATR)
L’atribut és un SAdj, un SN o un SPrep que expressa una característica que s’atribueix al subjecte per mitjà d’un verb copulatiu (ser, estar, semblar)
En Marc està molt malalt.
La Maria és una persona molt amable.
Aquest anell sembla d’or.
Si és un adjectiu, concorda en gènere i nombre amb el subjecte.
En Marc està malalt.
La Maria està malalta.
Es pot substituir pel pronom ho i, de vegades, pel pronom en.
─És amable, la Maria?
─Sí, que ho és.
N’és molt, d’amable!
ALERTA: No tots els complements dels verbs ser i estar són atributs: La Maria és a França. (CC de lloc)
3.6. El complement predicatiu (C.PRED)
3.6. El complement predicatiu (C.PRED)
Generalment, és un SAdj o un participi que expressa una característica del subjecte o del CD. Apareix darrere un verb predicatiu (trobar, veure, tornar, etc.)
He vist en Marc molt content.
Ha tornat del viatge cansat i avorrit.
Concorda en gènere i nombre amb el subjecte o CD.
La Maria juga molt contenta.
He vist en Marc molt content.
Generalment, el podem substituir pel pronom hi. També per en (fer-se, dir-se).
─L’has vist content, en Marc?
─Sí que l’hi he vist.
Semblances del CPred amb altres complements amb els quals no s’ha de confondre:
El CPred té moltes semblances amb l’atribut:
La llet s’ha tornat agra. [CPred] –> verb predicatiu
La llet era agra. [CAtr] –> verb copulatiu
Des del punt de vista del sentit, s’assembla al CC de mode:
La noia caminava tranquil·la. [CPred] –> funció adjectiva
La noia caminava tranquil·lament. [CC mode] –> funció adverbial
Els nois van arribar cansats. [CPred] –> funció adjectiva
Els nois van arribar cantant. [CC mode] –> funció adverbial
El CPred s’assembla al CN:
Porto la camisa [CD] bruta [CPred]. –> Com porto la camisa?
Porto una camisa [CD] negra [CN]. –> Com és la camisa?
3.7. El complement agent (C.AG)
3.7. El complement agent (C.AG)
Apareix en les oracions passives (va ser edificat, serà redactat, era maltractat…) i va introduït per la preposició per. És un Sprep.
El desertor va ser afusellat pels soldats.
El CAg. es pot suprimir i no és substituït per cap pronom feble.
El desertor va ser afusellat.
El CAg. passa a ser el subjecte en l’oració activa corresponent.
Els soldats van afusellar el desertor.
PRÀCTIQUEM?
PRÀCTIQUEM?
CD i CI:
Feu aquests exercici online. Corregiu-los i copieu-los a la llibreta.
CC i CRV:
1. Tenint en compte que els CRV són exigits pel verb (per tant, necessaris) i els CC són complementaris per aportar informacions sobre el lloc, el temps, la manera, etc., indica quina és la funció de cada un dels SPrep destacats.
a) L’Andrea es vol dedicar plenament al món de l’espectacle
b) La Marta i l’Ignasi s’han de veure al despatx.
c) L’avi no es va assabentar de l’incendi.
d) L’àvia es va entrebancar amb un tamboret.
e) Els companys de feina s’han interessat per la teva salut.
f) No podem confiar en aquest advocat.
g) Aniré a passejar per la platja.
h) Haurem de fer el sopar a corre-cuita.
2. Construeix 5 oracions que tinguin CC i altres 5 que tinguin CRV.
CATR i CPRED:
1. Analitza els elements destacats i digues si fan la funció de complement atributiu [CAtr] o bé de complement predicatiu [Cpred].
a) La Rosa estava molt enfadada.
b) La Marta va sortir de classe molt enfadada.
c) M’agrada la xocolata ben espessa.
d) La xocolata era ben espessa.
e) Aquelles sabates semblaven noves.
f) L’Isidre duia les sabates molt ben enllustrades.
2. Construeix 5 oracions que tinguin CAtr i altres 5 que tinguin CPred.
C.AGENT:
a) El camp ha estat llaurat pels pagesos de la zona.
b) Hem vist la Clàudia passejar per la ciutat.
c) Per la meva germana petita faria qualsevol cosa.
d) Aquest dibuix ha estat fet per la meva germana petita.
e) Algun dia serem envaïts pels extraterrestres de l'espai exterior.
a) El jugador va marcar el gol de la victòria en els minuts finals.
b) El meu pare ha comprat un ordinador nou per al meu germà.
c) L'Aina estima en Joan.
d) Els agents de seguretat vigilaran la víctima del robatori.
e) L'incendi de l'estiu passat havia arrasat tots els conreus del poble.
Page updated
Google Sites
Report abuse