Embedded Files
Per què caminem?
Per què caminem?
La marxa solidària “Camina y deja huella” neix com un acte d’amor, de memòria i d’esperança. És molt més que una activitat física: és un homenatge a totes aquelles persones que han afrontat amb coratge la dura lluita contra el càncer, una manera d’acompanyar aquelles que encara la combaten i una crida a la consciència col·lectiva. Aquesta biografia vol explicar la història de la Pepi, una persona la vida de la qual va deixar una empremta profunda en el seu entorn. A través del seu relat, celebrem la seva força, el seu llegat i el missatge que inspira aquesta caminada: que cada pas fet en comunitat pot convertir-se en suport, solidaritat i vida.
Per ella, per totes. Una llum que no s'apaga.
Per ella, per totes. Una llum que no s'apaga.
Josefa Cabezas Barrera (1964-2022), més coneguda com a Pepi, va néixer a Carmona, Sevilla, i quan tenia quatre anys es va traslladar amb la seva família a Canovelles, Barcelona. Allà va créixer, va fer amistats que van durar tota una vida i va formar la seva família.
La Pepi era moltes coses: filla, mare, germana, amiga… Però sobretot, era un ésser de llum, algú que vivia amb els ulls oberts. Deia que tot és un aprenentatge, que hem de parar atenció als missatges, als senyals que la vida ens envia, encara que a vegades arribin per a sacsejar-nos per complet, com ho va ser la seva malaltia: el càncer. Que tot passa per alguna cosa i que tot i res arriba, i res i tot passa (per alguna cosa). Sabia què dir, quan i com dir-ho; i quan no, sabia callar, perquè tenia el do d'escoltar amb l'ànima i de transformar cada trobada en una lliçó de vida. Les seves paraules van ser ales, a través de les quals s'elevava, reflexionava i volava cap a la resta. Era d'aquestes persones que fan la vida més bonica als qui tenen a prop.
L’any 2022, el càncer va apagar el seu cos, però no la seva llum. Perquè ella segueix aquí, en els qui la vam conèixer i la vam voler. Aquesta marxa neix com un homenatge a ella, a la seva memòria, i també com una manera de transformar el dolor en alguna cosa que serveixi per a ajudar a altres persones que avui lluiten contra la mateixa malaltia.
D'eruga a papallona.
D'eruga a papallona.
La seva vida va ser com la d'una papallona. Primer, com l'eruga, va viure amb els peus ben arrelats a la terra, lliurant-se a la quotidianitat, construint, cuidant, estimant. Després, com la crisàlide, va saber recollir-se cap a dins, escoltar-se, transformar-se a través dels aprenentatges més durs, sense perdre mai l'esperança. I, finalment, com a papallona, va desplegar les seves ales per a ensenyar-nos que la bellesa està en l’efímer, en la fragilitat, en el que es lliura per complet a la vida. La Pepi no va volar per a escapar, va volar per a recordar-nos que tot canvi és creixement i que l'amor mai mor.
El teu vol no és més que el principi. Que el teu aleteig de papallona continuï omplint-nos l'ànima com aquí el vas aconseguir fer. Ara i sempre. Aquí i allà. En qualsevol estat. Per a l'eternitat: t’estimem.
Gràcies per ensenyar-nos a viure, a estimar i a volar.
Les nostres ànimes sempre unides.
Page updated
Google Sites
Report abuse