Embedded Files
Dificultats de les persones amb TEA davant l'ús del transport públic
Les dificultats que afronten diàriament les persones amb TEA, entre les quals s’inclou l’ús del transport públic, poden variar en el decurs del seu desenvolupament, i amb una intervenció adequada les vinculades amb el comportament poden millorar notablement. L’objectiu de BUSSLE serà justament intervenir en aquells aspectes que dificulten l’ús del transport públic, i del bus urbà en una primera fase, per tal d’augmentar-ne l’autonomia.
Nou de cada deu persones autistes diuen que els canvis inesperats, com les demores en el transport públic, els fan sentir ansiosos. De manera, que l'ús de l'autobús, metro, tren o altres mitjans, poden alterar el seu comportament.
Les preocupacions més freqüents en l’ús del transport públic entre els autistes i les seves famílies són la seguretat i la consciència espacial. Els problemes específics inclouen trobar el camí cap a la parada d’autobús, pujar al servei correcte i desembarcar a la parada correcta. L’ansietat pels fets inesperats, com perdre’s o desorientar-se, també són una barrera. De la mateixa manera, s’ha detectat que la sensibilitat sensorial també és un obstacle, fet especialment rellevant dins el transport públic.
Les persones amb TEA depenen en gran mesura d’altres persones, és a dir, familiars i amics, per a les seves necessitats de transport. Aquesta dependència es tradueix en immobilitat per a les persones amb TEA i en sacrificis econòmics i de temps importants per a la persona responsable del transport i/o de la seva supervisió.
Hàbits de mobilitat de les persones amb TEA
Quan les persones amb TEA fan un desplaçament ho fan habitualment com a passatgers en un vehicle privat, freqüentment conduit pel seu “tutor” (pare, mare, parent, amic, etc.) [2,3,9,10]. Aquesta dependència afecta negativament tant a les persones amb TEA com a les seves famílies i entorns. De fet, un 72% de les persones amb TEA es perden activitat o oportunitats diverses degut al fet que la persona que les havia d’acompanyar en el desplaçament no ho pot fer [4]. De manera similar, més d’un 73% dels tutors/membres de la família també acaben perdent oportunitats de fer activitats, incloses les seves responsabilitats laborals, per tal de poder assistir als seus familiars amb TEA [4]. Aquest fet és tan rellevant que inclús alguns dels pares/tutors no poden mantenir els seus llocs de treball, en part per assumir el rol de proveïdor de transport de la persona amb TEA, entre d’altres aspectes que impliquen la seva cura [4].
Per tot això, el transport públic en permetria promoure la seva major independència i autonomia. En general, el seu ús entre la comunitat de persones amb TEA els permetria accedir a més i millors serveis, llocs de treball, educació i trobades socials, elements essencials per poder desenvolupar una vida social plena. A la vegada, el transport públic és el preferit per part del col·lectiu TEA ja que els permet un major grau d’independència.
Referències:
[2] Davies DK, Stock SE, Holloway S, et al. Evaluating a GPSbased transportation device to support independent bus travel by people with intellectual disability. Intellect Dev Disabil. 2010;48:454–463.
[3] Falkmer M, Barnett T, Horlin C, et al. Viewpoints of adults with and without autism spectrum disorders on public transport. Transp Res A Policy Pract. 2015;80:163–183.
[4] Lubin A, Feeley C. Transportation issues of adults on the autism spectrum. Transport Res Rec. 2016;2542:1–8.
[9] Deka D, Feeley C, Lubin A. Travel patterns, needs, and barriers of adults with autism spectrum disorder. Transport Res Rec. 2016;2542:9–16.
[10] Chee D-T, Lee HC, Falkmer M, et al. Viewpoints on driving of individuals with and without autism spectrum disorder. Dev Neurorehabil. 2015;8423:26–36.
Prevalença dels criteris TEA sobre la població
Si bé no existeixen dades específiques per a Catalunya, actualment les xifres internacionals de persones que podrien complir amb els criteris TEA és d’aproximadament 1 cada 54 habitants (Font: Autism Speaks,2020; Maenner et al., 2020; Baxter, 2015; Baio, 2018; Morales-Hidalgo, 2018), essent un valor que s’ha anat incrementant en els últims anys, essent una qüestió cada cop amb més impacte en la nostra societat.
A Europa les últimes dades de prevalença es situen entre 1-2% de la població. En aquest últim cas, aplicant aquests percentatges a Catalunya i l’Àrea Metropolitana de Barcelona obtindríem els següents resultats:
Catalunya: potencials usuaris amb TEA = entre 77.000 i 150.000 persones (sobre dades 2020)
Àrea Metropolitana de Barcelona: potencials usuaris amb TEA = entre 33.000 i 66.000 persones (sobre dades 2019)
Per tant, parlem d’un volum important de gent afectada, i més si l’ampliem amb totes les famílies de l’entorn d’aquest col·lectiu. És important, doncs, tenir present que es tracta d’un col·lectiu que no és gens minoritari, sinó que actualment representa una part important de la població, i que, a més, sembla que la seva rellevància ha anat incrementant els darrers anys.
Persones amb discapacitat intel·lectual
Les persones amb discapacitat intel·lectual són un grup de població que també presenta dificultats de cognició, i per tant, també són usuaris potencials de BUSSLE. Segons dades del 2020 del Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat, a Catalunya hi ha 68.780 persones amb discapacitat intel·lectual reconeguda, nombre que ha vingut creixent en els últims anys tal i com es pot observar en les dades exposades a continuació.
En el cas de l'àrea metropolitana de Barcelona, on es preveu iniciar la primera fase de desplegament d’aquesta eina, es comptabilitzen 21.248 persones amb discapacitat intel·lectual el 2014 i 21.915 persones el 2019, la qual cosa representa aproximadament un 0,7% de la seva població, assolint un ratis sobre la població similar als de l’àmbit de tota Catalunya.
Font: Idescat, Departament de Treball, Afers Socials i Famílies de la Generalitat de Catalunya i Institut d’Estudis Regionals i Metròpolis de Barcelona, i de l’Observatori de la Discapacitat de l’AMB
Impacte ambiental
BUSSLE ha de permetre posar l’ús del transport públic urbà en autobús a l’abast de persones que fins ara no l’empren. En aquest sentit, degut a les característiques dels usuaris potencials, els seus desplaçaments estan fortament condicionats per les seves capacitats cognitves i es realitzen bàsicament acompanyats i en transport privat en cotxe.
Per tant, en el cas que ens ocupa, l’ús de BUSSLE permetria un traspàs directe de vehicle privat a transport públic en autobús, fet que suposaria una disminució de les emissions contaminants (CO2, NOx, PM10) i de la contaminació acústica.
[Valors calculats per a una ocupació dels autobusos i del vehicle privat del 20%]
[Valors calculats per a una ocupació dels autobusos i del vehicle privat del 40%]
<a href='https://www.freepik.es/vectores/corazon'>Vector de Corazón creado por macrovector - www.freepik.es</a>
<a href='https://www.freepik.es/fotos/escuela'>Foto de Escuela creado por rawpixel.com - www.freepik.es</a>
© 2025-2026 - Barcelona - Queda prohibida expressament la reproducció total o parcial dels continguts d'aquest lloc web sense una autorització prèvia, expressa i escrita
Google Sites
Report abuse