El 1981, per iniciativa de la Generalitat de Catalunya, es va iniciar la construcció de l’IDIADA, un institut d’investigació aplicada de l’automòbil amb una extensió de 370 hectàrees a la plana agrícola del Baix Penedès, on el municipi de la Bisbal va aportar aproximadament 20 hectàrees. Aquesta inversió va incloure una sortida/entrada a l’autopista AP-2. Arran d'aquest important centre econòmic, Santa Oliva va establir el polígon industrial l’Albornar (59,9 ha) el 1981. La Bisbal es va unir amb el polígon de les Planes (21,5 ha), de caire industrial, el 2001, i el 2011 es va completar la urbanització del triangle entre l’IDIADA, l’autopista AP-2 i el Torrent Mal amb la creació del polígon logístic-industrial de les Planes Baixes (59,4 ha).

Al novembre de 2022, una empresa privada va proposar la requalificació urbanística i la posterior urbanització logístico-industrial dels Masos (84 ha), just a l’altra banda del Torrent Mal, amb continuïtat als polígons existents de les Planes, les Planes Baixes i l’IDIADA. Aquesta àrea actualment té protecció agrícola segons les Normes Subsidiàries locals i és considerada sòl de protecció preventiva segons el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona (2010).

Malgrat la classificació actual com a "No Urbanitzable" tant a nivell municipal com català, el projecte es va justificar pel bon accés viari i les possibilitats de requalificació que permet el Pla Territorial Parcial del Camp de Tarragona. Inicialment, l’equip de govern va mostrar suport al projecte durant la presentació el novembre de 2022, però el projecte va tenir un important rebuig social i això va portar a l’Ajuntament a rebutjar el projecte a sis mesos de les eleccions municipals de maig de 2023.

Tot i que el partit que va guanyar les eleccions (Compromís amb la Bisbal) era el mateix que el de la legislatura anterior, va perdre la majoria absoluta i va necessitar el suport d’altres dos partits (ERC i PSC) per formar govern. Cap partit incloïa en el seu programa electoral la transformació dels Masos en un espai urbanitzat per ús logístico-industrial. Tot i que ERC va fer campanya clarament desfavorable a la requalificació dels terrenys dels Masos. 

El novembre de 2023, el mateix promotor va proposar de nou la urbanització dels Masos amb un total de l’àmbit de 74 ha. En aquest nou projecte, la proposta està una mica més allunyada del nucli, amb 48 ha destinades a sòl logístico-industrial, 18 ha a vials i zones verdes, 4 ha a desenvolupament terciari i 4 ha a equipaments municipals. El projecte actualment es coneix com a "Parc empresarial del les Planes del Vent". L’equip de govern actual (Compromís amb la Bisbal, ERC i PSC) dóna suport al projecte i ha iniciat la seva tramitació.

Independentment de les posicions a favor o en contra, l’impacte del projecte seria significatiu en termes ambientals, socials i econòmics. A més a més, hi ha una divisió social referent al tema en qüestió. Amb aquest polígon logístico-industrial, la Bisbal tindria una superfície total de 154,9 ha, situant-se com el municipi amb més hectàrees logístico-industrials per habitant a la vegueria Penedès, el 8è a la província de Tarragona i el 25è entre tots els 947 municipis de Catalunya. Aquest canvi no seria simplement una modificació de les Normes Subsidiàries, sinó un canvi substancial en l’estructura urbanística del municipi.

Els promotors d’aquesta consulta consideren essencial un mecanisme de consens i legitimació pública per a un projecte amb conseqüències significatives. La Llei del Parlament de Catalunya 10/2014, de consultes no referendàries i altres formes de participació ciutadana, ofereix una solució democràtica. Aquesta llei permet convocar consultes populars no vinculants per conèixer l’opinió de la població sobre qüestions rellevants. La celebració d'una consulta proporciona legitimació democràtica a la decisió final sobre el projecte.

Tot i aquesta argumentació, la consulta ha estat rebutjada per via institucional, tant pel ple a proposta del grup de l’oposició La Bisbal Decideix, com en reunions privades de membres de la comissió que presenta aquesta proposta. Malgrat això, es manté la creença que el poble de la Bisbal té el dret de decidir sobre el seu futur i que una decisió política no pot condicionar-lo sense el seu consens.