Ràdio Arrels recull el PREMI NACIONAL DE LA LLENGUA 2025.
Per Miquel Martínez VilaRàdio Arrels ha rebut aquest 11 de novembre un dels 25 premis del diari ARA de Girona, valorat com un mitjà de comunicació lliure i compromès a Catalunya Nord.
Llegir+Ràdio Arrels ha rebut aquest divendres el premi BonÀrea a la Comunicació de l’Associacionisme Cultural a la gala dels VIII Premis Antoni Carné a Figueres. El Jurat ha reconegut el compromís de l’emissora amb la llengua i la cultura catalanes, per ser l’únic mitjà de comunicació íntegrament en català i per fer totes les entrevistes en aquest idioma en un marc diglòssic com ho és Catalunya Nord....
Des del 1981, a la Catalunya del Nord, l’associació Arrels s’encarrega de la vitalitat de la llengua catalana a les ones gràcies a la feina portada des de la seva ràdio associativa. L’entitat proposa també un model pedagògic singular a l’estat francès, amb escoles immersives i públiques, entre dos centres educatius que utilitzen el català com a llengua d’ensenyament. Així, fins ara, Arrels ha quedat una entitat particular a la Catalunya del Nord i a França, amb un recorregut atípic, distingit sempre per una voluntat de resiliència i d’obertura. A punt de complir el seu quaranta-cinquè aniversari, l’associació impulsa una nova dinàmica, girada cap a un nou arrelament de cara a les noves generacions de catalanoparlants del territori. A Exterior.cat conversem amb Laura Manaut, professora i fundadora de l’associació, que actualment n’és la presidenta.
[...] I és un èxit? És clar, sense dubte. És una feina de cada dia. Ens podem felicitar, perquè els equips pedagògics que segueixen el moviment, amb professors que hi són des de fa 20 o 25 anys, i que queden fidels al projecte, i sempre amb ganes d’inventar. És un èxit perquè aconseguim també a fer participar la ràdio amb el projecte educatiu. Acabem de publicar una sèrie de nou contes escrits a partir d’idees d’alumnes, a partir d’un projecte de la directora d’una de les escoles. Els contes van ser il·lustrats pel Toni Benages i Gallard, i gravats per la ràdio pel Sergi López, i altres veus il·lustres i destacables de la Catalunya Nord, com la Míriam Almarxa París, l’Íngrid Obiol, en Didier Parayre i en Gerard Jacquet, en Guillem Caux, la Paula Escudero… els pòdcasts són ara disponibles en escolta lliure a la pàgina de la ràdio, i destinats a totes les escoles catalanes, i fins i tot les altres que tenen curiositats. [...]
"Tanka", la forma poètica d'origen japonès, i "tanca", límit i recinte, són homòfons perfectes amb sentits aparentment molt distints. Tot i això, les 32 "Tannkas" gomilianes, publicades els primers anys de 1980 i reeditades vint anys després, les apropen per expressar l'essencial de la vida humana de forma senzilla i perfectament cisellada.
La tercera edició del premi Carles de Llar premiava per primera vegada una associació, representada per la seva presidenta, Laura Manaut. Després de la periodista Laura Bertran i la pedagoga Miquela Valls, l’associació Arrels va ser distingida per la seva tasca “en favor de la identitat catalana, de la llengua i en relació amb els altres territoris dels Països Catalans, en un context molt sovint advers”, com ho va remarcar el director de la Casa de la Generalitat a Perpinyà, Albert Piñeira.
L’associació Arrels, que celebrarà l’any vinent els seus quaranta-cinc anys de compromís amb la llengua, és actualment l’única ràdio nord-catalana que emet exclusivament en llengua catalana, sense ànims de lucre i amb una programació local. Les seves dues escoles de Perpinyà van ser durant més de quatre dècades les úniques escoles públiques de l’Estat francès a proposar un ensenyament immersiu en llengua “regional”. (...)
Mare és potser la mare de totes les paraules, la que convoca més connotacions i més emocions en cadascun de nosaltres. La novel⋅la de la Roser Blàzquez que retrata tres dones en la Barcelona de la posguerra va dedicada "a la Maryse Guasteví, la filla petita del Café Rouge", la meva mare que va morir el proppassat diumenge 10 d'agost.
Conversa entre Jordi Graupera i Júlia Ojeda amb Laura Manaut, presidenta de l'Associació Arrels i Albert Noguer, director de la ràdio, a Ensems, el podcast d'Alhora.
La rosa simbolitza, des de l'Ilíada i Safo de Lesbos la bellesa i la brevetat de la vida i del plaer. El poema de la rosa als llavis, un dels poemaris més coneguts de la literatura actual, en declina els aspectes més fràgils i bells amb una llengua i una inventivitat entusiasta que fan oblidar que el seu autor, afectat de tuberculosi, moriria un any després de la seva publicació.
En la seva primera visita com a conseller de Política Lingüística, F. Xavier Vila, comparteix amb les entitats nord-catalanes l'anàlisi dels reptes amb què s'enfronta la llengua i els transmet la voluntat de reforçar les vies de col·laboracióEl conseller ha clos la commemoració dels 40 anys dels Estudis Catalans i els 25 anys de l'Institut Franco-Català Transfronterer a la Universitat de Perpinyà
[...] Tot seguit, el conseller Vila s'ha desplaçat a l'Escola Arrels Cassanyes, una de les escoles públiques bilingües català-francès gestionades per l'associació Arrels. Allà ha mantingut converses amb els docents sobre el funcionament del projecte i la situació actual del centre, i ha pogut compartir una estona amb els alumnes, que li han ofert una cançó com a mostra de benvinguda. [...]
Ràdio Arrels, l’única emissora que emet 100% en català a la Catalunya del Nord, ha obert una campanya de donatius per aconseguir finançament i superar “la situació de risc” que viu actualment. L’emissora, que arriba aquest 2025 als 44 anys, ha vist com l’auge de l’extrema dreta i la retallada de subvencions s’han traduït en “fragilitat financera” i han condicionat el seu pressupost. Per això, ha decidit demanar ajuda a l’altra banda dels Pirineus amb l’objectiu d’aconseguir 100.000 euros de la societat civil, les entitats i les administracions. Entre d’altres, els seus impulsors demanen més implicació de la Generalitat, perquè l’any passat la subvenció del Govern va ser de 18.000 euros, quan fa temps havia arribat a ser-ne de fins a 60.000.
Amb presència a les ones des del 28 de maig del 1981, Ràdio Arrels és l’emissora generalista més veterana de la Catalunya del Nord. És l’única que emet programes exclusivament en català –el seu arxiu compta amb més de 30.000 entrevistes– i el 50% de la música que s’hi escolta també és en aquesta llengua.
El 1981 una ràdio local associativa en llengua catalana naixia a Perpinyà. Ràdio Arrels és, des de llavors, un referent en el moviment cultural a Catalunya Nord. Amb 4 freqüències, la ràdio abasta totes les comarques nord-catalanes, ha realitzat milers de reportatges, fent parlar la gent del país, sempre en català, promocionant la musica i cançó catalanes com cap altre mitjà en el conjunt dels Països Catalans.
Llegir +Per: Cléophée Hamami
Les iniciatives presentades al Parlament en suport de Ràdio Arrels poden ser una bona ocasió per posar en pràctica els principis recollits a l’Estatut. El Pacte Nacional per la Llengua aposta per reforçar la cooperació entre els territoris de llengua catalana: hi ha millor manera de començar?
Els mots-maletes combinen paraules per fer néixer un sentit nou que les supera. És el cas d'escriviure en la poesia del menorquí Ponç Pons. Curulla de lectures, l'escriptura es fa arma carregada de vida i de present per defensar la llengua pròpia i la terra cobejada pels promotors.
El programa #Més324 del 3Cat ens ha entrevistat al minut 1:09 per explicar les dificultats econòmiques que pateix l'única ràdio en català de #CatalunyaNord.
L'única emissora en català de Catalunya Nord demana ajut a fi d'assegurar la continuïtat del projecte
Ràdio Arrels, l’emissora més veterana de Catalunya Nord i l’única que emet íntegrament en català al nord del país, ha engegat una campanya de mecenatge per a fer front a la inestabilitat i dificultats econòmiques que arrossega de fa temps. L’objectiu és sumar esforços de persones, entitats, empreses i col·lectius per aconseguir d’augmentar de 100.000 euros anuals el pressupost. “Això és imprescindible per a poder continuar essent una ràdio independent, que defensa la llengua i el país”, explica l’emissora. Tot i que també estan oberts a donatius esporàdics, l’emissora anima a fer-se “amic de Ràdio Arrels” i fer-hi un donatiu mensual “per fer viure la veu de Catalunya Nord”.
Mit aquí l'entrevista que l'Àlex, un alumne de 3a bilingüe d'un col·legi de Perpinyà, va fer a la Cléophée Hamami, la jove periodista de Ràdio ARRELS.
Ràdio Arrels viu una situació econòmica delicada de fa temps. Si s’aprova el pressupost de l’estat francès, és possible que sofreixi una retallada important de les subvencions, que són la seva font d’ingressos principals. L’emissora de Catalunya Nord deixa clar que l’extrema dreta també és una amenaça perquè, si arriba al poder, farà perillar el projecte, atès que preveuen que impulsi una política financera encara més restrictiva. Per tot plegat, aquesta setmana l’equip ha començat una campanya de micromecenatge, a fi d’assegurar la continuïtat del projecte.
Ràdio Arrels, l’únic mitjà de comunicació de la Catalunya Nord que emet els seus continguts en català, ha anunciat una estratègia per preservar la seva supervivència i estendre l’ús del català. L’amenaça de l’extrema dreta i el decreixement de les ajudes públiques en forma de subvencions han dut la cadena nascuda a Perpinyà a aplicar mesures d’acció a curt termini. Aquests moviments s’han avançat aquest dijous des de l’Ateneu Barcelonès, a la capital catalana, amb la presència dels mitjans de comunicació i d’entitats col·laboradores.
L’emissora de la Catalunya Nord ha complert 44 anys d’història i s’ha consolidat com un testimoni de la vida cultural, social i política del territori. Actualment, ha reduït a dues persones a jornada completa els seus treballadors i a dues més a jornada parcial. Amb una estratègia de tres eixos, des de Ràdio Arrels han començat a treballar per estendre el seu segell arreu.
Aquesta aposta es basarà en les donacions econòmiques, les quals es faran a través d’una plataforma transparent i segura de pagaments; s’enfortirà l’oferta radiofònica i s’apostarà pels pòdcasts enfocats a la mainada de la Catalunya Nord; i es demanarà oferir programació des del Conflent i el Vallespir, amb la intenció de guanyar més presència al territori.
Per tot plegat, ha assumit Pere Manzanares, un dels seus fundadors, “ens veiem obligats a donar un toc d’atenció a Catalunya”, donat que la situació del català “és pèssima”, i ha afegit que “volem trencar la mirada condescendent cap a Ràdio Arrels, hem de convertir-la en un bé cultural nacional”.
El director de Ràdio Arrels, Albert Noguer, ha advertit que “el futur d’aquesta ràdio és en perill” i que “el problema nou que ens arriba és que els recursos estan baixant i ens fa por que encara ho facin més, fins i tot per qüestions polítiques”. La possible victòria dels partits d’extrema dreta a l’Estat francès, doncs, ha mogut la direcció de l’emissora a mobilitzar esforços per fer aquesta crida.
Miquel Martínez, treballador de l’emissora, ha reivindicat Ràdio Arrels com “un element cohesionador i un vehicle transmissor entre els agents i les entitats de la Catalunya Nord”, i ha afirmat que volen ser útils per a la població que entén i coneix el català però que no l’utilitza habitualment. “Si voleu que el català es faci fort, heu d’ajudar Ràdio Arrels”, ha reblat.
Des del 1981, s’ha passat de 270.000 a 500.000 residents a la Catalunya Nord, però l’ús del català ha baixat. En aquest sentit, i segons ha exposat Manzanares, cal traspassar les fronteres de l’ensenyament de la llengua, apostar per “un bany de catalanitat a la vida pública”, per tal d’augmentar les quotes de catalanitat.
Ràdio Arrels aixeca la mà i defensa el seu paper a l’hora de redreçar la Catalunya Nord quant a la llengua. “La nostra feina és insubstituïble”, ha sentenciat el seu fundador.
Durant la cinquena edició de l'Occitan Arbitration Challenge, celebrada al Centre de Convencions MEETT durant la Fira Internacional de Tolosa, el jove català va rebre el prestigiós Premi Paul Rabet, que recompensa el millor àrbitre en formació.
L'exjugador de la Unió Catalana XV, Arnaud Guisset, es va veure obligat a abandonar el camp després d'una lesió al genoll. Lluny de deixar de banda el rugbi, va trobar una nova oportunitat en l'arbitratge. Des del passat mes d'octubre, el seu debut en aquest paper ha conquerit ràpidament els seus entrenadors. Ha demostrat la seva serietat i serenitat gestionant diversos partits regionals en solitari i, sens dubte, molt aviat durant els partits de la reserva federal. Entrenat des dels cinc anys al club Moulin à Vent, va seguir la seva passió dins la Unió XV Catalana. Paral·lelament a la seva carrera de rugbi, va obtenir un màster en STAPS i ara treballa a Cabestany en un centre especialitzat en medicina física i rehabilitació. La seva distinció a l'Occitan Arbitration Challenge reconeix el seu compromís total i el seu canvi de carrera exemplar. Arnaud Guisset esdevé així un símbol d'adaptació i perseverança per a la jove generació d'àrbitres. També cal destacar l'actuació del Cabestany Olympique XV, l'únic altre representant català que ha rebut un premi, que va guanyar el Premi Francis Galonnier del Club Actiu a l'arbitratge.
Un dilluns de cada dos, Michel Bourret Guasteví, pare de l'escola Arrels Vernet, poeta i traductor rossellonès d’arrels menorquines, presenta un autor o una obra de la literatura dels països catalans a partir d’un mot, un gir o una expressió. Una passejada amena entre paraules i persones que vol transmetre el gust de llegir... i xerrar.
Avui, primera crònica de "Punts i comes" aquesta en justifica el títol per la voluntat de fer passar a la ràdio el que no s'hi sent del text literari: la puntuació que marca pauses i canvis d'entonació. Un viatge al país dels mots i dels autors a partir dels silencis.
Junts fem créixer una educació més humana, creativa i transformadora.
Sant Jordi: rosa, llibre i tradició! de Júlia Vaills Dafri, antiga alumna de l'Escola Arrels i actualment estudiant de llicència de català a l'IFCT i intervinent de català de l'APLEC a escoles públiques de Perpinyà. Molt bona lectura!
L'Escola Arrels Cassanyes (classes CE1 i CE2) i l'Escola Arrels Vernet (classe CE1 i CE2) han participat del èxit del cicle escolar de cinema d’animació en català.
L’OPLC ha organitzat durant el mes de març i abril un cicle escolar de cinema d’animació en català, enfocat per mainatges des de maternal i fins a final del cicle 3. Les projeccions s’han fet al cinema de l’institut Jean Vigo de Perpinyà i han fet un ple pràcticament absolut. Ràdio Arrels hem pogut saber que aquest cicle escolar de cinema d’animació en català es tornarà a fer l’any que ve, i que l’Oficina Pública per L’ensenyament del Català (OPLC) vol que es converteixi en un esdeveniment anual. - Xavier Espinet, de l’OPLC.
Els alumnes de l’escola Arrels Cassanyes han tingut la visita dels membres de la Cobla Nova Germanor per fer un taller de cobla i de sardana. Els mainatges han pogut conèixer, sentir i veure de prop els instruments de l’agrupació musical catalana per excel·lència. Per acabar, els mainatges han ballat junts una sardana al teatre de l’escola. Podeu sentir el reportatge que en va fer Ràdio Arrels.
Els alumnes de la classe de CP-CE1 del mestre Jean Di-méglio de l’escola Arrels Vernet són els protagonistes d’un projecte pedagògic al voltant de la poesia.
Amb la col·laboració del poete Mixi (del seu veritable nom Michel Bourret Guasteví), els nens han compost poesies, en grup, sobre diferents subjectes.
A tot això s’ha afegit una iniciació a la ràdio animada pel director de Ràdio Arrels, Albert Noguer, durant la qual els alumnes han après a parlar davant d’un micro per tal de gravar llurs poesies.
La festa del carnaval a Catalunya Nord se celebra sobretot als centres escolars, que, durant les setmanes prèvies a les vacances, fan diferents activitats amb disfresses o amb altres tradicions carnavalesques. L’ escola Arrels Cassanyes, des de fa un temps, celebra el carnaval amb el suport de la festa de l’ós de Sant Llorenç de Cerdans.
Aquesta activitat permet que els mainatges coneguin aquesta tradició del Vallespir i celebrin la festa del carnaval.
Sandrine Flores és directora de l’ escola Arrels Cassanyes,
Reportatge fotogràfic de la classe de CP-CE1 del mestre Jean Di-méglio de l'Escola ARRELS del barri del Vernet de Perpinyà.
Reportatge fotogràfic de la classe de CP-CE1 del mestre Jean Di-méglio de l'Escola ARRELS del barri del Vernet de Perpinyà. "Pel carnaval tot s'hi val" i encara més amb POESIA, pallasso Mixi, Ràdio ARRELS a l'escola i disfresses preferides !
Els mainatges disfressats han gaudit d'una nova sessió de poesia a càrrec de Michel Bourret Guasteví, més conegut com a "Mixi" i han pogut enregistrar els poemes elaborats a l'escola mateixa amb els periodistes de Ràdio Arrels, Albert Noguer i Cleophée Hamami.
Associació Arrels - Catalunya Nord Ràdio Arrels
imatges: Michel Bourret GuastevíLes dues escoles Arrels de Perpinyà, a la Catalunya Nord, són escoles peculiars a l’estat francès: són escoles públiques immersives amb el suport de l’Associació Arrels. La seva història va totalment lligada a la recuperació de la llengua en el territori més al nord dels PPCC. Després de quinze anys de funcionament associatiu, les escoles Arrels van esdevenir públiques l’any 1994 tot guardant el projecte educatiu inicial.