event

Presentació

Es tracta d’una idea que s’ha anat madurant a partir de diferents trobades al llarg del 2023 i 2024 com a resultat de la celebració a Bellpuig i Bormio de viatges d’intercanvi d’experiències de vida a partir del Crist de Bormio venerat a Bellpuig des de 1623. Aquestes peregrinacions eren el punt culminant d’un any jubilar per la celebració del 400 aniversari de la seva arribada a la vila. També coincideix amb la segona vinguda del Crist de Bormio el 1953 feta de nou per escultor local Jaume Perelló que viatjà a Bormio per fer-lo de nou amb fusta dels Alps.

Si voleu més informació al respecte: https://cristdebormio.com/

Vaig pensar que serà un bon repte intentar unir aquestes dues viles amb la modalitat randonneur.

I en un tres i no res em va acabar una ruta bàsica que em va donar idea de la magnitud del projecte. Surten uns 1400 km, transcorre Catalunya, França i Itàlia, i són seccions grans en cadascun dels estats. Travessarà els Pirineus i algunes seccions dels Alps, això dona un doble repte ciclista amb una motivació històrica, religiosa i cultural.

Arribats aquí em començo a mobilitzar per veure que fa falta per fer un repte oficial en el món randonneur. Busco amb l’ajut de companys amb qui comparteixo idea i buscant l’empara de Randoneurs de Catalunya https://rancat.cat/ per aconseguir les homologacions pertinents per part d’Audax Club Parisien ACP, perquè pugui ser una prova de Les Randoneux Mondiaux LRM.

L’intenció és fer una prova que la majoria trobi estimulant i els agradi la participació. Per això demano ajuda a Randonneurs de França ACP i Audax Randonneurs Italia ARI perquè em puguin ajudar en el traçat i la normativa local si cal anar per vies ciclistes, si hi són i aquestes són adequades per un esdeveniment com aquest.  

La idea és fer Bellpuig Bormio i tornar amb algun transport organitzat llavors bus amb furgó per encabir les bicicletes, la intendència està en marxa.

També cal dir que la idea és donar-ho a conèixer al món randonneur especialment a Catalunya i nord-est d’Itàlia. La voluntat és de començar amb un grup reduït màxim 30-40 ciclistes (en el millor dels casos), si tot surt bé a la següent edició, ja es valorarà si convé ampliar o ja està bé. La idea és variar/ millorar el recorregut per pròximes edicions i fer amb una periodicitat de quatre anys i cada edició sortiria de Bellpuig i de Bormio alternativament. Esperem trobar bona acollida a la vall de Bormio, on la seva gent coneix i aprecia la vila de Bellpuig i la gent que venera al seu Sant Crist.

El repte Travessa ciclista Bellpuig Bormio

Es tracta d’una prova del calendari de Les Randonneurs Mondiaux (LRM) de 1345 km de distància amb un desnivell positiu de 16900 m pels quals tenim 117 hores i 25 minuts. Això vol dir que se surt el dia 21/07/2026 a les 6:00am i l'hora màxima d'arribada és el dia 26/07/2026 a les 3:41am.  Travessa els següents passos de muntanya de certa rellevància, com són Coll d’Ares 1.513 m, Col de Macuègne 1.068 m, Col de l'Échelle (Col de l'Escala en occità, Colle della Scala en italià) 1.762 m, Passo Aprica 1.176 m, Passo Gavia 2.621 m. Passa la Catalunya interior sortint per la Vall de Camprodon. Entra a França per Perpinyà (Perpignan) i fins a arribar a Avinyó (Avignon) transcorre per envoltant el Golf de Lleó que acostuma a dominar el mestral. A la zona d’Avinyó comencem a buscar els Alps marítims i deixarem França per Briançon sortint pel coll alpí més baix entre els dos països.

Sortim de Bellpuig, al cor de la plana catalana, envoltats de camps de cereals i fruiters que dibuixen un mosaic agrícola sota el cel mediterrani. El relleu és amable, amb turons suaus que a mesura que acompanyen el ciclista fins a la frontera es van pujant de to, una mena d'escalfament. A mesura que ens acostem a Perpinyà, la tramuntana pot fer acte de presència, recordant-nos que som a la porta del Rosselló, una terra oberta al vent i al mar.

De Perpinyà a Avinyó, la ruta s’endinsa pel Llenguadoc i la vall del Roine. Aquí el paisatge es transforma: vinyes infinites, garrigues aromàtiques i camps de lavanda que pinten el territori amb colors vius. El Mistral, vent sec i intens, és part inseparable d’aquesta regió i pot convertir cada pedalada en un repte. Avinyó, amb el seu pont històric i el palau papal, marca el pas cap a terres més muntanyoses.

La tercera part, d’Avinyó al Coll de l’Échelle, és la porta d’entrada als Alps francesos.  El terreny es va enfilant, les valls es tornen més profundes i les muntanyes s’alcen majestuoses. Boscos frondosos, torrents d’aigua clara i pobles alpins amb cases de pedra ens acompanyen fins a superar els 1.700 metres del coll. És el preludi de les grans altituds que vindran.

Travessar el Coll de l’Échelle significa entrar a Itàlia. Després de deixar enrere les valls alpines del Piemonte, la ruta s’endinsa a la plana del Po, una de les més extenses i fèrtils d’Europa. Passant pel llac de Viverone que és especial perquè combina natura, història i arqueologia: és un llac d’origen glacial amb restes de poblats prehistòrics de l’edat del bronze, protegits per la UNESCO. El paisatge s’obre i es torna immens: camps de blat de moro, arròs i vinyes que s’estenen fins a l’horitzó, travessats per canals i rius que alimenten aquesta terra agrícola. És un territori de contrastos, on la mirada pot descansar després de les muntanyes, però on el vent i la llargada rectilínia dels camins posen a prova la resistència del ciclista.

A mesura que avancem cap a Llombardia, la plana es va trencant amb ciutats històriques i pobles plens de vida. Les esglésies romàniques, les places amb mercats i els canals recorden la importància cultural i econòmica d’aquesta regió. Finalment, l’aparició dels llacs alpins; amb el majestuós Lago di Como; marca el final de la monotonia: les muntanyes tornen a alçar-se, els pobles s’abracen a les ribes i el paisatge es transforma en un escenari de bellesa serena i espectacular.

Tot seguit, arribem a Sondrio, capital de la Valtellina, envoltada de vinyes i muntanyes.

La darrera part, de Sondrio a Bormio, és un autèntic festival alpí. Primer el Passo Aprica, amb els seus pendents suaus i boscos verds, que serveix d’escalfament. Després arriba el temut i venerat Passo Gavia, a més de 2.600 metres, amb carreteres estretes, paisatges d’alta muntanya i glaceres que ens recorden la duresa i la grandesa dels Alps. Superat aquest repte, la baixada ens condueix a Bormio, vila alpina que respira ciclisme i muntanya, punt final d’una travessa que ha unit Mediterrani i Alps, vent i glaceres, plana i muntanya.